Autodeterminació o disparició

Autodeterminació o disparició

La futura autonomia dels Països Catalans de dos versant dels Pirineus i pel llarg del Mediterrani ens passarà sota el nas per sempre? Per culpa potser de la nostra llegendària laxitud, de la nostra poca combativitat, per la nostra individualitat, per oportunisme o per por d’irritar les autoritats establertes per l’Estat francès i Espanyol, perdrem l’ocasió de donar coneixença de la nostra existència arreu del món. Cal unes primícies noves que permetria d’acariciar el projecte de fer participar el nostre país dintre el concert a una Europa federal dels Estats Regions històriques per substitució als poderosos Estats Nacions expansionistes. I unir-los amb una constitució parlamentària federal on els elegits d’aquestes regions estatuirien una presidència col·legida de seguretat i de govern a fi d’evitar tot retorn al feudalisme i sobretot evitar que un home o un grapat de dirigents agafin decisions contràries a l’opinió publica i sobre tot a la identitat de les regions europees.

En efecte, hem de constatar que al Principat, malgrat els esforços d’un context de progrés social, econòmic, democràtic i culturals de la societat, la gent del Govern espanyolista de Madrid no acaben de sospitar els catalans de voler ser legítims autònoms, per no pensar com ells o de rebels per arriscar-se fer un nou estatut i tractar econòmicament amb alguns altres noves autonomies regionals sense referir-se a la capital d’Espanya.

Al que fa de la Catalunya Nord, la falta de líders carismàtics que pensin en català, de partits polítics catalans que no ultrapassen els dos per cent a les eleccions regionals amb l’escissió absurda i letàrgica dreta-esquerra, tenir vergonya de parlar la nostra llengua pels carrers, de bregues de persones en detriment de la unió i d’absència d’herois històrics (fora Josep de la Trinxera) que s’hagin batallat per la independència de la Catalunya nord fan oblidar la nostra especificat a part de França.

Catalans del nord, siguem actors més dinàmics i creatius. El folklore, la cargolada, el vi, la festa i el rugbi no són suficients, ja siguem catalanistes, separatistes, nacionalistes, patriòtics o independentistes : cal primer una motivació, una voluntat política, un estatut, sostreien-nos del dictat de Montpellier, dissoldre el departament dels Pirineus Orientals i crear un Consell de les Comarques de Catalunya Nord com Govern territorial i col·legial català gestionat pels sis Presidents de comarques elegits directament pel poble sense mesa que no segui als ordres dels partits polítics tributaries de Paris, un servei de seguretat, de protecció ecològica i d’interès català propi, institucions autonòmiques apolítiques i a més tenir el nostre poder financer, un servei social controlat, crear feines, fomentar els mecenes privats al servei de les causes d’interès català i a mes parar les importacions salvatges en comptes de crida subsidis i esperar decisions absolutistes dels jacobins exacerbats confinats dintre els palaus de la capital francesa.

Contra la tirania dels grups Mediametrics, cal impulsar la creació de més mitjans de comunicació cent per cent catalanoparlant i català escrit amb llibertat d’expressió, el bilingüisme seria una solució perversa perquè sempre relliscarem per ganduleria cap l’altra llengua imposada.

Seria meravellós si tots els homes, dones, obrers, pagès, sindicalistes, professors, intel·lectuals, investigadors, associacions, artistes, escriptors, periodistes, creadors, empresaris, elegits, presidents d’entitats i partits del país dintre tots els dominis es concertessin amb dignitat sense combinacions politicastres, ni entrar dintre el domini d’ultra liberalisme ni populisme, per impulsar un nou col·lectiu ben organitzat com una mena de renaixença i una originalitat de la societat catalana, aquí al nord dels Pirineus, la llengua, la cultura, l’art i el patrimoni català, no són propietat exclusiva ni de la dreta ni de l’esquerra ni de França ni d’Espanya ni d’alguns grups d’interès particular.

Altrament ho perden tot, no pensem als nostres néts, la terra catalana s’evapora. On són esdevinguts el nostre patrimoni, el nostre terrer? Avui dia la major part colonitzat pels promotors sense escrúpol o subhastat als majors oferents vinguts exageradament d’uns altres llocs particularment del nord i que no volent compartir la nostra cultura i que no saben que el país formada part d’un territori sobirà.

On son esdevingudes les nostres empreses creades pels nostres progenitors a preu de nombrosos sacrifiquis?

Tancades o empassades pels grups financers forasters i doncs els beneficis se’ns escapen.

És clar que el centralisme caduc francès què té abús de posició dominant esborra definitivament la nostra identitat, la nostra cultura i el nostre patrimoni oral d’ençà del tractat dels Pirineus a cops de subvencions que nós encarcararen i lleis antigues per fer-nos callà o declaracions com reduir el nostre poble a un accent d’un Estat que nós ens ha dividit, annexat i globalitzat sense haver-nos consultats per cap sufragi.

Que son els intolerants? Que son els ultranacionalistes ? Que serveix la llibertat de circulació de les persones i de les idees si l’alta autoritat de l’Estat prohibeix encara les emissores terrestres de passar la frontera? El menyspreu i l’absència de diàleg engendra la revolta, ningú no té dret d’apagar la flama d’un poble apàtrida.

No som prou intel·ligents per fer la nostra feina sense ells? Siguem dignes, fem pam i pipa, organitzem la nostra autonomia, salvaguardem la nostra identitat, pengem als balcons i a les finestres la nostra Senyera, escrivim, parlem i cantem en català a tot arreu!

La lògica ens recomana que fem, els uns i els altres, més esforços per fer intercanvis econòmics i culturals i perquè no lligar les Comarques de Catalunya Nord amb totes les altres autonomies catalanes per una unió mes concreta pel reconeixement del dret a l’autodeterminació d’un nou Estat dels Països Catalans Units sobirà sense repartiment, però federats a la comunitat europea si la seva constitució ens respectin… Apa noïs !

Emili RAMIS, artista pintor, fotograf i articulista (Vallespir). emile.ramis.art@wanadoo.fr
www.emile-ramis-art.com
FES-HO CORRER !