LLUITA ARMADA ALS PAÏSOS CATALANS.
| ……… | La Lluita Armada portada a terme per les organitzacions nacionalistes catalanes ha sofert molts canvis durant la seva història.Les primeres organitzacions que varen emprar la lluita armada ho varen fer des d´un punt de vista defensiu, contra les provocacions externes, com fou el cas del grup La Reixa. Durant l´època d´Alfonso XIII les societats de caire militar nacionalista com el SEM (Societat d´Estudis Militars) i l´ORMICA (Organització Militar Catalana) varen copsar el sentit militarista del nacionalisme català, les forces separatistes (avui parlaríem d´independentistes) varen veure la necessitat de construir un Exèrcit Català per assolir la Independència. Un exemple de l´estat d´ànim de la societat catalana va ser el gran nombre de voluntaris catalans que marxaren a terres de França com a voluntaris per lluitar al costat dels aliats.Malgrat tot no podem parlar de lluita armada propiament fins l´aparició d´Estat Català, i en aquest cas la lluita armada que defensava tenia més un caire militar que no pas de “terrorisme”.L´acció de Prats de Molló es pot inserir més en una acció militar que no pas en un procés de lluita armada, però els beneficis no varen ser militars sinó mediàtics, varen servir per fer conèixer al món el cas català, i els anhels que tenia el nostre país d´esdevenir un poble lliure entre pobles lliures.Després trobem el cas del gup La Bandera Negra, aquesta sub-organització d´Estat Català va organitzar l´atemptat contra Alfonso XIII a les costes de Garraf i alguna altra acció menys important, la repressió que va caure sobre ells va influir en la radicalització del moviment nacionalista.Durant la dictadura de Franco va sorgir el Front Nacional de Catalunya, creat per membres d´Estat Català, Nosaltres Sols, FENEC, i altres agrupaments patriòtics. Les seves accions foren purament propagandistes però això no els hi va estalviar la repressió més sagnant. Als anys 60 apareix un grup nou dintre l´espectre independentista, el FAC (Front d´Alliberament Català), aquest grup va caure al cap de poc dintre l´òrbita marxista i els seus elements varen al.liar-se amb revolucionaris de dubtós sentiment nacionalista. Patiren nombroses detencions i als anys 70 varen desaparèixer. Als anys 70 i 80 tenim dues organitzacions que no en parlarem en aquest estudi, varen ser l´EPOCA (Exèrcit Popular Català) -organització que la policia va acusar de la seva creació a Josep Maria Batista i Roca, Manuel Viusà i Jaume Martínez i Vendrell-, i Terra Lliure. Esperem que el temps permeti una perspectiva per poder analitzar aquests grups. Com a resum podem dir que la lluita armada sempre ha tingut una extensió poc importantt quantitaviment parlant dintre del moviment nacionalista i les accions han estat més de caire propagandista que no pas “militarment” efectives, accions com l´atemptat dels Tunels del Garraf i l´acció de Prats de Molló varen ser d´un gran èxit mediàtic i sense produir-se cap baixa irreparable, mentres que grups com Terra Lliure varen patir un elevat nombre de baixes deguts a la seva manca de preparació més que no pas per les accions policials. La lluita armada als Països Catalans sols es pot considerar com un element adjunt al moviment nacionalista i en cap cas com el motor del mateix com ha passat a Irlanda i en certa forma a Euskadi. Malgrat tot s’ha de reconèixer que el moviment independentista català no li ha estat necessària la lluita armada per esdevenir un moviment popular, i en molts moments la lluita armada pot esdevenir fins i tot un fre per la popularització del missatge nacionalista. Index: – Lluita Armada als Països Catalans. – Estat Català i Prats de Molló. |
Catalunya Catalana 