Diguem NO a l’Estatut de la vergonya! Juny del 2006.

Diguem NO a l’Estatut de la vergonya!

El proper 18 de juny els ciutadans de la Comunitat Autònoma de Catalunya tenim una cita a les urnes per decidir si donem el vist-i-plau al nou Estatut de Catalunya. Aquest referèndum serà el punt culminant d’un llarg procés estatutari, que ha estat el centre del debat polític del Principat els últims dos anys. Unitat Nacional Catalana, i molt a pesar nostre, només pot fer un balanç negatiu tant del procés d’elaboració d’aquest estatut, com del contingut del text, extremadament pobre, i que no compleix, ni de lluny, els requisits que havíem marcat per donar-hi suport: dret d’autodeterminació, concert econòmic, el català com a única llengua oficial i competències plenes en immigració, . Per aquest motiu, Unitat Nacional Catalana demana als catalans que votin «no» en el referèndum.

En primer lloc, i quant a les males maneres com s’ha produït l’elaboració del text, Unitat Nacional Catalana denuncia el procés de desvirtuament que ha patit l’Estatut d’ençà que va sortir el 30 de
setembre de l’any passat del Parlament. Exclamacions d’alegria de determinants polítics espanyols, reconeguts anticatalans, per com s’havia *esquilat* l’Estatut a Madrid són una prova fefaent que hi hem perdut molt, en aquest viatge d’anada i tornada. De tot aquest procés vergonyós i indigne en són responsables, també, aquells polítics catalans que, fruit de la seva manca de patriotisme, pudor i desvergonyiment, ens demanen ara que donem suport a un Estatut que, sens cap mena de dubte, és del tot insuficient per resoldre tots els reptes que Catalunya té plantejats actualment, com a la immigració, i els que se li plantejaran en el futur. La millor opció sobiranista, en aquest sentit, és respondre Espanya amb la mateixa moneda. Si ells diuen «no» a Catalunya, si ells ens neguen allò que volem, diguem «no» nosaltres a Espanya d’una vegada i per sempre. Votant «sí» o succedanis similars, com el vot nul, que de res serveix, perdríem una de les coses que no ens poden prendre per la força: la dignitat.

En segon lloc, una anàlisi objectiva dels punts claus del nou Estatut evidencia que no s’ha assolit cap guany substanciós respecte de l’Estatut de 1979. Ni pel que fa al reconeixement de Catalunya com a nació, ni tan sols quant a una igualtat entre la llengua de Catalunya, el català, i la llengua estrangera imposada, el castellà. Tampoc no s’atura, amb aquest nou Estatut, l’espoli que pateix de fa temps el nostre país. Ni tan sols es redueix, diuen molts experts. Fins quan haurem d’alimentar panxacontents com l’Ibarra, els quals a sobre de saquejar-nos es dediquen a insultar-nos? Del dret a l’autodeterminació, el 30 de setembre ja no se’n deia res.
Per molt que diguin aquells a qui els interessa amagar la realitat, Catalunya no és reconeguda com a nació en l’Estatut que ens proposen acceptar. Allò que hi ha escrit al preàmbul no té cap validesa jurídica i, a més, no diu que Catalunya sigui una nació, sinó que fa una simple descripció del fet que el Parlament va fer una declaració sobre el tema. La prova del nou és contundent: perquè Espanya ha acceptat aquesta referència en el preàmbul i no la definició de Catalunya com a nació a l’articulat? La resposta és òbvia: perquè no té cap validesa.

Pel que fa a la llengua, hom es pot deixar endur per l’il·lusori article que diu que tothom té el dret i el deure de conèixer el català, però en realitat és fals que l’Estatut consagri la igualtat entre la nostra llengua i la imposada. Unitat Nacional Catalana tenia com una de les seves principals exigències a l’hora d’acceptar l’Estatut que el català fos l’única llengua oficial. N’hem quedat molt lluny, d’això. El nou Estatut encara ens marginarà, els catalanoparlants. Tothom té el dret i el deure de conèixer el català, diuen, però tindrem dret a que tots els productes estiguin etiquetats en català? Tindrem dret a anar al quiosc i que les revistes i diaris estiguin en català? tindrem dret a veure el cinema en català? Que no són drets això? I quan anem al jutjat, si el jutge no està obligat a saber català, com farem valer els nostres drets? I ell, que no tenia un deure?

«Sense un bon finançament, no hi ha Estatut», deien. I quan parlaven de bon finançament molts es referien al concert econòmic. Aquest darrer era un dels nostres punts irrenunciables. No només no tindrem concert econòmic, sinó que quedem, si fa no fa, com abans, és a dir, espoliats de mala manera. I així ho han reconegut tots els economistes de prestigi.

Quant a les competències en immigració, aquestes estaran en mans espanyoles. Des de Catalunya no podrem actuar ni influir sobre aquest fenòmen, el repte més important que tenim obert en aquests moments. El fet de no tenir les eines necessàries sobre aquesta qüestió ens deixa indefensos alhora d’integrar d’una manera plena i satisfactòria els nouvinguts a la nostra cultura. Un estatut sense competències plenes en aquest afer només pot ser un estatut coix.

Unitat Nacional Catalana sempre s’ha caracteritzat per defensar els ciutadans catalans mitjançant una sèrie de valors, com la catalanitat, l’honradesa i la justícia social. Basant-nos aquests valors, reiterem que la millor opció amb vista al referèndum del proper dia 18 de juny és el «no».

Visca Catalunya lliure, reunificada, independent i catalana.

 

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana 

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s