L’origen de la bandera independentista
La bandera de Catalunya és la de de les quatre barres roges sobre fons groc però quan es va iniciar, a principis del segle XX, el moviment independentista es va trobar en la necessitat de crear una bandera de combat on s’hi afegís a la senyera el símbol de llibertat: l’estel.
La primera referència gràfica coneguda d’una bandera estelada és de 1903 o 1904, a la seu social del Centre Catalanista de Santiago de Cuba, consistia simplement en una bandera quatribarrada amb un estel blanc al seu centre. El símbol de l’estel blanc a la bandera ja el veiem a la guerra per la independència dels Estats Units, l’estel blanc, símbol maçònic que simbolitza llibertat i/o independència, va acompanyat dels colors blau, fraternitat, i vermell, igualtat.
La nova bandera de combat es popularitzà ràpidament i ben aviat es va crear una nova versió, documentada per una fotografia de 1907 o 1908 a la seu social a París d’una anomenada Lliga Nacionalista Catalana, que ja incloïa un rombe blau centrat a la senyera, amb l’estel inscrit en ell. Aquesta mateixa bandera (amb o sense romb) fou utilitzada pels més de 12.000
voluntaris catalans que van lluitar per França a la Gran Guerra (1914-1918). “Els voluntaris catalans la portaven a la punta de les baionetes calades a Verdun i a Belloyen-
Sarterre” (J. Soler i Pla, president del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, 1916).
La bandera com avui dia la coneixem va ser obra de Vicenç Albert Ballester, a la bandera quatribarrada s’hi afegí el triangle blau i l’estel blanc, òbviament influí molt el moviment independetista cubà i de Puerto Rico. La primera representació gràfica es veu a un full volant de l’any 1918 a favor del president dels Estats Units W. Wilson i a una vinyeta (segell sense valor postal) de finals de l’any 1918. Poc després fou adoptada per l’Estat Català i fins aleshores simbolitza l’anhel independentista del poble català
Catalunya Catalana 