El carrer ja no és nostre.

El carrer ja no és nostre.

S’ha reunit a Barcelona la Junta Local de Seguretat i, en lloc d’adoptar mesures contra una delinqüència que ja supera tots els límits tolerables, ha dedicat la seva reunió a analitzar les xifres i estadístiques de la criminalitat. Resulta realment indignant que les diferents administracions facin descripcions del mal que patim per culpa de la seva incompetència i del desori d’una justícia garantista per als delinqüents i absolutament inservible per als contribuents. Per als contribuents honrats. És efectivament molt fort que, a aquestes alçades, ens vulguin explicar el que està passant i recitar les dades d’unes denúncies presentades que no s’ajusten a la realitat. De fet, paguem els impostos a fi que els poders públics ens prestin un servei satisfactori de seguretat ciutadana i no perquè ens comentin que 500 delinqüents habituals protagonitzen 4.000 detencions anuals, que el 60% per cent dels detinguts són estrangers (a Ciutat Vella, el 73%), principalment marroquins, algerians, pakistanesos i romanesos, o que el 24% dels presos són immigrants, cosa que, per cert, vol dir que dues terceres parts dels detinguts estrangers entren per una porta i surten per l’altra, a causa d’una perversa legislació que no retira de la circulació els multireincidents ni els menors que roben amb violència com uns perfectes adults.

¿Ho saben que als jutjats hi ha grups de peristes autòctons compradors del gènere robat dels estrangers que es dediquen a insultar i amenaçar de mort els testimonis que van a reconèixer els delinqüents o a declarar contra ells, sense que el poder judicial els protegeixi o els ofereixi refugi en una sala aïllada? Doncs això és el que hi ha. Un Ajuntament que es limita a estudiar el problema que té obligació de resoldre i no d’observar com a espectador que, pel que sembla, té d’altres feines més urgents, com ara, potser, apujar l’IBI, concepte pel qual ja paguem el doble que a Madrid. Vegin, si no, les xifres per a un pis de 100 m2. A Madrid, 35.500 ptes. de quota contra 65.000 a Barcelona. Un Ajuntament que té com a prioritat fer sense planificació unes obres pertorbadores del trànsit, cosa que impedeix a la Guàrdia Urbana protegir els ciutadans que respecten la llei i s’aturen als semàfors, mentre grups de saltejadors albanokosovars, gitanos romanesos, etc. envolten el vehicle, obren les portes per robar, practiquen la mendicitat coactiva o escupen i trenquen els parabrises. Què els hem de dir a les nostres dones o a les nostres filles que condueixen soles? Què hem de fer amb nosaltres? Passar el llum vermell per pur instint de conservació i legítima defensa? Davant d’aquesta indefensió, perquè calla el RACC, en lloc de reclamar per als seus 600.000 afiliats la protecció a la qual tenen dret contra uns malfactors incontrolats i una policia que ha abdicat del seu deure, tot cedint el territori a les bandes organitzades?

Col·lectiu J.B. Boix.
Avui. 7 d’octubre 2001.