Secció de Preparació Militar
PRECEPTES QUE ELS INDIVIDUS DELS ESCAMOTS DEUEN OBSERVAR EN LLURS SORTIDES
I.- Acostumeu-vos a ésser puntuals en les hores de reunió.
II.- Sigueu previsors en adquirir abans de sortir tot el necessari per a menjar, tabac i demés. Si no ho feu així, o tindreu de mantenir-vos del que portin els vostres companys (cosa que a la llarga serà mal mirada) o retardareu els itineraris perdent temps per a fer compres en cada poblet que travesseu.
III.- Durant el trajecte de tren, absteniu-vos de fer meetings en el vagó; no cal desvetllar les sospites de l’enemic que pot ésser aprop vostre.
IV.- En les marxes, sigueu disciplinats i obedients al Cap del vostre grup; que mai es dongui el lamentable espectacle de discussions o discrepàncies, tan corrent entre excursionistes no militars.
V.- Si algú de vosaltres és extremadament fort o està molt entrenat, no ha de voler humiliar mai als seus companys. Les vostres sortides no són curses de cross-country, sinó marxes de conjunt. Procureu, per ara, atènyer un terme mig discret; l’hora dels heroismes ja vindrà.
VI.- Si en qualque punt el Cap del grup dubta del camí a seguir, us farà aturar. El Cap explorarà el terreny o ho encomanarà a un de vosaltres. Quan el que s’hagi destacat estigui orientat, tornarà per a donar compte al seu Cap del que hagi vist, a fi que aquest prengui la determinació que cregui oportuna. Si el que explora és el Cap en persona, podrà donar de lluny ordres al grup, per mitjà de la veu o del xintetí.
VII.- Respecteu els sembrats i tota mena de conreu. Cal estimar la propietat del pagès català com si los d’un germà vostre. Obrant així, sempre sereu ben acullits.
VIII.- En les marxes de nit, guardeu silenci. Si porteu fanals o làmpares elèctriques, absteniu-vos d’encendre’ls i apagar-los imitant senyals, cosa que podria fer sospitar als naturals, del país.
IX.- En les hores de menjar, no us retardeu. Tingueu compte d’estar llestos i de tenir els paquets fets cinc minuts abans de l’hora que el Cap hagi triat per a tornar a emprendre la marxa.
X.- Si algú pren mal, no el deixeu mai sol. Si no pot seguir caminant i és necessari anar a cercar socors a qualque masia o poble veí, el Cap del grup designarà un de vosaltres (o bé dos si el grup és nombrós i es troba a l’alta muntanya) que amb cap pretexte es mourà del costat del ferit.
XI.- Cap al final de la sortida no aneu amb presses al Cap del grup per a que us permeti avançar la vostra tornada. Heu d’arribar a la ciutat o al poble els mateixos que haveu sortit junts.
XII.- Sigueu correctes en tot moment. L’expansió més cordial no està renyida amb la bona educació. Procureu ésser alegres, però no xavacans ni malparlats. No desdigueu mai del que ha d’ésser un bon soldat de Catalunya.
Estat Català -edició per a Catalunya (clandestí), no 9, març 1924, p. 4.
Catalunya Catalana 