Homenatge al capità Andreu Xandri i Serrano

El passat 24 de Setembre de l’any 2000 ens vàrem aplegar a la Vall de Pineta un grup de familiars i patriotes per retre homenatge al capità Andreu Xandri, oficial del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya.
Els honors es varen fer davant la seva tomba a la Vall de Pineta, prop de l’embassament del riu Cinca en el terme municipal de Bielsa. Al mateix lloc descansen quatre companys seus del Regiment Pirinenc nº1, els seus cossos varen ser enterrats l’un al costat de l’altra i l’Andreu a la seva capçalera, com dibuixant les quatre barres i l’estel, bandera de combat del separatisme català.
Durant l’acte es va col·locar una placa commemorativa sobre la terra que vetlla les seves restes mortals, i es feu uns parlaments a càrrec de Climent Miró, com representant de la Fundació Presedent Macià, convocant de l’homenatge, després va parlar Rosa Maria Terrafeta, familiar i biògrafa de l’Andreu Xandri, que va parlar en nom dels familiars, tot seguit es va dirigir als assistents el senyor Josep Gutiérrez, veterà del Regiment Pirinenc, després el senyor Casanellas fill d’un company d’en Xandri, l’acte va concloure amb el parlament de Xavier Andreu, en nom d’Unitat Nacional Catalana, partit que va col·laborar en la tasca d’organitzar l’acte.
|
|
En Josep Gutiérrez, lluitador dels Pirinencs
|
Andreu Xandri i Serrano. Nascut a Alp (Baixa Cerdanya) el 10 d’agost del 1916 i mort en combat a la Vall de Pineta (Alt Aragó) el 15 de juny del 1938, en el marc de la batalla de la “Bossa de Bielsa”.
Amb només 21 anys s’havia convertit en el líder estudiantil indiscutible del nacionalisme català. Llicenciat en Dret, Xandri fou el fundador del BEN (Bloc d’Estudiants Nacionalistes) i dirigent de la FNEC, a més d’impulsor de la publicació separatista Redreçament . També va ser un rellevant alpinista i destacat membre del Centre Excursionista de Catalunya.
Militant de Nosaltres Sols i posteriorment d’Estat Català, durant l’aixecament independentista del 6 d’octubre del 1934 va lluitar a les ordres dels germans Miquel i Josep Badia .
|
|
Com a resposta a la revolta feixista de l’estiu de 1936, Xandri creà les Milícies Alpines que, al créixer i diversificar-se les diferents seccions d’armes, es converteixen en les Milícies Pirinenques. Sota l’empar de la Generalitat republicana es formà el Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya amb la missió de defensar la part més extrema del front d’Aragó, controlar el pas d’elements facciosos a través de la frontera pirinaica i d’eliminar els assassins anarquistes de la FAI que, guiats pel pistoler Antonio Martín –més conegut com el “Cojo de Málaga”- havien extès el terror per tota la Cerdanya.
Durant els “fets de maig” del 1937, els pirinencs defensen la Generalitat i aturen els desordres dels anarco-feixistes a Barcelona. Immediatament després el gruix del regiment és enviat a l’ofensiva. Poc temps més tard, els comunistes espanyols forcen la dissolució de la unitat perquè la consideren massa catalanista.
|
La placa commemorativa |
|
Un grup d’assistents
|
En la seva breu existència, el Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya haurà donat grans mostres d’efectivitat, heroisme, valor i sacrifici. Tot i patir més d’un 25% de baixes s’havia convertit en una de les millors unitats de l’Exèrcit de Catalunya.
La majoria de membres del Regiment són enquadrats dins la 72 Brigada Mixta de l’Exèrcit Republicà. Tot i les adversitats que Xandri troba entre els militars republicans espanyols que l’odien per la seva desacomplexada condició de català, arribarà a ascendir a Capità d’Ametralladores de la 43 Divisió per mèrits de guerra.
|
|
En Xandri es destaca en les operacions de l’ofensiva de tardor: l’avanç sobre el riu Gàllec i els assalts de Jarabella, Cucullas i Biescas.
Quan a la primavera del 1938 la 43 Divisió retrocedeix a la defensiva, la secció del capità Xandri és la que cobreix la retirada de la Vall de Pineta, evitant la desfeta total de les forces republicanes després de les operacions de la “Bossa de Bielsa”.
Com a darrer sacrifici cap els seus camarades i a la seva estimada Catalunya, morirà lluitant als afores del poble de Bielsa víctima d’un bombardeig nazi.
Xandri va morir defensant el que ell considerava la frontera natural i més extrema de Catalunya.
|
Familiars de l’Andreu Xandri
|
|
Els conferenciants
|
“Perquè nosaltres, els joves nacionalistes, considerem les formes polítiques i socials de cada poble com a derivades de la seva estructura peculiar i del seu complex històric. Com a formes pròpies d’un eix cultural amb existència i costats perfectament definits. Rebutgem la validesa internacional dels sistemes i proclamem el fracàs històric de les interferències de cultures i de les formes assimilistes o federatives. Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat.”
A. Xandri |
|
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats