I ara què?
En pocs dies han passat varies coses al nostre país que al dia després podem pensar “i ara què?” Per una banda tenim el 10 d’abril que es va celebrar l’última tanda de consultes i que va incloure Barcelona, finalment en totes les consultes van participar 900.000 persones on el sí obté un 91,46% . Seguidament el 13 d’abril Solidaritat Catalana presenta una llei anomenada llei per la independència que consta de 10 articles on un cop aprovada segons s’entén Catalunya obriria un procés de conscienciació nacional i donades unes característiques com ara una majoria al Parlament s’entraria a una negociació amb la comunitat internacional per acabar proclamant la independència de Catalunya. Finalment PP, PSC i C’s amb l’ajut de CiU i ICV han tombat la llei traient l’oportunitat de parlar d’independència dins el Parlament a tots aquells votants de SI, Esquerra, DC i fins hi tot de Reagrupament, la CUP, aquells que no es presenten a les eleccions com UNC, els que es van abstenir i els independentistes de CiU i ICV.
I ara què? Ens preguntem alguns, doncs res a seguir treballant. Després del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt on va participar el 41,1% també m’ho vaig preguntar i avui per fi per primer cop s’ha parlat d’independència al nostre Parlament, avui hem fet història, hem obert una porta que no es tancarà mai més.
Tot i que els resultats no siguin immediats i ara ens sembli una derrota, avui hem guanyat una batalla i hem fet un pas endavant que ens ajudarà a guanyar la guerra que va començar el 1701 amb la Guerra de la Successió. Ni els esforços dels catalans ja morts de l’època de la Renaixença, ni la dels voluntaris de les consultes ni els de milers de catalans que resistim dia a dia serà en va.
Ben aviat, si cal, la Guàrdia Urbana seurà amb nosaltres al ras tota la nit perquè qualsevol català treballi del que treballi, parli la llengua que parli serà beneficiat de deixar de pertànyer a una colònia d’Espanya per viure en un país amb ànima pròpia.
Catalunya Catalana 