El futur és nostre
Cada dia la situació s’està definint més cap al camí del nostre redreç nacional. Si observem amb perspectiva la situació política, en un breu espai de temps Catalunya ha fet un darrer intent d’encaix dins de l’Estat espanyol amb el nou Estatut, mutilat igual que els altres per Madrid. Catalunya, en el seu gruix s’ha adonat que no és una qüestió política sinó nacional doncs les esquerres i les dretes espanyoles han actuat per igual. A l’ensems s’ha potenciat l’anti-catalanisme arribant fins al famós i fallit boicot, on Catalunya ha aprés la lliçó que en un lliure mercat global ja no presenta cap avantatge pertànyer a Espanya ans al contrari és l’únic mercat susceptible de boicotejar-nos pel simple fet de ser catalans. Aquests dos punts; castració de l’intent d’una Catalunya dins d’Espanya que trenca el mite d’un suposat federalisme hispànic i l’escàs efecte d’un boicot en un mercat global que deixa clara la fal·làcia dels interessos econòmics amb l’Estat es sumen ara amb l’actual agressió a la immersió lingüística desmentint també l’altre gran mite que porta als nostres covards polítics a creure que si són bons minyons i no fan soroll podran seguir tirant amb les quatre molles de poder que cauen de la taula de la Moncloa. Així no hi tenim res a perdre, doncs no tan sols no han permès el nostre intent d’augmentar l’autogovern sinó que dretes i esquerres volen prendre competències que ja teníem en el següent remodelat de la Constitució espanyola.
Misèries polítiques a part, els bàndols en la societat també s’estan definint. Per una part l’espanyolisme es treu la carota i forma Ciutadans que desacomplexadament no lluita per una Catalunya dins de l’Estat espanyol sinó per una Catalunya castellana. I per part nostra, la societat civil, cada dia més farta, ha escollit tirar pel dret amb propostes com les dels referèndums, nous partits polítics i desenes de noves entitats i organitzacions, sense oblidar-nos de la gran manifestació d’un milió i mig de catalans en defensa de la nostra nació i del rotund èxit un any després quan el 9 de juliol milers de catalans vam sortir a cridar independència. Durant tot aquest temps la intenció de vot en tots els sondejos no ha fet més que créixer fins a obtenir la majoria separatista actual.
Patriotes catalans! Ara és l’hora de la lluita, del coratge, de la generositat! De copsar el moment històric en que vivim i del nostre deure sagrat d’unir-nos i fer brillar el nostre geni, cadascú al seu lloc, des del seu treball de cada dia, des de les seves possibilitats i una mica més, de pensar què podem donar a la nostre mare pàtria, deixar enrera eixorques diferències i adonar-nos que som germans i anem al mateix vaixell. La nostra lluita és només aquella que ens acosti a una Catalunya lliure i nostre, perquè no tenim altre terra, perquè tenim el deure de perviure. Un cop independents el poble ja escollirà lliurement quina és llur via política i social, fins al moment tots som catalans que compartim il·lusions i desencisos, aliats i enemics.
Ara és el moment del sacrifici, viurem com a catalans lliures o desapareixerem com a nació però no acceptarem mitges tintes; tan sols hi ha una via, la nostra, la catalana i qui no hi estigui a favor hi està en contra. No és una qüestió d’orígens sinó d’identitat i no parlo només de la llengua sinó de la mentalitat en el seu conjunt, la qual va dur als catalans a la defensa titànica de les llibertats ara fa prop de tres-cents anys.
Hem de recuperar la unitat, doncs la nostra lluita actual és igualment èpica i per primera volta en molt temps Catalunya no es centra en la defensa sinó en l’atac. El camí mai és planer però ja albirem l’horitzó i algun dia ens jutjarà la història. A les nostres mans està que ens jutgi com a un poble coratjós que ha conquerit el dret a ser o com a judes servils que hem venut la terra abandonant-la a mans dels nostres botxins.
Marcel A. G.
Catalunya Catalana 