QÜESTIONS TÈCNIQUES Reglament Tàctic dels Escamots

QÜESTIONS TÈCNIQUES
Reglament Tàctic dels Escamots

I
(Lluita de la Infanteria contra les metralladores)

1. Les metralladores no presenten més que un blanc molt petit, i tot sovint molt poc visible, a voltes invisible per complet.

2. Les metralladores, malgrat el nombre reduït de servents que necessiten, sofreixen mes pèrdues relativas que l’artilleria. A més no poden corregir el tir tan fàcilment com aquesta, si bé un cop ho han aconseguit produeixen un gran efecte.

3. Els principis que s’exposen per al combat contra l’artillieria són, en general, aplicables contra les metralladores.

4. A distàncies petites i mitjanes, una Secció d’Escamots d’infanteria, si lluita en condicions favorables, és suficient per a posar fora de combat a una metralladora.

Quan els tiradors no puguin distingir bé les metralladores i no sia fàcil indicar-los-hi una referència o punt de mira auxiliar, es farà foc sobre tot el front que ocupin aitals màquines.

Si les circumstàncies ho permeten, deurà tirar-se preferentment sobre els servidors de la metralladora.

5. Els Escamots d’infanteria evitaran molt especialment que les unitats o fraccions en ordre tancat es presentin com a blanc a les metralladores contràries, sobretot en les zones estretes del terreny o bé sobre els camins que estiguin compresos en el feix d’aquestes màquines.

6. Les metralladores sempre que sia possible, deuran ésser atacades d’aprop, puix presenten un blanc molt poc vulnerable; a més, haurà de tenir-se present que llur foc, a grans distàncies, és capaç de produir serioses pèrdues a la infantería.

II
(Id. d’íd. contra la cavalleria)

1. Si els Escamots d’infanteria estan ben disciplinats i comandats, si conserven un elevat esperit, obren amb serenitat i sense precipitacions, esmercen amb intel.ligència i oportunitat llurs armes, i prenen precaucions per a evitar les sorpresas, no han de tenir cap mena de por de la cavalleria adversa que carregui, encara que aquesta sigui d’un elevat efectiu, que segur que serà batuda i rebutjada.
Però si, al contrari, els Escamots són sorpresos o estan desorganitzats o bé perden llur sang freda, la cavalleria contraria podrà obtenir la victòria.

2. Per a combatre a la cavalleria que carreguii, els Escamots no han d’esmerçar altre mitjà que el foc; l’acció de l’arma blanca encara que és un complement de defensa, resultara de molt petita eficàcia si el xoc arribes a esdevenir.
3. Importa moltíssim obrir el foc immediatament amb el major nombre de fusells possibles; ha de procurar-se prescindir de tota mena de moviments i evolucions i solament s’armarà la baioneta quan la càrrega sigui prevista i senyalada a gran distància.
Es podran aprofitar els obstacles propers, com clots, trinxeres, murs, llocs cercats, etc., si això no impliqués pèrdua de temps per a començar el foc.

4. Quan s’estigui en “ordre obert”, únicament faran front a la càrrega, obrint el foc els Escamots que es trobin més directament menaçats, els quals no s’han de moure del seu lloc, ni variar la formació i disposició en que es trobin.
Els Escamots de rerassaga atenen especialment els flancs, i alguns d’ells, el més propers a l’enemic, poden fer foc si ho permet la posició i la situació dels Escamots avançats, i observant ço que aquests es digui.
Si els Escamots es trobessin en “ordre tancat” donaran front a la cavalleria i, sense variar de lloc, trencaran el foc immediatament amb el major nombre possible de fusells que puguin disposar sense perjudici que després i en casos necessaris s’augmentin aquells per mitjans ràpids i senzills en la mesura que convingui; els E. de rerassaga procediran com abans s’ha dit.
En tots els casos l’Escamot que primer descobreixi la cavalleria en actitud de carregar, manarà tocar alarma, i començarà seguidament el foc sense esperar ordres especials.
En el foc contra la cavalleria que carregui s’emprarà únicament dues alces successives, de les quals hom farà ús a mida que aquella progressi en el seu moviment d’avenç. així com en retirar-se, si és rebutjada la cárrega.
Si aquesta és imprevista i es produeix a distància relativament curta, es pren solament una sola alça, que s’utilitzarà de faisó anàloga a l’esmentada.

5. L’infanteria contra la cavalleria peu a terra fent foc, té l’avantatge de la major eficàcia del seu armament.
Deuen escurçar-se les distàncies, dirigint part del foc contra els cavalls de mà, vigilar i defensar els flancs per mitjà de patrulles i efectuar focs violents quan els genets es disposin a muntar a cavall.

6. L’infanteria dels destacaments i la de l’avantguarda tenen el deure de facilitar la seva missió a la pròpia cavalleria, apoderant-se dels passos o accidents més convenients en els quals se sostindrà, perquè la cavalleria pugui maniobrar amb desembaràs; també procurarà lliurar-la de la cavalleria quan aquesta hagi estat atreta a la zona d’acció de la infanteria.

III
(Lluita contra l’artilleria)
1. Els Escamots d’infanteria davant l’artilleria contrària, i fora de zona eficaç del fusell estan exposats a greus pèrdues, car la potència i rapidesa del foc del canó i l’avantatge de la punteria indirecta pels efectes de sorpresa que dóna a la seva acció i que es fa fixar els seu emplaçament, són causes que l’artilleria pugui anorrear en breu espai de temps als Escamots que es presenten al seu alcanç, sobretot si estan disposats en formacions compactes.
No obstant com que això necessita que el tir sigui corregit amb precisió, i per un costat l’artilleria en el camp de batalla no deixa d’estar influida per les peripècies de la lluita, i ha de distreure la seva atenció en batre l’artilleria contrària, i per altra part la infanteria gaudeix en alt grau aptituds per al moviment i per utilitzar el terrery, que d’ordinari no serà molt descobert, sobretot a grans distàncies, pot molt bé aquesta última arma, si és mòbil i maniobrera i està ben ajudada per la seva artilleria, avançar i amb molt petites pèrdues sota el foc dels canons contraris.

2. Per això quan els Escamots de primera línia entrin a la zona de foc de l’artilleria contrària, i mentre sia possible avançar a cobert de les vistes, formaran els Escamots en columnes dobles, separant ambdues línies a una tal profunditat, que no afeblint l’acció del comandament, impedeixi a l’artilleria corregir el seu tir, i eviti que el projectil dirigit a la primera línia pugui ferir a la segona. En cada línia els Escamot reunits, separats o esgraonats formaran en columna de dos o bé d’un. Es marxarà ràpidament aprofitant tots els accidents del terreny, canviant amb freqüència la direcció, aprofitant els llocs desenfilats, caminant pels barrancs, boscos, terres de conreu etc., atravessant vivament els llocs descoberts.
Així que troni el canó, es pararà la marxa i els Escamots s’abrigaran en els accidents del terreny que trobin més aprop i, si no n’hi hagués, deuran llençar-se a terra i emprar com a resguard la propia motxilla que ja basta contra els balins del shrapnel, i desseguida es tomarà a reemprendre la marxa.
Quan els Escamots, fora encara de la zona del fusell, hagin progressat tant que tinguin necessitat d’atravessar terrenys més descoberts, se seguirà amb la mateixa formació indicada, però disposant els Escamots en línia de columna (de dos o d’un) i separant les seccions de cada companyia a intervals de despleçament i encara esgraonant-les si és possible.
Per a no donar temps a l’artilleria a corregir son tir, o fer més difíccil aquesta correcció, es progressarà ràpidament, fent que els Escamots atravessin successivament el terreny amb interval de temps variable, amb distàncies i separacions diferentes, que marxin d’abrigall a abrigall, llençant-se a terra a cada detenció i apareixent inopinadament en llocs diversos.
Els Caps de Secció dintre llur esfera d´acció, regularan les distàncies, intervals i formació de llurs forces.
Darrera de cada abrigall es reuniran i reorganitzaran les unitats.
Les forces de segona i tercera línia marxaran situades darrera de les ales o dels flancs de les precedents i a una tal distancia que no tinguin que témer res del foc dirigit a aquestes; quan entrin a la zona de foc del tir de canó, procediran com acaba de dir-se per a la primera línia.

3. Les anteriors prescirpcions podran ésser modificades segons aconselli el terreny, la intensitat i l’eficàcia del foc de l’artilleria i la necessitat de conservar els Escamots a la mà.

4. Des del límit de les distàncíes grans i mitjanes, la infantería pot combatre a l’artilleria.Per això, com que aquesta és poc vulnerable, es fa precís que la infanteria des del primer moment, doni al seu tir el màxim d’intensitat i rapidesa, executant-ho per descàrregues curtes i violentes, i per això es convenient posar a la línia de foc un bon nombre de fusells i corregir promptament i amb exactitud el tir.
Els tiradors han de tenir cura d’abrigar-se de faisó que dificultin a l’artilleria corregir el seu tir.
Si l’artilleria contraria estigués estintolada, en sa pròpia infanteria, aleshores part dels Escamots obraran contra aquesta, tractant de separar-la de les bateries, i escurçant les distàncies a fi que l’artilleria per por de ferir els seus, es vegi obligada a suspendre el foc.
A grans distàncies, en ocasions podrà ésser avantatjós tirar sobre l’artilleria en marxa o bé en el moment d’entrar en bateria encara que estigui en posició, i a ésser possible, en focs obliqus o d’enfilada.
No deu oblidar-se però, que això exigirà un gran consum de municions amb relació a l’efecte que s’obtingui.

5. La infanteria combat constantment en unió de la seva artilleria, doncs l’acció d’aquestes armes és recíproca i inseparable i s’enllacen íntimament.
Al començament del combat, fora de la zona del fusell, l’artilleria tirant contra la contrària fa possible i protegeix l’avenç de la seva infanteria, que marxarà sota el foc d’aquells. Dintre la zona del fusell, segueix tirant sobre l’artilleria adversa, i ho fa també contra la infanteria contrària i procura preparar l’assalt, facilitant l’avenç de la seva infanteria.
Els Escamots d’infanteria, dintre llur zona d’acció al mateix temps que amb llur tir preparen i fan possible llur propi avenç castigant al contrari, protegiran l’artilleria pròpia, apoiant els seus canvis de posició, donant-li seguretat, i lliurant-la del foc de fuselleria que procurarà atreure sobre si, i al mateix temps hostilitzarà amb llurs focs als artillers contraris i al bestiar de llurs peces els molestarà en llurs canvis de posició.
A la zona d’assalt, els Escamots d’infanteria es protegeixen per sí mateix i avançaran lliurats a llurs propis recursos puix l’artilleria suspendrà els focs perquè els Escamots puguin recórrer el terreny que encara manqui o tot el més, el trasladarà a rerassaga per a immoblitizar les tropes contràries situades darrera de la primera línia.
Que aquest enllaç i harmonia es realitzin de millor mode i de faisó més absoluta i que els esforços de les dues armes germanes es combinin íntimament depén l’éxit del combat.
Es precís que s’estableixi en tots els moments del combat una comunicació constant per mitjà d’agents d’enflaç, senyals convingudes, telèfon, entre infantería i artilleria, participant-se mútuament observacions, decisions i disposicions que es prenguin, i obrant de faisó que es facilitin la seva missió, si no la protecció mútua no seria eficaç.
La infanteria combat davant l’artilleria a una distància que aquesta no pugui ésser molestada per la infanteria contrària i que aquella no sofreixi els focs dirigits a l’artilleria.
Per això, d’ordinari, en avançar a son lloc tindrà que atravessar la línia ocupada per l’artilleria, el que deu fer-se successivament per unitats, aprofitant els intervals entre les bateries o grups (de faisó que no sigui necessari suspendre el foc a tota la línia) o bé rodejant els emplaçaments de les bateries.

6. Encara que, sobretot en terrenys descoberts o poc accidentats, el foc de l’artilleria assegura la protecció de llur front, els Escamots més próxims tenen el deure de protegir-la i atendre de vigilar els flancs i la rerassaga.
Sols quan estigui molt separada de la infanteria o bé cap als costats o es tracti de línies molt llargues d’artilleria, necessitarà aquesta arma un sosteniment especial d’Escamots d’infanteria.
El sosteniment es fracciona en grups; uns se situen davant mateix de les bateries, de manera que no destorbin, i tenen per objecte el combatre amb la infanteria contrària, per impedir-li que s’apropi a l’artilleria a distància eficaç del fusell, pel què es mantindran bastant allunyats de les peces que protegeixen; altres cobriran i vigilaran els flancs, i altres en fl permaneixeran al costat d’aquests i constituiran son immediat sosteniment.

Estat Catalá -edició per a Catalunya (clandestí), no 6, 7 i 9. 1924-1925.