Monthly Archives: Abril 2008

Homenatge als Germans Badia. 27 d’Abril del 2008.

Homenatge als Germans Badia. 27 d’Abril del 2008.

badia

El 27 d’Abril l’Associació Germans Badia amb la col·laboració d’Unitat Nacional Catalana va organitzar un acte a Barcelona, enfront el número 52 del carrer Muntaner, lloc on foren assassinats els germans Miquel i Josep Badia pels anarquistes de la FAI, comandats per Justo Bueno.

A l’acte hi assistiren nombrosos militants d’UNCat i d’altres formacions nacionalistes.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Activitats

Revista Pàtria nº 7

Revista Pàtria nº 7

Abril del 2008

patria7

patria7

Deixa un comentari

Filed under Revista Pàtria

Sequera i creixement. 17 d’abril de l’any 2008.

Sequera i creixement

Des d’Unitat Nacional Catalana volem fer palesa la nostra total oposició a la gestió dels nostres recursos hídrics per part dels nostres governants i al model de país que promouen.

Ja fa molts anys que infinitat de poblacions i ciutats del nostre país sofreixen restriccions d’aigua. Podríem parlar de certa normalitat en això perquè el nostre és un país mediterrani. Però ja fa temps que estem arribant als límits que pot suportar un país normal, i que nosaltres mateixos estem creant un problema on no n’hi hauria d’haver cap. Es tracta del model de país que hem creat i de l’augment en el consum d’aigua que estem patint.

Tot plegat ha estat causat per una sèrie de factors:

-El primer i més evident és un augment espectacular de la població a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7,5 milions en molt pocs anys, i això ha provocat un augment del consum d’aigua per raons òbvies.

-La sequera produïda pel canvi climàtic que s’accentua des de fa anys, i que hauria de fer veure a tothom que ens hem d’adaptar a les circumstàncies de recursos hídrics minvants i que no podrem augmentar el consum d’aigua d’una manera indefinida.

-Un model econòmic de país massa recolzat en el turisme (de piscina, camp de golf i pista d’esquí), que és un gran consumidor d’aigua.

-Un model agrícola basat en regadius massius, on no ha arribat una aplicació generalitzada dels regs gota a gota, ni una gestió adequada de l’aigua.

-Un gran desequilibri entre les conques de l’Ebre i les conques internes, tant en població com en desenvolupament. Mentre que a Barcelona i l’àrea metropolitana s’ha produït un creixement demogràfic i urbanístic espectacular, a la resta del país no ha estat així.

Com a possibles solucions estratègiques i de futur:

– En primer lloc és obvi que cal canviar el model, abandonar el creixement infinit en tots els aspectes (demogràfic, urbanístic i industrial). Un territori pot suportar un nombre determinat de persones, industries, serveis i infraestructures. Si se supera, el país sofreix una degradació generalitzada.

– Subvencionar i exigir per part de les administracions l’ús del reg gota a gota per tal d’incrementar l’estalvi en l’agricultura i fer un desenvolupament agrícola d’acord amb els recursos hídrics existents.

– Abandonar un model econòmic que fa necessària l’entrada massiva d’immigració per poder-se mantenir, i que per tant augmenta el consum d’una forma molt important.

– Si parlem de dessaladores, tampoc no són cap solució miraculosa: s’ha d’invertir una gran quantitat d’energia per dessalar aigua, i energia és precisament el que ens mancarà en un futur molt proper.

– I encara que l’aigua del Roine pugui semblar una solució per tenir un cost energètic menor, no podem basar el nostre subministrament en aigua de fora del país: això ens faria massa dependents. Hauríem de desenvolupar-nos d’acord amb els nostres recursos hídrics propis, ja que no tenim cap seguretat que qui ens pugui vendre aigua ara no ho deixi de fer en el futur per problemes similars als nostres o perquè algú altre pagui un preu millor. L’aigua del Roine només permetria que continués la roda del consum sense fi, i d’aquí a pocs anys tindríem els mateixos problemes multiplicats.

Per tot això des d’Unitat Nacional Catalana demanem una gestió diferent del país i dels recursos hídrics. I reclamem que Barcelona i la seva àrea metropolitana també puguin patir restriccions d’aigua si és necessari, i no s’eixugui la resta del país per mantenir un model demogràfic, econòmic i urbanístic totalment desequilibrat i injust. Volem un país on el creixement es realitzi on i quan sigui possible. No volem un creixement demogràfic, industrial i urbanístic si no existeixen el recursos hídrics, energètics i d’espai necessaris.

Ser més i créixer més no ens farà més feliços, ni contribuirà al nostre benestar, ni a la nostra qualitat de vida; ans al contrari destruirà el que som i el país on vivim.

Unitat Nacional Catalana. 17 d’abril de l’any 2008.

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Es mor l’activista cultural alguerès Rafael Caria

  • Es mor l’activista cultural alguerès Rafael Caria

Es mor l’activista cultural alguerès Rafael Caria

Va ser un dels intel·lectuals fonamentals en el redreçament cultural de l’Alguer

El filòleg alguerès i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Rafael Caria s’ha mort avui al matí. Nascut el 1941, va contribuir de manera fonamental al redreçament cultural i lingüístic de l’Alguer. Des del 2006 era membre corresponsal de l’Institut d’Estudis Catalans, com a especialista de topomàstica i lexicografia algueresa. Guardonat també amb la Creu de Sant Jordi, el seu darrer estudi fou ‘El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc’ (pdf).

Va ser un dels editors de la ‘Revista de l’Alguer’, anuari acadèmic de cultura catalana editat pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda amb el suport d’institucions de Catalunya, Sardenya i l’Alguer. Va col·laborar en iniciatives adreçades a la preparació de mestres de català, quan l’ensenyament de la llengua no tenia suport legal, i a la difusió de publicacions per a infants algueresos.

L’IEC destaca que els seus estudis van ser decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. La Generalitat de Catalunya el va condecorar el 1999 amb la seva màxima distinció honorífica per la seva trajectòria cívica en defensa de la llengua i la cultura catalanes de l’Alguer.

Entre les seves obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: ‘Els noms de les herbes del camp de l’Alguer’, ‘La vegetació espontània al camp de l’Alguer’, ‘El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat’ i ‘Le piante spontanee ad Alghero’. Sobre toponímia va escriure ‘Toponomastica algherese’ i ‘Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese’. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres ‘L’Alguer, llengua i societat’ i ‘L’alguerès des d’una perspectiva històrica’.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2810614 

grupalguer

Fotografia de la representació d’UNCAT amb en Rafael Caria durant la visita que férem a l’Alguer l’any 2005

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Conferència, El Nacionalisme Català als anys trenta. Amb Oriol Junqueras. 5 d’abril del 2008.

junquerasweb

 

Conferència, El Nacionalisme Català als anys trenta. Amb Oriol Junqueras. 5 d’abril del 2008.

El passat 5 d’abril a la tarda es va celebrar al Casinet d’Hostafrancs una conferència d’Oriol Junqueras sobre el nacionalisme als anys trenta organitzada per l’Associació Germans Badia.

En un clima distès, Oriol Junqueras va dissertar d’una manera molt amena sobre aquesta època en concret. Però per fer-ho amb propietat va iniciar la conferència centrant el debat, assentant unes sòlides bases, explicant clarament els conceptes de nació i estat a Europa al llarg de la història, i com en el cas català nosaltres vàrem ser pràcticament els primers d’Europa a complir a la perfecció la definició d’estat i nació. Molt abans que la resta de països de l’entorn.

Havent deixat clars els conceptes bàsics, va avançar per la història aturant-se al 1714, i explicant com aleshores els catalans defensaven les seves constitucions, que els permetien no haver d’anar a la guerra sota les ordres de cap rei, i deixant aquesta decisió en mans dels mateixos catalans. També va parlar de com els catalans estaven exempts de pagar cap mena d’impost sobre la sal, tema força important a l’època.

Ja parlant del període que va des de la primera guerra mundial fins als anys trenta, va parlar del president Woodrow Wilson i de la seva política de promoure el dret a l’autodeterminació dels pobles, i com aleshores els catalans no vam saber o no vam poder aprofitar la situació.

Va parlar també de la quantitat de líders polítics morts en aquella època i com això va endurir tota una generació de catalans de diferent signe. En aquella època tothom defensava la seva ideologia amb passió i amb pistoles, i sovint corria la sang. Dels fets dels anys trenta, ens va mostrar la seva pròpia angoixa i pena en estudiar la situació en les presons, i com una camaraderia entre catalans a prova de bomba dins les presons, es transformava en odi visceral i assassinats entre compatriotes en sortir al carrer.

El colofó va ser la multitud d’anècdotes sobre l’assassí del germans Badia, Justo Bueno, i com paradoxalment va acabar mort gràcies a la detenció per part de Pedro Polo, comissari franquista que havia estat subordinat de Miquel Badia.

En resum, més de 90 minuts d’història de primera qualitat.

junqueras

Deixa un comentari

Filed under Activitats