¡ Basta ya! un exemple…
Un exemple… de com un nacionalisme, aquest cas l’espanyol, empra l’argument del terrorisme per criminalitzar un altre nacionalisme, el basc. I en aquest cas es juga amb un argument hipòcrita i criminal: es demonitza el nacionalisme d’alliberament tot fent passar les víctimes com botxins. Aquest argument és fals, ETA no és tot Euskadi, ni molt menys, i fins i tot no és més que una molt petita part del nacionalisme basc. Criminalitzar tot el nacionalisme basc per les accions d’un grup que es vol autoadjudicar la representació de tot un país és un argument fals i tergiversador de la realitat.
¡Basta ya! no és un moviment pacifista sinó una eina per perpetuar i justificar l’ocupació espanyola d’Euskadi, hi ha altres moviments pacifistes arrelats al poble basc com pot ser Elkarri, que justament argumenta que la pacificació d’Euskadi és un procés lligat a l’alliberament nacional, ben a la inversa del que preconitza ¡Basta ya!.
Es pot ser independentista sense defensar la violència, fins i tot diria que en molts casos la violència sols serveix per justificar la repressió contra el moviment d’alliberament, com ja s’ha donat a Catalunya, i a l’ensems relacionar terrorisme amb nacionalisme.
¡Basta ya! és un moviment interclassista del nacionalisme espanyol, ells tenen molt clar que tot essent de dretes o d’esquerres el més important és Espanya i la seva unitat, però nosaltres, els nacionalistes de les nacions sense estat encara estem barallant-nos i discutint per diferències polítiques ridícules i estèrils. Ens falta sentir l’orgull de ser catalans, no tenim la idea de la nació sinó que tenim al cervell la idea de la divisió, del fraccionament, d’imposar ideologies socials, molt cops desfasades i decimonòniques, al procés d’alliberament nacional.
Com deia ¡Basta ya! és un exemple d’espanyolisme, de com l’opressor es pot posar la pell de bé i fer passar com botxins a un poble ocupat. Rebutgem la violència, el terrorisme, però deixem ben clar que a Euskadi, a Catalunya, els únics botxins són els ocupants: l’estat espanyol.
Xavier Andreu
Catalunya Catalana 