A les acaballes del segle XIX el romanticisme com corrent renovadora a Europa va estar lligat al ressorgir dels nacionalismes europeus.
Nacions sense estat com Catalunya, Irlanda, Grècia, Euskadi o els països balcànics varen iniciar un procés de recuperació de les tradicions, la llengua i les costums nacionals que obriren pas a les reivindicacions de llibertat i sobirania. Aquest procés a Catalunya es va anomenar La Renaixença , com capdavanters trobem en Pere Aldavert, Àngel Guimerà i en Francesc Matheu que editen o col·laboren a la revista del mateix nom: “La Renaixença”. La Renaixença va prendre a totes les manifestacions artístiques àdhuc esportives (Palestra), i el símbol triat d’aquesta Renaixença va ser l’Au Fènix, símbol mitològic de l’animal que reneix de les seves pròpies cendres.
El despertar del nacionalisme català va coincidir amb el modernisme com art renovador i trencador amb l’encallament artístic vuitcentista. Aquesta relació del modernisme amb el catalanisme va fer que els símbols nacionalistes com la senyera i l’Au Fènix apareguessin tot sovint a les capçaleres de publicacions i als edificis modernistes catalans.
L’Au Fènix possiblement te uns orígens maçònics, la maçoneria era puixant dintre del món cultural de finals del segle XIX i es va reflexar en molts detalls arquitectònics modernistes. La maçoneria volia trobar a l’Antic Egipte els orígens de l’Au Fènix, a la religió imperant a l’antiga civilització egípcia l’element “renaixença”, com tornar a néixer després de la mort era un motiu recurrent. No tant sols a l’Antic Egipte va ser emprat el símbol de l’Au Fènix, també a Mongòlia, Grècia i Roma va ser considerat com símbol de renaixença i eternitat.
Per això va ser adaptat pel catalanisme polític i artístic, l’Au Fènix simbolitzava el renaixement després de la mort, Catalunya tornava a renéixer de les seves cendres després de segles d’ocupació i espoli per part dels estats espanyol i francès. Curiosament a Grècia també es va adoptar amb la mateixa simbologia i l’estat grec que va sorgir després de la Guerra d’Independència contra l’ocupant turc va instituir l’Ordre del Fènix com reconeixement de la renaixença de l’hel·lenisme durant segles occit i reclòs sota la dominació otomana.
Avui en dia hi ha una manca de coneixement de la nostra història, fins i tot alguns autors amb bona intenció però poques llums han volgut relacionar l’Au Fènix amb l’àguila imperial utilitzada per les dictadures alemanya i espanyola, ben lluny de la realitat, el Fènix és símbol de renaixença, de llibertat, te uns orígens romàntics, diferents a l’Ardi Beltza basc, però igualment significatius d’un ressorgir nacional.
Hem de reivindicar els nostres símbols i l’Au Fènix simbolitza, ara com fa cent anys, la voluntat d’un poble de ressorgir més enllà de la decadència, per tornar a ser lliure i per esdevenir una nació rica i plena entre les altres nacions del mon.
Hotel Comtes de Barcelona al PAsseig de Gràcia de Barcelona
Hotel Comtes de Barcelona al PAsseig de Gràcia de Barcelona
Catalunya Catalana 