“¡ VIVA LA DIFERENCIA !”
Per a molta gent això resulta vàlid quan es tracta de la seva pròpia i la d’aquells que identifiquen com a participants d’una mateixa situació vital: els espanyols, per exemple, poden solidaritzar-se especialment amb els iraquians, mentre que els catalans tenim una major sensibilitat cap als kurds; a ells els interessava que guanyassin els serbis o que almenys aquests aplicassin un càstig exempler als seus enemics, a nosaltres ens fa il.lusió que finalment els kosovars siguin lliures de decidir el seu propi destí com a poble, tal com reconeix l’ONU.
Cal reconèixer que els plantejaments intolerants dels nostres veïnats espanyols i francesos han estat, són i seran un dels majors impediments que haurem de superar en el camí cap a la sobirania nacional.
A Andorra, un Estat amb presència independent a l’ONU, pateixen inevitablement la manca de voluntat d’integració dels ciutadans estrangers espanyols i francesos, reacis a qualsevol tipus d’adaptació al nou medi social andorrà, mentre que els portuguesos presenten uns índexs de solidaritat i de respecte molt més elevats i adopten amb molta més facilitat la llengua i la cultura catalanes pròpies del país.
La realitat és que podem viatjar per Itàlia, Grècia, Txèquia, Croàcia, Holanda, Suècia o Portugal utilitzant l’anglès com a llengua d’intercomunicació amb els nacionals dels diferents països, però, ai!, no espereu que l’experiència sigui exitosa amb els espanyols i els francesos, perquè són monolingües per desconeixement o per manca de voluntat envers els estrangers, mentre que nosaltres som tan excessivament oberts i tolerants que no només usam l’anglès, l’alemany o l’espanyol amb els turistes estrangers sinó que també ens adaptam a la llengua dels residents forasters.
L’actitud dels espanyols i la nostra finalment resulten negatives per excés: la seva per intransigència i intolerància, la nostra per deslleialtat i traïdoria. La major diferència que probablement hi ha entre el món de la hispanitat o de la francofonia i el de la catalanitat és que ells han elaborat tota una ideologia acompanyada de les corresponents tàctiques i estratègies per imposar la seva llengua allà on trepitgin terra, mentre que nosaltres no disposam de cap estratègia orientada a la preservació dels nostres valors caracteritzadors.
La seva dreta i la seva esquerra polítiques, a les quals hem d’afegir els alternatius que giravolten a l’entorn de l’esquerra sociològica, presenten uns models comuns en els seus valors i actituds sobre la protecció que mereix l’espanyol, volent fer creure que no entenen això com una agressió a la vitalitat de la nostra llengua catalana. En aquest sentit, les actuacions més malintencionades provenen de l’àmbit de l’esquerra política espanyola i dels alternatius, que defensen l’ús en exclusiva del seu espanyol al.legant principis de multiculturalitat i de tolerància, uns principis que duen a la pràctica d’un darwinisme lingüístic favorable a l’espanyol (l’espècie forastera introduïda acaba suplantant l’espècie endèmica).
Josep Serra
Catalunya Catalana 