LA REIXA

Al mateix temps es va crear integrar el grup La Reixa com a Comisió Benèfica dintre de la Unió Catalanista, la coincidència dels membres de l´Aplec Catalanista i La Reixa fa suposar que l´Aplec era el braç polític del grup La Reixa que malgrat formar-se com a Comisió Benèfica la seva actuació era purament activista i intervingué en enfrontaments armats.

El 15 d´octubre de 1903 és elegit el Consell directiu de l´Aplec Catalanista: President: Josep Serrat, Vice-President: Jaume Aragay, Tresorer: Lluís Bracons, Secretari: Lluís Poch, Cice-Secretari: Manuel Vinagre, Bibliotecari: Miquel Arginson, Vocals: Daniel Roig i Pruna, Manuel Ainamel i Josep Sunyol.

El creixement de l´Aplec fou força important, fins esdevenir el grup més important dintre de la Unió Catalanista; l´aparició el 31 d´octubre de 1903 del setmanari satíric La Tralla va esdevenir un reforç per les tesis nacionalistes radicals. En aquest setmanari hi col.laboraven Marcel Rius Josep Folch i Torres (“Gnom”), Pelegrí Llangort (“Fibló”) i Vicenç A. Ballester, aquest darrer va ser un dels fundadors de l ´Estat Català. Malgrat no ser La Tralla el portaveu de l´Aplec Catalanista en realitat varen crear un front nacionalista radical, en el qual La Reixa va esdevenir el grup de xoc.

Pel gener de 1905 l´Aplec Catalanista inagura nou local al carrer de la Portaferrissa número 28, i al cap de poc en Daniel Roig i Pruna és elegit president. Durant aquesta època el nacionalisme radical s´identificava amb el nacionalisme cubà i filipí, els quals havien pogut alliberar-se del jou espanyol, nombrosos actes eren convocats per solidaritzar-se amb els nous estats independents.

La Reixa va començar a actuar com a grup d´autodefensa, es va estrenar l´11 de setembre de 1904 organitzant grups per vetllar les corones dipositades al monument de Rafael de Casanova, tot impedint que fossin cremades. Al cap d´alguns dies en Joan Llorens, president del Foment Catalanista, i Pelegrí Llangort, tots dos redactors de La Tralla son agredits en sortir de la redacció del setmanari, les agressions entre elements nacionalistes i lerrouxistes o proto-feixistes espanyols estava a l´ordre del dia. Al cap de pocs dies d´aquest incident la Lliga celebrava la seva victòria a les eleccions municipals, fou el cèlebre “banquet de la Victòria” celebrat al Frontó Comtal. En acabar es va fer una manifestació que va baixar pel carrer Balmes tot cantant “Els Segadors”, a l´alçada de la Gran Via, prop de la Fraternidad Republicana, seu dels lerrouxistes, un grup d´aquests va atacar als membres de la Lliga i va ferir a trets a alguns manifestants.

Dintre del nacionalisme es comença a discutir la necessitat d´armar-se per fer front als atacs dels lerrouxistes, en aquest estat de coses es produeix l´assalt per part d´una colla de militars de les seus del setmanari satíric Cu-Cut! i La Veu de Catalunya per haver publicat un acudit sarcàstic sobre les continues derrotes de l´exèrcit espanyol.

L´Aplec Catalanista va convocar un míting al Teatre Comtal pel 8 de juliol de 1906, l´acte volia ser una resposta al govern espanyol que volia traslladar els presidis d´Africa al Castell de Figueres, la situació política estava molt enrarida i es preveia l´actuació de nacionalistes espanyols, els membres de La Reixa es varen encarregar del servei d´ordre. L´acte va ser un èxit, hi participaren 5.000 persones, com oradors hi intervingueren Lluís Manau, Brenom, Daniel Roig i Pruna, Ventosa i Calvell i Martí i Julià. Durant l´acte un grup d´espanyolistes varen cridar “¡ Viva España!” i “¡por esto no pasamos!”, aleshores algú va contestar “doncs passareu per la porta!” i el servei d´ordre de La Reixa va expular a trompades al grup de provocadors. Al cap d´una setmanaes varen fer dos altres mítings a Badalona, amb la col.laboració del grup catalanista Gent Nova, i a Sabadell amb el Centre Català de Sabadell, pel discurs pronunciat per en Lluís Macau a Badalona va ser pres i processat.

Amb l´agitació del moment els nacionalistes més radicals comencen a agrupar-se, el Poble Català anúncia el 19 d´octubre de 1906 la creació del Centre Nacionalista Republicà, aquesta nova entitat amb seu al carrer Bailèn 205 treu un “Manifest al Poble Català”i comença a crèixer amb força, al cap de poc canvia de local passant al Passeig de Gràcia, darrera del cine Novetats, amb una espaiosa sala d´actes amb capacitat per 600 persones. En Lluís Macau, des de la presó, es fa soci de l´entitat i també ho fa en Marcel Riu director de La Tralla i Daniel Roig i Pruna. Grups de joves radicals com la Joventut Autonomista de Barcelona presidida per Manuel Pagès, que després serà un dels homes de confiança de Francesc Macià, també s´integren al CNR.

Mentres els membres de l´Aplec Catalanista debaten si han d´integrar-se al CNR, en Lluís Macau i en Daniel Roig i Pruna son partidaris de la dissolució de l´Aplec i la seva integració al CNR, però un sector obrerista de l´Aplec s´hi resisteix, com a solució de compromís s´accepta la doble militància a l´Aplec i el CNR.

El CNR esdevé el centre del catalanisme radical, però quan el CNR es converteix en la UFNR Unió Federal Nacionalista Republicana es comencen a albirar els límits sobre els plantejaments nacionalistes i poc a poc els nacionalistes van abandonant aquesta organització.

Al mes de maig esdevé un fet prou important, el CNR organitza un viatge a València per realitzar un acte d´agermanament entre Catalunya i País Valencià. Es noliejat un vaixell El Brasileño , per portar als joves catalanistes a València, però els lerrouxistes i els blasquistes valencians (avui diríem blaveros ) es comencen a organitzar per fer front als catalanistes. A València es produeixen nombrosos enfrontaments entre blasquistes i sorianistes, i El Progreso , diari lerrouxista, denuncia als “Almogávares de cartón” que volen envair València, en un article aquest diari publica que a un local de la Joventut Autonomista de Manuel Pagès hi havia el següent avís:

AVÍS.

EXCURSIÓ A VALÈNCIA.

El divendres dia 28 etc. en el vapor Brasileño.

Lloc de reunió: Monument a Colom a les 7 de la nit.

Nota: Pressupost, 25 pessetes

Obligatori el “comptagotes”.

Materials. Com més millor.

Queden dipositats trenta-dos

d´altres rants socis: se´n facilita a

qui no en tingui.

Els comptagotes segons El Progreso , son pistoles. Però la resposta que va publicar El Poble Català de la Joventut Autonomista és força curiosa: “Amb sorpresa i indignació hem llegit a El Progreso d´aqiest matí que en el local d´aquesta entitat s´hi havia fixat el següent cartell.” (i es reproduia l´anterior cartell)…”en honor a la veritat hem de confessar que aquest cartell si bé ha sigut trobat al nostre local, és completament apòcrif, poguent-ho demostrar amb les següents raons”…”1er. Que a aquesta entitat, si bé identificada amb l´acte de germanor iniciat pel Centre Nacionalista Republicà, per dificultats econòmiques li ha sigut impossible adherir-se oficialment a l´acte. 2on. De cap manera podia aquesta junta manifestar que hi havia trenta-dos socis proveïts de revòlver, ni que se´n facilitaren als demés que no tinguessin, per la senzilla raó que sols compta actualment amb vint-i-cinc socis. Detalla que devia ignorar l´autor del fals cartell”

Els arguments eren molt infantils i encara afegia el comunicat que el cartell era fals per què no portava signatura ni segell!!!.

El governador civil de Barcelona tot preveient aldarulls va avisar que els expedicionaris serien escorcollats al entrar al vaixell i a més que el ministre pensava posar les tropes al carrer a València per evitar incidents.

Com la situació es feia més tensa hora a hora el CBR decideix suspendre l´expedició. La notícia va caure com una bomba a la societat València Nova que havia organitzat des de València els actes i també als joves nacionalistes. Aleshores aquests darrers decideixen continuar l´expedició però en tren, a la sortida del tren es presenta l´inspector general Sr. Tressols en persona amb un estol de policies per escorcollar als expedionaris, no es va trobar ni una arma. Entre aquells joves hi havia un redactor de El Poble Català , Antoni Rovira i Virgili, el qual va publicar en una crònica: Hem sortit de la ciutat de Barcelona un centenar de catalans que anem a ala ciutat de València(…). Abans de marxar, la policia ha preguntat als viatgers si portaven armes. Un inspector incivil ha palpat, per defora, les butxaques dels expedicionaris. Quan el comboi ha sortit de l´estació, un jove ha dit als seus companys que la policia és inepta. Tots han rigut, i el jove ha col.locat al seu maletí un objecte que s´ha tret de la butxaca de l´americana.”

Quan el tren va arribar a València i a la mateixa estació es varen produir els primers incidents i intercanvi de trets. El blasquista “Penco” (Azzati) va resultar ferit d´un tret a la cama. Va haver d´intervenir la Guàrdia Civil a cavall per disoldre els grups enfrontats.

Resumint, trobem a un grup de catalanistes de la Joventut Autonomista dirigida per Manuel Pagès amb revòlvers i que podem definir com la primera organització armada als Països Catalans. Aquest mateix Manuel Pagès el trobem organitzant els escamots d´Estat Català als anys 20. Aquells joves òbviament eren membres de La Reixa.

Un altre incident greu esdevé al gener de 1908. La nit del dia 12 la policia deté novament en Lluís Manau, secretari de La Reixa i busca el seu president Josep Soronellas, el qual com no troben detenen al seu pare i un germà. La policia continua la seva actuació repressiva tot arrestant a Lluís Viola i Vergés, i treu un comunicat dient que els nacionalistes de La Reixa detinguts tenien contactes amb Santiago de Cuba i París. Hi ha un fet important: a l´escorcoll a la seu de la Unió Catalanista, i en concret a l´estatge de La Reixa, la policia troba un símbol curiós, un llaç amb les quatre barres catalanes, un triangle i un estel ….per fi neixia la bandera independentista!

A la fi en Soronelles és detingut i en Manuel Pagès ha de fugir del país i viatjà per Cuba i Mèxic i allà va iniciar el seu procés de radicalització que va culminar en la fundació de l´Estat Català.

A Santiago de Cuba els membres del Centre Català creen el Grup Nacionalista Radical i la revista Fora Grillons! , el símbol del Centre i del nou Grup ja és la senyera estelada.

Amb La Reixa comença una nova etapa del nacionalisme català, s´albira que la solució per l´alliberament de Catalunya passa per la lluita armada, es comença a considerar l´agermanamemt amb València, tot creant-se el concepte que després anomenarem Països Catalans, i es crea la bandera independentista. De grups armats no en trobarem fins als anys 20 amb la creació de l´Estat Català. Alguns dels seus membre provenien justament de La Reixa.