L’enemic invisible

L’enemic invisible

La por a les repressàlies per la mort de Bin Laden haurien de fer pensar si tenim el full de ruta adient al problema que ens ve a sobre.

L’Islam, és des de la seva aparició l’antagonisme d’Occident, barbàrie en front civilització, fanatisme en front cultura, destrucció contra creació. No és casual que tot el que toca esdevé eixorc, que siguin societats on impera la violència, la injustícia, la misèria i la repressió. Mentalitats ancorades a l’edat mitjana, incapaces de comprendre, incapaces de crear combaten tot allò que no entenen, és a dir, absolutament tot.

Ja des dels seus orígens van intentar expandir-se per Europa, i els nostres avantpassats van vessar sang, suor i llàgrimes per foragitar-los. Amb el pas dels segles el problema ha estat recurrent i periòdicament hem sostingut conflictes bèl·lics fins a l’actualitat en que les diferències tècniques i humanes són tant grans que ja no poden sostenir una lluita oberta i han adoptat el terrorisme com a recurs. Infiltrant immigrants integristes dins dels nostres països que articulen les xarxes, les financen, prediquen l’anti occidentalisme des de les mesquites o executen els atacs suïcides. Gent entre nosaltres, alguns d’ells, de diverses generacions, fincats a la terra.

Aquesta nova etapa deixa ben palès que per a ells la lluita no ha acabat per molt que sectors benpensants, o amb els pocs escrúpols de malvendre el país per quatre vots, vulguin fer-nos creure que ja no hi ha conflicte i ens alliçoni constantment sobre la culpa del primer món en les desgràcies dels païtssos pobres.

Arribats a aquest punt, es torna a demostrar que entre totalitarismes s’entenen i els dos grans blocs que els representen al segle XXI conspiren per destruir els nostres valors, les nostres vides i per suposat les nostres pàtries. Aquestes dues doctrines, són l’Islam de portes en fora i la correcció política, que nega qualsevol debat sobre aquests temes de portes endins. De fet, aquest és precisament l’enemic a l’ombra, el que no es veu però assetja, ocultant la veritat, prohibint el debat, criminalitzant les opinions que es surten del seu papanatisme que pretenen convertir en la moral universal, obrint les portes a la barbàrie i silenciant aíxí la invasió . D’aquesta manera hem de permetre que la immigració musulmana entri massivament al nostre país exportant els seus costums bàrbars, la seva intolerància, els seus anti valors, la seva mentalitat bel·ligerant i retrògrada. Consentint que conspirin des dels llocs de pregària, que guanyin la batalla demogràfica, que delinqueixin, que trafiquin i que eventualment atemptin contra les nostres vides. Qualsevol que critiqui els seus símbols és recriminat, i nomès en comptats casos s’accepta alguna matisació sota el pretext dels drets de les dones, quan tothom sap i gairebé ningú gosa dir que no és un conflicte de gènere ni de civisme sinó identitari, doncs l’Islam no exporta només costums sinó que d’aquests en fa bandera.

Hem de trencar aquesta dinàmica, recuperar el coratge de dir les coses pel seu nom i admetre que no totes les ètnies poden conviure doncs la mentalitat, principal característica de l’evolució humana, ós massa diferent en alguns casos com per a trobar punts d’integració. No podem pretendre convertir a tothom a l’ordre occidental, doncs gent disposada a immolar-se per fanatisme ni entén de raons ni els volem entre nosaltres: El cas islàmic, dins dels molts problemes que porta la immigració, mereix ser tractat d’una manera particular doncs ultrapassa els conflictes de convivència. Hauríem de tenir una política de tolerància zero pels casos d’inadaptació referents als musulmans ja que ens hi juguem molt i no consentirem un altre Al-Mansur.

Europa en particular i occident en general s’han de desacomplexar, ha d’aixecar el front i sentir-se orgullosos de la seva herència, de la rebuda i de la que volen transmetre a les generacions futures, només així, estimant el que és nostre, amb el convenciment de que som la llum del món, la civilització i el progrés podrem plantar cara a la foscor, la barbàrie i la misèria implícita en tot allò que surt dels seus lómits.

Marcel A.G.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s