EL PERILL DE L’INTEGRISME ISLÀMIC

EL PERILL DE L’INTEGRISME ISLÀMIC

Fa més de quatre anys vàrem publicar a la nostra web un recull d’articles denunciant l’ofensiva de l’integrisme islàmic contra Occident, i en aquests anys la situació s’ha agreujat, ja havia passat l’11 de setembre de New York però encara faltaven els atemptats de Madrid i Londres, des d’aleshores l’ofensiva contra Occident s’ha agreujat i s’ha anat demostrant que hi ha a casa nostra una cinquena columna de fanàtics islàmics fruit de la immigració desbocada que planifiquen i executen els atemptats més sanguinaris.

No calen excuses, qualsevol ocasió és bona per atiar l’odi d’aquests fanàtics contra tot el que és infidel, ara han estat les paraules de Benet XVI sobre l’Islam (*les reproduïm més avall per demostrar que no eren un atac sinó la constatació d’un procés), però en altres moments pot ser el menyspreu a una periodista pel fet de ser dona o de l’”obligació” d’aprendre el català.

En altres moments creiem que aquest integrisme fanàtic estava circumscrit als reductes d’Iran o Afganistan, crèiem que sols una minoria xiïta era la causant d’aquest odi envers tot el món no islàmic, però aquest focus d’odi s’ha eixamplat, l’Islam d’avui en dia ja no és la filosofia sufí ni els dervitxos giravoltants buscant a Deu en el seu misticisme, l’Islam actual és ja no tant sols una religió sinó un moviment de masses que escolta les prèdiques dels fanàtics, que odia tot allò que no és el seu islamisme radical i embogit.

Estem vivint els començaments d’una nova guerra, aquest foll moviment de masses que s’empara en l’integrisme islàmic vol iniciar una nova Yihad contra occident i empra el terror, la mort i l’odi, i mentre, nosaltres anem demanat perdó, perdó per les paraules del Papa, perdó per haver-nos deslliurat del jou islàmic que va envair la nostra terra fa 1.200 anys, perdó per no poder acceptar tot els ciutadans del món musulmà que volen venir a viure a casa nostra, perdó per “obligar-los” a deixar a casa seva la poligàmia, l’ablació del clítoris de les seves filles, el menyspreu i la submissió de la dona.

Som un poble mesell? Hem d’acceptar que el pensament “políticament correcte” ha d’estar per sobre la justícia i el dret a la llibertat? Com a catalans volem la llibertat, la justícia i la pau i hem de lluitar amb totes les nostres armes enfront l’ofensiva integrista que vol que visquem atemorits. Hem de prendre la iniciativa, obligar a que s’apliquin les lleis, que es silenciïn els imams que fomenten l’integrisme islàmic a casa nostra, que siguin empresonats i després expulsats del país, car amb el seu discurs fomenten l’odi envers els que no creuen en la seva fe.

Si volem la llibertat pel nostre poble hem de saber enfrontar-nos als perills que ens assetgen i en aquests moments l’islamisme en la seva versió més fanàtica és el nostre enemic. Si no l’aturem serem esclaus ja no tant sols dels estats que ens ocupen sinó d’una religió que menysprea la nostra forma de vida, les nostres dones i els més mínims drets humans. Lluitem per una Catalunya Catalana i Lliure tant de l’opressió espanyola i francesa com del perill que representa l’integrisme islàmic, siguem conscients que els enemics ja els tenim a casa nostra.

Xavier Andreu

* Durant una visita a la seva Baviera natal, el 12 de setembre Benet XVI va pronunciar un discurs a la Universitat de Ratisbona , de la qual va ser catedràtic, en el qual va condemnar la “irracionalitat” de “la difusió de la fe mitjançant la violència”, com ocorre a la “ yihad ” (guerra santa) de l’Islam.

Les declaracions del Papa, que han deslligat un devessall de protestes en el món musulmà, estan recolzades en un diàleg entre l’emperador bizantí Manuel II Paleòleg (1350-1425) i un persa recollit en l’obra publicada en els anys 60 ‘Converses amb un musulmà, Setè col·loqui’, del teòleg alemany d’origen libanès Theodore Khoury .

Aquests són alguns dels fragments del discurs que més controvèrsia han despertat:

(…)

“En el setè col·loqui editat pel professor Khoury , l’emperador toca el tema de la ‘ yihad ‘ (…) de manera sorprenentment brusca es dirigeix al seu interlocutor simplement amb la pregunta central sobre la relació entre religió i violència, en general, dient: ‘Mostra’m també allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs solament coses malvades i inhumanes, com la seva directiva de difondre per mitjà de l’espasa la fe que ell predicava’. L’emperador explica així minuciosament les raons per les quals la difusió de la fe mitjançant la violència és una mica irracional. La violència està en contrast amb la naturalesa de Déu i la naturalesa de l’ànima. ‘Déu no gaudeix amb la sang; no actuar segons la raó és contrari a la naturalesa de Déu. La fe és fruit de l’ànima, no del cos. Per tant, qui vol dur a altra persona a la fe necessita la capacitat de parlar bé i de raonar correctament, i no recórrer a la violència ni a les amenaces… Per a convèncer a un ànima raonable no cal recórrer als músculs ni a instruments per a copejar ni de cap altre mitjà amb el qual es pugui amenaçar a una persona de mort…'”

(…)

“L’afirmació decisiva en aquesta argumentació contra la conversió mitjançant la violència és: no actuar segons la raó és contrari a la naturalesa de Déu. L’editor Theodore Khoury , comenta que per a l’emperador, com bon bizantí educat en la filosofia grega, aquesta afirmació és evident. Per a la doctrina musulmana, en canvi, Déu és absolutament transcendent. La seva voluntat no està lligada a cap de les nostres categories, fins i tot a la de la racionalitat. En aquest context, Khoury cita uneixi obra del conegut islamista francès R. Arnaldez , qui revela que Ibh Hazn (teòleg musulmà s. X i XI) arriba a dir que Déu no estaria condicionat ni tan sols per la seva mateixa paraula i que gens ho obligaria a revelar-nos la veritat. Si fos la seva voluntat, l’home hauria de practicar fins i tot la idolatria”.

(…)

“La meva intenció no és el reduccionisme o la crítica negativa, sinó ampliar el nostre concepte de raó i la seva aplicació (…) Només ho assolirem si la raó i la fe avancen juntes d’una manera nova, si superem la limitació imposada per la raó mateixa al que és empíricament verificable , i si una vegada més generem nous horitzons (…) Només així podem assolir aquest diàleg genuí de cultures i religions que necessitem amb urgència avui. En el món occidental se sosté àmpliament que només la raó positivista i les formes de la filosofia basades en ella són universalment vàlides. Fins i tot les cultures profundament religioses veuen aquesta exclusió del diví de la universalitat de la raó com un atac als seus més profundes conviccions. Una raó que és sorda al diví i que relega la religió a l’espectre de les subcultures és incapaç d’entrar al diàleg amb les cultures (…) En el diàleg de les cultures convidem als nostres interlocutors a trobar aquest gran ‘logos’, aquesta amplitud de la raó”.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s