Per què ha dimitit de diputat el MONTILLA?
Val la pena que llegeixis aquest escrit fins al final, perquè entenguis perquè ha dit el senyor Montilla que dimiteix de diputat. Val la pena de veritat. I també entendràs perquè no plega en Puigcercós.
Actualment, el President de la Generalitat cobra 144.030,12 € a l’any, el 80% d’aquest sou és 115.224,96 €, el 60 % d’aquest sou és 86.418,07 €, i el sou d’un diputat ras de l’oposició és de 43.697,78 €.
Adjunto dos escrits que he tret tant de la web de governació com de la del Parlament de Catalunya.
Després entendràs perquè faig aquests càlculs.
Cal recordar també, que en Montilla es va autoimposar aquest sou, que és dels més alts d’Espanya, i que cobra més que el President del Govern de l’estat, el senyor Zapatero.
Tots els expresidents de la Generalitat de Catalunya, tenen una sèrie de drets, d’acord amb la Llei de l’Estatut dels expresidents de la Generalitat. Entre aquests drets hi ha els següents:
– Tractament de President.
– Sou vitalici fins als 65 anys, del 80 % del que cobra el President de la Generalitat en actiu.
– Pensió vitalícia a partir dels 65 anys, del 60 % del que cobra el President de la Generalitat en actiu.
– Pensió de viduïtat a favor del cònjuge, del 50 % de la pensió que cobra l’expresident en cas de defunció.
– Tres llocs de treball adscrits al seu servei, assimilats respectivament a efectes retributius a un nivell 30 i dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva, mitjançant el sistema de lliure nomenament. Cal recordar que un nivell 30 és el que cobra un Director General, el màxim que pot cobrar un treballador de la Generalitat. Un nivell 22 és el que cobra un titulat universitari superior sense càrrec de comandament.
– Una dotació pressupostària per a despeses d’oficina, atencions de caràcter social i, si s’escau, despeses per al lloguer d’immobles, en la quantia que estableixi anualment la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
– Un automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
– Els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions, que com a mínim ha de ser un escamot de 4 o 5 mossos d’esquadra d’escorta.
El senyor Montilla ha dit que pensa dimitir de diputat, bé, mes que dimitir, ha dit que no pensa prendre possessió del càrrec de diputat, i per tant, passarà de ser President de la Generalitat a ser un expresident amb l’estatus idèntic als de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Bé, idèntic, idèntic, no. Jordi Pujol va néixer a l’any 1930 i quan va deixar de ser President, a l’any 2003, tenia 73 anys, per tant, en edat de jubilació, i va passar a cobrar el 60 % del seu sou, amb la resta de prebendes.
Pasqual Maragall va néixer a l’any 1941, i quan va deixar de ser President de la Generalitat tenia 65 anys, i al igual que Jordi Pujol, va passar a cobrar el 60 % del seu sou, amb la resta de prebendes.
El senyor Montilla va néixer a l’any 1955, quan deixi de ser President de la Generalitat d’aquí a un més, només tindrà 55 anys, és a dir que passarà a cobrar el 80 % del sou de president, i això durant 10 anys mes. Hi ha una diferència de 18 anys entre l’edat en que Jordi Pujol va deixar de ser President i l’edat en que José Montilla deixarà de ser President. Aquesta diferència de 18 anys, la pagarem entre tots. Això si, amb molt de gust, perquè vol dir que ja no és President de la Generalitat, i ja no hi ha ni tripartits ni artefactes explosius similars
Un cop vist tot això, ara vaig a respondre la pregunta de perquè ha dimitit de diputat el Montilla. Tothom pot creure que el senyor Montilla ha dit que renunciarà a l’acta de diputat per assumir personalment la estrepitosa derrota del PSC, o que no es veu fent de cap de l’oposició, o que si dimiteix li fa un favor al PSC, afavorint la renovació, o bé que com fan els líders europeus quan deixen de ser presidents, que assumeixen amb elegància la derrota i deixen pas a altres candidats, o inclús es pot arribar a pensar que Montilla està a l’alçada de les circumstàncies i ha decidit plegar de tot, que almenys ha assumit els seus propis errors i plega amb dignitat, no com en Puigcercós, que a pesar del cataclisme d’ERC, s’aferra a la cadira
com si estigués encolat amb loctite.
Senyors, res de tot això. A sota he annexat la Llei i el Decret que regulen l’estatus d’expresident. L’article 4 de la Llei diu que cobrar el sou d’expresident és incompatible amb cobrar qualsevol altre sou públic, el de diputat inclòs, i que correspon a l’expresident, en cas que es doni la circumstància, elegir quin dels dos sous vols cobrar. I aquí està el quid de la qüestió.
El Montilla o cobra com a diputat ras de l’oposició, 43.697,78 € o cobra el 80 % del sou de president, 115.224,96 €, i totes les prebendes que en pengen. Entens ara perquè en Montilla pensa renunciar a l’acta de diputat ? Els motius del Montilla són purament econòmics i interessats, i la resta és propaganda enganyosa, la mateixa propaganda enganyosa a la que ens té acostumats el ja difunt tripartit ens els seus 7 anys de curta, però intensa i explosiva vida. En Pujol i en Maragall, no van haver de renunciar a res, ja que van renunciar a ser candidats, no com en Montilla, que si que anava de candidat, és una lleugera diferència.
I tornant al Puigcercós, no dimiteix pel mateix motiu que en Montilla, però en sentit contrari, i m’explico. El Puigcercós no té res si deixa la política, no té on caure mort. Hauria de tornar a Ripoll a cultivar l’hort de casa seva, i d’això no se’n viu. Es la gran misèria de la política, has de tenir un coixí de seguretat per quan et van les coses malament, i el Puigcercós no el té. I quan no el tens, ets esclau del sistema, i t’has d’aferrar a la cadira encara que sigui un ferro roent, i si caus, pots fer caure el partit amb tu, ja que no abandones ni a mal de morir, i això és el que li passa a ERC i al Puigcercós, i el mateix que li passaria al Montilla si no hagués estat President de la Generalitat. Aquesta és la pura i cruel realitat, i la resta és bla, bla, bla i propaganda barata com ja he dit abans. Aquestes són les misèries dels membres del ja difunt tripartit.
Estatut dels expresidents de la Generalitat de Catalunya
Aquesta Llei té per objecte garantir que els presidents de la Generalitat, un cop hagin cessat, puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides, i per tal d’establir també, en el cas que se’n produeixi el traspàs, unes mesures de protecció dels familiars més propers.
Els expresidents de la Generalitat gaudeixen, a partir de llur cessament, del reconeixement, l’atenció i el suport deguts, d’acord amb les funcions i les responsabilitats exercides.
Tractament
Els expresidents de la Generalitat de Cataluya gaudiran del tractament de “Molt Honorable Senyor” i ocuparan el lloc protocolari que oficialment els correspongui, d’acord amb les normes de protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Assignació mensual
Les persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.
Pensió vitalícia
Els expresidents de la Generalitat, quan arriben a l’edat de seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.
Incompatibilitats
La percepció de l’assignació i de la pensió vitalícia establertes per aquesta Llei és incompatible amb la percepció d’ingressos resultants de l’exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de l’Administració de l’Estat com de la Generalitat , i de l’exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat.
En aquests casos, correspon a la persona interessada d’exercir el dret d’opció.
Pensió de viduïtat
El cònjuge vidu no separat legalment o l’altre membre de la parella, en el cas d’unions estables de parella, d’un expresident o expresidenta de la Generalitat amb dret a pensió vitalícia, té dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió. En el cas de mort del cònjuge vidu, la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia els fills menors fins que arribin a la majoria d’edat.
Mitjans i prerrogatives
Els expresidents de la Generalitat de Catalunya disposaran dels recursos humans i materials, i de les prerrogatives que s’indiquen a continuació:
Tres llocs de treball adscrits al seu servei, amb dedicació especial, assimilats respectivament a efectes retributius a un nivell 30 i dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva, mitjançant el sistema de lliure nomenament.
El personal que ocupi aquests llocs tindrà la consideració de personal eventual i, si fos funcionari, passarà a la situació de serveis especials, sempre que no optin per continuar en actiu.
Aquests llocs de treball s’inclouran dins la relació de llocs de treball de personal eventual del Departament de la Presidència.
Una dotació pressupostària per a despeses d’oficina, atencions de caràcter social i, si s’escau, despeses per al lloguer d’immobles, en la quantia que estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Un automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions.
Normativa
<http://www.gencat.cat/diari/3879/03105090.htm> LLEI 6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat.(DOGC núm. 3879 publicat el 08/05/2003)
<http://www.gencat.cat/diari/3945/03202053.htm> DECRET 195/2003, d’1 d’agost, pel qual s’aprova el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 3945 publicat el 12/08/2003)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 3879 – 08/05/2003
_____
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
*LLEI 6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat. (Pàg. 9297)
Sumari <http://www.gencat.cat/diari/3879s.htm#1_11000>
|| Índex del sumari
<http://www.gencat.cat/diari/3879s.htm>
|| Diaris
<http://www.gencat.cat/diari/llistas.htm>
Oficials disponibles
|| Inici
<http://www.gencat.cat/diari> ]
Catalunya Catalana 