SEGURETAT ÉS LLIBERTAT
La inseguretat sembla que ha esdevingut un preu que hem de pagar per viure en un sistema on les llibertats individuals en teoria son respectades. Justament aquesta invocada llibertat no s’aplica als ciutadans que son víctimes de la delinqüència sinó als lladres, assaltants, violadors, segretadors, raptors, carteristes i un llarc etcètera. Nosaltres, els ciutadans de peu, l’home qualsevol que aspira a treballar i viure en pau no gaudim d’aquesta llibertat que suposa viure amb seguretat.
Hi ha un cert llenguatge que vol contraposar seguretat amb llibertat, és pura falàcia, sense seguretat no hi ha llibertat, si tenim por de passejar pels nostres carrers quan es fa fosc, quan hem de vigilar les nostres pertenences quan entrem al transport públic, quan hem de fer una despesa en alarmes i sistemes disuassius de protecció per mantenir una certa sensació de seguretat a les nostres llars,en realitat no gaudim d’aquesta llibertat que es fa pregona.
Hem viscut el miratge de creure que l’ètica és un valor universal, que les lleis estan per protegir-nos dels qui volen viure al marge d’elles tot aprofitant-se dels pobres mortals que tenim por de perdre el que tant ens ha costat guanyar amb el nostre treball. Però tot això és tant sols un miratge, les lleis no estan fetes per donar-nos la llibertat de viure amb seguretat sinó per permetre la llibertat dels que no ens deixen exercir la nostra. Tantes lleis que semblen contradir-se en realitat conformen un espai que permet viure amb impunitat a nombrosos col•lectius socials que fan del delicte el seu modus vivendi.
La situació ha de canviar, cal un nou Codi Penal, una correcta aplicació de les lleis per part dels jutges, una més gran sensació de seguretat que no es quedi tant sols en la sensació sinó que sigui real. Cal eliminar la glorificació de la delinqüència, no és permissible que una societat que te com un dels seus fonaments el dret a la propietat sigui escarnida pels grups que volen destruir el sistema tot fent apologia de l’ocupació de cases que tenen un propietari. No es pot permetre que hi hagi gent que visqui de l’extorsió, que clans mafiosos amagats sota la protecció que els hi dona la pertinença a una ètnia determinada extorsionin a les empreses constructores oferint una “protecció”, que pot acabar en robatori si l’empresari no accepta el seu xantatge, casos com aquest gaudeixen de total impunitat i en fan escarni tot posant els seus cartells amb la roda de carro com a petja ètnica que delata el seu origen i la seva funció: el xantatge i l’extorsió. No podem viure en una societat on infants que haurien de ser a les seves llars o a les escoles siguin emprats com eina de compasió per les seves mares, o qui sigui, que tenen l’almoina com forma de vida. No podem acceptar que delinqüents amb nombrosos antecedents es riguin a la cara del policia que li practica la seva enèsima detenció per què sap que sortirà al carrer molt abans que el funcionari hagi enllestit el paparam. No es pot viure en una societat on pots ser ferit a casa teva per un assaltant però si et defenses siguis tú el delinqüent, siguis tú el responsable dels danys que li hagis pogut fer a l’assaltant al defensar-te a tú mateix, als teus fills o la parella.
Volem viure lliures sabent que podem gaudir de la tranquil·litat que dona la seguretat.
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 24 de maig de l’any 2007.