No teniu amor propi els catalans?
‘He llegit la carta de l’Oriol Lecina Veciana a l’Avui de dijous 17 d’octubre de 2002. Només puc dir que hi estic d’acord. Vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant l’any acadèmic 2000-2001, però no vaig fer el que qualsevol estudiant d’Erasmus fa, és a dir, vaig estudiar català en lloc de castellà.
Vaig trobar molt molt estrany que tothom em preguntés ‘per què vols aprendre català?’ i que ni una vegada sentís que preguntessin ‘per què vols aprendre castellà en lloc de català?’ als meus companys d’Erasmus.
Jo simplement contestava ‘per què no?’. A més a més, vaig tenir algunes males experiències durant les classes, no amb els professors ni tampoc amb els castellanoparlants, sinó amb els altres estudiants d’Erasmus, sobretot els francesos i els italians.
Ells tenen com a llengua materna una llengua romànica, però jo i la resta de catalans havíem d’assistir a classes en castellà (i jo portava només sis mesos estudiant català) només perquè hi havia una francesa que deia que no entenia el català.
Em costa de creure que no entengués el català, però el que és clar és que no va fer ni l’esforç d’entendre’l. Tinc molts altres exemples de les injustícies lingüístiques que vaig patir a la UAB i a Barcelona, però el que vull dir amb aquesta carta és que, almenys a Catalunya, les universitats haurien d’ensenyar en català com a llengua principal. Els estudiants d’Erasmus que vulguin aprendre castellà tenen totes les universitats d’Espanya per estudiar, i els que volen aprendre català tenen només Catalunya. Acabaré amb una pregunta: no teniu amor propi, els catalans?’
Tom Pedersen
Aalborg (Dinamarca)
carta publicada al diari Avui
Catalunya Catalana 