Monthly Archives: Març 2007

Catalunya mereix la llibertat. 28 de març de l’any 2007.

Catalunya mereix la llibertat 

Quant a l’oferta feta per Esquerra a CiU de governar conjuntament a la Comunitat Autònoma de Catalunya si la coalició regionalista accepta fer un referèndum d’autodeterminació, UNCat llança el següent missatge al sobiranisme català:

-L’oferta d’Esquerra només es pot entendre com un intent d’aquesta formació de perdre menys vots en les properes eleccions municipals com a conseqüència de la seva defecció en la defensa dels interessos de Catalunya i dels seus pactes de govern amb el PSOE i Izquierda Unida, formacions espanyolistes que tenen la seva raó de ser en el nostre país en la privació dels drets de la nació catalana.

-Aquest engany preelectoral s’emmarca dins d’una política basada en la utilització i la manipulació dels ciutadans per interessos partidistes, i representa la continuïtat d’una manera de fer que va viure el seu moment culminant en les passades eleccions autonòmiques, quan les formacions que integren el tripartit van ocultar un pacte que feia temps que estava escrit.

-Fer valer el dret d’autodeterminació del poble català és quelcom molt important que requereix propostes serioses, i no declaracions de cara a la galeria que només serveixen per omplir titulars de premsa i no obren el camí cap al reconeixement d’aquest dret.

-És contradictori que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sigui una condició necessària per pactar amb CiU, quan, en canvi, es regala el poder a un PSOE que espanyolitza impunement des del govern el nostre país.

-Quant a la resposta de CiU, no és d’estranyar tampoc la seva contesta covarda, pròpia d’una organització regionalista que mai no ha fet bandera de la plena llibertat de Catalunya.

-Per tot això, UNCat insta els sobiranistes catalans a no caure en els enganys de la classe política regionalista i acomodada al jou espanyol, i a treballar des de tots els àmbits, amb constància i perseverància, per la independència de Catalunya. La fermesa en la defensa dels nostres drets, a tota hora i no només quan convé, és essencial a l’hora de valorar a qui hem de donar el nostre suport per liderar l’independentisme. Catalunya es mereix més; els catalans mereixem la llibertat.

Unitat Nacional Catalana – 28 de març de l’any 2007.

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Despatxen una metgessa perquè atenia els pacients en català. 26 de març de l’any 2007.

Despatxen una metgessa perquè atenia els pacients en català

Les agressions contra la nostra llengua i cultura arriba a casos cada cop més greus, a més de no ser reconeguts plenament els nostres drets lingüístics i la possibilitat de viure en una Catalunya catalana es donen cada cops més casos de denúncies particulars de nombrosos catalans i catalanes que es veuen agredits per la única raó de voler ser catalans.

El darrer cas ha succeït a El Prat de Llobregat, concretament al centre Sagnier, on una metgessa d’aquest centre esportiu ha estat acomiadada per dirigir-se en català als seus pacients, la mateixa empresa va advertir a la treballadora que “se l’havia advertit en diverses ocasions” sense que ella hagués canviat la seva actitud.

La pròpia empresa gestora del centre esportiu, SEAE, reconeix que l’acomiadament és improcedent. De fet la treballadora afectada no ha acceptat l’acomiadament i ha presentat una denúncia als jutjats de Barcelona. Es dona el cas que l’empresa és una concessionària de l’ajuntament del Prat, governat per ICV, que té una actitud lingüística lamentable.

La metgessa, Anna Vegué, va declarar al diari El Punt que “Prioritzo parlar en català si m’entenen perquè és la meva llengua i m’hi trobo més còmoda però no em nego a parlar en castellà. És més, si no m’entenen canvio d’idioma però això passa poc, perquè la comprensió és alta”. “A mi no em consta que hi hagués moltes queixes, només la d’un usuari, i no era pas una queixa formal, que lamentava que hagués atès la seva senyora en català. Tot i que la usuària havia entès les meves indicacions, el fet que no canviés al castellà quan ella s’hi va dirigir en aquest idioma no li va agradar”.

De fet el president de la companyia admet a la mateixa carta d’acomiadament que és improcedent, i accepta pagar-ne la indemnització més alta, però l’Anna no ho accepta i ho ha denunciat al jutjat, com hem dit. Segons l’empresa han rebut “multitud” de queixes negatives per aquesta actitud de l’Anna, una cosa que ningú no ha pogut confirmar. De fet la metgessa no es negava a entendre el castellà, ni a usar-lo en determinades ocasions, sinó que parlava en català normalment – una cosa a la que té dret segons la llei vigent -.

Enfront un fet tant greu esperem que l’Ajuntament de El Prat de Llobregat i la Generalitat actuaran amb rapidesa, és un cas flagrant de racisme anti-català i de vulneració dels drets lingüístics i professionals d’una treballadora que vol exercir el seu dret a emprar a Catalunya la llengua pròpia del país. Una manca de resposta enèrgica per part d’una o ambdues administracions demostraria una manca de legitimitat i de representació de la nostra comunitat nacional i per tant serien objectiu de denúncia dels catalans que estem orgullosos de ser-ho i que no acceptem les agressions contra el nostre poble.

Esperem que tots respondreu enviant les vostres queixes a l’empresa SEAE:

Seae oficines centrals

Ctra. de Cornellà, 13-15 baixos
08950 Esplugues de Llobregat
Telèfon 934 802 211 / Fax 934 733 969
seae@seae.es

Seae consultoria
estudis@seae.es

Seae formació
formacion@seae.es

Borsa de treball
oferta@seae.es

Seae projectes
proyectos@seae.es

Revista Agua y Gestión
aguaygestion@seae.es

Al Centre Esportiu Municipal Sagnier de El Prat de Llobregat:

bayod@aj-elprat.es

Ajuntament El Prat de Llobregat.

ATENCIÓ CIUTADANA
Pl. de la Vila, 1

Tel.
933 790 050
934 794 544

Contactar

CAP AGRESSIÓ SENSE DENÚNCIA!

PEL DRET A VIURE EN UNA CATALUNYA CATALANA!

Unitat Nacional Catalana. 26 de març de l’any 2007.

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

SOBRE PERVERSITATS

SOBRE PERVERSITATS

Que hi ha pocavergonyes que gaudeixen fent la guitza als altres, ja en tenim constància històrica els catalans. Però aquests pèrfids no només són capaços de girar la truita i confondre els que tenen al voltant, sinó també el pobre que n’està sortint malparat. Amb pèls i senyals ho escriu Marie-France Hirigoyen en El acoso moral. El maltrato psicológico en la vida cotidiana.

Contradiccions, somriures demolidors, sobreentesos, mirades assassines, al-lusions, burles, frases inacabades, rumors, insinuacions, buits… són gestos aparentment irrellevants i de difícil detecció. Ara bé, si es repeteixen de manera continuada, a mig o llarg termini, esdevenen altament desestabilitzadors per a la dona o l’home que es veuen sotragats per aquest xafec d’hostilitats. Si la víctima s’atreveix a plantar cara, l’instigador d’aquestes accions malintencionades l’acusarà de “susceptible”. L’autora del llibre, psiquiatra i terapeuta familiar, ha pogut verificar que en molts d’aquests casos l’afectat queda immers en un procés destructiu de la seva persona, mentre l’assetjador nega en rodó el conflicte: “Es tracta d’una violència psicológica contínua que implica, a partir de la utilització dels altres, una estratègia de destrucció de l’altre sense que es produeixi cap sentiment de culpa”.

Hirigoyen comprova que en la quotidianitat la gent no gosa parlar de perversitat. I es fa creus de l’escassa reacció de companys i familiars quan aquestes situacions salten a la vista principalment en la feina o en la parella respectivament: “Sembla com si la nostra societat no percebés aquesta forma de violència indirecta. Amb el pretext de la tolerància, ens tornem indulgents”.

Al llarg de l’assaig, aquesta escriptora francesa relata moltíssims exemples entorn a aquesta violència soterrada que ella qualifica d'”assassinat psíquic”. Així com idees per aprendre primer a identificar les xarxes del pervers i una posterior defensa amb el suport de proves. Entre d’altres, mai entrar en el seu joc ni fer cabal de les seves humiliacions i, a la més mínima evidència de maldat, denunciar-lo.

L’embestida del pervers cap a les seves víctimes no és més que un problema de poder i de reconeixement social per col·locar-se en posició de superiotat: “Són individus àvids d’aprovació i admiració, manipuladors nats que primer sedueixen i després vampiritzen”, apunta Marie-France Hirigoyen, mare de família divorciada que ha acabat especialitzant-se en relacions de dominació i anihilació de l’autoestima de les persones. S’autodeclara d’esquerres i  profundament sensible al dolor dels humans.

El acoso moral, el primer i únic assaig d’Hirigoyen, ha aconseguit vendre molts exemplars a les llibreries franceses i ha esdevingut un punt de debat a l’Assemblea Nacional que prepara una llei entorn l’assetjament moral a l’empresa.

Quim Gibert, llicenciat en psicologia.

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana