A les nacions lliures del món, salut! Francesc Macià

A les nacions lliures del món, salut!

És Catalunya la que avui us saludam, nacions lliure del món, en el moment d’aixecar-se en armes en defensa del seu dret imprescriptible de governar-se ella mateixa.

Assistits per aquest dret i ajudats per un exèrcit de braus voluntaris catalans, així com per l’heroica Legió de Voluntaris Italians per la Llibertat dels Pobles, acabem de proclamar la nostra independència nacional i us demanem el vostre ajut, encara que sigui moral, pregant-vos que volgueu reconèixer Catalunya com a nació lliure.

La raça catalana, la seva llengua, els seus costums, les seves tradicions, el seu temperament i el seu caràcter, són profundament diferents i, en molts aspectes, oposats als d’Espanya. No volem adduir altra prova que l’absència de compenetració queha existit sempre entre els catalans i els governs espanyols, font principal de les inquituds i la discòrdia que no han deixat sempre de manifestar-se, fins al punt d’haver d’ésser reprimides a la força.

Històricament, Catalunya ha estat de tot temps diferent de la resta de la Península ibèrica. La Història de l’Edat Mitjana brilla encara per l’esplendor de la gloriosa i independent Confederació catalano-aragonesa, una de les més democràtiques pel seu codi marítim anomenat Consolat de Mar i la que instaurà el primer Parlament a Europa. Esperit democràtic que no ha perdut mai, ni amb la seva aproximació amb Espanya després del malaurat casament del rei Ferran d’Aragó i Catalunya, amb la reina Isabel de Castella, ni per la presistent política d’absorció realitzada per Castella, que provocà, el 1640,la Guerra de Separació, ni a conseqüència de les sagnants repressions de Felip V, que culminen amb l’assalt històric del 1714, el qual tingué com a conseqüència la pèrdua de les nostres llibertats. En contrast amb la d’Espanya, plena d’un esperit imperialista i reaccionari, la Història de Catalunya es caracteritza pel seu esperit liberal. Cal tenir en compte que si, abans, Catalunya transformava els seus reis en veritables presidents de república, encoratjà,més tard, els pagesos de remença a enderrocar els drets feudals i abusius dels senyors, esdevenint aquests camperols, els veritables precursors de les revoltes socials.

Geogràficament, Catalunya presenta una unitat ben definida a la Península ibèrica. Està constituïda per les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Per una llenca de les províncies aragoneses. Per una altra més extensa de l’antic reialme de València i per l’arxipèlag de Mallorca, que forma la Catalunya insular.

Ultra aquestes raons històriques, ètniques i geogràfiques sobre les quals es recolza el nostre dret d’ésser, existeix la nostra voluntat de voler esdevenir independents i lliures, forts de la convicció que tenim de ser capaços de governar-nos nosaltres mateixos i coneixedors dels mitjans que posseeix Catalunya per viure plenament en tots els aspectes, gaudint de la seva llibertat nacional. La nostra dignitat d’homes, tanmateix, no consent que haguem de viure ni un sol dia més sota el règim d’ocupació moral i material de Catalunya per l’Estat espanyol, una ocupació que prohibeix l’ús oficial i gairebé privat de la nostra antiga llengua catalana, que destrueix totes les nostres institucions de cultura, que ataca salvatgement les nostres festes populars, que viola els nostres domicilis i la nostra correspondència privada, que ens nega el dret d’associació i el de la lliure expressió de pensament, que empresona els catalans en massa i els tortura bàrbarament i els deporta fora del país pel sol delicte de declarar-se catalans, que pretén imposar-nos per la força el règim d’una monarquia detestable, que ens oprimeix sota una dictadura militar abominable i que ben sovint, com per la campanya del Marroc, ens arrabassa la nostra joventut darrera d’aventures quimèriques de colonització i de conquesta.

Volem Catalunya per als catalans!

Volem una cultura moderna per als nostres infants, per als nostres obrers i per a les nostres escoles superiors.

Volem el màxim de millorament per al nostre proletariat.

Volem administrar nosaltres mateixos les nostres riqueses nacionals, en una República Catalana independent.

Que sàpiga tot el món que no estem animats d’un esperit d’odi contra la resta de la Península ibèrica, ni tampoc per un esperit d’imperialisme i de conquesta. Ens consideraríem sortosos, una vegada lliures, d’ajudar els altres pobles d’Espanya que pateixen sota el mateix règim de reacció, per tal que ells també n’esdevinguessin. Volem trencar les cadenes que ens endogalen amb ells per la força i reemplaçar-les pels lligams lliures i fraternals que ens permetin de treballar junts per la pau internacional. Car és per aquesta pau internacional per la que, en darrera anàlisi, ens aixequem en armes. I és a vosaltres, pobles lliures de tot el món, a qui adrecem, els primers, la salutació i el nostre crit d’angoixa, demanant-vos de reconèixer elnostre dret d’esdevenir lliures. Ho fem amb l’esperança i la fe en la llibertat i la justícia, aquest principi fonamental de Dret internacional per la cooperaci, no forçada, snó lliure i cordial de tots els pobles i per la igualtat civil, contra tot privilegi i tota tirania. Tenim el convenciment que no serà assegurada la pau d’Europa mentre la força dels exèrcits sostingui exclusivament l’imperialisme i no siguin assegurats els drets de les nacions petites a disposar lliurement d’elles mateixes.

Pel dret dels pobles i dels homes!

Per la pau internacional!

Salut!

Francesc Macià.
“Macià, la seva actuació a l’estranger” Josep Carner-Ribalta i notes de Ramon Fabregat. Edicions Catalanes de Mèxic, Autors Associats. Mèxic DF. 1952.