Category Archives: Documents d’Unitat Nacional Catalana

Estatuts d’UNCat

Congrés 2006.

Estatuts d’UNCat 
Capítol I: Finalitat

Art 1 .- UNITAT NACIONAL CATALANA (UNCat) és un partit polític d’àmbit nacional i les seves finalitats són contribuir democràticament a la determinació de la política nacional i a la formació de la voluntat política dels ciutadans, així com promoure la seva participació en les institucions representatives de caràcter polític a través de la formulació de programes, la presentació de candidats i el seu suport en les corresponents eleccions i la realització de qualsevol activitat necessària per al compliment d’aquests fins.

Art 2 .- L’organització defensarà la realització plena de la nació catalana en tots els àmbits.

Art 3 .- L’organització, ajustarà la seva actuació i la seva organització interna a les formes i els procediments democràtics.

Capítol II: Denominació, símbol i domicili

Art 4 .- El nom de l’organització és UNITAT NACIONAL CATALANA. La seva bandera és la tradicional catalana, afegint-hi un estel blanc de cinc puntes sobre triangle blau, que servirà també com a símbol. També es podrà utilitzar la Creu de Sant Jordi com a símbol i bandera.

Art 5 .- El seu estatge social central està situat a la ciutat de Barcelona, carrer de la Boqueria número 23, 1er 1ª, que podrà ser traslladat per acord del Consell Polític o el Congrés. Es podran tenir altres locals com a domicili de les corresponents delegacions o seccions.

Capítol III: Ideologia

Art 6 .- L’organització no queda adscrita a cap ideologia determinada, però es considera dins l’àmbit democràtic i nacionalista.

Capítol IV: Organització general i seccions comarcals

Art 7 .- UNCat s’organitza a partir del Congrés Nacional, el Consell Polític i el Secretariat Nacional, i la base la forma la militància agrupada en seccions comarcals.

Art 8 .- Per a la formació d’una secció comarcal, cal que un mínim de tres afiliats ho sol•licitin per escrit al Secretariat Nacional. Cada secció haurà de triar un cap o responsable, que haurà de rebre el vistiplau del Secretariat Nacional.

Art 9 .- Cada secció tindrà autonomia, però haurà de consultar les accions i manera d’actuar al Secretariat Nacional per mantenir la coherència de l’organització.

Capítol V: El Congrés Nacional

Art 10 .- El Congrés Nacional és l’òrgan suprem de l’organització. És un ens sobirà i les seves resolucions i els seus acords són imperatius.

Art. 11 .- Al Congrés Nacional hi podran assistir amb veu i vot tots els militants que estiguin al dia en els pagaments de quotes i amb una antiguitat mínima de 6 mesos d’afiliació. Cap militant podrà tenir més de tres vots delegats de militants absents.

Art 12 .- El Congrés Nacional serà ordinari o extraordinari. Cada quatre anys se celebrarà un Congrés Nacional ordinari. Els extraordinaris se celebraran per acord del Consell Polític, a petició del Secretariat Nacional o si ho sol•licita un mínim del 20 per cent dels militants que estiguin al corrent de pagament.

Art 13 .- El Congrés Nacional delibera i resol sobre totes les qüestions que li siguin plantejades. És de la seva competència: els estatuts de l’organització, la seva dissolució o la seva fusió amb una altra, i el nomenament del Consell Polític i del Secretariat Nacional. El funcionament del Congrés Nacional es farà a través d’un reglament.

Capítol VI: El Consell Polític

Art 14 .- El Consell Polític és l’òrgan màxim entre congressos i controla la gestió del Secretariat Nacional i el compliment del pla de treball. Està format per tots els membres del Secretariat Nacional i per tots els caps de les seccions comarcals, el responsable de les Joventuts així com pel president del partit. Els membres de la Comissió de Disciplina també en formen part. Cada persona que en forma part té un vot, no hi ha delegació de vot.

Art 15.- El Consell Polític es reunirà una vegada cada sis mesos com a mínim o a petició del Secretariat Nacional.

Capítol VII: El president o presidenta del partit

Art 16 .- El càrrec de president o presidenta és honorífic i serà escollit pel Congrés Nacional. El president o presidenta pot representar el partit en actes públics per delegació del Secretariat Nacional.

Art 17 .- El càrrec pot quedar vacant si així ho acorda el Congrés Nacional.

Capítol VIII: El Secretariat Nacional

Art 18.- El Secretariat Nacional representa oficialment l’organització, ja sigui en actes i relacions jurídiques, de dret públic i privat, i de tot altre ordre sempre amb el consentiment del Consell Polític. També té les funcions executives i administratives de l’organització.

Art 19 .- El Secretariat Nacional està format per un mínim de 5 persones i un màxim de 10 persones. S’escull en el Congrés Nacional a partir d’una candidatura completa. No s’accepta l’elecció individual d’un militant a formar part del Secretariat Nacional.

Art 20 .- El Secretariat Nacional es reunirà com a mínim una vegada cada mes. L’assistència a les sessions és obligatòria per a tots els seus membres, si no és que s’excusin per causa justificada. Dues manques d’assistència seguides i tres alternes sense causa justificada, seran motiu de dimissió

Art 21 .- Els acords del Secretariat Nacional seran presos per majoria.

Capítol IX: La Comissió de Disciplina

Art 22 .- La Comissió de Disciplina s’escollirà en ell Congrés Nacional i estarà formada per tres persones. Es dotarà d’un reglament intern i decideix sobre els conflictes interns. Té capacitat de proposar sancions i arribar a l’expulsió d’un militant, les quals han de ser acordades pel Secretariat Nacional.

Capítol X: Afiliats i afiliades

Art 23.- Poden afiliar-se a UNITAT NACIONAL CATALANA tots els homes i les dones majors de divuit anys que no pertanyin a cap altra organització política i que acceptin el programa de l’organització i de la seva disciplina orgànica.

Art 24 .- Per a ser admès com a afiliat, caldrà sol•licitar-ho per escrit, ésser proposat per dos afiliats i obtenir la conformitat del Secretariat Nacional.

Art 25.- Per a ser considerat afiliat caldrà que s’aboni la quota reglamentària.

Art 26.- Cap afiliat pot tenir representació de càrrec del partit en cas de ser condemnat judicialment per causes que el Secretariat Nacional consideri contràries als interessos del partit. Així mateix qualsevol càrrec remunerat i escollit per votació s’entendrà que és del partit, mai de propietat individual. El militant, en el moment d’afiliar-se i pagar la quota establerta, reconeix i acata aquests estatuts.

Art 27.- Seran drets i deures dels afiliats: impulsar el compliment dels fins de l’organització mitjançant la presentació d’iniciatives, la dedicació voluntària de l’activitat personal i l’aportació de contribucions econòmiques, ser elector i elegible per als òrgans rectors de l’organització i formar-hi part amb veu i vot; manifestar la seva opinió i expressar els seus suggeriments i queixes davant els òrgans competents, i ésser informat de les activitats de l’organització i del seu règim econòmic.

Art 28.- Les sancions per actes contraris al partit seran decidits per la Comissió de Disciplina, i inclourà, si s’escau, l’expulsió de l’organització. L’afiliat que hagi de ser expulsat podrà apel•lar davant el Consell Polític, que haurà de ratificar o no la decisió presa pel Secretariat Nacional.

Capítol XI: L’organització territorial

Art 29 .- El partit s’organitza territorialment dins l’àmbit de Catalunya i on hi hagi representació catalana.

Art 30.- Les seccions comarcals s’adaptaran a la divisió comarcal oficial. En alguns casos extraordinaris es permetran seccions específiques d’àmbit territorial si ho aprova el Secretariat Nacional.

Capítol XII: Joventuts

Art 31.- El Consell Polític podrà acordar la creació de les joventuts del partit.

Art 32 .- En cas de fer-se, el Consell Polític acordarà el nom de les joventuts, el reglament de les joventuts i n’escollirà una direcció inicial.

Art 33 .- El partit creu que les joventuts hauran de ser una escola de formació política i hauran de tenir una actuació especial en la realització d’accions propagandístiques.

Capítol XIII: Eleccions i càrrecs públics

Art 34 .- La designació de candidats de l’organització en les diverses eleccions serà feta pel Consell Polític a proposta del Secretariat Nacional, el qual rebrà les propostes de les seccions comarcals.

Art 35 .- La designació dels afiliats que hagin d’ocupar càrrecs públics en nom de l’organització serà feta pel Consell Polític.

Art 36.- Qualsevol candidat de l’organització, en el cas de ser elegit, s’haurà de comprometre a presentar la dimissió si causa baixa de l’organització per qualsevol motiu o si ho sol•licita la direcció del partit.

Art 37 .- Tots els afiliats amb càrrecs públics o de representació estan obligats a informar de les seves activitats al Consell Polític i al Secretariat Nacional, sempre que en siguin requerits.

Capítol XIV: Patrimoni i règim documental

Art 38 .- El patrimoni de l’organització és indivisible i estarà constituït pels béns i els drets de qualsevol classe adscrits per qualsevol títol legal. L’expulsió o la dimissió dels afiliats o la dissolució de seccions no confereix cap dret a devolució de quotes o divisions de patrimoni.

Art 39 .- Són recursos econòmics de l’organització les quotes i aportacions econòmiques dels afiliats i d’aquells que, sense afiliar-se, volen donar-li suport. També ho són els rendiments del seu patrimoni, els productes de les activitats de l’organització, les donacions, les herències, els llegats i les subvencions que rebi i els crèdits que concerti, el producte de les col•lectes que realitzi i tot altre ingrés legalment autoritzat.

Art 40 .- Qualsevol afiliat que ostenti un càrrec de representació o càrrec electe cedirà a favor de l’organització el 15 per cent dels honoraris, les dietes, els emoluments, i totes aquelles quotes que acumuli en motiu de l’esmentat càrrec. Aquesta quantitat podrà ser modificada en cada cas pel Consell Polític.

Art 41 .- Quant als llibres de comptabilitat i a tots els altres reglamentaris, s’hi aplicarà tot allò que ordenen la llei i les disposicions complementàries, i es compliran igualment les normes sobre rendició de comptes, la seva publicitat, l’elevació als organismes corresponents i la deguda informació als afiliats.

Art 42 .- Conforme a la seva plena capacitat jurídica i patrimonial, l’organització podrà crear i exercir qualsevol altra activitat que beneficiï les finalitats i els objectius socials.

Capítol XV: L’extinció de l’organització

Art 43 .- La dissolució de l’organització ha de ser acordada en un Congrés Nacional. També seran causa d’extinció de l’organització la fusió amb una altra organització i totes les altres establertes per la llei.

Art 44 .- En els casos de fusió, el patrimoni és fondrà o s’incorporarà amb l’organització que s’integri. En el cas de dissolució o d’extinció diferent, el patrimoni i els béns es destinaran a la institució d’utilitat general o pública de Catalunya que el Congrés Nacional acordi, i, en el cas de no intervenir-hi el Congrés Nacional, a l’Institut d’Estudis Catalans.

Capítol XVI: Modificació dels Estatuts

Art 45 .- Les modificacions estatutàries, aprovades pel Congrés Nacional, hauran d’ajustar-se a les normes legals vigents i a les altres aplicacions.

Art 46 .- Els casos i atribucions no previstos en aquests Estatuts s’entenen de la competència del Consell Polític.

Anuncis

1 comentari

Filed under Documents d'Unitat Nacional Catalana

Reglament del Congrés Nacional d’UNCat 2006

Reglament del Congrés Nacional d’UNCat 2006

Capítol I: Dels congressistes

Article 1: Congressistes
Els congressistes seran tots els militants d’UNCat que estiguin al corrent de pagament i que tinguin la condició de militants des de, com a mínim, sis mesos abans de la realització del congrés. Tenen dret a veu i vot, i a participar en l’elecció de càrrecs i en el debat de les ponències.

Capítol II: De la Mesa del Congrés

Article 2: De l’inici del Congrés
A l’inici del Congrés, la comissió gestora sotmetrà a votació aquesta proposta de reglament del Congrés (que quedarà validada per a tots els congressos excepte si un altres Congrés ho modifica) i una proposta de Mesa del Congrés, que quedarà formada per dos membres, el president i el secretari. L’aprovació es farà per votació i no caldrà majoria absoluta. Una vegada aprovada la Mesa i el reglament, la comissió gestora (o el Secretariat Nacional sortint) dimitirà de manera automàtica.

Article 3: De les funcions de la Mesa
La Mesa vetllarà pel compliment de l’ordre del dia, donarà i retirarà paraules, determinarà el temps de les intervencions, donarà fe del resultat de les votacions, farà l’acta del Congrés, interpretarà el reglament, proclamarà els càrrecs electes i actuarà com a direcció del partit fins que una nova direcció sigui escollida.

Capítol III: Del debat i aprovació de textos (estatuts i ponències)

Article 4: El debat de la ponència i la seva aprovació final es farà en el ple del Congrés per votació. Si no s’aprova amb majoria absoluta en primera votació, es tornarà a fer i només caldrà majoria simple.

Capítol IV: De l’elecció del Secretariat Nacional

Article 5: Durant el debat de textos, i abans de l’aprovació del darrer text, els congressistes podran presentar a la Mesa del Congrés una candidatura completa al Secretariat Nacional, que quedarà format per un mínim de 5 militants i un màxim de 10. Cada candidatura incorporà un candidat o candidata a president honorífic d’UNC. No es permetrà la votació de persones soles al marge d’una candidatura.

Article 6: Un membre de la candidatura exposarà al Congrés la seva proposta política. Quan hagi acabat, la Mesa sotmetrà la candidatura a Secretariat Nacional a votació. Si no s’aprova amb majoria absoluta en primera votació, es tornarà a fer i només caldrà majoria simple. Si hi ha més d’una candidatura, es votaran conjuntament i serà escollida la que tregui més vots vàlids.

Capítol VI: De l’elecció de la Comissió de Disciplina

Article 7: Després de l’elecció del Secretariat Nacional, el Congrés votarà la composició de la Comissió de Disciplina, òrgan que vetllarà pels conflictes interns. Els candidats a ser-ne membres (que seran tres, entre ells el president i el secretari) hauran de presentar una candidatura conjuntament a la Mesa durant les hores prèvies. No es permetrà la votació de persones soles al marge d’una candidatura. Si la candidatura a la Comissió de Disciplina no s’aprova amb majoria absoluta en primera votació, es tornarà a fer i només caldrà majoria simple.

1 comentari

Filed under Documents d'Unitat Nacional Catalana

Congrés 2006. Ponència d’Estratègia i Tàctica

Congrés 2006

Ponència d’Estratègia i Tàctica 
Bloc Primer: Política

1. L’objectiu d’UNC és l’assoliment de l’Estat Català, reunificant els territoris actualment ocupats pel estat espanyol i francès. La nostra política serà de denúncia d’Espanya i França com Estats opressors que ocupen il•legalment la nostra nació. El nostre objectiu no és únicament la independència política de la Nació Catalana sinó, i prioritàriament, la catalanitat de la nostra terra. No volem la independència com objectiu sinó com a eina, eina per poder portat a terme el somni i la necessitat de poder viure en català, de poder decidir nosaltres mateixos el nostre futur. Els intents d’arribar a pactes amb la nació espanyola i francesa han fracassat, la via estatutària avui dia és una eina que emprarem per les facilitats d’intervenció però és una via morta. No hi ha possibilitats d’establir lligams federals ni confederals amb els nostres ocupants, ni Espanya ni França entenen el diàleg i per tant no acceptarem cap via que no sigui el camí cap a la independència malgrat que en aquest camí haguem de participar del joc autonomista.

2. L’Estat Català haurà de ser una democràcia parlamentària occidental, no ens definim amb posicionaments ideològics però hem de tenir molt clar la defensa de la democràcia occidental, rebutjant tota ideologia totalitària, sigui de dretes o d’esquerres. No permetrem la difusió d’idees totalitàries dintre del nostre partit. UNC és un partit democràtic i no hi ha lloc per ideologies que neguin la llibertat. Defensem la no confessionalitat de l’estat, tot establint la separació Església-Estat, això no vol dir que l’Església Catòlica no hagi de rebre un reconeixement pel paper que ha representat en la formació de la nostra nació i la responsabilitat en el manteniment del llegat arquitectònic i artístic.

3. La consecució del nostre objectiu es basarà en la lluita democràtica a tots els nivells. Per això obre la porta a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, així com als Ajuntaments dels Països Catalans i al Parlament Europeu. UNC rebutja la participació en les eleccions als parlaments espanyol i francès, aquest rebuig s’ha de considerar des d’un punt de vista acord amb la nostra ideologia de no col•laboració amb els governs espanyol i francès. Tant sols es podria acceptar la participació en aquestes comicis quan es pogués iniciar un procés disgregador dels estats ocupants, i sempre d’acord amb les altres forces nacionalistes de les nacions sense estat.

4. UNC rebutja la violència com a via per assolir el nostre objectiu. Podem reivindicar la lluita armada emprada en altres moments de la nostra història però en l’Europa actual no hi ha lloc per aventures armades que comprometrien el normal desenvolupament de la lluita nacionalista, tot marginant-la a reductes testimonials totalment allunyats de la nostra realitat social.

5. Malgrat que UNC te molt clar que el nostre objectiu és assolir la independència haurem de seguir diferents models en cada un dels països que componen la nostra nació. Mentre que al Principat l’objectiu és molt clar, la independència, i no ens calen altres passos que un procés d’autodeterminació, a altres territoris cal molta més pedagogia i per tant haurem d’establir diferents velocitats a cada un dels Països Catalans. Això també comportarà una estructura organitzativa diferent.

6. Malgrat que UNC és un partit jove reivindiquem la tradició de lluita del separatisme català de començaments del segle XX. Organitzacions com Palestra, Estat Català, Bandera Negra, Front Nacional de Catalunya son els nostres referents i en reivindiquem la seva història. Francesc Macià, Daniel Cardona, Batista i Roca, Josep Dencàs, entre altres, son els nostres referents patriòtics. També hem de reivindicar els patriotes que lluitaren per la independència de la Nostra Pàtria, des del Comte d’Urgell a Pau Clarís, Josep Moragues, Carrasclet, etc.

7. Considerem que la llengua catalana és un dels trets diferencials de la nostra nació i al mateix temps una de les eines més importants d’integració a la nostra comunitat nacional. Com a tret diferencial està en perill degut als continus atacs per part dels estats espanyol i francès, i per què no dir-ho, de la pressió dels medis de comunicació privats que no donen prioritat a la nostra llengua com vehicle de comunicació integral. Per tot això hem de reivindicar el català com única llengua natural dels Països Catalans (amb les excepcions de la Val d’Aran i les comarques de parla castellana al País Valencià) i hem d’assolir la categorització com única llengua oficial. Als Països Catalans la cultura pròpia és la que es realitza en català i no podem caure en el parany de considerar cultura catalana a la realitzada a Catalunya sinó tant sols a la realitzada en català i amb fons català.

8. UNC considera que l’acció nacionalista passa per un compromís personal ferm i decidit, que no defalleixi en l’activitat diària, i que ha de ser un model de comportament pels demés. Ser patriota també vol dir ser responsable, no podem caure en fórmules d’aïllament ni posicionaments que malgrat siguin radicals en el concepte acabin en la marginalitat. El deure de tot nacionalista és lluitar per l’alliberament del seu país i això significa responsabilitat i disciplina, responsabilitat en el deure i en ser conseqüent amb els objectius marcats, i ser disciplinat amb un mateix i amb l’organització que guiï la lluita cap a la independència. Val més un militant treballador i disciplinat que deu patriotes que intentin bastir un món aïllat malgrat sigui bonic, un patriota ha de lluitar per transformar la realitat i no per allunyar-se d’ella creant un cau de marginalitat.

9. La militància d’UNC hauria de tenir una manera de fer talment com si visqués ja en un país normalitzat: només hauria d’emprar la llengua catalana, hauria de procurar consumir productes catalans i etiquetats en català i donar suport a activitats i entitats cíviques i culturals de caràcter catalanista.

10. Encoratgem la militància de tot patriota al marge del seu origen ètnic, racial o d’orientació sexual. No podem permetre que persones que estimin i lluitin per la independència de la nostra Pàtria siguin marginades per raons alienes als nostres objectius nacionals. L’apropament d’immigrants al moviment independentista ha de ser una prioritat, ha de servir d’eina per diferenciar l’immigrant-colonitzador de l’immigrant que reconeix la nostra nació i lluita pel seu alliberament. No podem admetre postures racistes, pel sol fet de que els catalans no som una raça i pot ser català qualsevol ciutadà que s’integri a la nostra nació, La Nacionalitat Catalana no la fa la sang sinó la llengua, la cultura i la integració en la nostra Comunitat Nacional.

11. Com militants d’UNC hem de participar en el teixit associatiu català, hem de militar en associacions i plataformes en defensa de la llengua, la cultura, la terra, en organitzacions culturals i ecologistes. Hem de fomentar la multimilitància per dues raons, la primera per ser conseqüents amb la nostra ideologia, no cal sols fer política, cal també fer país, i per altra banda hem de donar constància que UNC és viu i es poden trobar els seus militants als diversos fronts de lluita.

12. UNC ha de reivindicar l’alliberament de les nacions sense estat, ha de ser una reivindicació no automàtica sinó estudiant cada cas, nacionalisme com el basc, irlandès o tibetà son molt clars, però hi ha conflictes que no ho son tant com és el cas dels russos del Transdniester o altres conflictes que son més fruit del xoc de civilitzacions que no pas de moviments d’alliberament nacional. Hem de ser conscients que el nostre marc d’actuació ha de ser la Nació Catalana i que altres conflictes poden ser objecte de la nostra admiració però no poden servir de mirall, cada país, cada conflicte te una dinàmica diferent i el cas català com tots els altres és únic. Hem d’intentar relacionar-nos amb les forces polítiques d’aquests moviments però defugint les organitzacions de signe totalitari. En tot cas seria interessant aproximar-nos a forces polítiques amb un fort pes específic, prioritzant les més properes en un àmbit geogràfic i social.

13. UNC centrarà el seu esforç de manera principal en la captació de joves patriotes, perquè el jovent és la llavor del futur. Ara bé, UNC reconeix la tasca immensa feta pels patriotes més grans, que han combatut l’ocupació durant molts anys i, sovint, hi ha deixat la vida o alguns anys a la presó i exili. UNC ret honors a les generacions anteriors i en recull el testimoni. Hem de bastir un moviment juvenil lligat a UNC, amb un nom propi però amb una estructura organitzativa totalment lligada a UNC, això es farà en el moment que disposem d’uns quadres juvenils ben formats i estigui més consolidat el projecte d’UNC per no restar militància al partit en mor de les joventuts.

14. UNC defensa la justícia social com a model de país. No ens definirem ideològicament dintre de cap família política. UNC ha de ser el pal de paller del futur partit que uneixi esforços cap a la independència i per tant tot intent de dividir el moviment amb etiquetes polítiques i/o ideològiques serà rebutjat.

15. Entenem que en tota societat hi han unes classes socials més poc afavorides que són víctimes del sistema econòmic, raó per la qual defensem mesures socials i públiques que equilibrin el sistema i estableixin un seguit de garanties que permeti un benestar social universal. Aquestes mesures es poden establir des de punts de vista ideològicament ben distants pel que no suposen un posicionament ideològic determinat.

16. UNC defensa la universalitat de l’ensenyament, la sanitat i l’habitatge. En el terreny de l’educació i la sanitat es promourà la pública, sense menysprear les iniciatives privades que podrien gaudir de concerts econòmics. En el terreny de l’habitatge s’hauran de promoure fórmules que permetin l’adquisició d’un habitatge digne, donant prioritat als nacionals abans que no pas prioritat d’ordre social o econòmic. Es regularà per llei la manca de funció social dels habitatges no habitats, tot establint impostos o taxes que els forcin a entrar al mercat. Aquestes normes haurien d’influir en la debilitament de l’especulació immobiliària. En tot cas l’estat hauria d’intervenir fomentant les promocions de vivendes socials si el mercat ho demana.

17. Defensem un sistema jurídic i judicial que acabi amb la impunitat que actualment tenen molts delinqüents al nostre país. UNC defensa un enduriment del codi penal per tal que els malfactors paguin amb penes dures de presó els seus crims. En els casos dels ciutadans estrangers s’aplicarà l’expulsió després d’haver comès la pena de presó. Estem contra la pena de mort però s’hauran de reivindicar fórmules jurídiques on es contempli la necessitat de l’acompliment total de les penes imposades.

18. UNC defensa un model d’immigració escollit en origen segons les necessitats del món laboral a Catalunya. En tots els casos s’exigiran certificats penals per demanar permisos de residència i treball, l’aportació de documentació falsa comportarà l’expulsió immediata malgrat es tingui permís de residència i/o treball. Defensem un model que estableixi garanties i mecanismes d’integració, talment com passa en altres països europeus. Qualsevol immigrant que demostri la seva manca de voluntat d’integrar-se o cometi un delicte hauria de ser repatriat al seu país. El dret de vot anirà lligat al concepte de ciutadania i nacionalitat, ens regirem per les decisions preses dintre de la Unió Europea però quan les competències siguin nacionals tant sols tindran el dret de vots els ciutadans amb nacionalitat catalana. Per aconseguir la nacionalitat catalana s’establiran unes regulacions universals per tots els pobles, sense discriminacions amb raó d’origen, raça, cultura o religió. Durant el període autonomista hem de reivindicar competències plenes en matèria d’immigració.
La lluita contra la immigració il•legal i el millor control de la legal han de un dels cavalls de batalla d’UNC, però ho hem de fer d’una manera intel•ligent defugint posicions xenòfobes i racistes. Dintre de l’espectre polític nacionalista només UNC qüestiona la immigració massiva i per això estem en el punt de mira de les ONG’s i les organitzacions d’esquerres siguin o no nacionalistes. Hem d’oferir plantejaments seriosos però agosarats, tot emprant com a fons articles d’opinió d’intel•lectuals, economistes, sociòlegs i polítics poc suspectes de ser acusats de racistes o feixistes. Si podem atreure un sector important de la població que viu amb por l’allau immigratori restarem força social a l’extrema dreta espanyolista que empra el tema immigratori com a únic recurs doctrinari. Haurem d’anar molt en compte amb el llenguatge, no fer servir expressions com “moros”, “xarnegos”, etc. En tot moment hem de considerar els catalans i els immigrants com a víctimes d’un procés, el migratori, que desarrela als immigrants de llurs països i que destrueix el teixit social i cultural de la nació receptora. Hem d’atacar a l’administració per permetre un allau immigratori incontrolat, als empresaris que sols busquem mà d’obra barata i a les ONG’s que amb la seva actuació sols afavoreixen a l’empressariat tot recolzant l’arribada d’una immigració massiva que produeix una distorsió del mercat laboral, tot fent baixar els sous i fent baixat la qualitat de la sanitat i ensenyament públic degut a la sobreexplotació dels recursos existents.

19. Si volem la llibertat per la nostra nació hem de saber enfrontar-nos als perills que ens assetgen i en aquests moments l’islamisme en la seva versió més fanàtica i radical és el nostre enemic. Hem d’aturar l’integrisme islàmic, ja que sinó l’aturem serem esclaus ja no tant sols dels estats que ens ocupen sinó d’una religió que menysprea la nostra forma de vida, les nostres dones i els més mínims drets humans.

Bloc Segon: Tàctica

1. UNC és el motor actual del nacionalisme unitari, altrament dit 33 (per les sigles CC que significa Catalunya Catalana). Buscarem la unitat amb els diferents col•lectius que lluitin pels mateixos objectius però no perdrem el temps amb subproductes marginals malgrat facin servir glorioses sigles, és molt més important buscar l’aproximació als moviments ciutadans, socials i culturals més que no pas a sigles que no aporten res positiu al moviment.
Perseguim la unió de les forces separatistes i nacionalistes en un bloc unitari que permeti l’acumulació de forces. Només la unitat ens farà lliures, la divisió ens retindrà ocupats.

2. Recollim la línia separatista unitària que tradicionalment ha estat capdavantera en el moviment nacional català. Creiem que la divisió entre dretes i esquerres és vàlida, però no quan un país es troba ocupat. Una vegada siguem lliures i tinguem un Estat, ja establirem un joc parlamentari tradicional en el qual les diferents opcions ideològiques intentaran governar democràticament. Això no vol dir que ens definim “ni de dretes ni d’esquerres”, lemes com aquest han estat emprats per l’extrema dreta i no ens fa cap favor que se’ns vinculi a ella. El nostre missatge ha de ser d’unió, més bé: “de dretes i d’esquerres”, com a lema unitari, fer servir menys el “no” i buscar punts d’unió en comptes de desunió.

3. Apostem per la unificació de forces durant els propers anys, a curt termini, per enfortir UNC i el separatisme català. Per això, establirem contactes amb altres grups afins per buscar una confluència tàctica. Respectant les diferències entre cada un dels Països Catalans podríem establir lligams amb altres organitzacions similars com és el Lobby per la Independència a les Illes, si fos possible podríem mantenir llaços confederals tot respectant l’àmbit d’actuació de cada organització. En altres casos, com és al País Valencià, haurem de promoure La Unitat com referent i projecció d’UNC al País Valencià, amb una estructura autònoma però totalment lligada a UNC. Això no vol dir que en el futur no s’estableixin fórmules diferents segons la diferent dinàmica de cada un dels Països. Queda pendent començar a treballar a la Catalunya Nord, haurem de fer propaganda i de moment els companys de les comarques gironines hauran de suportar el pes que suposa centrar i coordinar les campanyes d’agitació i propaganda. Els espectacles esportius i les trobades de caràcter cultural seran els objectius prioritaris de les tasques de propaganda.

4. Una de les tasques més importants del nacionalisme català és la defensa de la terra en un sentit literal, per això hem de defensar i participar en els moviments ecologistes i conservacionistes, això no pressuposa situar-nos en els rengles de tot moviment anomenat ecologista, en cada cas s’ha d’estudiar si hem de donar la nostra opinió, car cal diferenciar entre ecologia i posicions contràries a tot desenvolupament econòmic.

5. La direcció d’UNC establirà un pla per tal d’incrementar la militància del partit, en base a un calendari concret amb objectius ambiciosos però realistes. Cal que més gent doni suport al partit. Això comportarà la dinamització de les Agrupacions locals i comarcals les quals s’hauran de responsabilitzar de fer actes de presentació d’UNC, tant com a objectiu directe com solidari a actes de presentacions de llibres o campanyes concretes. Els actes de Breda, Vilanova i Esplugues son exemples del camí a seguir, Les Agrupacions hauran de tenir una autonomia pressupostària, una part dels ingressos provindran de les parades de material i altres de quotes extraordinàries dels militants. En alguns casos concrets, especialment per alguns actes es pot demanar un recolzament econòmic per part del partit. La recerca de militància no suposarà una manca de selecció, ens calen braços i caps però no podem admetre individus que puguin provocar conflictes o no tinguin un sentit de la disciplina, en els casos de dubte els que demanin militar a UNC passaran per un seguit d’entrevistes amb membres del Secretariat i si és necessari per la Comissió de Disciplina i si cal restaran com a simpatitzants el temps que sigui necessari. Cal evitar les dissensions internes tot fent complir les Normes d’Estil, rebutgem la formació de tendències de caràcter polític dintre d’UNC, hem de prioritzar la lluita per la Independència i una Catalunya Catalana i hem de rebutjar cap altre component ideològic que ens separi. Per una correcta forma de treballar les queixes sobre actuacions de militants, agrupacions o del mateix Secretariat s’han de regular pels canals jeràrquics, del militant a l’Agrupació o directament al Secretariat. La desautorització pública per part d’un militant de les decisions preses pel Secretariat serà una falta greu que pot acabar amb expulsió si es repeteix. Hem d’estar units i donar aquesta imatge d’unitat, amb polítiques assemblaries no anirem enlloc i donarem la imatge d’un grup anarquista i desorganitzat. Tampoc s’admetrà cap element estètic que tingui connotacions totalitàries i/o racistes, com ja hem dit un militant d’UNC ho és a tota hora i la seva imatge ha de propagar la imatge d’UNC per això haurà de ser curós no tant sols en el seu comportament i en la seva estètica per què no porti a confusió.

6. La propaganda política del partit es farà fonamentalment a través del web, dels cartells i murals, de les parades informatives i de la revista Pàtria. Totes aquestes eines hauran de ser millorades qualitativament i quantitativament. Les pintades s’hauran de reduir al mínim i mai en edificis particulars, monuments o edificis singulars. Les pintades s’hauran de fer amb trepa o en forma de mural per donar una imatge més en concomitància amb el nostre missatge d’ordre i netedat. Els ponts, les carreteres, autovies i autopistes han de ser els terrenys on fer els nostres murals i pintades amb trepa.

7. Rebutgem el conflicte personal i ideològic amb la resta de moviments i partits nacionalistes i / o independentistes. Que no sigui la nostra opció no vol dir que siguem enemics. Cadascú té el seu camí, i UNC respecta i respectarà qualsevol organització nacional catalana. Evitarem la confrontació amb tota organització nacionalista i/o independentista però això no vol dir que no calgui respondre a accions de provocació i/o violentes. En el cas dels atacs no físics la resposta ha de ser adequada intentant fer servir al màxim la informació que estigui al nostre abast per contrarestar de la mateixa manera els atacs contra la nostra organització i els nostres militants. Si els atacs son violents haurem de donar prioritat a les denúncies davant els Mossos d’Esquadra, això no vol dir que no s’estableixin mecanismes alternatius d’autodefensa.

8. UNC combatrà durament les opcions polítiques que asseguren el manteniment de l’ocupació, i molt especialment els partits estatals desplegats a Catalunya. Hem de considerar els partits polítics d’obediència espanyola com col•laboradors de l’estat opressor i evitar tota política d’aliances amb ells. Quan les organitzacions siguin de marcat caràcter colonitzador amb un llenguatge clarament anti-català haurem de decidir la forma d’actuar, en alguns casos amb el boicot actiu i en altres amb la més gran indiferència, segons la necessitat i conveniència del moment. Queda clar que aquest combat serà democràtic, no violent i legal.

9. UNC exigirà a cada militant que es responsabilitzi de la seva actuació i que assumeixi una part de la feina conjunta. A ningú no se li exigirà més d’allò que pugui fer, però un militant responsable no es comprometrà a fer una feina que després no faci. La destitució d’algun responsable no s’ha de veure com un càstig sinó la necessitat de posar les persones més adients en cada moment concret. Igualment si algun quadre es veu impossibilitat en complir les seves obligacions seria molt positiu que renunciés al seu càrrec. En tot cas hem de tenir molt present que els càrrecs dintre d’UNC estan més vinculats a la feina que a la projecció personal. La nostra responsabilitat primer de tot és envers el país, el partit és una eina pel seu alliberament i en cap moment hem de buscar en la nostra militància un mitjà de promoció ni un intent de tenir un àmbit social favorable.

1 comentari

Filed under Documents d'Unitat Nacional Catalana

Manifest. Gener del 2010.

Manifest

Nosaltres, nacionalistes dels Països Catalans, reivindiquem la llibertat del nostre poble i per tant lluitem per la formació de la República Catalana Independent dels Països Catalans.

Volem una nació lliure, tant dels dominis espanyol i francès com de tota forma de totalitarisme. Creiem en la llibertat i la democràcia. Rebutgem tota forma de govern que no sigui democràtica i que pugui sotmetre la nostra pàtria a una dictadura, sigui de dretes o d’esquerres.

Avantposem la llibertat dels Països Catalans a tota ideologia social, enfront els sectarismes ideològics ens unim per què la nostra nació sigui lliure. Per tant, des de posicions d’esquerra o de dreta lluitem aplegats per la Independència.

La independència no és per ella sola un objectiu, sinó l’eina per catalanitzar els Països Catalans. Volem uns Països Catalans lliures i normalitzats, on la cultura i la llengua catalana siguin els vincles de cohesió nacional i permetin la integració dels immigrants.

Denunciem el colonialisme cultural i l’espoli econòmic que ens sotmeten els estats espanyol i francès. Tota forma de relació política, sigui federalisme o confederalisme amb els estats opressors s’ha de rebutjar per inviable. Només poden pactar les nacions lliures i per fer-ho ens cal la independència.

Rebutgem tota política de pactisme, els projectes que empren la terminologia nacionalista però no són més que autonomistes han de ser denunciats com col·laboradors dels estats opressors. Tota formulació política que no vulgui arribar a la independència, per mitjà de l’autodeterminació, no vol en realitat la llibertat de la nostra nació, sinó la perpetuació del domini espanyol i francès sobre els Països Catalans.

Per l’Estat Independent i Reunificat dels Països Catalans.
Per una Catalunya Catalana.
Per un independentisme democràtic.
Dretes? Esquerres? Països Catalans.

Deixa un comentari

Filed under Documents d'Unitat Nacional Catalana