ESTAT CATALÀ. ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ

En el text “Organització de l’Exèrcit Catalá”, Macià diu que “per a posar en peu de combat sis mil homes” caldrien 8.600.000 pessetes. Per finançar l´operació Estat Català va crear l´Emprèstit Pau Clarís, els catalans d´Amèrica i també de l´interior varen respondre fent arribar els seus donatius per la causa. Al Butlletí de l’Estat Català, de París, nº 7, de primer de juliol de 1925, a la portada s´anunciava l’emissió de l´Emprèstit de Catalunya Pau Claris, de l’any 1925. El Butlletí deia:

“L’Emprèstit “Pau Claris” no és una emissió de bons a plaç fixe ni a un interès determinat. És un prèstec a Catalunya per la conquesta de la seva llibertat.

El total de l’emissió “Pau Claris” és de Pessetes 8.750.000, repartit en títols de 25, 100, 500 i 1000 pessetes.

Els bons d’Emprèstit o paper-moneda seran reconeguts i fets efectius en pessetes-or tantost estigui constituit i instaurat plenament l’Estat Català.

Els títols d’emprèstit són garantits per un Comitè compost per homes eminents de Catalunya que cuidaran de l’administració d’aquests cabals, i actuaran segons les instruccions del Govern Provisional de Catalunya.

Per facilitar la realització dels bons, els noms o contrasenyes dels subscriptors quedaran degudament registrades en les matrius dels títols i en els llibres corresponents.

El venciment de l’Emprèstit començarà de comptar-se a partir del dia en que, recobrada la nostra terra, comenci en ella el Govern legal dels homes elegits pels catalans.

En el cas que, per raons que no estan al nostre abast, el Govern no podés desseguida acudir al pagament de l’Emprèstit, aleshores es fixarà un interès sobre el valor dels títols. Aquest interès es farà efectiu en quedar redimits els títols, en cas que l’Emprèstit es pagui abans d’acabar el primer any de govern, o bé per semestres, si el pagament es prorroga per més d’un any.

En pagar els interessos, es farà considerant sempre els títols en llur valor de pesseta-or.

Queda entès doncs, que, si bé el venciment de l’Emprèstit és considera el dia de la Victòria, podrà ésser prorrogat fins a 5 anys com a màxim, amb la condició que els títols guanyaran l’interès que es fixarà.

No podrà carregar-se impost de cap mena sobre els títols d’aquest Emprèstit, que gaudirà d’absoluta excepció, donada la seva alta finalitat.

El Comitè Emissor d´Estat Català pren el compromís solemnial de fer respectar les condicions del nostre Emprèstit a tot Govern que s’estableixi a Catalunya”.

El total que es va recollir fins el 11 de gener de 1927 va ser:

L´Organització de l´Exèrcit: 

Citem a Carner-Ribalta, ell dona els detalls de l´organització de l´Exèrcit Català:

“A Catalunya, el directori clandestí d’Estat Català (presidit pel Dr. Jaume Aiguader i integrat pel Dr. Benet Mori, Dr.Perramon, Dr. Bonifaci i J. Casals) havia anat creant una força semblant, amb la premissa ben assentada que Estat Català sino volia ésser cap partit polític, sinó una organització paramilitar amb 1′ objectiu de crear l’Exèrcít Català. Els joves reclutats s’agrupaven en “Escamots” (18 homes cadascun) i “Terços” (compostos per 3 Seccions). Funcionaven com a organització secreta ben disciplinada (…). A part aquest enquadrament del personal necessari, també gradualment s’havien anat constituint a França alguns dipòsits d’armes tocant a la frontera, un d’ells al mas de Can Bach, del municipi de Costoja, i un altre al mas de l’Orri, prop de Sant Llorenç de Cerdans. Altres armes, en més petites quantitats, foren colgades en un bosc d’alzines, ja a l’interior de Catalunya. Josep Esparch, Artur Corominas i els germans Morella estaven encarregats de canviar sovint les -caixes de lloc i de verificar la bona conservació de les armes. A mesura que s’anava disposant de cabals, es feien altres compres d’armament i municions, sobretot al nord de França i a Bèlgica, que eren transportades en una camioneta al llarg de França, algunes expedicions conduides per Bauzà, Raluy o Angel Foix”

En Ramon Fabregat va comprar del Temple, el barri jueu de París, cinyells, motxilles, cantimplores, bosses de costat, corretjam, etc., que provenien de l´exèrcit francès i americà de la Primera Guerra.

L’uniforme del l´Exèrcit Català consistia en una camisa caqui, amb un cinyell de cuir, i un distintiu blau al costat esquerre; pantalons de muntar a cavall, de vellut, bandes d’excursionista a les cames i sabates amb claus.

Es va començar l´instrucció amb les armes curtes i llargues i es feien marxes per exercitar el cos, més d´un cop havien rebut la visita dels gendarmes que sospitaven pel moviments d´aquells “excursionistes”.

Havia l´inteció d´entra en combat l´Onze de Setembre però es va constatr que una part important de les municions que havien estat enterrades estaven fora d´ús, la humitat havia fet malbé la pòlvora i era necessari esperar que arribessin les miunicions comprades a Bèlgica, per tant, la data de l’acció fou fixada per al 4 de novembre.

Citem de nou a Carner-Ribalta: “El pla de campanya fóra el següent: el total dels efectius armats amb les pròpies possibilitats fóra aproximadament de 500 homes, comptant-hi els voluntaris italians. Les forces foren dividides en dos grups, sota les ordres directes de Macià i comandats, el primer, per Martí Vilanova, el segon per Josep Rovira. Un dels grups, concentrats a Prats de Molló, entraria pel Coll d’Ares; l’altre grup partiria del mas de l’Orri i aniria per Sant Llorenç de Cerdans. Pels itineraris de muntanya prèviament estudiats i assajats, evitant fins on fos possible tot contacte amb les forces de vigilància fronterera, els dos grups arribaran el mateix matí a un punt convingut no lluny d’Olot, on se’ls ajuntarien els grups vinguts de l’interior. Caient per sorpresa sobre Olot, serien atacades les casernes de la guàrdia civil i carrabiners. Hom comptava que la resistència no seria insuperable i que la ciutat fóra rápidament presa. Inicialment hom havia parlat d’una doble acció que consistia que un grup caigués sobre Figueres. Martí Vilanova, nadiu d’aquella ciutat, garantia que el castell de Figueres podia ésser pres per sorpresa, i això hauria constituit un gran cop d’efecte. La prudència de Macià, però, féu que hom optés per l’acció unificada a Olot, on precisament aquell dia estaven concentrats uns 900 reclutes catalans destinats al Marroc i altres guarnicions espanyoles. Sense cap mena de dubte, un nombre d’ells s’ajuntaria a l’acció. Dominada Olot, i hissada la bandera, fóra proclamada la República Catalana i l’alçament general a tot el país. D’acord amb l’efectivitat d’aquest crit de “A les armes catalans!” i amb la volada que l’alçament prengués, s’estendria la lluita allí on calgués. En últim recurs, el petit Exèrcit Català es podria emboscar a les Guilleries, mantenir-s’hi el temps que calgués i d’allí estant conduir una acció guerrillera o prosseguir en direcció a Barcelona” .

Per altra part Macià havia creat jafeia dos anys un servei d´informació als territoris pirinencs i els informes que arribaven erea que la guàrdia civil i carrabiners no depassaven els 4.000 homes dispersos per tota la zona fronterera. Però el problema més gran era que dels revoltats sols es podia comptar amb els homes d´Estat Català i alguns italians antifeixistes, a més la CNT havia promés iniciar una vaga general a Barcelona, però no es tenia gaire confiança en ells.

El divendres, 29 d’octubre, Macià, Gassol i Carner-Ribalta arriben a Eina on un cotxe els transporta a la vil.la “Denise” de Prats de Molló, que serà el Quarter General. “El gros de l’expedició surt de París cap el Sud, en tren i autobuses, els dies 30, 31 d’Octubre i 1 de novembre. Els expedicionaris, però, no aconsegueixen d’arribar als seus llocs de concentració ni als dipòsits d’armament. La gendarmeria francesa, posada en alerta, detura en sec l’expedició abans d’arribar a la frontera. Macià i Gassol són detinguts a vil.la “Denise”; els altres, collits d’ací i d’allà són concentrats a Perpinyà i reclosos a la casema d’un regiment de senegalesos, a excepció de Macià, Gassol i Bordas de la Cuesta, que són mantinguts en detenció en un hotel de Perpinyà, per ordres del Prefecte dels Pirineus Orientals”.

Varen ser delatats per Riccioti Garibaldi, un dels italians antifeixistes que col.laboraven amb Macià i net del famós Garibaldi, el qual era un agent de Mussolini.

Detenció i judici:

Alguns combatents varen poder evitar ser detinguts, molts varen fugir pels Pirineus i varen entrar a les comarques del Pincipat, dos regiments de la Guàrdia Civil varen ser enviats per capturar els combatents catalans però no en varen detenir ni un!. Davant de l’escàndol, Primo de Rivera va haver de procedir a una colla de destitucions d’oficials per manca de zel.

A Barcelona, la policia va detenir a quatre sindicalistes: Aiguader, Manuel Gonzàlez Alba, Pestaña, etc. Els altres conjurats sobretot a les comarques es varen fer escàpols.

Els detinguts a França varen ser:

Sobre el material incautat per la policia francesa cal reproduir el text de Carner-Ribalta:

“El 4 de novembre de 1926, l’inspector Bringer s’adreçà a Prats de Molló, on hi ha la vil.la “Denise”, llogada al senyor Esparch, un dels conjurats, i on residien el coronel Macià i alguns dels seus companys. L’escorcoll comportà la incautació de les armes i municions següents:

81 fusells la majoria dels quals de la marca Màuser i alguns altres amb la marca Lebel,

6 mosquetons francesos;

2 carrabines Winchester;

1 fusell-metralleta;

1 metralladora de marca alemanya;

2 revòlvers Parabellum,

36 baionetes;

18.000 cartutxos;

Un lot de material d’abillament i de campament: bidons, motxilles, cinturons, sacs de dormir, impermeables, etc; també s’hi va trobar 14 capots blaus de l’exèrcit francès i varis braçals de la Creu Roja.

El 6 de novembre, seguint les indicacions de Lluís Morella, un dels inculpats, el comissari Bringer se n’anà a Sant Llorenç de Cerdans, a l’indret conegut com Mas de l’Orri.

Es va excavar el terra i s’hi va trobar:

3 caixes de fusta amb: 54 fusells,

1 metralladora;

1 fusell-metralleta i 19 baionetes;

2 caixes de fusta contenint diversos cartutxos de revòlver i 3 revòlvers Parabellum;

5 caixes metàl.liques en les quals hi havia 6.000 cartutxos per a fusell i metralladora;

En un petit sarró, hi trobarem un paquet de dinamita i una desena de tubs de cordita. (cheddite gommée). Finalment, el 9 de novembre, la Súrété Générale era avisada per la gendarmeria deLa Nouvelle, ja que els seus homes havien trobat més municions, guardades dins caixes les quals havien estat llençades a l’estanc de La Palma. Aquestes caixes, en nombre de 10, contenien:

14 fusells americans;

1 fusell-metralleta francés;

393 bombes de má;

2 revòlvers alemanys;

2 paquets de bengales de llum;

3 baionetes;

3 caixes de cartutxos diversos”.

A la casa de Ricciotti Garibaldi, a Fabion, vora de Niça, es va trobar .

“El 14 de desembre de 1926, el comissari Curty descobria a la vil.la “Luce”, a Ni-ça, pertanyent a Garibaldi, nombroses armes les quals eren guardades al garatge:

1 telèfon de campanya complet, marca italiana, sense fil telefónic;

1 teléfon de campanya complet, marca francesa, sense fil,

1 mira telescòpica, marca Otto Boch, de Berlín;

1 pistola automàtica, marca Parabellum 1916;

2 revòlvers de reglament de l’exèrcit francès;

1 pistola de bengales:

1 projectil de morter;

5 baionetes de marca estrangera;

1 fusell amb carregadors, model 1917;

1 fusell austríac, marca Steyr;

1 fusell alemany, model 1916;

1 carrabina de cavalleria italiana, marca Brescia;

1 mosquetó anglès;

1 carrabina de cavalleria austríaca;

1 fusell austríac sense marca;

1 mosquetó alemany marca Erfurt;

1 mosquetó austríac marca Budepesthi;

1 fusell-metralleta;

1 canó de fusell sense montura;

1 fusell-metralleta, model gran;

5 carregadors de 6 cartutxos cada un;

1 carregador alemany amb 5 cartutxos;

10 cartutxos de pistola;

6 cartutxos Parabellum;

50 cartutxos de revòlver;

1 màscara antigàs;

3 dotzenes de ganivets nous.

En ésser interrogat sobre tot això, Garibaldi ha declarat que aquests objectes constituien records de guerra provinents de diferents llocs” .
El judici que es va seguir contra Francesc Macià i els altres patriotes a Paris va ser un èxit per la causa catalana, Macià es va convertir d´acusat en acusador, tot fent valer el deure de Catalunya de lluitar pels seus drets, el plet de Catalunya es va internacionalitzar i el que no es va guanyar per les armes es va conquerir pel gest dur i la mirada clara d´aquell home, Francesc Macià, Catalunya existia i lluitava per la seva llibertat!.
Volem acabar aquest estudi sobre els Fets de Prats de Molló amb un relat que fa en Carner-Ribalta del mateix dia 4 de novembre de 1926, ens trobem al pati de la caserna de Perpinyà a on estan els detinguts:
“Tots els presos son concentrats, en formació i amb la bandera. Quan, acompanyat de Bordas de la Cuesta, Macià apareix, es fa un impressionant silenci. Tots els ulls fits en ell, que avança a poc a poc. Després s’atura i comença, a parlar. Són paraules d’afirmació, són paraules d’esperança, superadores de l’ingrat present. Inviten a esperar, reclamen de no defallir. L’ideal resta ardent i el principal de la tasca per fer. “Catalans! Hem lluitat per una gran, per una noble causa que ha fracassat… Però hi tornarem. Jurem sobre la bandera que lluitarem fins a la mort” . I mentre la bandera voleia per sobre els caps dels homes, tots junts, com una sola veu, amb una sola voluntat,criden: “Fins a la mort! Fins a la mort!”.