Dissolució d’Unitat Nacional Catalana

Unitat Nacional Catalana, organització nacionalista, ha recorregut durant 14 anys un camí de lluita constant per la independència de Catalunya a través de la unitat de tots els independentistes.

Des d’UNCat fem un balanç positiu del procés endegat pel nostre país cap a l’alliberament nacional. Arribats a aquest punt, creiem oportú anunciar que s’ha assolit un dels nostres objectius: la unitat del moviment independentista sota una mateixa organització i animem a tots els homes i dones de Catalunya a participar-hi per la llibertat i la democràcia del nostre país.

Tanmateix, el segon objectiu d’UNCat és el d’assolir una Catalunya catalana. En aquest sentit malauradament no podem ser tan optimistes i volem alertar del perill que corren la nostra llengua, tarannà i costums si no aconseguim un estat propi que ens protegeixi d’un món cada cop més globalitzat. Tot i això l’estat català, no només és necessari per conservar la nostra identitat. Les eines d’un estat atorgaran la garantia i l’avenç dels drets socials de tots els catalans que són amenaçats avui dia per un estat espanyol jacobí i corrupte.

Ara mateix qualsevol militància patriota té el deure de vetllar per la unitat que és garantia de l’alliberament de la nostra terra. Un cop assolida la independència, arribarà el moment en que els nacionalistes ens haurem de reorganitzar per garantir la continuïtat del llinatge català. Així doncs, els militants d’Unitat Nacional Catalana han decidit per unanimitat  la dissolució de l’organització com a acte patriòtic.

Volem encoratjar i animar a tots aquells germans nostres que viuen a la Catalunya del Nord, a la Franja, al País Valencià i a Ses Illes a seguir llur lluita, ells són peces claus en el sí de la nació catalana i és com a conseqüència del seu esforç que aconseguirem la reunificació de la nostra terra.

Unitat Nacional Catalana cedirà el patrimoni econòmic a aquelles organitzacions que treballen per la cultura i la llengua de la nostra nació.

VISCA CATALUNYA LLIUREI CATALANA

VISCA UNITAT NACIONAL CATALANA

Secretariat d’Unitat Nacional Catalana a Barcelona el dia 23 de juny de 2014

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Suport a David Ventura

Suport a David Ventura

Reunit en data d’avui el Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana, acorda donar tot el suport a David Ventura, responsable d’Òmnium Cultural al Voltregranès, que ahir va ser objecte d’una campanya de desprestigi des del diari La Razón de la mà de Toni Bolaño. Ventura és un lluitador incansable de la causa catalana i això el converteix en objectiu de tota aquesta tropa de carronyaires. Hem d’estar preparats per la guerra bruta que practiquen des de les clavagueres de l’Estat, els enemics del procés d’alliberament de Catalunya.
Unitat Nacional Catalana
Barcelona, 4 de març de 2014

Reunit en data d’avui el Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana, acorda donar tot el suport a David Ventura, responsable d’Òmnium Cultural al Voltregranès, que ahir va ser objecte d’una campanya de desprestigi des del diari La Razón de la mà de Toni Bolaño. Ventura és un lluitador incansable de la causa catalana i això el converteix en objectiu de tota aquesta tropa de carronyaires. Hem d’estar preparats per la guerra bruta que practiquen des de les clavagueres de l’Estat, els enemics del procés d’alliberament de Catalunya.
Unitat Nacional Catalana
Barcelona, 4 de març de 2014

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Independència vs nacionalisme?

Independència vs nacionalisme?

Durant anys hem pogut veure com partits suposadament defensors de Catalunya s’han repartit alguns mots complementaris uns als altres per interès partidari i personal fins al punt de veure com en taules de debat polític s’han creat discussions per l’ús d’una o altra paraula confonent la realitat amb la ficció promoguda per la classe política actual.

Des d’Esquerra, CUP i partits atrapats a l’esquerra se’ns ha fet creure, que per ser independentista no és necessari ser nacionalista, fins hi tot se’ns ha volgut vendre la moto de que això és positiu i beneficiós per a Catalunya. Jo em pregunto que pot tenir de beneficiós aconseguir la llibertat per no usar-la? Em recorda més aquell que després de tants anys convivint amb el seu segrestador ja s’hi sent a gust, còmode i fins hi tot no imagina una vida sense ell, la síndrome d’Estocolm, aquesta malaltia és la que pateixen tots aquests dirigents que s’omplen la boca d’independentisme barat per aconseguir vots que després ven a l´enemic, Espanya.

Per altra banda tenim els que diuen ser nacionalistes, CiU o PxC. També amb trets característics d’aquesta malaltia diuen defensar Catalunya sense la independència. És possible defensar la identitat d’un país sense reclamar un estat propi? Evidentment no, perquè sempre se’ns identificarà amb el país colonitzador i aquell que amenaça la nostra identitat.

Després de superar aquesta ficció hom pot observar el significat i quina relació tenen aquestes paraules, que la independència no és l’objectiu ni el final, si no l’eina i el principi del projecte de país, que el nacionalisme sense estat no és més que el regionalisme de les autonomies inventades per la progressia espanyola per una banda acontentar-nos amb l’estatut d’autonomia i per l’altra dividir-nos entre germans dels principat, valencians i balears, són coses que s’aprenen amb el temps i quan veus com et fan ballar com un titella és quan s’entén que és necessari recatalanitzar Catalunya, aconseguir una Catalunya catalana i que això només té un nom, nacionalisme i que només serà possible aconseguint la independència perquè no ens volem separar, volem existir dintre d’Europa i el món.

Som independentistes? Sí! Però per què som nacionalistes!

Joventuts Nosaltres Sols!

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

I ara què?

I ara què?

En pocs dies han passat varies coses al nostre país que al dia després podem pensar “i ara què?” Per una banda tenim el 10 d’abril que es va celebrar l’última tanda de consultes i que va incloure Barcelona, finalment en totes les consultes van participar 900.000 persones on el sí obté un 91,46% . Seguidament el 13 d’abril Solidaritat Catalana presenta una llei anomenada llei per la independència que consta de 10 articles on un cop aprovada segons s’entén Catalunya obriria un procés de conscienciació nacional i donades unes característiques com ara una majoria al Parlament s’entraria a una negociació amb la comunitat internacional per acabar proclamant la independència de Catalunya. Finalment PP, PSC i C’s amb l’ajut de CiU i ICV han tombat la llei traient l’oportunitat de parlar d’independència dins el Parlament a tots aquells votants de SI, Esquerra, DC i fins hi tot de Reagrupament, la CUP, aquells que no es presenten a les eleccions com UNC, els que es van abstenir i els independentistes de CiU i ICV.

I ara què? Ens preguntem alguns, doncs res a seguir treballant. Després del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt on va participar el 41,1% també m’ho vaig preguntar i avui per fi per primer cop s’ha parlat d’independència al nostre Parlament, avui hem fet història, hem obert una porta que no es tancarà mai més.

Tot i que els resultats no siguin immediats i ara ens sembli una derrota, avui hem guanyat una batalla i hem fet un pas endavant que ens ajudarà a guanyar la guerra que va començar el 1701 amb la Guerra de la Successió. Ni els esforços dels catalans ja morts de l’època de la Renaixença, ni la dels voluntaris de les consultes ni els de milers de catalans que resistim dia a dia serà en va.

Ben aviat, si cal, la Guàrdia Urbana seurà amb nosaltres al ras tota la nit perquè qualsevol català treballi del que treballi, parli la llengua que parli serà beneficiat de deixar de pertànyer a una colònia d’Espanya per viure en un país amb ànima pròpia.

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Avui fa 1300 anys

Avui fa 1300 anys

Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300 anys d’enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar com invasors i com a tals es varen comportar.

El revisionisme històric ens parla d’una cultura rica, d’una filosofia oberta, d’un gran llarg període de “culturització” peninsular gràcies als invasors musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.

No ens enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període d’ocupació musulmana de la Península no ens hem d’encegar, va ser una ocupació, una tirania, una superposició d’una cultura invasora enfront d’un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb aquestes armes s’establiren fins que foren expulsats després d’una llarga Reconquesta, i més tard amb l’expulsió dels moriscos (cinquena columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars.

El parèntesis d’ocupació musulmana no s’ha de veure com un període on les arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del perill “moro”. En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits amb la subtilesa i espiritualitat de  l’art romànic, la Creu va ser arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.

Catalunya es va forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar contra l’Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant, catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en mans dels turcs.

Catalunya i l’Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem aquella data fatídica de l’any 711, hem de recordar que l’Islam a casa nostra sempre ha estat i serà un element d’enfrontament, d’invasió, d’odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades, som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l’altra. Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l’estupidesa dels nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de lluita, de patiments.

Xavier Andreu

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Comunicat d’Unitat Nacional Catalana UNCat sobre l’anunci de la Consulta. del 9 de novembre del 2014

Comunicat d’Unitat Nacional Catalana UNCat sobre l’anunci de la Consulta.
Des d’Unitat Nacional catalana volem mostrar el nostre suport a la convocatòria de la Consulta per part del Govern de la Generalitat, amb el suport de les formacions parlamentàries CDC, ERC, UDC, IC i les CUP.

La pregunta i les possibles respostes no són les que nosaltres crèiem més oportunes però reconeixem que ha estat un pacte necessari per ampliar el marc polític i social convocant de la Consulta.

Sabem que no hi haurà negociació possible amb Espanya per autoritzar la Consulta, car el sol fet de la seva celebració significaria que Catalunya és sobirana per poder decidir el seu futur i Espanya i el seu govern mai reconeixeran Catalunya com subjecte sobirà de ple dret.

Tots els catalans, sigui quina sigui la nostra ideologia, siguem nacionalistes o no, però units pel mateix sentiment de llibertat i dignitat hem de donar ple suport al Procés que ara mateix obre un nou camí. Sabem que l’estat respondrà de múltiples maneres, des de l’ofegament econòmic a la Generalitat, possiblement intentarà reassumir les competències de Seguretat i Ensenyament i en un segon termini voldrà intervenir o dissoldre la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

El nostre recolzament ha de ser actiu, hem de preveure una resistència passiva, i activa quan s’escaigui, quan l’ofensiva de l’estat sigui més forta. Hem de donar el nostre suport a les nostres institucions i especialment al Govern de la Generalitat i al Cos dels Mossos d’Esquadra que es veuen sotmesos a una campanya de descrèdit per part dels agents de l’estat, molts cops amb l’aparença de medis de comunicació. Hem de denunciar als que en nom de la concòrdia intentaran boicotejar el Procés i la Consulta.

En aquest moment crucial pel futur de Catalunya sapiguem fer-nos dignes de Catalunya!

Secretariat Nacional d’ Unitat Nacional Catalana UNCat

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

EL BORN, MUSEU NACIONAL DE LA RESISTÈNCIA

EL BORN, MUSEU NACIONAL DE LA RESISTÈNCIA

A finals dels 70, molts ciutadans de Barcelona, i especialment del barri, es varen mobilitzar amb la campanya “Salvem el Born”: l‘ Ajuntament , en efecte, tenia el projecte d’ enderrocar-lo. Però aquestes barbaritats, o, dit d’una altra forma, aquesta manca de sensibilitat històrica i arqueològica, es va repetir l’any 1991. Sota l’ excusa dels Jocs Olímpics, amb la construcicó d’ un col.lector al passeig Picasso, l’ ajuntament es va carregar la muralla de la Ciutadella. Igualment, es va construir un aparcament enfront del Born i es varen malmetre o soterrar part de les importants restes que ara mateix, com a regal magnífic a la Barcelona i a Catalunya, han aparegut.

Com és sabut, es tracta d’ una corprenedora pel.lícula de l’ocupació espanyola de 1714. Sota les ordres de Felip Vè- el Borbó actual n’és el continuador, i mai s’ha excusat d’aquest Holocaust-, els propis veïns d’un barri pròsper i poblat varen haver d’aterrar, de al nit al dia, les seves cases. S’hi han trobat restes de menjar, de cendra, i altres commovedores- i històricament irremplaçables- visions de al vida d’ un barri de la ciutat.

L’arquitecte Juli Capella en diu que “és el tram que ens queda per explicar entre la ciutat romana i la modernista”. I afegeix que “aquest lloc no ha de ser un museu, sinó un espai per a la convivència, que expliqui els problemes històrics i els superi com un centre actiu en el que hi participin els veïns de diverses procedències”. Antoni González Moreno-Navarro, responsables de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, afirma que “El Born no servia per a Biblioteca (el destí que se li havia atribuït per part de l’administració espanyola, catalana i municipal) i celebro que hagi trobat el seu destí definitiu. De forma similar s’ han pronunciat no solament arquitectes i urbanistes, sinó també els historiadors. El Senyor Mayer, responsable de Patrimoni de la Generalitat, en canvi- i de forma ben sorprenent –ha estat el menys interessat, en declaracions a la premsa, a respectar aquestes restes sense la intrusió de la Biblioteca Provincial (el nom sol, per cert, ja és un insult).

En general, no obstant, hi ha ja el consens generalitzat- començant pels veïns del barri- de salvar aquestes restes. D’això s’en dedueix, també, de al necessitat de no emplaçar-hi cap element intrusió, com és l’esmentada Biblioteca Provincial.

A ningú se li escapa, altrament, que aquestes restes tenen una importància simbòlica que va molt més enllà de l’arqueologia i de la història. A parer meu, les restes del Born ja no solament és un patrimoni de Barcelona, sinó també de Catalunya i els Països Catalans. I com a tals s’haurien de tractar. Un destí possible seria la seva conversió en Museu (el nom no importa) de la Resistència Catalana. Contra l’oblit, un museu de la memòria que recordés la voluntat d’aquest poble per existir, en contra dels intents de genocidi. Res més didàctic que poder veure in situ- i completant-ho amb altres informacions, document o objectes- la voluntat castellana de destrucció, d’ imposició, d’allò que el rei d’Espanya, curiosament, n’ha dit “encuentro”.

No es tracta doncs, solament, d’un museu arqueologista, sinó ben viu: encara avui, la nostra llengua, les institucions, l’economia és objecte de laminació o constriccions serioses i, per tant, més que mai, caldria conservar la memòria viva d’una nació que, durant segles, s’ha resistit a morir i que, en bona part, encara té la voluntat de ser. I que ha de sensibiltizar en la història nacional, a més, generacions de nous catalans per als quals aquest Museu seria també una eina magnífica de coneixement de la terra que els acull.

Xavier Andreu

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Comunicat d’UNCat Unitat NacionalCatalana contra el feixisme i el racisme.

Comunicat d’UNCat Unitat Nacional Catalana contra el feixisme i el racisme.

Davant de les acusacions de que Unitat Nacional Catalana és una organització feixista o xenòfoba fetes o bé des de l’espanyolisme més ranci per desprestigiar l’actual procés sobiranista de Catalunya o des de cercles sectaris de l’extrema esquerra a causa del caràcter unitari i patriòtic, del que UNCat sempre n’ha fet bandera i que a dia d’avui està adquirint la societat civil, Unitat Nacional Catalana declara:

– Que UNCat sempre ha rebutjat qualsevol forma de règim totalitari, també règims feixistes.

– Que UNCat rebutja la xenofòbia tal i com demostra el punt número 2 de la nostra declaració de principis 2. Fent-se portaveu de la voluntat col.lectiva d’un poble que ansia el seu alliberament, Unitat Nacional Catalana obre les seves portes a tots els homes i dones que posin pel damunt de tot aquest ideal, independentment del seu origen, creença o ideologia social.

– Que la valoració que fa UNCat sobre la immigració no és de caràcter xenòfob i/o racista, sinó ans al contrari UNCat està en contra de la colonització, de la immigració massiva i de la immigració com a eina de l’estat espanyol per desnacionalitzar-nos, així doncs, Unitat entén els fluxos migratoris de qualsevol societat i de la situació geogràfica que té Catalunya per això volem una immigració controlada i regulada pel bé de Catalunya, la seva societat i pel bé dels mateixos immigrants.

– Que el lema Catalunya Catalana no expressa res més que la voluntat de catalanitzar Catalunya. Recatalanitzar Catalunya després de l’espanyolització i afrancesament que ha patit, són coses que ja reclamen patriotes com Francesc Macià, germans Badia o Joan Sales.

– Que UNCat, així com l’independentisme en general, és d’esperar, valora els seus col·laboradors i simpatitzants segons la seva implicació a l’hora de treballar per la independència de Catalunya, i no segons les seves vinculacions en el passat, ja que d’aquesta manera mai podríem sumar ni ser majoria.

– Que UNCat no participa en l’organització de cap altre partit i que dóna suport als pactes que puguin arribar CiU i ERC per l’alliberament del país; que sempre ha treballat en aquesta línea i que a nivell social UNCat encoratja a tots els seus militants i simpatitzants a participar a l’Assemblea Nacional Catalana.

– Que UNCat emprendrà mesures legals contra aquells qui titllin l’organització de feixista, d’ultradreta o derivats.

– Que UNCat sempre ha defensat la independència, el catalanisme i la justícia social i així ho seguirà fent de la manera que cregui més adient.

Secretariat Nacional

d’Unitat Nacional Catalana

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Presentació d´Unitat Nacional Catalana a Badalona. 23 de març del 2003.

Presentació d´Unitat Nacional Catalana a Badalona

El passat dissabte 23 de març vàrem fer un acte de presentació d’Unitat Nacional Catalana a Badalona.

Vàrem incidir en la necessitat de crear una organització que lluiti per la independència de Catalunya, dels Països Catalans, avantposant la llibertat del nostre país enfront qualsevol ideologia social i política.

Per altra banda no vivim a un món aïllat, estem immersos en una Europa que cada cop més és l’Europa dels Estats i no de les nacions, estem immersos en un procés de globalització que prioritza els interessos del capital enfront dels interessos de la gent que treballa per sobreviure. Estem visquent una degradació del Medi Ambient que hipoteca el món en el que vivim. La nostra resposta no ha de ser tant ideològica com nacional, hem de veure com incideix en nosaltres, com a catalans, aquest procés de globalització.

Però Catalunya no és tant sols un espai físic ni cultural, és molt més: és una nació formada per gent, homes i dones, amb uns interessos que no són considerats pels constructors del món globalitzat, com a catalans hem de decidir en quin món s’ha de desenvolupar la nostra nació, si volem ser tant sols una petita roda en l’engranatge del món, sense personalitat, sense poder, sense esperances, o, per contra, volem una nació lliure que conservi la seva llengua, els seus trets nacionals i unes relacions socials, laborals i medi-ambientals que puguin fer de la Nació Catalana un espai per viure.

Publiquem la nota que va apàreixer a “El Punt” del Barcelonès Nord, hi han algunes inexactituds però demostra el ressò que va tenir a Badalona l’acte celebrat:

Presenten un nou partit independentista a Badalona «purament català» per «contrarestar la forta ofensiva espanyolista»

24/03/2002

MIREIA SABARTÉS Badalona

Unitat Nacional Catalana és el nom del partit independentista i nacionalista que es va presentar ahir en societat al número 22 del carrer Santa Teresa de Badalona. Neix amb 18 militants a Badalona i Sant Adrià, la majoria antics membres del partit Estat Català, però també algun exmilitant de les joventuts o dels partits de Convergència, Unió, Esquerra Republicana i Partit per la Independència. Unitat Nacional vol «sumar forces per contrarestar la forta ofensiva espanyolista».
En l’acte, a què van assistir una trentena de persones, el delegat badaloní d’Unitat Nacional Catalana, Roger Lluís Gol, va definir el partit com a «purament català». «Lluitarem contra la desigualtat social, però no permetrem que als indígenes d’aquest país se’ns trepitgi encara més», va dir en el míting. Va assegurar que «a Badalona, hi ha parts que estan axarnegades, és a dir, que en cap moment s’han volgut integrar», i que «Santa Coloma és una ciutat que gairebé està perduda», com ara Cornellà, sempre segons Lluís Gol. Per exemple, el delegat va afirmar que en un frankfurt del carrer de Mar «el català quasi no existeix» i que els ciutadans «es passegen amb símbols espanyolistes i no hi ha cap resistència». No té previst, però tampoc descartat, presentar-se a les eleccions municipals.
El president nacional del partit, Xavi Andreu, va insistir en la falta d’integració dels immigrants vinguts durant el franquisme. Andreu també va qualificar CiU de «traïdora» per haver donat suport al govern socialista de Madrid, i va mostrar-se en contra del Plan Hidrológico Nacional.
Unitat Nacional Catalana (www.unitat.cat) va néixer el gener del 2000 i té 150 militants al país. Un dels seus objectius és crear una República Catalana amb exèrcit i banc nacionals. 

Deixa un comentari

Filed under Activitats

Entorn a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de Novembre del 2012

COMUNICAT DE PREMSA
Entorn a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de Novembre del 2012

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya han de marcar un abans i un després en les nostres relacions amb Espanya, els partits nacionalistes i independentistes han recollit el clam popular expressat a la manifestació de l’Onze de Setembre i plantegen al seu programa que Catalunya esdevingui un Nou Estat d’Europa.
Ja ha passat el període estatutari, el diàleg amb Espanya ha portat a un atzucac i fins i tot les formacions autonomistes han comprès que s’ha obert un camí que no te marxa enrere.
Son conscients que no tothom proposa el mateix, que les indefinicions son constants per tant hem de deixar molt clar amb el nostre vot que volem un Estat Català dintre d’Europa.
Per tant des d’Unitat Nacional Catalana UNCat demanem el vot per les candidatures, que tot recollint el programa de l’Assemblea Nacional Catalana, es proposen l’assoliment d’un Estat Català inserit a la Unió Europea.
Cal que els nacionalistes i independentistes catalans participem activament en aquestes eleccions i cal, també, que seguim pressionant als diputats del nou Parlament per què portin una política conjunta per assolir l’objectiu primigeni i unitari.
Som conscients que l’Estat Català que reivindiquem ha de pertànyer a la Unió Europea, no som pas la Cuba del Mediterrani, sinó una nació que ha participat activament en la construcció d’aquesta Europa a la que pertanyem. Malgrat tot no hem de permetre que la nostra participació a la Unió Europea condicioni la consecució de l’Estat Català, hem de conquerir la llibertat abans que res, sigui dintre o no de les estructures político-econòmiques que suposa la Unió Europea. La llibertat està molt per sobre de qualsevol condicionant econòmic i polític.
Per tant Unitat Nacional Catalana demana un vot actiu i militant però al mateix temps demana a tots els nostres compatriotes que estiguin amatents al dia després, per què el nostre vot no sigui manllevat ni traït. El nostre vot, el vot dels que votarem a les candidatures nacionalistes i independentistes, és per assolir l’Estat Català i cap pacte amb Espanya no pot rebaixar l’objectiu.
Per què Catalunya esdevingui el nou estat europeu votem a les candidatures nacionalistes i independentistes.

Secretariat Nacional d’UNITAT NACIONAL CATALANA 
20 de novembre del 2012

Deixa un comentari

Filed under Comunicats