Category Archives: Els nostres símbols

La Bandera Negra, símbol nacionalista de combat

“ ¿On és vostre capità,

a on és vostra bandera?”

Varen treure el bon Jesús

Tot cobert amb un vel negre.

“Aquí és nostre capità,

aquesta nostra bandera.”

A les armes catalans,

que ens han declarat la guerra.

 

 

 

En aquests versos de Els Segadors, en la versió del segle XVII, trobem la identificació de la bandera negra com ensenya de combat fins la mort. Fou durant la Guerra dels Segadors quan Pau Clarís proclamà la República Catalana.

Veiem la bandera negra unida a símbols religiosos, lluitar per la llibertat era també lluitar per les tradicions, no era tant sols la lluita per un litigi dinàstic ni per diferents opcions polítiques, era una lluita per la llibertat i la catalanitat de la nostra terra. Aquest símbol no era nou ni únic del nostre país, la bandera negra sempre s’ha identificat com lluita a mort, sense quarter. Abans de la

Guerra dels Segadors la trobem a les Cròniques de Ramon Muntaner, al capítol LVII: “ E laltra barca era de Palerm, e vench ab dos cavallers, e dos ciutadans que venien aixi mateix ab tot poder de tota Sicilia, e així mateix vengré vestits de negre, e ab les veles negres, a ab senyeres negres…” sempre la bandera negre era símbol de lluita a mort.

Més endavant la veiem onejant al Castell de Montjuic l’any 1705 durant la Guerra de Successió amb la inscripció: “Mort o els nostres privilegis conservats”, i també a Cardona i altres viles insurrectes. Quan, durant el setge de Barcelona, es decideix, en sessió del 12 de juliol de 1713, la lluita a mort, els consellers canvien la seva gramalla (túniques que donaven rang d’autoritat) porpra per gramalles negres, era tot un signe de que la lluita sols era possible a victòria o mort, durant tot el setge banderes negres o senzills mocadors del mateix color s’aixequen a les barricades, la lluita era sense treva, i així ho notaren en les seves carns els soldats espanyols i francesos que pagaren un gran preu per cada mur ensorrat i cada carrer ocupat, de les muralles, dels balcons penjaven teles negres que al poc es tenyiren de sang.

Durant les guerres carlines les partides del general Cabrera també feren servir la bandera negra com senyera de combat, fou hissada al castell de Morella i dintre seu estava cosida una calavera, un sabre i una branca.

Dintre la tradició independentista el símbol de la bandera negra fou pres per la Santa Germandat Catalana Bandera Negra, suborganització d’Estat Català, grup creat durant la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1925, El seus membres juraren sacrificar la seva vida si era necessari en la lluita per la Independència i prepararen un atemptat contra el rei Alfonso XIII, el grup fou desarticulat per la policia i els seus membres empresonats, entre ells hi havia els germans Badia, en Josep i Miquel.

L’Estelada, la Creu de Sant Jordi i la Bandera Negra son banderes de combat i de lluita, les hem de reivindicar per què sota elles lluitaren els nostres avantpassats per que Catalunya esdevingués lliure i independent.

Oli on es representa el Corpus de Sang, pintura de l’any 1907 d’Antoni Estruc

La Bandera Negra onejant a Barcelona l’11 de setembre del 1995

L’origen de la bandera independentista

La bandera de Catalunya és la de de les quatre barres roges sobre fons groc però quan es va iniciar, a principis del segle XX, el moviment independentista es va trobar en la necessitat de crear una bandera de combat on s’hi afegís a la senyera el símbol de llibertat: l’estel.

La primera referència gràfica coneguda d’una bandera estelada és de 1903 o 1904, a la seu social del Centre Catalanista de Santiago de Cuba, consistia simplement en una bandera quatribarrada amb un estel blanc al seu centre. El símbol de l’estel blanc a la bandera ja el veiem a la guerra per la independència dels Estats Units, l’estel blanc, símbol maçònic que simbolitza llibertat i/o independència, va acompanyat dels colors blau, fraternitat, i vermell, igualtat.

La nova bandera de combat es popularitzà ràpidament i ben aviat es va crear una nova versió, documentada per una fotografia de 1907 o 1908 a la seu social a París d’una anomenada Lliga Nacionalista Catalana, que ja incloïa un rombe blau centrat a la senyera, amb l’estel inscrit en ell. Aquesta mateixa bandera (amb o sense romb) fou utilitzada pels més de 12.000
voluntaris catalans que van lluitar per França a la Gran Guerra (1914-1918). “Els voluntaris catalans la portaven a la punta de les baionetes calades a Verdun i a Belloyen-
Sarterre” (J. Soler i Pla, president del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, 1916).

La bandera com avui dia la coneixem va ser obra de Vicenç Albert Ballester, a la bandera quatribarrada s’hi afegí el triangle blau i l’estel blanc, òbviament influí molt el moviment independetista cubà i de Puerto Rico. La primera representació gràfica es veu a un full volant de l’any 1918 a favor del president dels Estats Units W. Wilson i a una vinyeta (segell sense valor postal) de finals de l’any 1918. Poc després fou adoptada per l’Estat Català i fins aleshores simbolitza l’anhel independentista del poble català

A les acaballes del segle XIX el romanticisme com corrent renovadora a Europa va estar lligat al ressorgir dels nacionalismes europeus.

Nacions sense estat com Catalunya, Irlanda, Grècia, Euskadi o els països balcànics varen iniciar un procés de recuperació de les tradicions, la llengua i les costums nacionals que obriren pas a les reivindicacions de llibertat i sobirania. Aquest procés a Catalunya es va anomenar La Renaixença , com capdavanters trobem en Pere Aldavert, Àngel Guimerà i en Francesc Matheu que editen o col·laboren a la revista del mateix nom: “La Renaixença”. La Renaixença va prendre a totes les manifestacions artístiques àdhuc esportives (Palestra), i el símbol triat d’aquesta Renaixença va ser l’Au Fènix, símbol mitològic de l’animal que reneix de les seves pròpies cendres.

El despertar del nacionalisme català va coincidir amb el modernisme com art renovador i trencador amb l’encallament artístic vuitcentista. Aquesta relació del modernisme amb el catalanisme va fer que els símbols nacionalistes com la senyera i l’Au Fènix apareguessin tot sovint a les capçaleres de publicacions i als edificis modernistes catalans.

L’Au Fènix possiblement te uns orígens maçònics, la maçoneria era puixant dintre del món cultural de finals del segle XIX i es va reflexar en molts detalls arquitectònics modernistes. La maçoneria volia trobar a l’Antic Egipte els orígens de l’Au Fènix, a la religió imperant a l’antiga civilització egípcia l’element “renaixença”, com tornar a néixer després de la mort era un motiu recurrent. No tant sols a l’Antic Egipte va ser emprat el símbol de l’Au Fènix, també a Mongòlia, Grècia i Roma va ser considerat com símbol de renaixença i eternitat.

Per això va ser adaptat pel catalanisme polític i artístic, l’Au Fènix simbolitzava el renaixement després de la mort, Catalunya tornava a renéixer de les seves cendres després de segles d’ocupació i espoli per part dels estats espanyol i francès. Curiosament a Grècia també es va adoptar amb la mateixa simbologia i l’estat grec que va sorgir després de la Guerra d’Independència contra l’ocupant turc va instituir l’Ordre del Fènix com reconeixement de la renaixença de l’hel·lenisme durant segles occit i reclòs sota la dominació otomana.

Avui en dia hi ha una manca de coneixement de la nostra història, fins i tot alguns autors amb bona intenció però poques llums han volgut relacionar l’Au Fènix amb l’àguila imperial utilitzada per les dictadures alemanya i espanyola, ben lluny de la realitat, el Fènix és símbol de renaixença, de llibertat, te uns orígens romàntics, diferents a l’Ardi Beltza basc, però igualment significatius d’un ressorgir nacional.

Hem de reivindicar els nostres símbols i l’Au Fènix simbolitza, ara com fa cent anys, la voluntat d’un poble de ressorgir més enllà de la decadència, per tornar a ser lliure i per esdevenir una nació rica i plena entre les altres nacions del mon.

 Hotel Comtes de Barcelona al PAsseig de Gràcia de Barcelona

 Hotel Comtes de Barcelona al PAsseig de Gràcia de Barcelona