La inflació de Rato.

La inflació de Rato.

R odrigo Rato ha fet unes sucoses declaracions. Ha dit, en efecte, que no patim restriccions de l’oferta, però que sí que hi pot haver distorsions en els canals de distribució. És a dir, que després d’admetre que no hi ha problemes de competència, ha encarregat un treball a un organisme inadequat, perquè ha estat incapaç de garantir la desaparició dels monopolis -que aquesta sí que era la seva feina- i, perquè ha demostrat una escandalosa parcialitat contra el petit comerç. Resulta, doncs, que el TDC no té valentia per lluitar contra l’abús de posició dominant dels serveis públics de primera necessitat. Si el titular, Gonzalo Solana, vol de debò identificar els culpables, no cal que justifiqui amb sofismes una nova agressió al comerç tradicional perpetrada a les ordres de l’exministre Arias-Salgado, actual president de Carrefour. N’hi haurà prou de mesurar l’impacte de l’augment de sou dels funcionaris, la compensació per la supressió de l’IAE, la puja de la quota d’abonament dels telèfons, la pròrroga de la moratòria nuclear, els CTC, el dèficit tarifari, els preus del gas i la benzina o les escandaloses tarifes dels peatges. Per aquest senzill procediment, li podríem preguntar a Rato: ¿Qué es inflación, me preguntas, mientras clavas en mi pupila tu pupila azul? ¿Qué es inflación, y tú me lo preguntas? ¡Inflación eres tú! Caldria, doncs, que la Generalitat encarregués amb tota urgència el contraestudi comparatiu de tarifes de serveis p.p.a., és a dir, ponderat amb relació al poder adquisitiu de cada país i també el de preus de les grans superfícies. Si no ho fa, sempre ens quedarà la sospita que els tentacles dels poderosos, tan persuasius i convincents, també arriben a les administracions autonòmiques i municipals, que parlen de parar els peus a la patronal dels grans establiments, però que, a l’hora de la veritat, claudiquen davant d’ells. Caldrà que s’afanyin a contrarestar amb antídots el verí ideològic que segrega, prèvia remuneració, l’Institut del Lliure Comerç, que no té res de lliure, atès que opina a canvi de diners, ni d’institut, perquè és solament un grup de pressió disfressat de centre d’estudis. La Generalitat no pot assistir passivament a una injustícia tan greu. Ha de restablir la veritat, combatre les falsedats i defensar de debò i no de pura boquilla les víctimes innocents. Publiqui, per tant, quant paguen d’impostos un híper o uns grans magatzems per metre quadrat, per persona ocupada o per milió de pessetes facturat, i comparin-ho amb el botiguer de la cantonada. Comparin els preus dels grans i dels petits sense comptar els articles ganxo. Expliquin què paguen els pàrquings dels grans magatzems o per què els Caprabos poden aparcar camions de 20 tones en triple fila i els petits no. O bé per què la Guàrdia Urbana cobra dels magatzems per dirigir el trànsit a gust d’ells. Reaccionin abans que la cobdícia no desertitzi el centre de les nostres ciutats. Que volem saber a favor de qui juga cadascú. Ara!

Col·lectiu J.B. Boix.
Avui. 26 de novembre 2002.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s