Monthly Archives: Abril 2008

Sequera i creixement

Des d’Unitat Nacional Catalana volem fer palesa la nostra total oposició a la gestió dels nostres recursos hídrics per part dels nostres governants i al model de país que promouen.

Ja fa molts anys que infinitat de poblacions i ciutats del nostre país sofreixen restriccions d’aigua. Podríem parlar de certa normalitat en això perquè el nostre és un país mediterrani. Però ja fa temps que estem arribant als límits que pot suportar un país normal, i que nosaltres mateixos estem creant un problema on no n’hi hauria d’haver cap. Es tracta del model de país que hem creat i de l’augment en el consum d’aigua que estem patint.

Tot plegat ha estat causat per una sèrie de factors:

-El primer i més evident és un augment espectacular de la població a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7,5 milions en molt pocs anys, i això ha provocat un augment del consum d’aigua per raons òbvies.

-La sequera produïda pel canvi climàtic que s’accentua des de fa anys, i que hauria de fer veure a tothom que ens hem d’adaptar a les circumstàncies de recursos hídrics minvants i que no podrem augmentar el consum d’aigua d’una manera indefinida.

-Un model econòmic de país massa recolzat en el turisme (de piscina, camp de golf i pista d’esquí), que és un gran consumidor d’aigua.

-Un model agrícola basat en regadius massius, on no ha arribat una aplicació generalitzada dels regs gota a gota, ni una gestió adequada de l’aigua.

-Un gran desequilibri entre les conques de l’Ebre i les conques internes, tant en població com en desenvolupament. Mentre que a Barcelona i l’àrea metropolitana s’ha produït un creixement demogràfic i urbanístic espectacular, a la resta del país no ha estat així.

Com a possibles solucions estratègiques i de futur:

– En primer lloc és obvi que cal canviar el model, abandonar el creixement infinit en tots els aspectes (demogràfic, urbanístic i industrial). Un territori pot suportar un nombre determinat de persones, industries, serveis i infraestructures. Si se supera, el país sofreix una degradació generalitzada.

– Subvencionar i exigir per part de les administracions l’ús del reg gota a gota per tal d’incrementar l’estalvi en l’agricultura i fer un desenvolupament agrícola d’acord amb els recursos hídrics existents.

– Abandonar un model econòmic que fa necessària l’entrada massiva d’immigració per poder-se mantenir, i que per tant augmenta el consum d’una forma molt important.

– Si parlem de dessaladores, tampoc no són cap solució miraculosa: s’ha d’invertir una gran quantitat d’energia per dessalar aigua, i energia és precisament el que ens mancarà en un futur molt proper.

– I encara que l’aigua del Roine pugui semblar una solució per tenir un cost energètic menor, no podem basar el nostre subministrament en aigua de fora del país: això ens faria massa dependents. Hauríem de desenvolupar-nos d’acord amb els nostres recursos hídrics propis, ja que no tenim cap seguretat que qui ens pugui vendre aigua ara no ho deixi de fer en el futur per problemes similars als nostres o perquè algú altre pagui un preu millor. L’aigua del Roine només permetria que continués la roda del consum sense fi, i d’aquí a pocs anys tindríem els mateixos problemes multiplicats.

Per tot això des d’Unitat Nacional Catalana demanem una gestió diferent del país i dels recursos hídrics. I reclamem que Barcelona i la seva àrea metropolitana també puguin patir restriccions d’aigua si és necessari, i no s’eixugui la resta del país per mantenir un model demogràfic, econòmic i urbanístic totalment desequilibrat i injust. Volem un país on el creixement es realitzi on i quan sigui possible. No volem un creixement demogràfic, industrial i urbanístic si no existeixen el recursos hídrics, energètics i d’espai necessaris.

Ser més i créixer més no ens farà més feliços, ni contribuirà al nostre benestar, ni a la nostra qualitat de vida; ans al contrari destruirà el que som i el país on vivim.

Unitat Nacional Catalana. 17 d’abril de l’any 2008.