La Casta també hi és a Catalunya
No siguem il•lusos si us plau, la independència és una eina, no pas un objectiu.
Si fóssim independents la corrupció, la cretinitat i els despropòsits serien els mateixos que ara per què els que manarien a casa nostra serien els mateixos que ara.
Els polítics han creat una Casta, i els partits polítics son els seus canals per accedir a la funció pública. Parlem de malbaratament de la despesa pública i donem la culpa als espanyols, però ens calen ara per ara organismes supralocals com les diputacions i els Consells Comarcals? Coneixeu algun partit “nacionalista” que hagi renunciat a gestionar i participar en les odiades i abjectes Diputacions malgrat que s’omplen la boca demanant la seva extinció?
Els catalans no estem immunitzats contra la corrupció, contra el bandidatge, contra el favoritisme, l’eina d’espoliació en que s’ha convertit la Fundació del Palau de la Música algú es creu encara que era tant sols per afavorir en Millet i Cia?, o era una eina de finançament d’alguns partits polítics molt determinats?
Ara s’està destapant el cas de Xavier Crespo, ex-alcalde convergent de Lloret, (http://www.cafeambllet.com/press/?p=17269), qui el va amagar i protegir? CiU tant sols? o també el PSC, PP i ERC?
Els polítics son una xacra per Espanya i per nosaltres, els catalans, a més hi ha la tendència, a casa nostra, al victimisme i quan es veuen atacats i denunciats no tenen cap mania en fer valer la seva condició “nacionalista” per fer veure que els atacs contra la seva persona son atacs contra Catalunya, recordeu el cas Pretòria amb Alavedra i Prenafeta com inculpats juntament amb polítics socialistes?
Si volem una Catalunya Catalana també l’hem de voler Neta, hem de denunciar a tots els polítics que s’amaguin rere el nacionalisme per tapar la corrupció, no podem admetre retallades en el sector sanitari i l’ensenyament mentre es segueixen mantenint organismes de gestió política, empreses públiques, etc que tant sols tenen com utilitat la col•locació dels “companys” de partit.
La neteja ha de començar ara i no esperar al moment de la independència, no podem admetre el nacionalisme electoralista quan serveix per amagar tanta corrupció, per fer servir el país com un coto privat, al final, aquets “nacionalistes” pactaran amb la resta de la Casta, i ni xocs de trens ni castells de deu amb folre i manilles, tot plegat enganyar al poble per seguir prenent el poder, per viure del poble sense el poble, per seguir robant i especulant amb els nostres ideals i interessos.
Em repugnen sobre manera els polítics que quan estaven al poder tenien la boca closa sobre l’espoliació que representen els peatges de les autopistes i ara s’apunten triomfants al “no vull pagar”; em provoquen vòmit els polítics que s’omplen la boca de catalanitat i després es passegen riallers per la Feria de Abril de Cataluña (deixem la “ñ”, se li escau més). Els polítics, els “nostres” polítics son la podridor de la societat, els pitjors advocats, els pitjors sociòlegs, els pitjors tècnics, aquells que mai contractaries si fossis cap de personal d’una empresa, saben que tant sols a la política poden sobreviure i enriquir-se. Ells han jugat amb els nostres sentiments, els han manipulat i els han usat com arma de negociacions alienes als nostres interessos.
Hem de defensar una Catalunya Catalana on la nostra identitat estigui assegurada i sigui l’eix central de convivència, però en aquesta Catalanitat hem d’incloure els trets característics de la nostra Nació que la varen fer capdavantera entre els pobles d’Europa, vàrem ser exemple al promoure la Pau i Treva de Déu al segle XI com acte de germanor entre l’Església i els pagesos per defensar-se dels abusos dels nobles, quan instauràrem el primer Parlament a Europa, al segle XIII, el Consell de Cent, quan el nostre Parlament i Generalitat destituïren al rei Joan II com acte de sobirania, l’any 1462. Tot això ens conforma com un poble orgullós de les seves llibertats i on els seus dignataris ho son tant sols per servir al seu poble i no servir-se’n d’ell, tot constituint una Casta que es protegeix i viu totalment aliena als problemes d’aquest poble que diu representar. Fins que no acabin els privilegis envers els polítics no ens creurem res, la paraula democràcia serà una farsa i les utopies que diuen defensar seran pur escarni.
No escoltem els cants de sirena dels que volen utilitzar el “patriotisme” com esquer per maldar en el poder, projectant futurs idíl•lics que mai arriben. Durant masses anys hem jugat a portar el peix al cove i ens hem quedat amb les mans buides, i cada cop més pobres i embrutits. Fins que no sentim l’espetec del xoc de trens no ens creurem res d’aquests polítics que saben agitar molt bé les masses per deixar-les després orfes de projectes i concrecions, que ha succeït després de quasi dos anys d’aquella manifestació del 10 de Juliol: Som una Nació. Nosaltres Decidim! ?, han passat quasi dos anys i estem al mateix lloc.
Ja sabem com acabarà tot plegat, del Concert Econòmic s’ha passat al Pacte Fiscal i al final cauran alguns milions d’euros des de Madrid i des d’aquí ens faran veure que hem guanyat, que no és ben bé el que volíem però ha estat un gran avenç, i continuarà l’espoliació i la colonització, i els nostres polítics enganyant i vivint a cos de rei tot mentint a un poble que ja no vol jugar més a aquest joc, un poble que vol llibertat i aquesta es concreta en la Independència. En un poble que vol viure en la seva Identitat que no és altra que la Catalanitat.
Ja no creiem en els polítics, cal una neteja a fons, cal acabar amb tants privilegis i fer responsables als polítics de les seves promeses. Cal extingir aquesta Casta i si volem que realment el nostre govern, els nostres governs, sigui el dels millors, caldrà que tinguin el respecte dels ciutadans i aquest respecte es te tant sols amb l’honradesa i el compromís.
Xavier Andreu
Catalunya Catalana 