“¡ VIVA LA DIFERENCIA !”

“¡ VIVA LA DIFERENCIA !”

Per a molta gent això resulta vàlid quan es tracta de la seva pròpia i la d’aquells que identifiquen com a participants d’una mateixa situació vital: els espanyols, per exemple, poden solidaritzar-se especialment amb els iraquians, mentre que els catalans tenim una major sensibilitat cap als kurds; a ells els interessava que guanyassin els serbis o que almenys aquests aplicassin un càstig exempler als seus enemics, a nosaltres ens fa il.lusió que finalment els kosovars siguin lliures de decidir el seu propi destí com a poble, tal com reconeix l’ONU.

Cal reconèixer que els plantejaments intolerants dels nostres veïnats espanyols i francesos han estat, són i seran un dels majors impediments que haurem de superar en el camí cap a la sobirania nacional.
A Andorra, un Estat amb presència independent a l’ONU, pateixen inevitablement la manca de voluntat d’integració dels ciutadans estrangers espanyols i francesos, reacis a qualsevol tipus d’adaptació al nou medi social andorrà, mentre que els portuguesos presenten uns índexs de solidaritat i de respecte molt més elevats i adopten amb molta més facilitat la llengua i la cultura catalanes pròpies del país.

La realitat és que podem viatjar per Itàlia, Grècia, Txèquia, Croàcia, Holanda, Suècia o Portugal utilitzant l’anglès com a llengua d’intercomunicació amb els nacionals dels diferents països, però, ai!, no espereu que l’experiència sigui exitosa amb els espanyols i els francesos, perquè són monolingües per desconeixement o per manca de voluntat envers els estrangers, mentre que nosaltres som tan excessivament oberts i tolerants que no només usam l’anglès, l’alemany o l’espanyol amb els turistes estrangers sinó que també ens adaptam a la llengua dels residents forasters.

L’actitud dels espanyols i la nostra finalment resulten negatives per excés: la seva per intransigència i intolerància, la nostra per deslleialtat i traïdoria. La major diferència que probablement hi ha entre el món de la hispanitat o de la francofonia i el de la catalanitat és que ells han elaborat tota una ideologia acompanyada de les corresponents tàctiques i estratègies per imposar la seva llengua allà on trepitgin terra, mentre que nosaltres no disposam de cap estratègia orientada a la preservació dels nostres valors caracteritzadors.

La seva dreta i la seva esquerra polítiques, a les quals hem d’afegir els alternatius que giravolten a l’entorn de l’esquerra sociològica, presenten uns models comuns en els seus valors i actituds sobre la protecció que mereix l’espanyol, volent fer creure que no entenen això com una agressió a la vitalitat de la nostra llengua catalana. En aquest sentit, les actuacions més malintencionades provenen de l’àmbit de l’esquerra política espanyola i dels alternatius, que defensen l’ús en exclusiva del seu espanyol al.legant principis de multiculturalitat i de tolerància, uns principis que duen a la pràctica d’un darwinisme lingüístic favorable a l’espanyol (l’espècie forastera introduïda acaba suplantant l’espècie endèmica).

Josep Serra

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s