SOBRE PERVERSITATS
Que hi ha pocavergonyes que gaudeixen fent la guitza als altres, ja en tenim constància històrica els catalans. Però aquests pèrfids no només són capaços de girar la truita i confondre els que tenen al voltant, sinó també el pobre que n’està sortint malparat. Amb pèls i senyals ho escriu Marie-France Hirigoyen en El acoso moral. El maltrato psicológico en la vida cotidiana.
Contradiccions, somriures demolidors, sobreentesos, mirades assassines, al-lusions, burles, frases inacabades, rumors, insinuacions, buits… són gestos aparentment irrellevants i de difícil detecció. Ara bé, si es repeteixen de manera continuada, a mig o llarg termini, esdevenen altament desestabilitzadors per a la dona o l’home que es veuen sotragats per aquest xafec d’hostilitats. Si la víctima s’atreveix a plantar cara, l’instigador d’aquestes accions malintencionades l’acusarà de “susceptible”. L’autora del llibre, psiquiatra i terapeuta familiar, ha pogut verificar que en molts d’aquests casos l’afectat queda immers en un procés destructiu de la seva persona, mentre l’assetjador nega en rodó el conflicte: “Es tracta d’una violència psicológica contínua que implica, a partir de la utilització dels altres, una estratègia de destrucció de l’altre sense que es produeixi cap sentiment de culpa”.
Hirigoyen comprova que en la quotidianitat la gent no gosa parlar de perversitat. I es fa creus de l’escassa reacció de companys i familiars quan aquestes situacions salten a la vista principalment en la feina o en la parella respectivament: “Sembla com si la nostra societat no percebés aquesta forma de violència indirecta. Amb el pretext de la tolerància, ens tornem indulgents”.
Al llarg de l’assaig, aquesta escriptora francesa relata moltíssims exemples entorn a aquesta violència soterrada que ella qualifica d'”assassinat psíquic”. Així com idees per aprendre primer a identificar les xarxes del pervers i una posterior defensa amb el suport de proves. Entre d’altres, mai entrar en el seu joc ni fer cabal de les seves humiliacions i, a la més mínima evidència de maldat, denunciar-lo.
L’embestida del pervers cap a les seves víctimes no és més que un problema de poder i de reconeixement social per col·locar-se en posició de superiotat: “Són individus àvids d’aprovació i admiració, manipuladors nats que primer sedueixen i després vampiritzen”, apunta Marie-France Hirigoyen, mare de família divorciada que ha acabat especialitzant-se en relacions de dominació i anihilació de l’autoestima de les persones. S’autodeclara d’esquerres i profundament sensible al dolor dels humans.
El acoso moral, el primer i únic assaig d’Hirigoyen, ha aconseguit vendre molts exemplars a les llibreries franceses i ha esdevingut un punt de debat a l’Assemblea Nacional que prepara una llei entorn l’assetjament moral a l’empresa.
Quim Gibert, llicenciat en psicologia.
Catalunya Catalana 