EL BORN, MUSEU NACIONAL DE LA RESISTÈNCIA
A finals dels 70, molts ciutadans de Barcelona, i especialment del barri, es varen mobilitzar amb la campanya “Salvem el Born”: l‘ Ajuntament , en efecte, tenia el projecte d’ enderrocar-lo. Però aquestes barbaritats, o, dit d’una altra forma, aquesta manca de sensibilitat històrica i arqueològica, es va repetir l’any 1991. Sota l’ excusa dels Jocs Olímpics, amb la construcicó d’ un col.lector al passeig Picasso, l’ ajuntament es va carregar la muralla de la Ciutadella. Igualment, es va construir un aparcament enfront del Born i es varen malmetre o soterrar part de les importants restes que ara mateix, com a regal magnífic a la Barcelona i a Catalunya, han aparegut.
Com és sabut, es tracta d’ una corprenedora pel.lícula de l’ocupació espanyola de 1714. Sota les ordres de Felip Vè- el Borbó actual n’és el continuador, i mai s’ha excusat d’aquest Holocaust-, els propis veïns d’un barri pròsper i poblat varen haver d’aterrar, de al nit al dia, les seves cases. S’hi han trobat restes de menjar, de cendra, i altres commovedores- i històricament irremplaçables- visions de al vida d’ un barri de la ciutat.
L’arquitecte Juli Capella en diu que “és el tram que ens queda per explicar entre la ciutat romana i la modernista”. I afegeix que “aquest lloc no ha de ser un museu, sinó un espai per a la convivència, que expliqui els problemes històrics i els superi com un centre actiu en el que hi participin els veïns de diverses procedències”. Antoni González Moreno-Navarro, responsables de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, afirma que “El Born no servia per a Biblioteca (el destí que se li havia atribuït per part de l’administració espanyola, catalana i municipal) i celebro que hagi trobat el seu destí definitiu. De forma similar s’ han pronunciat no solament arquitectes i urbanistes, sinó també els historiadors. El Senyor Mayer, responsable de Patrimoni de la Generalitat, en canvi- i de forma ben sorprenent –ha estat el menys interessat, en declaracions a la premsa, a respectar aquestes restes sense la intrusió de la Biblioteca Provincial (el nom sol, per cert, ja és un insult).
En general, no obstant, hi ha ja el consens generalitzat- començant pels veïns del barri- de salvar aquestes restes. D’això s’en dedueix, també, de al necessitat de no emplaçar-hi cap element intrusió, com és l’esmentada Biblioteca Provincial.
A ningú se li escapa, altrament, que aquestes restes tenen una importància simbòlica que va molt més enllà de l’arqueologia i de la història. A parer meu, les restes del Born ja no solament és un patrimoni de Barcelona, sinó també de Catalunya i els Països Catalans. I com a tals s’haurien de tractar. Un destí possible seria la seva conversió en Museu (el nom no importa) de la Resistència Catalana. Contra l’oblit, un museu de la memòria que recordés la voluntat d’aquest poble per existir, en contra dels intents de genocidi. Res més didàctic que poder veure in situ- i completant-ho amb altres informacions, document o objectes- la voluntat castellana de destrucció, d’ imposició, d’allò que el rei d’Espanya, curiosament, n’ha dit “encuentro”.
No es tracta doncs, solament, d’un museu arqueologista, sinó ben viu: encara avui, la nostra llengua, les institucions, l’economia és objecte de laminació o constriccions serioses i, per tant, més que mai, caldria conservar la memòria viva d’una nació que, durant segles, s’ha resistit a morir i que, en bona part, encara té la voluntat de ser. I que ha de sensibiltizar en la història nacional, a més, generacions de nous catalans per als quals aquest Museu seria també una eina magnífica de coneixement de la terra que els acull.
Xavier Andreu
Catalunya Catalana 