Eternitat o mediocritat

Eternitat o mediocritat

Aquesta i no altri és la tessitura en que es troba Convergència.
L’eixorca dicotomia d’esquerres i dretes ha cedit el pas a un embat molt més íntim, molt més potent, la única idea verament revolucionària, ço és, separatisme o unionisme.
Les antigues excuses que decantaven la balança cap a un model d’encaix s’han extingit amb l’arribada d’un lliuremercat global i amb la conscienciació de la societat que l’únic encaix possible dins d’Espanya és l’assimilació i residualització de la nostra identitat. La pressió de l’exèrcit ha perdut força dins de la Unió Europea, de tal manera que les aliances internacionals i l’economia pesen més que el vuitè article de la Constitució.
Ara doncs, en una situació de crisi econòmica puixant, amb l’ofegament fiscal a que ens sotmet Espanya, l’amenaça d’una nova LOAPA intervenint l’autogovern català i unes arques de la Generalitat escurades fan que la opció secessionista pengi com l’Espasa de Democles sobre del cap del nostre President.
Tinguem majors o menors simpaties cap al Govern, en les seves mans està ser fidels al poble que representen o utilitzar la cadira com escut per no sentir com Catalunya crida avant! D’ells depen l’audàcia, el coratge per passar a la història aclamats o escarnits. Europa simpatitza amb nosaltres, no pas per bonhomia sinó per interés, doncs Europa no pot assolir el rescat econòmic d’Espanya, mentre que aquest mateix rescat sense Catalunya sortiria molt bé de preu. I sobretot perquè Catalunya seria un contribuent net a la Unió Europea, seriem un país més a donar, per poder pagar a la suma dels països que estan rebent.
Sembla ser que van pel bon camí, cercant contactes internacionals i exterioritzant la causa catalana, proclamant-se independentistes en l’últim Congrés i prenent duríssimes mesures perquè Europa vegi que en la crisi som gent responsable i no vividors de pandereta com la ponentada que ens resseca, però senyors, un cop adverteixin a Espanya de la situació han d’actuar i no encallar-se en la postura de l’amenaça permanent.
Els nostres veïns són gat vell, i com sempre prenen l’estratègia d’escanyar més com més ens en separem i el nostre govern no pot caure en el xantatge, la temença o el dubte puix aquest pot ser l’assalt definitiu en que ens juguem desapareixer o reneixer.
La població està conscienciada, el món coneix la nostra causa i Espanya ha mogut fitxa col·locant-nos entre l’espasa i la paret, així que Senyor President, vostè no ha de prendre cap altre decisió que el passar a la història com un de tants presidents regionals com en Montilla o guanyar la glòria immortal de passar a la història com el President que va alliberar la Pàtria, el president d’un país, el president més important de Catalunya pel damunt de Clarís i Macià.

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s