LA BANDERA NEGRA

Image

LA BANDERA NEGRA

 

………
Quan Macià va fundar Estat Català l´any 1922 era molt clar que l´objectiu era assolir la independència de Catalunya, els mitjans no eren tant clars però la voluntat era ferma.Amb el cop d´estat del general Primo de Rivera l´any 1923 una gran part de la gent del nou partit va haver d´exiliar-se, però els militants que restaren a l´interior bullien en ganes d´actuar. El 3 de maig de 1925 els militants més decidits de l´interior decidien prendre les armes per alliberar Catalunya i crearen LA BANDERA NEGRA com suborganització d´Estat Català de caire militar i secret. Entre els conspiradors hi havia Daniel Cardona, Joan Bertran i Deu, Josep Badia, Miquel Badia, Marcel.lí Perelló Domingo, Ramon Xammar Sala, Josep Garriga Aleu, Jaume Julià i Pedrol, Artur Gassó, Emili Granier-Barrera, Jaume Compte… El seus membres juraren sacrificar la seva vida si era necessari en la lluita per la Independència, normalment feien les seves reunions al cafè Petit Versalles a la plaça Universitat nº 5, els propietaris del qual eren amics dels germans Badia. Publiquem l´acta fundacional de l´organització:LA BANDERA NEGRA

(SUBORGANITZACIÓ D’Estat Català):

La Bandera Negra onejà l’11 de setembre de 1714 –abans de la rendició de Barcelona. La Bandera Negra onejà pels plans de Lleida i camp de Tarragona, segons la canço popular “La Dama de Reus”.

Així com el pur patriotisme creà l’Organització d’E.C., únic mètode d’alliberar la Pàtria, ara es crea “La Bandera Negra” per salvar aquells principis que han d’alliberar-la.

Barcelona, 3 de maig de 1925.

Preàmbul

L’objecte de LA BANDERA NEGRA (SANTA GERMANDAT CATALANA) és de defensa nacional segons el mètode d’acció directa de l’Organització d’Estat Català, essent-ne una Suborganització, que vetllarà perquè aquesta no abandoni els principis essencials alliberadors ni modifiqui en el curs de les incidències per la Pàtria la seva base doctrinal, que és el sacrifici heroic.

LA BANDERA NEGRA (SANTA GERMANDAT CATALANA) no solament lluitarà, doncs, contra l’enemic, sinó que castigarà aquells que havent-se compromès no actuïn d’acord amb la virilitat que han de demostrar arreu els separatistes catalans.

Els qui sotasignen, patriotes convençuts pel sacrifici, juren, sobre la sagrada ensenya de la Pàtria, no defallir ni abandonar els seus companys durant la lluita, acomplir els acords que la majoria mani, reconeixent en cas de mancar a aquest jurament el càstig que li sigui aplicat.

Marcel.lí Perelló Domingo, Ramon Xammar Sala, Josep Garriga Aleu, Jaume Julià i Pedrol, Artur Gassó, Emili Granier-Barrera, Jaume Compte, etc.

Quan el 6 de maig de 1925 es va anunc¡ar el viatge del rei Alfonso XIII a Catalunya varen veure que era el moment d´actuar. La visita estava prevista pel dia 26 i quedava poc temps per preparar-se. L´inspiració havia vingut de l´atemptat comès a Bulgària feia poc, el passat mes d´abril havia estat assassinat el general Georgiev, diputat i cap de l´Entesa Democràtica i durant els funerals celebrats a la catedral de Sofia va esclatar una potent bomba que va provocar la mort de més de 150 persones, catorze generals, setze caps, sis oficials, vuit alts oficials, vuit alts funcionaris… Aquell atemptat va impressionar als joves patriotes que creien en l´acció directa com sol.lució per lluitar contra l´ocupació espanyola. Des de feia uns mesos Jaume Julià dels Escamots d´ESTAT CATALÀ experimentava la possibilitat de detonar artefactes a distància, en Jaume Compte al enterar-se va estar molt interessat en els experiments i es va oferir a finançar-los. La primera idea d´atemptar contra Alfonso XIII va venir dels Escamots de Vilanova i la Geltrú que volien volar la via del tren al pas del rei tot fent esclatar la bomba amb un dispositiu elèctric des d´una barca en el mar. Però els nois de Vilanova no tenien les eines per poder portar a terme l´acció. Aleshores LA BANDERA NEGRA va prendre el relleu, primer es va proposar posar la bomba als túnels de La Mussara però es va desestimar per estar massa allunyats de Barcelona, però la idea de col.locar la bomba en un túnel va prendre força. A la reunió celebrada al cafè Petit Versalles els membres de LA BANDERA NEGRA Miquel Badia, Jaume Julià, Francesc Ferrer, Emili Granier-Barrera, Ramon Xammar, Santiago Balius, Josep Garriga, Holgado i Marcel.li Perelló es va decidir crear una comissió per preparar l´acció, constituida per Garriga, Julià i Ferrer, aquests darrers varen anar el dia 17 de maig al Garraf per inspeccionar la zona. Al dia següent es varen reunir amb Miravitlles (dels Escamots) i Fontbernat i es va exposar la idea de que l´acció s´havia de produir entre Garraf i Castelldefels. En Jaume Miravitlles va facilitar cinc kg. d´explosius fets amb picrat amònic i clorat de potasa, però com era poc es varen seguir recollint explosius fins arribar als 43 kg. L´artefacte fou construit en Roure segons els plànols fets per Perelló, el tamany era de 40 cm. de llargada per 15cm. de diàmetre. A part es va preparar l´aparell elèctric de deflagació amb una pila de 50 volts proporcionada per Argelaguet. La bomba la va portar Francesc Ferrer el dia 22 des de la botiga de Compte al local del carrer Vertrallans. El dia 23 es va intentar co.locar la bomba per primer cop, Compte, Perelló, Julià, Ferrer i Garriga varen fer via cap al Garraf, Civit portava la bomba, Julià i Garriga l´explosiu i les eines. Però les eines que portaven no permetien aixecar la grava que havia a la via per poder col.locar l´artefacte i amagaren la bomba darrera la vegetació. El dia 24 per imprevisió (varen perdre el tren) no pogueren tornar al lloc previst i decidiren posar la bomba en un dels respiradors del túnel en comptes de posar-la sota la via. El dia 25 en Compte que fins aleshores havia estat apartat del complot va decidir prendre cartes en l´assumpte i va viatjar al Garraf juntament amb en Civit i altres companys, però ja era massa tard, el túnel i les vies estaven preses militarment per la Guàrdia Civil. Veient que havien fracassat, es varen reunir els membres de LA BANDERA NEGRA el dia 26 al vespre, aleshores decidiren executar el rei quan passegés per la Rambla de Barcelona, en el tros comprès entre Canaletes i el carrer Sant Pau. Tenien previst que l´acció provocaria una reacció popular que permetria als Escamots d´Estat Català ocupar l´Ajuntament, la Diputació i el Govern Civil i proclamar la República Catalana. Es va sortejar qui hauria d´executar el rei i li va tocar fer-ho a Holgado que feia el servei militar al Regiment de Sapadors nº 13, a la caserna de Bonsuccés, que aquell dia no havia pogut assistir per que estava de guàrdia, en cas de que aquest no pogués fer-ho ocuparia el seu lloc en Jaume Julià. Holgado va defugir el compromís però en Jaume Julià es va responsabilitzar de portar a terme el regicidi. Però quan era l´hora convinguda per reunir-se en Jaume Julià no va aparèixer, els seus companys però continuaren amb l´operació. Parla Miquel Ferrer: ” a l´hora convinguda, tots els suposats membres de la joventut monàrquica espanyola érem al nostre lloc (armats amb pistoles i portant una bomba fabricada per Fonbernat) i a mi m va tocar al davant del bar Canaletes. Vaig pensar que hauria estat bona cosa posar-nos un braçal amb la bandera espanyola, però ja era tard. Vam veure la comitiva que venia i calia descobrir quin era el cotxe on anava el rei i anava tot sol amb el xófer i un individu al davant, segurament policia també, però de més confiança. Vaig començar a córrer mirant de ficar-me al pas lateral per a poder-me apropar més al cotxe. Vaig sentir els primers crits de “Viva el Rey!” i “Viva España!”, que evidentment eren dels nostres. Però jo tenia la gola seca que no podia cridar res. Els crits de la nostra gent no varen durar gaire. I jo no vaig aconseguir acostar-me al cotxe del rei fins que va passar per davant dels magatzems de “El Siglo”. M´hi vaig acostar tant que vaig veure de ben aprop, arraconat a l´angle de la dreta del seient del darrera. Se´m va quedar mirant fit a fit i em va semblar que s´arronsava i tot com esperant alguna cosa dolenta…Immediatament vaig sentir que m´agafaven del braç i em deien “Circulen!, circulen!”. Era un policia, de la secreta, és clar. I no em va dir res més…Vam continuar per la rambla de les flors i allà ja era impossible acostar-me al cotxe del rei. Aquest va entrar al Liceu amb els aplaudiments veritablement entusiastes de la gent d´upa -homes i dones- que l´esperaven a la porta”. Però enara els hi restava l´aretefacte que portaven a sobre i decdiren posar-lo a la cas a dela baronessa de Maldà que el dia abans havia ofert un ball en honor al Borbó, en Tona i en perelló varen anar-hi per col.locar l´artefacte. Mentres en Tona vigilava entre el Carrer de la Portaferrissa i el carrer Perot lo Lladre, en Perelló va encendre la metxa, al marxar es va adonar de que la metxa s´havia apagat i va haver de tornar, després, tots dos partiren tranquilament entre carrers farcits de policies, quan ja eren lluny varen sentir una forta explosió. Encara restava oberta la possibilitat de fer esclatar la bomba del túnel quan el rei sortís de Barcelona i passés de nou pel Garraf. Varen anar al Garraf dos membres del Grup dels Set (el Grup dels Set provenien d´Acció Catalana i estaven enquadrats en el SEM Servei d´Estudis Militars) i quatre de LA BANDERA NEGRA, a l´estació es varen reconèixer els membres d´ambdos grups i observaren una coll d´individus que parlaven castellà i que portaven unes caixes, de sobte aquests individus s´aproparen i de les caixes tragueren les pistoles, eren policies espanyols comandats per l´agent Ancho. A en Ferrer li varen trobar una pistola i li va caure la primera pallissa darrera l´estació. Tot seguit foren emmanillats i conduits per tren a Barcelona. Era clar que hi havia un confident que els havia traït. Aquest era Joan Terrés, àlies Josep Talavera, que més tard, al ser alliberat va intentar infiltrar-se dintre l ´Estat Català però ja ningú es fiava d´ell. Durant la Guerra Civil fou “assassinat” per uns desconeguts. Les detencions varen anar en augment, en total foren detinguts: Ramon Fabregat Antoni Argelaguet Marcel.lí Perelló Jaume Julià Jaume Compte Miquel Badia Emili Granier-Barrera Deogràcies Civit Josep Garriga Francesc Ferrer Pere Manén Narcís Compte Antoni Guillamet Jaume Balius Ramon Xamar Josep Papasseit Vicenç Colominas Anton Macià Jaume Macià Jaume Pons Luís Tort Jaume Pallàs Josep Marfany Josep M. Planas Josep Folch Raimon Peypoch Mateu Sust La policia espanyola va acusar a Estat Català d´estar darrera del complot, i varen començar les accions repressives contra l´organització. El confident Terrés desconeixia l´existència del Grup dels Set lligat al SEM i per tant la policia va creure que en Fabregat i Argelaguet, membres d´aquest grup, no tenien res a veure en els fets i els va deixar en llibertat provisional, Fabregat va aprofitar l´ocasió i es va escapar a França tot posant-se sota les ordres de Macià. Però després de llargues sessions de tortures algun membre de La Bandera Negra va confesar que el SEM (Servei d´Estudis Militars) feia classes d´instrucció militar i que el Grup dels Sets era el grup d´acció del SEM, per tot això va ser detingut el doctor Miquel A. Baltà, fundador del SEM. Degut a la detenció de Baltà la policia va trobar una llista amb 150 noms d´”alumnes” del SEM , ordres militars de Macià, instruccions per fer bombes, matrius dels talonaris de l´Emprèstit Pau Claris, etc….per tot aixì es produiren 49 noves detencions. Estat Català va iniciar una campanya de solidaritat amb els detinguts, dintre de casa nostra i a l´exili es publicaren butlletins i octavetes denunciant les greus tortures que havien rebut els patriotes empresonats. Justament fou en Baltà que el dia abans de ser detingut va crear el Comitè pro-Presos, el qual actuà en nom d´Estat Català malgrat no en fos membre. El doctor Batista i Rova va conseguir donatius de sectors de a Lliga, el mateix Cambó va pagar 1.000 pessetes per les campanyes de solidaritat amb els presos. A favor dels patriotes fins i tot s´hi va afegir la premsa regionalista, “La Veu de Catalunya” de la Lliga i “La Publicitat” d´Acció Catalana. Malgrat tot les condemnes varen ser menys dures de les que demanava el fiscal: Jaume Compte. Cadena perpètua. Marcel.lí Perelló. Cadena perpètua. Jaume Julià. Cadena perpètua. Josep Garriga. Cadena perpètua. Miquel Badia. Dotze anys i un dia. Deogràcies Civit. Dotze anys i un dia.

Francesc Ferrer. Dotze anys i un dia.

Emili Granier-Barrera. Absolució. Antoni Argelaguet. Absolució. La campanya a favor dels presos va ser molt forta, a l´Argentina es va crear l´Associació Catalana de Beneficència i el Comitè pro-Presos va tenir una forta implantació a tot arreu a on els homes i dones d´Estat Català tenien implantació. Es va constituir el DIA DEL PRESONER CATALÀ, el 13 de setembre, aniversari del cop d´estat del general Primo de Rivera, fou idea d´Àngel Boixadera de l´Argentina, i es va celebrar els anys 1926 a 1929. Durant l´any 1930 es va fer una forta campanya a favor de l´amnistia i s´inicià una recollida esclusivament femenina de signatures arribant a les 200.00 firmes. Però no va ser fins la caiguda de Primo de Rivera que el rei es va veure obligat a cedir tot signant un indult el dia 2 d´abril, i els presos sortiren en llibertat durant aquest mes. Com a cloenda podem dir que el comissari de policia Tejido que es va distingir per les tortures a que varen ser sotmesos els presos va ser executat per Perelló i altres membres de l´Estat Català durant la Guerra Civil, el jutge Cristóbal Fernández Valdés va ser afusellat el mes de setembre al Camp de la Bota després de ser jutjat per les tortures que va cometre sobre sindicalistes i nacionalistes i el confident Terrés també fou executat durant la guerra com ja hem comentat.

 

Anuncis

1 comentari

Filed under Exèrcit Català

One response to “LA BANDERA NEGRA

  1. Retroenllaç: LLUITA ARMADA ALS PAÏSOS CATALANS. | Catalunya Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s