Congrés 2006. Ponència d’Estratègia i Tàctica

Congrés 2006

Ponència d’Estratègia i Tàctica 
Bloc Primer: Política

1. L’objectiu d’UNC és l’assoliment de l’Estat Català, reunificant els territoris actualment ocupats pel estat espanyol i francès. La nostra política serà de denúncia d’Espanya i França com Estats opressors que ocupen il•legalment la nostra nació. El nostre objectiu no és únicament la independència política de la Nació Catalana sinó, i prioritàriament, la catalanitat de la nostra terra. No volem la independència com objectiu sinó com a eina, eina per poder portat a terme el somni i la necessitat de poder viure en català, de poder decidir nosaltres mateixos el nostre futur. Els intents d’arribar a pactes amb la nació espanyola i francesa han fracassat, la via estatutària avui dia és una eina que emprarem per les facilitats d’intervenció però és una via morta. No hi ha possibilitats d’establir lligams federals ni confederals amb els nostres ocupants, ni Espanya ni França entenen el diàleg i per tant no acceptarem cap via que no sigui el camí cap a la independència malgrat que en aquest camí haguem de participar del joc autonomista.

2. L’Estat Català haurà de ser una democràcia parlamentària occidental, no ens definim amb posicionaments ideològics però hem de tenir molt clar la defensa de la democràcia occidental, rebutjant tota ideologia totalitària, sigui de dretes o d’esquerres. No permetrem la difusió d’idees totalitàries dintre del nostre partit. UNC és un partit democràtic i no hi ha lloc per ideologies que neguin la llibertat. Defensem la no confessionalitat de l’estat, tot establint la separació Església-Estat, això no vol dir que l’Església Catòlica no hagi de rebre un reconeixement pel paper que ha representat en la formació de la nostra nació i la responsabilitat en el manteniment del llegat arquitectònic i artístic.

3. La consecució del nostre objectiu es basarà en la lluita democràtica a tots els nivells. Per això obre la porta a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, així com als Ajuntaments dels Països Catalans i al Parlament Europeu. UNC rebutja la participació en les eleccions als parlaments espanyol i francès, aquest rebuig s’ha de considerar des d’un punt de vista acord amb la nostra ideologia de no col•laboració amb els governs espanyol i francès. Tant sols es podria acceptar la participació en aquestes comicis quan es pogués iniciar un procés disgregador dels estats ocupants, i sempre d’acord amb les altres forces nacionalistes de les nacions sense estat.

4. UNC rebutja la violència com a via per assolir el nostre objectiu. Podem reivindicar la lluita armada emprada en altres moments de la nostra història però en l’Europa actual no hi ha lloc per aventures armades que comprometrien el normal desenvolupament de la lluita nacionalista, tot marginant-la a reductes testimonials totalment allunyats de la nostra realitat social.

5. Malgrat que UNC te molt clar que el nostre objectiu és assolir la independència haurem de seguir diferents models en cada un dels països que componen la nostra nació. Mentre que al Principat l’objectiu és molt clar, la independència, i no ens calen altres passos que un procés d’autodeterminació, a altres territoris cal molta més pedagogia i per tant haurem d’establir diferents velocitats a cada un dels Països Catalans. Això també comportarà una estructura organitzativa diferent.

6. Malgrat que UNC és un partit jove reivindiquem la tradició de lluita del separatisme català de començaments del segle XX. Organitzacions com Palestra, Estat Català, Bandera Negra, Front Nacional de Catalunya son els nostres referents i en reivindiquem la seva història. Francesc Macià, Daniel Cardona, Batista i Roca, Josep Dencàs, entre altres, son els nostres referents patriòtics. També hem de reivindicar els patriotes que lluitaren per la independència de la Nostra Pàtria, des del Comte d’Urgell a Pau Clarís, Josep Moragues, Carrasclet, etc.

7. Considerem que la llengua catalana és un dels trets diferencials de la nostra nació i al mateix temps una de les eines més importants d’integració a la nostra comunitat nacional. Com a tret diferencial està en perill degut als continus atacs per part dels estats espanyol i francès, i per què no dir-ho, de la pressió dels medis de comunicació privats que no donen prioritat a la nostra llengua com vehicle de comunicació integral. Per tot això hem de reivindicar el català com única llengua natural dels Països Catalans (amb les excepcions de la Val d’Aran i les comarques de parla castellana al País Valencià) i hem d’assolir la categorització com única llengua oficial. Als Països Catalans la cultura pròpia és la que es realitza en català i no podem caure en el parany de considerar cultura catalana a la realitzada a Catalunya sinó tant sols a la realitzada en català i amb fons català.

8. UNC considera que l’acció nacionalista passa per un compromís personal ferm i decidit, que no defalleixi en l’activitat diària, i que ha de ser un model de comportament pels demés. Ser patriota també vol dir ser responsable, no podem caure en fórmules d’aïllament ni posicionaments que malgrat siguin radicals en el concepte acabin en la marginalitat. El deure de tot nacionalista és lluitar per l’alliberament del seu país i això significa responsabilitat i disciplina, responsabilitat en el deure i en ser conseqüent amb els objectius marcats, i ser disciplinat amb un mateix i amb l’organització que guiï la lluita cap a la independència. Val més un militant treballador i disciplinat que deu patriotes que intentin bastir un món aïllat malgrat sigui bonic, un patriota ha de lluitar per transformar la realitat i no per allunyar-se d’ella creant un cau de marginalitat.

9. La militància d’UNC hauria de tenir una manera de fer talment com si visqués ja en un país normalitzat: només hauria d’emprar la llengua catalana, hauria de procurar consumir productes catalans i etiquetats en català i donar suport a activitats i entitats cíviques i culturals de caràcter catalanista.

10. Encoratgem la militància de tot patriota al marge del seu origen ètnic, racial o d’orientació sexual. No podem permetre que persones que estimin i lluitin per la independència de la nostra Pàtria siguin marginades per raons alienes als nostres objectius nacionals. L’apropament d’immigrants al moviment independentista ha de ser una prioritat, ha de servir d’eina per diferenciar l’immigrant-colonitzador de l’immigrant que reconeix la nostra nació i lluita pel seu alliberament. No podem admetre postures racistes, pel sol fet de que els catalans no som una raça i pot ser català qualsevol ciutadà que s’integri a la nostra nació, La Nacionalitat Catalana no la fa la sang sinó la llengua, la cultura i la integració en la nostra Comunitat Nacional.

11. Com militants d’UNC hem de participar en el teixit associatiu català, hem de militar en associacions i plataformes en defensa de la llengua, la cultura, la terra, en organitzacions culturals i ecologistes. Hem de fomentar la multimilitància per dues raons, la primera per ser conseqüents amb la nostra ideologia, no cal sols fer política, cal també fer país, i per altra banda hem de donar constància que UNC és viu i es poden trobar els seus militants als diversos fronts de lluita.

12. UNC ha de reivindicar l’alliberament de les nacions sense estat, ha de ser una reivindicació no automàtica sinó estudiant cada cas, nacionalisme com el basc, irlandès o tibetà son molt clars, però hi ha conflictes que no ho son tant com és el cas dels russos del Transdniester o altres conflictes que son més fruit del xoc de civilitzacions que no pas de moviments d’alliberament nacional. Hem de ser conscients que el nostre marc d’actuació ha de ser la Nació Catalana i que altres conflictes poden ser objecte de la nostra admiració però no poden servir de mirall, cada país, cada conflicte te una dinàmica diferent i el cas català com tots els altres és únic. Hem d’intentar relacionar-nos amb les forces polítiques d’aquests moviments però defugint les organitzacions de signe totalitari. En tot cas seria interessant aproximar-nos a forces polítiques amb un fort pes específic, prioritzant les més properes en un àmbit geogràfic i social.

13. UNC centrarà el seu esforç de manera principal en la captació de joves patriotes, perquè el jovent és la llavor del futur. Ara bé, UNC reconeix la tasca immensa feta pels patriotes més grans, que han combatut l’ocupació durant molts anys i, sovint, hi ha deixat la vida o alguns anys a la presó i exili. UNC ret honors a les generacions anteriors i en recull el testimoni. Hem de bastir un moviment juvenil lligat a UNC, amb un nom propi però amb una estructura organitzativa totalment lligada a UNC, això es farà en el moment que disposem d’uns quadres juvenils ben formats i estigui més consolidat el projecte d’UNC per no restar militància al partit en mor de les joventuts.

14. UNC defensa la justícia social com a model de país. No ens definirem ideològicament dintre de cap família política. UNC ha de ser el pal de paller del futur partit que uneixi esforços cap a la independència i per tant tot intent de dividir el moviment amb etiquetes polítiques i/o ideològiques serà rebutjat.

15. Entenem que en tota societat hi han unes classes socials més poc afavorides que són víctimes del sistema econòmic, raó per la qual defensem mesures socials i públiques que equilibrin el sistema i estableixin un seguit de garanties que permeti un benestar social universal. Aquestes mesures es poden establir des de punts de vista ideològicament ben distants pel que no suposen un posicionament ideològic determinat.

16. UNC defensa la universalitat de l’ensenyament, la sanitat i l’habitatge. En el terreny de l’educació i la sanitat es promourà la pública, sense menysprear les iniciatives privades que podrien gaudir de concerts econòmics. En el terreny de l’habitatge s’hauran de promoure fórmules que permetin l’adquisició d’un habitatge digne, donant prioritat als nacionals abans que no pas prioritat d’ordre social o econòmic. Es regularà per llei la manca de funció social dels habitatges no habitats, tot establint impostos o taxes que els forcin a entrar al mercat. Aquestes normes haurien d’influir en la debilitament de l’especulació immobiliària. En tot cas l’estat hauria d’intervenir fomentant les promocions de vivendes socials si el mercat ho demana.

17. Defensem un sistema jurídic i judicial que acabi amb la impunitat que actualment tenen molts delinqüents al nostre país. UNC defensa un enduriment del codi penal per tal que els malfactors paguin amb penes dures de presó els seus crims. En els casos dels ciutadans estrangers s’aplicarà l’expulsió després d’haver comès la pena de presó. Estem contra la pena de mort però s’hauran de reivindicar fórmules jurídiques on es contempli la necessitat de l’acompliment total de les penes imposades.

18. UNC defensa un model d’immigració escollit en origen segons les necessitats del món laboral a Catalunya. En tots els casos s’exigiran certificats penals per demanar permisos de residència i treball, l’aportació de documentació falsa comportarà l’expulsió immediata malgrat es tingui permís de residència i/o treball. Defensem un model que estableixi garanties i mecanismes d’integració, talment com passa en altres països europeus. Qualsevol immigrant que demostri la seva manca de voluntat d’integrar-se o cometi un delicte hauria de ser repatriat al seu país. El dret de vot anirà lligat al concepte de ciutadania i nacionalitat, ens regirem per les decisions preses dintre de la Unió Europea però quan les competències siguin nacionals tant sols tindran el dret de vots els ciutadans amb nacionalitat catalana. Per aconseguir la nacionalitat catalana s’establiran unes regulacions universals per tots els pobles, sense discriminacions amb raó d’origen, raça, cultura o religió. Durant el període autonomista hem de reivindicar competències plenes en matèria d’immigració.
La lluita contra la immigració il•legal i el millor control de la legal han de un dels cavalls de batalla d’UNC, però ho hem de fer d’una manera intel•ligent defugint posicions xenòfobes i racistes. Dintre de l’espectre polític nacionalista només UNC qüestiona la immigració massiva i per això estem en el punt de mira de les ONG’s i les organitzacions d’esquerres siguin o no nacionalistes. Hem d’oferir plantejaments seriosos però agosarats, tot emprant com a fons articles d’opinió d’intel•lectuals, economistes, sociòlegs i polítics poc suspectes de ser acusats de racistes o feixistes. Si podem atreure un sector important de la població que viu amb por l’allau immigratori restarem força social a l’extrema dreta espanyolista que empra el tema immigratori com a únic recurs doctrinari. Haurem d’anar molt en compte amb el llenguatge, no fer servir expressions com “moros”, “xarnegos”, etc. En tot moment hem de considerar els catalans i els immigrants com a víctimes d’un procés, el migratori, que desarrela als immigrants de llurs països i que destrueix el teixit social i cultural de la nació receptora. Hem d’atacar a l’administració per permetre un allau immigratori incontrolat, als empresaris que sols busquem mà d’obra barata i a les ONG’s que amb la seva actuació sols afavoreixen a l’empressariat tot recolzant l’arribada d’una immigració massiva que produeix una distorsió del mercat laboral, tot fent baixar els sous i fent baixat la qualitat de la sanitat i ensenyament públic degut a la sobreexplotació dels recursos existents.

19. Si volem la llibertat per la nostra nació hem de saber enfrontar-nos als perills que ens assetgen i en aquests moments l’islamisme en la seva versió més fanàtica i radical és el nostre enemic. Hem d’aturar l’integrisme islàmic, ja que sinó l’aturem serem esclaus ja no tant sols dels estats que ens ocupen sinó d’una religió que menysprea la nostra forma de vida, les nostres dones i els més mínims drets humans.

Bloc Segon: Tàctica

1. UNC és el motor actual del nacionalisme unitari, altrament dit 33 (per les sigles CC que significa Catalunya Catalana). Buscarem la unitat amb els diferents col•lectius que lluitin pels mateixos objectius però no perdrem el temps amb subproductes marginals malgrat facin servir glorioses sigles, és molt més important buscar l’aproximació als moviments ciutadans, socials i culturals més que no pas a sigles que no aporten res positiu al moviment.
Perseguim la unió de les forces separatistes i nacionalistes en un bloc unitari que permeti l’acumulació de forces. Només la unitat ens farà lliures, la divisió ens retindrà ocupats.

2. Recollim la línia separatista unitària que tradicionalment ha estat capdavantera en el moviment nacional català. Creiem que la divisió entre dretes i esquerres és vàlida, però no quan un país es troba ocupat. Una vegada siguem lliures i tinguem un Estat, ja establirem un joc parlamentari tradicional en el qual les diferents opcions ideològiques intentaran governar democràticament. Això no vol dir que ens definim “ni de dretes ni d’esquerres”, lemes com aquest han estat emprats per l’extrema dreta i no ens fa cap favor que se’ns vinculi a ella. El nostre missatge ha de ser d’unió, més bé: “de dretes i d’esquerres”, com a lema unitari, fer servir menys el “no” i buscar punts d’unió en comptes de desunió.

3. Apostem per la unificació de forces durant els propers anys, a curt termini, per enfortir UNC i el separatisme català. Per això, establirem contactes amb altres grups afins per buscar una confluència tàctica. Respectant les diferències entre cada un dels Països Catalans podríem establir lligams amb altres organitzacions similars com és el Lobby per la Independència a les Illes, si fos possible podríem mantenir llaços confederals tot respectant l’àmbit d’actuació de cada organització. En altres casos, com és al País Valencià, haurem de promoure La Unitat com referent i projecció d’UNC al País Valencià, amb una estructura autònoma però totalment lligada a UNC. Això no vol dir que en el futur no s’estableixin fórmules diferents segons la diferent dinàmica de cada un dels Països. Queda pendent començar a treballar a la Catalunya Nord, haurem de fer propaganda i de moment els companys de les comarques gironines hauran de suportar el pes que suposa centrar i coordinar les campanyes d’agitació i propaganda. Els espectacles esportius i les trobades de caràcter cultural seran els objectius prioritaris de les tasques de propaganda.

4. Una de les tasques més importants del nacionalisme català és la defensa de la terra en un sentit literal, per això hem de defensar i participar en els moviments ecologistes i conservacionistes, això no pressuposa situar-nos en els rengles de tot moviment anomenat ecologista, en cada cas s’ha d’estudiar si hem de donar la nostra opinió, car cal diferenciar entre ecologia i posicions contràries a tot desenvolupament econòmic.

5. La direcció d’UNC establirà un pla per tal d’incrementar la militància del partit, en base a un calendari concret amb objectius ambiciosos però realistes. Cal que més gent doni suport al partit. Això comportarà la dinamització de les Agrupacions locals i comarcals les quals s’hauran de responsabilitzar de fer actes de presentació d’UNC, tant com a objectiu directe com solidari a actes de presentacions de llibres o campanyes concretes. Els actes de Breda, Vilanova i Esplugues son exemples del camí a seguir, Les Agrupacions hauran de tenir una autonomia pressupostària, una part dels ingressos provindran de les parades de material i altres de quotes extraordinàries dels militants. En alguns casos concrets, especialment per alguns actes es pot demanar un recolzament econòmic per part del partit. La recerca de militància no suposarà una manca de selecció, ens calen braços i caps però no podem admetre individus que puguin provocar conflictes o no tinguin un sentit de la disciplina, en els casos de dubte els que demanin militar a UNC passaran per un seguit d’entrevistes amb membres del Secretariat i si és necessari per la Comissió de Disciplina i si cal restaran com a simpatitzants el temps que sigui necessari. Cal evitar les dissensions internes tot fent complir les Normes d’Estil, rebutgem la formació de tendències de caràcter polític dintre d’UNC, hem de prioritzar la lluita per la Independència i una Catalunya Catalana i hem de rebutjar cap altre component ideològic que ens separi. Per una correcta forma de treballar les queixes sobre actuacions de militants, agrupacions o del mateix Secretariat s’han de regular pels canals jeràrquics, del militant a l’Agrupació o directament al Secretariat. La desautorització pública per part d’un militant de les decisions preses pel Secretariat serà una falta greu que pot acabar amb expulsió si es repeteix. Hem d’estar units i donar aquesta imatge d’unitat, amb polítiques assemblaries no anirem enlloc i donarem la imatge d’un grup anarquista i desorganitzat. Tampoc s’admetrà cap element estètic que tingui connotacions totalitàries i/o racistes, com ja hem dit un militant d’UNC ho és a tota hora i la seva imatge ha de propagar la imatge d’UNC per això haurà de ser curós no tant sols en el seu comportament i en la seva estètica per què no porti a confusió.

6. La propaganda política del partit es farà fonamentalment a través del web, dels cartells i murals, de les parades informatives i de la revista Pàtria. Totes aquestes eines hauran de ser millorades qualitativament i quantitativament. Les pintades s’hauran de reduir al mínim i mai en edificis particulars, monuments o edificis singulars. Les pintades s’hauran de fer amb trepa o en forma de mural per donar una imatge més en concomitància amb el nostre missatge d’ordre i netedat. Els ponts, les carreteres, autovies i autopistes han de ser els terrenys on fer els nostres murals i pintades amb trepa.

7. Rebutgem el conflicte personal i ideològic amb la resta de moviments i partits nacionalistes i / o independentistes. Que no sigui la nostra opció no vol dir que siguem enemics. Cadascú té el seu camí, i UNC respecta i respectarà qualsevol organització nacional catalana. Evitarem la confrontació amb tota organització nacionalista i/o independentista però això no vol dir que no calgui respondre a accions de provocació i/o violentes. En el cas dels atacs no físics la resposta ha de ser adequada intentant fer servir al màxim la informació que estigui al nostre abast per contrarestar de la mateixa manera els atacs contra la nostra organització i els nostres militants. Si els atacs son violents haurem de donar prioritat a les denúncies davant els Mossos d’Esquadra, això no vol dir que no s’estableixin mecanismes alternatius d’autodefensa.

8. UNC combatrà durament les opcions polítiques que asseguren el manteniment de l’ocupació, i molt especialment els partits estatals desplegats a Catalunya. Hem de considerar els partits polítics d’obediència espanyola com col•laboradors de l’estat opressor i evitar tota política d’aliances amb ells. Quan les organitzacions siguin de marcat caràcter colonitzador amb un llenguatge clarament anti-català haurem de decidir la forma d’actuar, en alguns casos amb el boicot actiu i en altres amb la més gran indiferència, segons la necessitat i conveniència del moment. Queda clar que aquest combat serà democràtic, no violent i legal.

9. UNC exigirà a cada militant que es responsabilitzi de la seva actuació i que assumeixi una part de la feina conjunta. A ningú no se li exigirà més d’allò que pugui fer, però un militant responsable no es comprometrà a fer una feina que després no faci. La destitució d’algun responsable no s’ha de veure com un càstig sinó la necessitat de posar les persones més adients en cada moment concret. Igualment si algun quadre es veu impossibilitat en complir les seves obligacions seria molt positiu que renunciés al seu càrrec. En tot cas hem de tenir molt present que els càrrecs dintre d’UNC estan més vinculats a la feina que a la projecció personal. La nostra responsabilitat primer de tot és envers el país, el partit és una eina pel seu alliberament i en cap moment hem de buscar en la nostra militància un mitjà de promoció ni un intent de tenir un àmbit social favorable.