Monthly Archives: Setembre 2003

L’empresa làctica amb seu a Burgos ‘castiga’ la pagesia catalana. I vostè, encara compra llet Pascual?

L’empresa làctica amb seu a Burgos ‘castiga’ la pagesia catalana

I vostè, encara compra llet Pascual?

Pilar Rahola

Aigua mineral Bezoya i Valle de Cardó; Zambra; sucs Zumosol; cereals per esmorzar Pascual; llet, nata, biofruits, mantega, postres i desnatats Pascual; menjar per a animals de companyia (Forzacan, Duke, Forzacat, Pascan i Pascat) i també menjar per a bestiar de granja. Aquests són els productes vinculats a Leche Pascual que no hem de comprar, si seguim la recomanació d’Unió de Pagesos. El sindicat agrari, profundament indignat per la negativa de Pascual a comprar llet catalana, demana un boicot explícit dels catalans als productes de la marca i ho fa en termes d’autodefensa: ells ens agredeixen, nosaltres els agradim. Quin és, però, l’inici de tot aquest enrenou que ha mobilitzat milers de correus electrònics, desenes de trucades radiofòniques i, sobretot, una creixent indignació en molts sectors de la nostra societat? Resulta ben simple. Un 90 per cent dels iogurts de tot l’Estat es fan a Catalunya, fonamentalment de les marques Danone i Nestlé. Aquests iogurts, fins fa ben poc, tenien l’obligació de contenir un mínim de deu milions de bacteris, estables i actius (els dos bacteris clàssics del iogurt, el Lactobacillus bulgaricus i l’Streptococcus termophilus) per ser considerats com a tals. La Generalitat protegia -i protegeix- aquesta denominació per tal que el consumidor no fos enganyat en la compra d’un producte associat tradicionalment a la bona dieta i a la salut. Però Leche Pascual, una empresa amb seu a Burgos, va pressionar el ministeri d’Agricultura per tal d’aconseguir una modificació de la llei que permetés anomenar iogurt les postres làctiques pasteuritzades que no contenen bacteris vius i que, per tant, tenen dates de caducitat molt més àmplies. És a dir, va pressionar per aconseguir una llei que permetés enganyar el consumidor.

Després d’una seriosa lluita entre l’Associació Espanyola de Fabricants de Iogurt (AEFY) i els representants dels pasteuritzats, liderats per Pascual, l’empresa burgalesa va aconseguir el suport de l’Estat i la modificació de la llei. Resultat? Per primera vegada a la història es podrà anomenar iogurt allò que no ho és, atès que no conté els bacteris vius amb què es basa el concepte de iogurt. La Generalitat, però, s’ha mantingut ferma en els seus supòsits (que sortosament són els dels ciutadans) i ha demanat a Pascual que no enganyi els consumidors. Aprofito per aplaudir, aquí, la fermesa del conseller Josep Grau en aquesta qüestió. Resultat de la demanda de la Generalitat? El grup Leche Pascual ha anunciat que deixarà de recollir llet a Catalunya durant el pròxim trismestre, com a represàlia per la demanda de la Generalitat. La represàlia representarà -està representant- la suspensió de la compra de prop de 50 milions de litres d’explotacions ramaderes catalanes. Ben simple, doncs. Davant l’actitud de fermesa de l’administració catalana en la lícita defensa del consumidor, que no ha de ser enganyat, el grup lleter ha decidit castigar Catalunya. Quedi dit, com assegurava l’Abel Mariné en les seves magnífiques explicacions al Matí de Josep Cuní, que els pasteuritzats de Pascual no són dolents per a la salut. Però no són iogurts: aquesta és la qüestió. Conclusions. Una primera de desànim. Resulta certament decebedor que una llei que protegeix el consumidor de l’engany alimentari, sigui modificada a favor dels interessos d’un grup econòmic i en detriment dels interessos ciutadans. El capteniment de dues administracions, la central i la catalana, en aquesta matèria són la cara i la creu del concepte de servei públic. La Generalitat (toquem ferro) ha defensat la gent. El ministeri ha defensat el diner (un diner burgalès, és a dir, proper…) en contra de la gent. Així, el consumidor, lluny de ser cada vegada més protegit, va desprotegint-se a velocitat de creuer i va perdent totes les batalles. Potser la més sonora va ser la decisió del Parlament Europeu (en defensa dels interessos econòmics belgues i francesos) de permetre anomenar xocolata els derivats que no tenen ni ombra de cacau, i que, per tant, mai no han estat xocolata. La decisió actual, sense tenir la repercussió internacional de la xocolta, és també una perversió seriosa dels drets ciutadans. El iogurt sempre ha estat iogurt. Si qualsevol lacti, sense bacteris vius, pot ser anomenat com a tal, el iogurt perd la seva naturalesa i el consumidor torna a ser estafat.

La segona conclusió, d’indignació profunda. Em resulta una autèntica aberració que un grup financer castigui una decisió legal que no li agrada, amb el boicot als ramaders d’un país. És evident que tal boicot gosen fer-lo perquè el fan a Catalunya. S’imaginen el mateix boicot als ramaders andalusos o extremenys o castellans? Però sembla que Catalunya, tan incapacitada per a l’autodefensa, és, a hores d’ara, un rival feble. Em puc imaginar perfectament el responsable fatxenda, ben assegut en el seu despatxt de Burgos, emprenyat per la decisió de la Generalitat, i exclamant: “¿Qué se han creído estos catalanes? Pues ahora no les compramos la leche”. És a dir, un Parlament, una administració, unes lleis, són paper mullat quan les fa un país, Catalunya, que de Burgos estant no existeix. Per això el fatxenda de torn gosa prendre una decisió com la que ha pres Leche Pascual, i per això mateix nosaltres no els ho hem de permetre.

Boicot? Vostès mateixos. Els nostres ramaders perdran bous i esquelles en aquesta decisió si no hi ha un canvi important de compra de consum de llet i si grans majories no deixem de comprar la maleïda Pascual, i no ens passem a altres productes. Per dignitat com a consumidors, que ens hem de sentir agredits per la pressió perversa d’aquest grup econòmic; per autodefensa com a país, que té el dret a mantenir les seves lleis i el seu rigor més enllà dels abusos; per pura intel·ligència de futur, disposats a defensar les nostres marques si no volem que ens desertitzin; i, finalment, per pura mala llet, deixem de comprar la llet d’aquests hostes que, de fora vénen, i de casa volen treure’ns. Que Pascual vengui a Burgos els seus iogurts de mentida i la seva llet negada als nostres! O deixarem que ens trepitgin com a purs imbècils? Bon vent!!!

Pilar Rahola. Periodista i escriptora
rahola@navegalia.com
Avui. 27 de setembre del 2003

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

11 Setembre 2003

11 Setembre 2003

Els actes de l’Onze de Setembre han esdevingut, cada cop més, actes de pur folklorisme, partits com el Partido Popular tenen la poca vergonya de fer una ofrena floral al Conseller en Cap de la Generalitat que va defensar Barcelona enfront les tropes franco-espanyoles. Resulta absurd i fins i tot insultant que els hereus polítics dels ocupants espanyols facin la comèdia de voler honorar les víctimes, és com si els nazis alemanys anessin a posar flors als camps de concentració de Dachau o Auschwitz… ens insulten i encara hem de posar bona cara?

Des de fa uns anys Unitat Nacional Catalana ens hem compromès a fer la “rebuda” convenient als botiflers del PP, com cada any demostrem amb pancartes i els nostres lemes que el PP és un partit que representa els ocupants, els botxins, tot allò que és signe d’opressió i anti-catalanisme.

11s200311 11s200310 11s20039 11s20038 11s20037 11s20036 11s20035 11s20034 11s20033 11s20032 11 setembre 2003

FEIXISTES !!!!

Malauradament els elements feixistes també hi varen ser presents, no eres skins sinó d’aquests que fan veure que son progressistes i d’esquerres, les imatges que podeu veure corresponen al moment que un parell d’aquests feixistes arrenquen una pancarta d’Unitat Nacional Catalana que exposava el lema: Per una Catalunya Catalana , sabem que hi ha molta gent a casa nostra que prefereix una Catalunya espanyola, despersonalitzada, “globalitzada”, contra tots ells la lluita nacionalista hi serà present.

fatxes1 fatxes2 fatxes3

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats