Monthly Archives: Març 2012

Eurovegas: quan els catalans esdevenim lluços.

Eurovegas: quan els catalans esdevenim lluços.

En què ens diferenciem els catalans i els lluços?, molt senzill els lluços es pesquen amb palangres i els catalans amb mentides i somnis, i en què ens semblem? En que d’una manera o altra ens acabem ofegant i ho fem voluntàriament, anant cap on hi ha la xarxa, acabant lligats i occits per la fal•lera d’anar cap a la nostra perdició, emmirallats per enganys i miratges.

I ara un d’aquests nous miratges es diu Eurovegas, estem immersos en una crisis econòmica de magnitud incerta però segurament èpica, no hi veiem llum al fons del túnel i per això quan apareix un tímid reflexa i molt més quan aquest pren la forma d’un castell de fades de proporcions wagnerianes ens tirem de braços oberts, ens enceguem i somiem en un bon samarità que tot venint de l’oceà enllà ens augura ser premiats per la reina de la Fortuna, tot portant una curulla cornucòpia d’on vessen milions de dòlars, milers de llocs de treball i un nou Edèn tot daurat amb Elvis portant barretina i casinos que sols premien als bons catalans encara que no hi juguin i ni tant sols s’acostin al nou Paradís.

Anem a pams, ser un poble somiador no és pas dolent, fins i tot diria que els somnis poden ser creadors, engrescadors, poden donar ales als més agosarats i una certa lluïssor als ulls als més porucs. Però quan el somni és groller, ridículament fàcil i ens donem compte que som com vailets davant un holograma que creiem es real i podem tocar aleshores ens hem de despertar del somni no fos cas que ens sentíssim protagonistes del Bienvenido Mister Marshall del premonitori Berlanga.

Primer axioma, ningú no dona res per res, això ho vaig aprendre de vailet malgrat els pares Escolapis s’entossudien en fer-me creure el contrari. No hi ha inversions milionàries sense beneficis milionaris. I per que un projecte doni rèdits cal estudiar totes les variants: ubicació, llibertat d’acció (llegiu saltar-se a la torera les lleis que puguin afeblir el projecte), fiscalitat, i projectes col•laterals del projecte central, entre altres.

Segon axioma, qui promou un projecte és per tenir el més gran benefici ell sol, els beneficis dels altres no es plantegen, més bé diria que si per guanyar cent cal que perdin mil els que t’envolten no hi ha dubtes que el projecte no s’aturarà per aquest fet, malgrat sigui immoral.

Tercer axioma, els humans som envejosos, rivals i tossuts i al cap i a la fi no ens diferenciem tant dels rucs, si posem dues comunitats humanes a enfrontar-se per un mateix projecte podrem negociar a la baixa amb cada una d’elles malgrat que la decisió ja estigui presa de bon començament.

Comencem? Bé, fem una lectura del què significa el Projecte Eurovegas a Catalunya?

Eurovegas no és un projecte obert ni col•lectiu, és un negoci proposat per un grup empresarial que gira entorn la firma Las Vegas Sands Corporation, presidida pel milionari Sheldon Adelson i que te el recolzament d’un lobby econòmic molt determinat, capitanejat per Isak Andic (Mango) i Carles Vilarrubí (Banca Rotschild). El projecte inicialment girava entorn els Casinos però poc a poc va prenent un caire més erràtic i diluït per no espantar als indígenes.

Es parla de xifres estratosfèriques, d’una inversió de 15.500 milions d’euros i que generaria entre 100.000 i 270.000 llocs de treball entre directes i indirectes, no coneixem el projecte en tota la seva grandària i definició però es parla de 12 hotels (36.000 places), 6 grans casinos (1.065 taules i 18.000 màquines escurabutxaques), desenes de restaurants (50.000 places), un teatre, tres camps de golf, un estadi o auditori de 17.000 places, centres de convencions, gimnasos, spas i piscines. Quasi res, i tot això en una ambientació al més pur estil de Las Vegas, com ja s’ha donat a Macao (Xina) i Singapur on Las Vegas Sands Corporation ja ha creat centres d’oci semblants al projectat a Catalunya. Certament les xifres ballen, a voltes es parla de sis casinos i quan la xifra espanta es parla tant sols d’un. També hi ha en dansa un projecte immobiliari gegantí que seria un negoci col•lateral al d’oci i turisme.

Parlem dels diners? El grup promotor no parla en cap moment que sigui l’únic inversor i que caldria aportació de capital, entre altres del Banc Europeu d’Inversions i segurament els governs autònoms i ajuntaments hi haurien de col•laborar amb exaccions fiscals. Amb altres paraules, hi hauria diner públic que directa o indirectament prendria part en el projecte inversor però de cap manera en els beneficis.

Parlem dels llocs de treball? Aquí sí que en hi ha per sucar-hi pa, es parla de 100.000 a 270.000 llocs de treball per una previsió de 5.000.000 de turistes anuals, no cal que sapiguem calcular gaire per veure que si dividim aquesta xifra pel nombre de dies de l’any i ho multipliquem per 4 (mitjana de dies de pernoctació al complex dels turistes) no arriba a 55.000 turistes diaris, aleshores quin negoci és que treballin de 100.000 a 270.000 persones per mantenir un complex de 55.000 turistes diaris????? Es pensen que treballaran per un bol d’arròs i pernoctaran en canyissars tot esperant la llum del sol per sortir somrients a servir els amos ianquis? Siguem seriosos no hi hauran 270.000 llocs de treball, ni 100.000 ni la meitat de la meitat, per què si en haguessin tants ja no hi hauria negoci. Potser en un primer moment sí és necessitaria una certa quantitat de ma d’obra però seria per la construcció i ja hem tingut una bombolla alimentada per aquest sector i ja sabem que quan la bombolla peta entre els problemes que ens hi trobem és la reubicació dels treballadors que quan el darrer hotel i apartament ha estat acabat se li dona un copet a l’esquena i se l’envia a la cua del Servei d’Ocupació de Catalunya. Un petit detall, qui creieu que serien afavorits per aquets llocs de treball? Els catalans????, que estem acostumats a cobrar sous alts, fins i tot de 1000 euros!!!! (ironia per qui no ho hagi pescat), a conèixer i fer respectar els nostres drets laborals (bé cada cop menys), a no estar prou immersos en altres llengües que no sigui el castellà (bé també una mica el català)….. o bé els beneficiaris d’aquests llocs de treball serien ciutadans de Filipines, Bangla Desh, o d’altres indrets on l’anglès és llengua comuna o bé estan acostumats a condicions laborals que nosaltres pensàvem extingides???? Us deixo cinc minuts per pensar-ho però en cinc segons tindreu la resposta.

Parlem dels hotels i del mateix complex? Crear un pol d’atracció turística basat en el joc pot tenir certa atracció a llocs on el seu entorn és inhòspit o poc atractiu, però algú creu que hi haurà gaire gent que es quedarà tancada en un complex per molts hotels, spas, casinos i golfs si a pocs kilòmetres hi ha Barcelona? Si no és així el negoci no és rendible, cal que els clients es quedin tancats al complex i gastin dintre d’ell fins el darrer dòlar, euro o ruble. Per altra part algú es pensa que una nova Gomorra per si sola atraurà tants turistes com per omplir 36.000 places hoteleres? Barcelona i el seu entorn ja tenen una oferta hotelera significativa i tant sols es veu saturada quan hi ha grans esdeveniments com el Mobile World Congress, durant la resta de l’any i en plena crisis no és difícil trobar una habitació per 100 € en un hotel de Cinc Estrelles Gran Luxe (no dic cap nom per evitar-me disgustos). Si a sobre hi sumem 36.000 noves places hoteleres em temo repartirem la gana i no els guanys. Més sobre els hotels, 12 hotels amb 36.000 habitacions suposa construir edificis de 40 plantes i si tenim l’aeroport a prop val més que ens ho pensem, segur que ja han rectificat però si tenen menys plantes necessiten més superfície construïble i ja veurem d’on surten els números. I si parlem dels apartaments i edificis de vivendes que es pensen construir? Seria entenedor si fos per hostatjar als treballadors i aquests fossin importats i no pas extrets de la pedrera local com ja he comentat més amunt. Si no és el cas no veig la gràcia construir tantes vivendes si al voltant ens ofeguem amb promocions no venudes, barris fantasmes i milers de vivendes que ni es venen ni es lloguen. Potser el Sr. Adelson no sap encara que aquí ja fa temps ha petat la bombolla immobiliària i els preus han baixat els darrers anys un 40% de mitjana a Catalunya ? (“noi el totxo mai baixa” ens deien…).

Parlem de la ubicació? Doncs ja ho tenen tot previst, us en recordeu d’aquell projecte entre grotesc i esperpèntic als Monegros? Va fer molta gràcia i com els acudits estan per fer riure i no pas per jugar-se els quartos ara han centrat millor el tir i si al final el complex es construeix a Catalunya ja han triat uns formosos terrenys prop de Barcelona, a la vora del Llobregat, a quatres passes de l’Aeroport. I què passa si ens carreguem la darrera Reserva Agrícola propera a Barcelona? I si ho fem també amb el Delta del Llobregat? No passa res, cap menudalla com aquestes pot aturar un projecte que mou tants milions! I si per crear una nova ciutat amb camps de golf inclosos ens cal una reserva d’aigua que no disposem d’on la treurem? Bé això sí que te solució , tenim la Dessalinitzadora del Prat i està pràcticament aturada, però algú es creu que Eurovegas pagarà el preu de l’aigua al preu de cost (o al preu que ens costa a nosaltres que es una altra cosa)?

Parlem del Joc i els Casinos? Ara ens parlen que potser hi haurà un sol casino en comptes de cinc, però si el projecte ha de ser rendible aquest ha de ser gegantí, sinó el pastís no te nata ni cireretes. I què hi ha entorn del joc i els casinos? No cal haver viatjat a Las Vegas per saber que el joc va de bracet de la prostitució i les màfies, joc, prostitució i màfies son com la santíssima trinitat però en versió terrenal, van juntetes i intentar separar-les és pura utopia.

Parlem de negocis? A qui beneficiarà Eurovegas??? Si no funciona i esdevé un projecte fallit qui rebrà seran els inversors i com ja he comentat els promotors ja s’encarregaran de cercar inversions de fora pel seu projecte. Si el projecte te èxit farà mal al teixit turístic proper per què dubto molt que hi hagi tant de pastís per repartir. A més dubto que els “hàbils” negociadors de la Generalitat i els Ajuntaments guanyin la mà als de la firma Las Vegas Sands Corporation, car aquests de jugar fort i dur en saben més i segurament perdrem bous i esquelles en les negociacions (llegiu exaccions fiscals).

Parlem de legislacions? Algú dubta que la Llei Antitabac no tindrà excepcions al complex? Algú dubta que la fiscalitat no tindrà també excepcions? Algú dubta que els terrenys on s’ubicarà el projecte no seran re qualificats tot anul•lant projectes de protecció medi ambiental? Algú dubta que no hi hauran excepcions en la Llei del Joc en quan a l’entrada als Casinos de menors? Algú dubta que no hi hauran excepcions en la Llei d’Estrangeria tant pels treballadors com pels clients? I la llista es queda curta…

Parlem de l’oposició Madrid Catalunya? Aquesta sí és una jugada mestra, Madrid no és contemplada ni de ben lluny com un projecte atractiu per Las Vegas Sands Corporation, encara tenim ben proper l’exemple del Parc d’Atraccions Warner Madrid, es va crear com oposició a Port Aventura, ja sabem com son els nens, doncs jo més gran! I així els hi ha anat, el parc madrileny que havia de fer la competència al català està a punt de plegar i no és per que els madrilenys no els hi agradin les muntanyes russes sinó per què els turistes prefereixen un clima càlid, platges i sol i si de pas hi ha un Parc d’Atraccions ben fet, oli en un llum!, i Madrid… bé te la Cibeles, el Paseo de la Castellana, el Valle de los Caidos, però no és el mateix, oi?… ostres i m’oblidava de la platja del Manzanares!!!!. Però ara hi caic els Creuers amb milers de turistes nord-americans no solen navegar pel Manzanares, ho solen fer pel Mediterrani i els hi fa certa gràcia fer una paradeta a Barcelona. En definitiva sempre que hi hagi rivalitat es podrà negociar millor, i a la baixa, així els nostres governants es deliran per oferir més prebendes, més exaccions fiscals, més tot… i tot per menys.

Parlem del model de País? Això ho he deixat pel final per que no ens titllin de nacionalistes o pensar massa en Catalunya i els Catalans. Què volem per Catalunya? Creiem que el model turístic ja prou degradat encara pot escalar un graó més cap a la sublimació del esperpent, la degradació i l’auto anulació? Creiem que no en hi ha prou en esdevenir la capital del sexe cutre de cantonada, dels nanos anglosaxons banyats en alcohol de mitja nit a trenc d’alba? De la púrria que tant sols cerca hotels barats, pobles degradats i menjar escombraria, això sí per un preu que en tot cas és ridícul? Cal que ara hi afegim un Vegas sud europeu amb les misèries dels dos models? O potser ens cal donar un cop de timó i cercar un model econòmic que no estigui basat en el sector serveis, especialment el turisme d’ínfima qualitat i anar a cercar un model on la tecnologia, l’I+D siguin els motors i els esquers per atreure noves inversions?.

Pensem-ho bé, què volem per Catalunya i pels Catalans, Eurovegas hi és en aquest camí i objectiu? O justament és el què no volem?

Xavier Andreu

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana