MANIFEST DE LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA
Aturem aquest Pla Hidrològic!!. És l’hora d’una nova cultura de l’aigua!!.
L’Ebre, el delta i la seva conca, tota la gent de Catalunya, l’Aragó i la costa mediterrània, vivim sota una greu amenaça. Amb l’absolutisme de la seva majoria a les Corts espanyoles, i l’ajut còmplice de Convergència i Unió, el govern de José Mª Aznar vol tirar endavant el seu Pla Hidrològic. Contra la rebel·lió gairebé unànime de les Terres de l’Ebre. Contra el desig de la majoria de catalans i catalanes, d’aragoneses i aragonesos. Contra els veritables interessos de la gent del País Valencià, Múrcia i Almeria. Contra les directives comunitàries sobre la gestió de l’aigua, la seva qualitat, el seu preu, la preservació de les zones humides, la defensa de les zones d’especial protecció de les aus i els ecosistemes mediterranis. Contra la votació majoritària del parlament europeu a les esmenes de l’informe Flemming. Contra totes les invocacions nacionals i internacionals en favor d’un desenvolupament sostenible. En contra, en definitiva, de tota racionalitat econòmica, ambiental i social.
No és cert que l’aigua sobri d’on es vol treure. No és cert que dur-la de l’Ebre o del Roine sigui la solució allà on manca. La conca de l’Ebre és tan mediterrània com la costa de Llevant. La pluja que rep és inferior a la capacitat del seu territori per mantenir vegetació. Els cabals de l’Ebre han anat minvant al llarg del segle XX, i els que ara arriben al Delta amb prou feines permeten sostenir la seva riquesa natural i agrària, mantenir la pesca, i evitar-ne la regressió. La construcció d’embassaments, derivacions i regadius ja fa temps que ha superat uns límits sostenibles, com ho demostra el deteriorament de la qualitat de l’aigua. Els cabals que es volen transvasar cap el Sud són imprescindibles per sostenir les funcions ambientals i econòmiques de la gent que viu a tota la conca de l’Ebre. Per això el PHN és una declaració de guerra a aquests territoris. L’experiència demostra, a més, que els transvasaments no resolen els problemes hídrics de les zones receptores. Al contrari, accentuen el desgavell esperonant l’especulació immobiliària. La solució és una nova cultura de l’aigua que parteixi d’un principi bàsic: cap nou gran embassament, ni al Pirineu aragonès, ni al Pirineu català, ni enlloc; cap nou transvasament entre conques, ni de l’Ebre, ni del Roine, ni el Noguera-Pallaresa o el Segre. Hem d’aprendre a aprofitar millor l’aigua que tenim, millorant-ne la qualitat i l’estat ecològic, i gestionant-la amb més eficiència, economia i justícia. Força experiències emergents, a casa nostra i arreu del món, demostren que això és possible, necessari, i molt més profitós socialment que esmerçar enormes cabals públics en la xarxa corrupte d’uns pocs grans constructors. Les inversions alternatives en la gestió de la demanda creen més llocs de treball, més propers i perdurable. Diversifiquen l’economia, i la fan més sostenible. Ens ajuden a construir una societat més democràtica.
Aquesta és la cruïlla: o seguir la via insostenible de la vella cultura de l’oferta, esperonada per polítics i constructors corruptes; o obrir el camí a la nova cultura de l’aigua, sostenible, transparent i democràtica. La primera ens porta cap el deteriorament ambiental i el conflicte social. Nosaltres escollim la segona, i per això diem no a aquest Plà Hidrològic. No als grans embassaments. No a cap gran transvasament, ni de l’Ebre, ni del Roine, ni d’enlloc.
Catalunya Catalana 