Declaració de la independència de Catalunya. “Macià, la seva actuació a l’estranger”

Declaració de la independència de Catalunya

Catalans!
El Govern Provisional de Catalunya, inspirant-se en el dret de Catalunya a la seva sobirania nacional, dret que, com els de tots els pobles, no prescribeix i està per damunt de tota usurpació per forta i duradora que sigui. Declara Catalunya independent, i tenint en compte que cada vegada que la voluntat de la majoria del poble català ha pogut expressar-se lliurement, s’ha manifestat de manera evident a favor de la República Catalana, i tenint en compte que aquest dret fonamental i etern de Catalunya a governar-se ella mateixa ha estat, avui, usurpat per la força del govern espanyol, opressor de la pàtria catalana. S’aixeca en armes, amb el recolzament de l’exèrcit de braus voluntaris catalans i de la generosa Legió Italiana de Voluntaris per la Llibertat dels Pobles, contra tota força d’ocupació. Es compromet a no deixar les armes fins a l’obtenció i consolidació d’aquests dret fonamental i tots els altres drets de Catalunya.

Exigeix, pel fet d’aquesta proclamació, l’obediència i el respecte més estricte de part de tots els catalans, usant un dret que posseeix sempre i en qualsevol moment.

Assegura en tots els llocs reconquistats on pugui establir-se lliurement, la llibertat de tots els ciutadans sense distinció de posició, ni classe, o de tendència política, social o religiosa i es compromet a vetllar per la prosperitat moral i material de tots els ciutadans en la mesura de la seva força i el seu poder.

El Govern Provisional de Catalunya, en aquest moment històric i solemne en el qual recomença la Història del seu poble, en una confiança il.limitada, però també amb l’angoixa de qui s’endinsa en un camí sagnant i dicífil com el que hem iniciat. Demana, en dret de justícia i per la seva aspiració a treballar per la pau internacional, que totes les nacions lliures del món, vulguin reconèixer i ajudar, no fos més que moralment, la independència nacional de Catalunya.

I espera que la nació catalana, pel seu honor i la seva grandesa, pel coratge i l’esperit de sacrifici dels seus voluntaris, sabrà mantenir-se digna davant d’ella mateixa i davant el món sencer i que sabrà acomplir el destí que li és reservat i que l’espera.

“Macià, la seva actuació a l’estranger” Josep Carner-Ribalta i notes de Ramon Fabregat. Edicions Catalanes de Mèxic, Autors Associats. Mèxic DF. 1952, pp.70-71.