CALEN ARMES.
Daniel Cardona.
Tenim gent disposada i tenim homes ensinistrats; tenim voluntats decidides i comptem amb la simpatia de tots els catalans que no són fills de mala mare. Ens manca armament i cal que donguem mitjans de lluita als que ofrenen llur vida per la llibertat.
Penseu tots els que voldríeu veure la llibertat reconquerida, tots els que temeu no poder veure-la assolida, que depèn de vosaltres el que la veieu, la viviu i en gaudiu. Un arma i municions per a un ens costa dues-centes pessetes. Si no sou uns farsants o uns vius i de sentiu el que dieu, ens les dareu aquestes dues-centes pessetes i si sou homes acabalats fins per mitja dotzena i tot d’armes. Quan un català vol una cosa fa els sacrifici necessaris. Si heu volgut una bicicleta no haveu parat fins a tenír els cabals per a comprar-la. Si us ha fet il.lusió ésser propietaris, haveu sabut reunir el cost d’un terreny o d’una casa. Sí us ha fet goig una botiga haveu sabut estalviar per a posseir-la doncs bé, si és veritat que desitgeu fornir la llibertat nostrada, no trobareu tan minsa quantitat? Recolliu-la i doneu-nos-la immediatament. Si no ho feu així, us direm que gallegeu molt però que el vostre patriotisme no val dues unces i mitja.
En escriure això ens adrecem als que ja homes fets no poden suportat les fadigues del camp. Als que tenen força i joventut encara els demanen, si els tenen, els vuit-cents rals i la seva prestació personal.
PER COMENÇAR : PER TRES MIL HOMES NECESSITEM TRES-CENTS MIL DUROS. CATALÀ: JA SAPS EL TEU DEURE (1 bis)
Catalunya Catalana 