Hostes vingueren que de casa ens tragueren, però tu a callar!
Vivim en una societat on la llibertat d’expressió i la tolerància són pilars fonamentals que ens diferencien clarament d’altres societats que viuen ancorades a l’Edat Mitjana i encegades pel fonamentalisme religiós. És a dir, teòricament qualsevol ciutadà pot expressar lliurement les seves opinions sense córrer el perill de ser lapidat o fuetejat.
Ara bé, la cosa canvia quan es tracta de parlar d’un dels temes tabús del segle XXI, la immigració. És molt fàcil ser políticament correcte, seguir el discurs oficial i entonar els cants de sirena dels nostres representants polítics, la majoria dels quals ens diuen que la immigració és positiva per a nosaltres i que en comptes d’utilitzar la paraula problema utilitzen l’eufemisme repte.
Recentment apareixia a La Vanguardia una entrevista a l’ex-ministre de finances alemany i membre de la presidència del Bundesbank, el socialdemòcrata Thilo Sarrazin en la que expressava la seva preocupació per la gran quantitat d’immigrants que té Alemanya i els problemes que això comporta. Concretament mostrava el seu malestar pel fet que aquests immigrants, majoritàriament turcs i àrabs –gairebé dos milions-, no fan cap esforç per integrar-se a la societat que els acull, que un 20% viuen del subsidi i que es casen amb persones del seu país que després porten a Alemanya. Sarrazin proposava tancar fronteres a la immigració excepte per aquells que estiguéssin qualificats i amb voluntat d’integrar-se. Doncs bé, ja se l’ha acusat de xenòfob i el president del Bundesbank l’ha fet rectificar.
La situació de Sarrazin és la mateixa que vivim dia a dia les persones que dubtem dels beneficis d’aquesta immigració desmesurada que estem rebent; se’ns acusa de xenòfobs i racistes. No podem dir el què pensem? El més sorprenent és que els que ens acusen d’intolerants són els menys tolerants amb la discrepància.
Que us sembla bé aquesta onada d’immigració salvatge que, per exemple, ens satura el sistema sanitari públic? Perfecte! Que ja us agrada que arribin nens a les escoles un cop iniciat el curs, sense entendre la nostra llengua i pels quals el Departament d’Educació i els mestres han de destinar uns recursos que podrien destinar als vostres fills? Fantàstic! Que aproveu que els ajuntaments hagin de fer grans esforços a través de mediadors perquè aquestes persones entenguin que el seus fills no poden córrer sols pel carrer a les onze de la nit o que no es poden llençar coses des del balcó? Genial! Però si tot això no us sembla bé que sapigueu a partir d’avui que sou uns racistes, almenys això diuen…
Mercè Escarrà
Catalunya Catalana 