Conferència, El Nacionalisme Català als anys trenta. Amb Oriol Junqueras. 5 d’abril del 2008.
El passat 5 d’abril a la tarda es va celebrar al Casinet d’Hostafrancs una conferència d’Oriol Junqueras sobre el nacionalisme als anys trenta organitzada per l’Associació Germans Badia.
En un clima distès, Oriol Junqueras va dissertar d’una manera molt amena sobre aquesta època en concret. Però per fer-ho amb propietat va iniciar la conferència centrant el debat, assentant unes sòlides bases, explicant clarament els conceptes de nació i estat a Europa al llarg de la història, i com en el cas català nosaltres vàrem ser pràcticament els primers d’Europa a complir a la perfecció la definició d’estat i nació. Molt abans que la resta de països de l’entorn.
Havent deixat clars els conceptes bàsics, va avançar per la història aturant-se al 1714, i explicant com aleshores els catalans defensaven les seves constitucions, que els permetien no haver d’anar a la guerra sota les ordres de cap rei, i deixant aquesta decisió en mans dels mateixos catalans. També va parlar de com els catalans estaven exempts de pagar cap mena d’impost sobre la sal, tema força important a l’època.
Ja parlant del període que va des de la primera guerra mundial fins als anys trenta, va parlar del president Woodrow Wilson i de la seva política de promoure el dret a l’autodeterminació dels pobles, i com aleshores els catalans no vam saber o no vam poder aprofitar la situació.
Va parlar també de la quantitat de líders polítics morts en aquella època i com això va endurir tota una generació de catalans de diferent signe. En aquella època tothom defensava la seva ideologia amb passió i amb pistoles, i sovint corria la sang. Dels fets dels anys trenta, ens va mostrar la seva pròpia angoixa i pena en estudiar la situació en les presons, i com una camaraderia entre catalans a prova de bomba dins les presons, es transformava en odi visceral i assassinats entre compatriotes en sortir al carrer.
El colofó va ser la multitud d’anècdotes sobre l’assassí del germans Badia, Justo Bueno, i com paradoxalment va acabar mort gràcies a la detenció per part de Pedro Polo, comissari franquista que havia estat subordinat de Miquel Badia.
En resum, més de 90 minuts d’història de primera qualitat.
Catalunya Catalana 