Després d’Euskadi, Catalunya!

Després d’Euskadi, Catalunya!

Espanya te un problema, vaja ella s’ho pensava, la veritat és que en te dos, Catalunya i Euskadi, contra la darrera ja fa temps ha llençat la seva artilleria de gran calibre, la Brunete mediàtica no deixa de martellejar el nacionalisme basc com origen de tots els mals. A dintre el mateix sac hi fica ETA, el PNB i les ikastolas, el més important és anular les aspiracions de llibertat del País Basc.

Aquest front espanyol no té sols el rostre del senyor del bigotet, l’inefable Aznar, ni l’automarginat Fernando Sabater ni el de l’eterna oposició d’en Zapatero… és molt més, és el taxista de Madrid, el pagès de Sòria o el jornaler d’Andalusia, son tot un poble que nega que una part del “seu” territori, seu per dret de conquesta, s’escapi, s’alliberi, esdevingui independent. És tot un poble que vol fer valer els seus privilegis, el seu dret de contesta enfront d’un país, d’uns països que volen viure lliures.

Primer va ser l’atac contra ETA, res a dir, ETA avui en dia és sols una excusa per dividir el País Basc i per justificar la repressió contra el seu poble, si ETA no existís caldria crear-la per donar motius al PP, ETA no és més que la justificació del PP i la política anti-basca d’aquest partit, el PP necessita a ETA per justificar el seu odi envers Euskadi. Però després les forces nacionalistes i demòcrates basques es varen unir entorn el projecte del Pla Ibarretxe, ja no havia l’excusa del terrorisme, calia trobar altres arguments per la dimonització, i el perill del trencament de la unitat d’Espanya els hi va servir per abraonar-se contra Euskadi altre cop.

Però no en hi havia prou amb Euskadi, calia buscar nous molins i els quixots espanyols anaren brandant les seves llances per trobar nous enemics, i esdevingué que a Catalunya es va produir un trasbals, CiU va perdre el poder i el seu lloc va ser ocupat pel PSC amb aliança amb IC i ERC, era un nou perill per Aznar i la seva caverna, realment no existia cap perill, per què el PSC no és més que una filial del PSOE, IC és el bufó de la cort i ERC no és el partit independentista que tots crèiem sinó una formació que vol crear una esquerra nacional més que no pas un veritable partit nacionalista català que lluités per la independència tot unint esforços dels diferents sectors del nacionalisme català…

En aquesta croada han trobat un aliat inesperat i ha estat la manca de tacte del Conseller en Cap Sr. Carod Rovira, la seva entrevista amb ETA ha estat un error de forma com ell mateix ha admés, per la nostra part no creiem que els catalans tinguem res a pactar amb ETA, si ells es consideren nacionalistes bascos haurien de destriar Espanya de Catalunya i no operar dintre la nostra nació…. però no hi ha res de clar i les mans que maneguen ETA molts cops han actuat més en contra dels interessos d’Euskadi i les altres nacions oprimides de l’estat més que no pas al seu favor. La imperícia de Carod ha esdevingut l’excusa per reorientar els canons dels cuirassats mediàtics espanyols, tornen a apuntar a Catalunya i no tant sols al tripartit al govern sinó, i especialment, a les ànsies de llibertat del nostre poble.

Poc a poc anem destriant l’entramat de l’operació dels serveis d’intel·ligència espanyols (sic), segurament no son més que la punta de l’iceberg d’una operació de més gran abast per fer fora ERC del Govern de la Generalitat, ERC no fa por pel que és sinó per la confiança que els catalans li vàrem donar, en aquesta operació hi veiem el PP, però també alguns sectors igualment cavernícoles del PSOE i potser, si anéssim més enllà, hi podríem trobar alguns polítics del nostre país que no han paït els canvis. No ens fem il·lusions, amb la dimissió de Carod no amainarà el temporal, els catalans continuarem al punt de mira de la Brunete mediàtica i el futur és incert. A Catalunya el Govern pateix d’una inestabilitat que pot tirar per varis i diferents camins, un d’ells és l’enfortiment de la relació del PSC amb ERC, això podria produir el trencament del PSC amb el PSOE i és molt agosarat preveure-ho, l’altra possibilitat és una futura aliança del PSC amb CiU, però fins després de les eleccions espanyoles ningú mourà fitxa.

Carod no és un exemple de nacionalista, sempre ha demostrat amb la seva trajectòria política que el seu projecte era la construcció d’una esquerra nacional més que no pas la creació d’un partit independentista fort i unit, però per altra part no podem permetre que esdevingui objectiu d’una campanya contra el nacionalisme català. Si Carod és processat el defensarem per què la seva actuació, malgrat que la puguem titllar de poc adequada, ha estat durant el seu càrrec com a representant de Catalunya i el seu objectiu allunyar-nos de la lluita armada entre ETA i Espanya. Hem de ser forts i unir-nos contra l’ofensiva espanyola i espanyolista, no importa a qui tinguem al costat, si tenim al PSC, a IC a ERC o qui sigui, el més important és fer front al PP i als espanyols de peu que temen perdre una part de la seva pàtria estimada, per ells Catalunya és una part, per nosaltres ho és tot. Tenim molt més a perdre per tant a esmolar bé les eines…

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s