FNC FRONT NACIONAL DE CATALUNYA

FNC FRONT NACIONAL DE CATALUNYA

FNC3

………
No podem parlar del FNC (Front Nacional de Catalunya) com a grup armat però sí que va participar en accions armades pel que creiem que cal incloure´l en aquest petit estudi.El FNC va nèixer l´hivern de 1939-1940 com a front patriòtic i no com a partit polític. Quan les tropes franquistes varen entrar a Barcelona la gran part dels nacionalistes catalans havien partit a l´exili, Estat Català ràpidament es va reorganitzar a França i va preconitzar una política de reagrupament dels nacionalistes cap a la independència, deixant de banda la política de donar prioritat a la lluita anti-feixista. Malgrat tot el grup es va dividir en dos degut a la diferent concepció tàctica i també, malgrat faci mal el receonèixer-ho, pels personalismes. Consideraven que la Generalitat havia desaparegut i calia crear un Govern Provisional de la República Catalana. Joan Casanoves, president del Parlament de Catalunya abonava també aquesta tesis. Per altra banda Lluís Companys crea l´abril de 1940 el Consell Nacional de Catalunya per agrupar les forces anti-feixistes catalanes de l´exili, òbviament aquest nounat Consell no va agradar gents a l´Estat Català.A l´interior alguns patriotes havien conseguit anar tornant a la normalitat, entre ells Josep Munté d´Estat Català, en Munté va sortir el febrer de 1939 del seu amagatall i es va presentar als seus veïns dient que havia estat a un camp de concentració però que un senyor de dretes havia testificat al seu favor i havia estat alliberat. Al cap de poc es va posar en contacte amb en En ric Pagès que havia militat a la FENEC (Federació Nacional d´Estudiants de Catalunya) i al BEN (Bloc Escolar Nacionalista), i després amb antics militants de Nosaltres Sols! , Estat Català, FENEC i BEN, al grup format el varen anomenar Front de la Joventut. En Joan Pagès que era ciutadà cubà va poder sortir del país i es va posar en contacte amb Joan Cornudella a l´exili.

Per altra part en Daniel Cardona des d´el seu exili a Banyuls va començar a reorganitzar el nucli de Nosaltres Sols!, en Jaume Martínez i Vendrell va començar a fer les primeres entrades clandestines al Principat.

Per unir totes les activitats es varen trobar a Paris l´hivern de 1939-1940 un gup de patriotes:

Joan Cornudella i Barberà i Antoni Andreu i Abelló en nom de l´Estat Català, sector dissident; Manuel Cruells com a ex-militant de les Joventuts d´Estat Català. Enric Pagès en nom dels militants de l´interior i Jaume Martínez i Vendrell de Nosaltres Sols!. D´aquesta reunió va néixer el FNC, la idea era crear un front nacionalista de lluita i no un partit polític, d´aquesta manera evitaven els personalismes que ja havien dividit prou als independentistes.

Es va intentar establir converses amb les potències aliades per crear una unitat combatent catalana al costat dels aliats contra les tropes alemanyes i italianes, a canvi es demanaria el reconeixement de Catalunya, òbviament aquestes gestions no varen tenir cap èxit.

La indefinició ideològica del FNC era notable, només es reivindicava la independència i la lluita per la dignitat de l´home i l´assoliment d´una societat avançada, fins la primera conferència celebrada a l´interior l´any 1946 no existia ni un programa idològic.

Econòmicament el FNC va patir d´una gran inestabilitat, els aliats només varen facilitar documentació falsa i poca cosa més, els ajuts econòmics provenien principalment dels exiliats d´Amèrica que varen crear el Comitè d´Ajut als Combatents del Front Nacional de Catalunya.Els militants havien d´organitzar ells mateixos el finançament, en Gregori Font i Cativiella feia contraban d´ulleres i l´òptic que li comprava la mercaderia el va denunciar per no posar-se d´acord amb els preus. En Josep Planchart i Martori que treballava al Ajuntament del poble de Montseny falsificava documents per a l´obtenció de gasolina per l´agricultura i que era venuda al mercat negre.

El FNC va fer costat als aliats des del primer moment, consideraven que una victòria aliada a Europa produiria la caiguda de Franco i l´actuació dels catalans al costat dels aliats permetria un reconeixement de la realitat catalana. L´ajut als aliats es va fer en quatre fronts:

– col.laboració amb els Serveis Secrets Polonesos.

– col.laboració amb el Intelligence Service britànic.

– col.laboració amb el Deuxième Bureau francès.

– creació de xarxes d´evasió pels pilots aliats i lligades a la Resistència Francesa.

Sobre la col.laboració amb els Serveis Secrets polonesos va ser fruit de la casualitat, l´any 1940 Enric Pagès es va relacionar amb membres del consolat britànic a Barcelona que li varen oferir que treballés pel l´Intelligence Service britànic, va mantenir una entrevista amb un responsable britànic i li va demanar garanties que després de la victòria aliada Catalunya fos reconeguda a la taula de la pau, però el representant britànic només estava autoritzat a oferir-li una compensació econòmica per la seva col.laboració. Els anglesos estaven molt interessats en tenir informació sobre les càrregues que arribaven o sortien del port de Barcelona, especialment dels vaixells italians; com no hi va haver entesa en Pagès es va posar en contacte amb en Roman Koparski a Madrid, cap d´una organització clandestina polonesa, aquest si que va acceptar les condicions de Pagès.

Aleshores cinc militants del Front Nacional de Catalunya es varen posar a recollir informació sobre instal.lacions militars, dipòsits de combustible, vies de comunicació… Però el 2 de gener de 1942 en Josep Munté i Rodríguez es detingut a Madrid, tota la xarxa va caure: Dinonís Munté i Rodríguez, Josep Munté i Rodríguez, Abelard Pujol de la Huerta, Enric Pagès i Montagut, Josep Guerrero de la Iglesia i l´empleat de la legació polonesa Roman Koparski, a tots ells s´els va acusar d´estar enquadrats a una Estación de Bases e Intercambio de Información que passava informació a una potència estrangera, òbviament Polònia encara que no se l´anomenés; per sort la policia no va poder establir una relació entre els detinguts i el FNC. A Dionís Munné s´el va condemnar a 6 anys de presó major, a Josep Munné, Guerrero de la Iglesia i Pujol de la Huerta varen ser condemants a 6 anys de presó menor, Koparski i Pagès a sis mesos i un dia de presidi menor, tots ells pel delicte d´espionatge. Les penes varen ser petites per que a l´any del judici, 1944, estava canviant la truita i no era qüestió d´enemistar-se amb els aliats, a més el representant polonès ho era del Govern Polonès Lliure a Londres, per tant anti-comunista.

En referència a la col.laboració amb l´Intelligence Service podem fer esment del militant del FNC, Jaume Ribas que era membre d´aquest servei. Aquest patriota era un expert en plàstics i tot i visquent a Londres viatjava sovint a Barcelona. Fou descobert per la policia espanyola però va poder fugir en avió des de Madrid, va arribar a Londres a finals de 1943 i els seus superiors varen tallar tots els contactes amb els nacionalistes catalans. En Jaume Ribas, que feia servir el nom en clau de Lipstick, va passar informació sobre moviments de tropes, i de caràcter tècnic, la passava escrita amb tinta invisible i microfotografia, va actuar des de novembre de 1942 fins març de 1943; els seus superiors el varen acusar d´estar més interessat en organitzar el moviment independentista que no pas en passar informació als britànics.

Les relacions amb el Deuxième Bureau francès varen començar l´any 1940, l´enllaç era Gregori Font, el qual tenia contactes a Perpinyà amb Antoni Andreu i a l´estació de França de Barcelona amb Jaume Sabater. En Jaume Sabater disposava d´un aparell de ràdio. Gregori Font feia el trajecte Banyuls-Colera-Llançà-Barcelona i portava els missatges. Els contactes es varen acabar quan un dels militants, en Joan Sardà i Verdier fou detigunt, portant documentació falsa a nom de Joan Torres i Serra, el 14 de juny de 1941 a Barcelona amb el seu company Octavi Viladrosa. Segons sembla fou en Joan Massot, delegat d´Estat Català a Paris qui va posar en contacte el FNC amb el Deuxième Bureau. Varen passar informació portuària i militar.

Sobre les cadenes d´evasió tenim informació sobre Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella que hi estaven integrats. Aquesta cadena portava als resistents fugitius des de la frontera Suïssa fins les Alberes, des d´aquest punt els militants del Front Nacional de Catalunya els conduïen a Barcelona on eren expedits a Lisboa. A Sant Llorenç de Salanca, a Catalunya Nord, hi havia el punt de concentració de la gent que havia de ser traslladada, es calcula que uns 600 o 800 aviadors varen ser salvats pels membres del FNC; cada grup dels que formaven el Front Nacional es responsabilitzava d´una tasca determinada, per exemple els membres de Nosaltres Sols! Que ja tenien una preparació militar prèvia a la guerra es responsabilitzaren dels enllaços.

Els membres de l´Estat Català també varen col.laborar amb el Deuxième Bureau i el Intelligence Service, el grup format per Vicenç Borrell, Josep Tramunt, Jaume Ros, Florenci Tor varen passar per la frontera a nombrosos jueus, resistents i pilots. Varen organitzar al servei del Deuxième Bureau, cap al mes de gener de 1941, una xarxa d´informació que va arribar fins a Cartagena, en total varen existir 43 grups de 5 persones que passaven la informació; la informació era centralitzada a Figueres i després arribava a Perpinyà. L´agregat de premsa del consolat britànic, Dorchy, estava en contacte amb Teresa Aymerich d´Estat Català, a travès del seu secretari Font. Josep Tramunt va ser enviat el setembre de 1941 a Barcelona per corregir algunes deficiències de les xarxes d´informació, però va ser detingut juntament amb unes altres setanta persones de la cadena informativa, entre elles Teresa Aymerich, pràcticament l´Estat Català fou desmantelat i el cap de la xarxa, el francès Weil va haver de fugir.

A final de 1943 i després de la fugida de Jaume Ribas la repressió contra el Front Nacional de Catalunya va anar en augment. Varen haver 49 detinguts:

Joan Cornudella i Barberà Manuel Cruells i Pifarré
Climent López i Ciruela Vicenç Barriendos i Cirac
Gregori Font i Cativiella Amadeu Bonet i Blancos
Alfred Alcacer i Joanar Enric Forcada i Flaquer
Octavi Viladrosa i Josa Lluís Serres i Descarrega
Joan Bachs i Cortina Aleix Aleu i Llaurador
Joan Saña i Magriñà Camil Piñón i Oriola
Salvador Domedel i Arbó Emili Francès i Manero
Pere Carbonell i Fita Nicolau Gaumet i Petit
Francesc Giral i Aspiach Antoni Cuenca i Blanco
Josep Beltri i Montserrat Ferran Verni i Calatayud
Francesc Espriu i Puigdengolas Encarnació Cirera i Viu
Angel Castillo i López Josep Planchart i Martori
Miquel Avila i Escarrer Antoni Jaume i Padró
Antoni Llopi i Blesa Ricart Manau i Grafals
Josep Tomàs i Beltran Joan Berenguer i Ballvé
Isidre Casanovas i Roig Vicenç Pla i Pérez
Joan Figueras i Ribas Mateu Verdiel i Vidal
Esteve Busquets i Gili Xavier Esteller i Nicola
Marià López i Pagès Marià Pagès i Reventós
Pierre Deuffort Josep Bonet i Luque
Eduard Castelltort i Rovira Martí Torrent i Blanchart
Francesc Avila i Escarrer Enric Balaguer i Jordà
Helena Picón i Garcia Ramon Rocher i Garriga
Josep Casadevall i Mirell

 

…però a l´any 1944 ja s´havia reconstruit novament el Front, Jaume Cornudella, Andreu i Abelló i altres patriotes varen passar la frontera i varen començar a refer-lo. Es va dividir en les següents seccions:

– Consell executiu amb les seccions universitària i específiques (aparell de propaganda, militar i equips de passos de frontera).

– Consell de Barcelona ciutat.

– Consell de Barcelona circumscripció.

– Consell d´altres contrades catalanes

– Delegació a l´estat francès, amb seu a Perpinyà, el seu representant era Jaume Cornudella.

– Delegació a Gran Bretanya amb seu a Londres.

Cap a l´any el organigrama va canviar:

– Consell executiu format pel President (Antoni Andreu i Abelló), Secretari general (Jaume Martínez i Vendrell) i cinc Consellers (premsa i propaganda, serveis, acció política i social, organització i joventuts).

– Seccions específiques (Propaganda i secció militar).

– Secció universitària.

– Delegació a la Gran Bretanya.

– Delegació a l´Estat francès.

– Consell permanent.

– Consell nacional.

– Consell de Barcelona circumscripció.

– Consells comarcals.

– Delegacions locals.

– Grups locals integrants per un mínim de cinc militants.

– Consell de Barcelona ciutat, integrat per representants dels districtes.

L´any 1946 s´havien repartit ja 3.000 carnets. L´any 1947 l´Estat Català es va retirar del Front Nacional de Catalunya i al mes de novembre del mateix any es celebra la 1ª Conferència del Front Nacional de Barcelona-ciutat.

Les accions militars del Front Nacional de Catalunya son poc conegudes:

– la nit de l´11 de setembre de 1944 un escamot de la secció militar format per Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau i Ferran Murull i Duran varen escalar la torre de Sant Jaume del transbordador aeri del port de Barcelona i hi penjaren una gran senyera, amb una pistola preparada per fer foc sobre qui intentés treure-la.

– el 23 d´abril de 1945 es va fer una altra operació similar a les torres del temple de la Sagrada Família. En Josep Oriol Paià i Carbonell, Joan Josep Ferrer i Grau i Joan Espinet varen amagar-se tota la nit a l´interior de l´edifici, varen pujar a les agulles i hi penjaren la senyera; per dificultar la retirada de la senyera varen serrar les escales de ferro que conduïen al capdamunt.

– durant el mateix mes d´abril de 1945 es varen pintar nombrosos Sant Jordi amb trepa, als peus del caval hi havien la creu gamada i les fletxes i Sant Jordi amb l´espasa les destrossava.

– al setembre del mateix any es varen enganxar nombrosos cartells, durant una de les enganxades, a la Riera de Sant Miquel, varen ser sorpresos per la policia, durant el tiroteig va morir el militant del FNC Josep Corbella.

– a primers de novembre de 1945 varen intentar penjar una senyera al Palau de la Música Catalana, un mecanisme va desplegar la senyera però per un error mecànic només se´n desplegà una part.

– el 24 de març de 1946 fan esclatar una bomba al Monumento a la Visctoria.

– el 8 de juny de 1946 a l´estadi de Montjuïc hi havia un important partit de fútbol, un escamot de la secció militar format per Jaume Martínez i Vendrell. Emili Boté i Serrat, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch i Manuel Caballería va portar dues grans senyeres amb l´aparell de rellotgeria per que que s´obrissin durant el partit, aleshores una parella de guàrdies civils varen aturar al grup i Emili Boté fou detingut malgrat duia un subfusell i una pistola, en Boté fou torturat brutalment i fins al cap de dos dies la policia no va localitzar el local de la secció militar a la Riera Alta nº 6, però ja estava buit el local. L´impremta havia estat desmuntada i traslladada a casa d´en Serra i Estruch al carrer Nàpols 309. Al cap d´uns dies varen caure els altres membres del grup: Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch, Alexandre Viladrosa i Mas, Jaume Castells i Lluelles, Gregori Font i Cativiella, Ferran Valls i Mención, Francesc Gonzàlez i Graells, Antoni Romeu i Just, Pere Vegué i Ligoñà, Josep Oriol Domènech i Llavallol, Joan Iranzo i Adrover, i Mercè Oller i Prat; varen ser declarats en rebel.lia: Ferran Murull i Duran, Manuel Camps, Manuel Caballeria i Josep Oriol Paià i Carbonell. Fou incautat el següent material: a Alexandre Viladrosa una pistola Colt i dues Astra amb munició i a més propaganda, a Gregori Font una pistola Mause, munició, 132 pastilles d´explosius i documentació, a Jaume Martínez i Vendrell tres subsfusells, 26 cartutxos de dinamita, detonadors, metxa, 36 paquets d´explosiu plàstic i un revòlver calibre 32. Les condemnes varen ser:

Jaume Martínez i Vendrell: 20 anys.

Joan Josep Ferrer i Grau i Emili Boté, a 15 anys.

Josep Serra i Estruch, Josep Oriol Paià i Carbonell i Gregori Font, a 6 anys.

Jaume Castells i Lluelles i Alexandre Viladrosa i Mas, a 3 anys.

Pere Vegué i Ligoña i Antoni Romeu i Just, a 2 anys.

Mercè Oller i Prat, a 1 any.

Josep Oriol Domènech i Llavallol, Ferran Valls i Mención i Francesc Gonzàlez i Graells, a 6 mesos i un dia.

Joan Iranzo i Adrover, a 6 mesos i un dia de presó menor.

La Secció Universitària del FNC també tingué una activitat prou intensa, va ser creada l´any 1942 i possiblement fou la primera organització que va fer propaganda a la Universitat. Les accions més conegudes foren:

– el 9 de febrer de 1946, “Dia del Estudiante Caido” varen col.locar un petard a la Capella de la Universitat i al cap d´aguns dies varen pintar “Visca Catalunya al Pati de Lletres de la Universitat i varen trencar retrats de Franco y José Antonio.

– a la segona quinzena de febrer varen penjar una senyera de la façana de la Universitat.

– el 5 de març a dos quarts d´una del migdia varen fer esclatar un petard a la Plaça Universitat cantonada Aribau i es va desplegar una senyera i va caure una pluja de fulls signats pel FNC.

La darrera acció propagandística important del FNC fou el 27 d´abril de 1947. Aquell dia es celebrava l´Entronització de la Mare de Deu de Montserrat, aquest acte fou autoritzat pel gobernador civil de Barcelona, Bartolomé Barba, es varen repartir milers de fulls i estampes en català, editats per la comissió Abat Oliba. Aquell dia es varen aplegar a Montserrat entre 70.000 i 100.000 persones. Hi assistiren: Martín Araujo en representació del Caudillo, el gobernador civil de Barcelona, el bisbe de Barcelona, Modrego, el de Solsona, Enrique y Tarancón i el legat pontifici i cardenal de Tarragona, Arce Ochoterena. En mig del acte es varen llançar octavetes, unes signades pel FNC i altres no signades. I al moment culminant una inmensa senyera va ser desplegada a la muntanya, al Gorro Frigi, que va ser col.locada per Joan Espinet i Manuel Fontic. Degut a aquest acció del FNC va ser destituit el gobernador civil de Barcelona, Bartolomé Barba i substituit per Eduardo Baeza Alegría.

El recolzament i reconeixement per part de les potències al.liades del govern de Franco va desmoralitzar als resistents independentistes, el FNC va aturar la seva política d´accions armades i va restar com un partit clandestí. Durant aquesta època va editar les següents publicacions clandestines:

“Per Catalunya”, a partir de desembre de 1946, editada a Sant Just Desvern. Mensual. Tirada de 5.000 exemplars editats en tipografia. De 4 a 8 pàgines. Director: Antoni Andreu i Abelló.

“Horitzons”. Publicació adherida al Front Nacional de Catalunya. Editada a Barcelona en tipografia. Mensual. Tenia 4 pàgines. Va sortir del setembre de 1945 fins el maig-juny de 1946.

“Parers”. Editada a Perpinyà a partir del 23 de març de 1945 amb una tirada de 4.000 exemplars i impresa en tipografia. Tenia 4 pàgines. Directors: Jaume Cornudella i Gaietà Rahola.

“Opinions”. Imprès en tipografia a Perpinyà. Tirada de 4.000 exemplars de periodicitat setmanal. Tenia normalment 2 pàgines. Directors: Jaume Cornudella i Gaietà Rahola.

Per la seva història i pel moment en que va realitzar les seves accions, a l´immediata postguerra, el Front Nacional de Catalunya va patir brutalment la repressió; ara podem pensar que posar una senyera o enganxar cartells son actes de poca envergadura i poc risc, però cal recordar que militants del Front, com Josep Corbella varen morir assassinats per la policia per enganxar cartells i qualsevol militant detingut per la més mínima sospita era brutalment torturat…i en aquella època a la policia no li importava deixar marques de les tortures.

Per altra part alguns dels militants del FNC els veurem més endavant recolzant a grups com EPOCA o FAC.

Anuncis

1 comentari

Filed under Exèrcit Català

One response to “FNC FRONT NACIONAL DE CATALUNYA

  1. Retroenllaç: LLUITA ARMADA ALS PAÏSOS CATALANS. | Catalunya Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s