Juan Carlos I participa a una matança d’ossos a Rumania
El Rei Joan Carles es va desplaçar a Romania l’anterior cap de setmana -abans de la desfilada militar del 12 d’octubre- per a anar de cacera, segons recollia ahir el diari El Mundo a partir d’informacions de la premsa romanesa. El monarca va matar nou óssos i un llop malgrat que són espècies protegides per convenis internacionals, també a Romania. La cacera ha provocat polèmica en aquest país poc abans de les eleccions presidencials. La Zarzuela ha evitat de fer comentaris perquè es tracta d'”una activitat privada”. (www.e-noticies.com , 18-10-2004)
Article publicat a EL MUNDO, al seu suplement CRÓNICA el 17 d’octubre de l’any 2004 (l’original és en castellà)
“Trets” contra el Rei de Romania
La cacera d’óssos en la qual va participar Don Joan Carlos el 8 d’octubre als peus dels Càrpats ha arribat a nivells d’escàndol, amb debats televisius. Ha hagut crítiques contra el Rei, que va abatre diverses peces, i, de passada, contra Espanya
ALEXANDRU PETRESCU
TROFEUS ESPELLATS.
Acompanyants del Rei espellats un dels óssos cobrats per la partida. Es tracta d’animals protegits per la Convenció de Berna.
La cort del kiraly Don Juan Carlos va fer una sagnant carnisseria en la qual va abatre nou óssos [ursus arctos] i un llop, espècies protegides pels convenis internacionals que Romania també va signar». La cita està extreta de la informació publicada el 12 de octubre pel Romania Allibera. I és que la cacera que Don Juan Carlos va gaudir en la regió de Covasna entre el divendres vuit d’octubre i el diumenge següent s’ha convertit a Romania en eix del debat polític a escassa distància de les eleccions presidencials.
Tant és així que, el dijous, el programa de televisió En la molla de les coses va organitzar una tertúlia en prime time amb participació d’un ecologista, un representant del Govern romanès, un membre de l’Acadèmia Catzavencu i el gerent de la signatura Abies Hunting, organitzadora de la cacera, el polèmic empresari Sharkany Arpad. El programa va tenir una audiència similar a la de l’últim debat Bush-Kerry. I el 91% dels televidents que van participar en el debat a través de missatges sms van condemnar la cacera i van prendre posicions en suport a les tesis ecologistes.
La batuda va començar en la tarda nit del divendres. Don Juan Carlos va arribar a l’aeroport de Otopeni a Bucarest. Després, escortat per 10 cotxes de la policia romanesa i diversos vehicles d’acompanyament protocol·lari, es va desplaçar en un Audi A-8 a la finca, on ho va canviar per un 4×4. Les 15 persones que formaven la partida es van allotjar en Erdofule, una de les 39 cabanyes que el dictador Ceaucescu posseïa en la regió.
L’empresa va contractar a 50 batedors, a raó de cinc euros per dia cadascun, entre els quals es van infiltrar, de paisà, diversos membres de la policia secreta.
També es va preparar la clàssica rebuda folklòric al monarca espanyol, amb vilatans vestits amb vestits regionals que van oferir al Rei el compliment de benvinguda propi del país: pa, un grapat de sal i un gura (glop) de palinca, un aiguardent elaborat amb pruna.
La regió de Covasna està als peus dels Càrpats, cap al cor del mític país que habiten homes-llop i homes-ós. A la confluència dels antics camins de Bizanci i Occident se li crida Judetut Cosvana o Les Tres Cadires. Els romanesos, allí, representen el 24% de la població. La resta són secui, que es consideren descendents directes d’Àtila. Des de la caiguda del comunisme i el procés de devolucions de terres confiscades per l’antic règim, s’han incrementat els conflictes entre les dues ètnies que convivien a la regió. La indústria de la fusta ocupa a bona part de les seves gairebé 300.000 habitants.
Ara proliferen empreses de vanatoare -caça- en la zona. En la Cambra de comerç hi ha inscrites una trentena. Els afeccionats locals es remunten a l’època de Ceaucescu per a datar la primera ocasió que Don Juan Carlos es va desplaçar a Romania per a aplacar les seves vel·leïtats cinegètiques. Convidat pel propi dictador.
Otilla Josiff Sherkany va ser durant 30 anys el director polític de l’Associació de Caçadors del districte, en l’època comunista. Avui s’ha convertit en una sort de baró local, amb 30.000 hectàrees de bosc de la seva propietat dedicades a organitzar caceres. Ara el negoci ha passat a les mans del seu fill, Otilla Kiss Sharkany: «El meu pare em va dir que va ser Santiago Carrillo el qual li va parlar per primera vegada al Rei que a Romania es caça de puta mare. Aquest any és la segona vegada que ho tenim com convidat. Va estar a l’abril. Ara va venir amb quatre nord-americans, que van pagar tot el viatge», declara a CRONICA. Entre els il·lustres hostes de Sharkany es conten Alain Delon i família, Hugo Boss o l’exministre popular Francisco Alvarez Cascos, afecte a la caça de l’urogall.
L’empresa Abies cobra 130 euros per cada senglar jove de fins 50 quilos abatut; 200 euros per les femelles d’entre 230 i 400 quilos; encara que també influeix en el preu la grandària dels ullals dels animals: fins 12 centímetres, 270 euros; de més de 20, poden arribar als 800 euros. També es paga per les fallades: 100 euros per cada animal ferit i no cobrat i 50 euros per tir errat. A part, clar, l’allotjament. La caça de llambrego de l’ós costa 800 euros per dos dies i tres nits (fins 7.000 euros amb trofeu). La caça d’espera, inclòs trofeu, costa 8.500 euros per tres dies.
POLÍTICA I ECOLOGIA
Demetre Janos és el elnok -president de la comarca- i l’única autoritat política romanesa que va participar en la cacera real. Janos va acceptar mantenir una conversa telefònica amb CRONICA per a comentar la polèmica nacional que s’ha deslligat arran de la visita cinegètica de Don Joan Carlos. «La seva Majestat va estar en visita privada. No entenc per quina els ecologistes munten tant soroll. Per què no es manifesten quan es mata el porc en Nadal, o en contra que les sopes s’elaborin amb gallines? Aquest és un moment molt important per a la nostra democràcia. Tenim eleccions presidencials i hi ha qui vol treure profit electoral d’aquesta polèmica».
Però el to del debat sembla no ser només precisament ideològic. Un dels televidents del reeixit programa En la molla de les coses del dijous va preguntar:
-Si tenim tants óssos, si ens sobren, per què no els exportem a Espanya?
-Per què els mataria el seu Rei -va respondre amb ironia el periodista Cornel Ivanciuc.
Per a conèixer l’abast de la massacre sobre aquesta espècie -el ursus arctos- protegida per la Convenció de Berna des de 2001, un grup de periodistes romanesos va organitzar una compra massiva de la seva carn. Aconseguien amb facilitat una partida de 600 quilos, una quantitat considerable si es té en compte que només es consumeix el llom. «Això demostra que a Romania hi ha una matança d’óssos constant. Europa hauria de fer alguna cosa», concloïen els investigadors.
Nicolae Daramus, periodista del Cotidianul, publicava també el 12 d’octubre una airada protesta contra la presència del Rei, armat, als peus dels Càrpats: «Els immigrants romanesos que van a recol·lectar maduixa al país de Don Juan són tractats com homínids, no com humans. Ara li va arribar el torn als animals salvatges. La seva Majestat de Borbó va matar nou óssos [les informacions sobre el nombre d’animals abatuts difereixen segons les fonts], entre ells una óssa prenyada. Altres dos animals van quedar malferits de bala blava». Després relaciona l’actitud del monarca espanyol amb la del «temible» Nikita Kruschev, un altre dels caçadors il·lustres que va visitar la regió allà pels anys 50.
El periòdic Romania Lliure tampoc va ser molt condescendent amb Don Juan Carlos. Sota un titular que resa «Espècies protegides abatudes pel rei d’Espanya en Covasna», el periodista escriu despectivament: «Cinquanta batedors van posar sota els nassos del Rei a 30 animals, dels quals la cort real va abatre a nou óssos joves de petita puntuació, a una óssa prenyada i a un llop».
Per a l’acadèmic romanès Constantin Balaceanu Stolnici i per al periodista de National Geographic Cristian Lascu -ambdós convidats per altre programa de televisió- «al monarca espanyol ho van utilitzar, segurament, els governants de Romania per a legitimar les matances d’óssos carpatins. Sobretot després que Jacques Chirac defensés als protectors dels óssos i critiqués el laissez-faire del primer ministre romanès, Adrian Nastase. Necessitaven que altre mandatari europeu actués de forma diferent». El Palau de la Zarzuela no ha volgut comentar aquestes reaccions.
Laszlo Szabo Szeley és el president de la Fundació Aus, dedicada a la protecció de la fauna salvatge de Romania. La seva organització va elevar una protesta «contra la matança organitzada del Govern romanès en honor del Rei d’Espanya». «Van utilitzar per al Rei els mateixos mètodes que s’usaven en època de Ceaucescu. Pengen dels arbres amb una setmana d’antelació animals domèstics morts per malalties contagiosas com esquer. Els óssos, acostumats a trobar menjar fàcil, acudeixen cada dia fins que el caçador de torn els abat. Hem observat que el 67% dels óssos pateix triquinosis i altres malalties. El Rei no sap en quina trinxera es va ficar! Madrid té com símbol un ós, però a Espanya no viuen més de 20 animals. Els governs comunista i postcomunista romanesos van deixar matar entre 1989 i 2004 més de 2.600 óssos. Això tampoc ho sabrà el Rei». Ara les bales sonen en direcció contrària. Apunten contra la imatge de la Casa Real espanyola a Romania.
——————————————————————————–
ELS TOFEUS DEL MONARCA
Polònia. Com Romania, és altre dels països als quals Don Juan Carlos sol acudir a caçar. I on també aixeca polèmica la seva presència. Aquesta primavera, els mitjans polonesos i espanyols es van fer eco de l’execució d’un bisont europeu en la regió de Masuria. També es tracta d’una espècie protegida, entre altres raons perquè es troba en perill d’extinció.
Sierra de Gredos. En aquestes boscos, on el Monarca espanyol es dedica a la caça de la cabra montés , va cobrar una de les espècies més cobejades per als afeccionats a la cinegètica: un exemplar de 120 quilos, i amb una cornamenta que superava el metre de arboradura. El preu que un caçador paga per abatre aquest tipus de peces pot arribar a superar els 25.000 euros.
Encomana de Mudela. Aquest vedat de Ciudad Real, de 20.000 hectàrees, és el paradís dels caçadors de perdiu vermella. Allí són habituals cognoms il·lustres: Abelló, Botí, Suárez Yllana, Amusátegui.Franco ja ho usava. I Don Juan Carlos li té especial predilecció.
Quintanilla de Onésimo. El vedat val·lisoletà de Florentino Azuaga també figura entre els preferits del Rei. Allí es caça senglar, cabirol i cérvol. Encara que el Rei mai ha ocultat la seva afició per la caça, aquest any va preferir suspendre la seva visita al vedat quan aquesta es va fer pública. Una qüestió d’imatge?
Podeu trobar la notícia original al article publicat a România Libera
Catalunya Catalana 