El pla Ibarretxe

El pla Ibarretxe

1 // Lliure associació d’Euskadi i Espanya

El nou estatut començarà amb un preàmbul en què es recullen tres “pilars” i una declaració política. El primer pilar és la constatació que Euskal Herria és un poble amb identitat pròpia a Europa, encara que geogràficament estigui repartit en set territoris (les tres províncies basques, Navarra i el País Basc francès), articulats “en tres àmbits juridicopolítics diferents i ubicats en dos estats”. El segon pilar proclama que el poble basc té dret a decidir el seu futur i recull el dret d’autodeterminació. Com a conseqüència, el tercer pilar explica que el poble basc té dret a ser consultat sobre el seu futur, “respectant la decisió” de cada territori. La declaració política recull que els bascos manifesten la seva “voluntat” de formalitzar un “nou pacte polític” amb Espanya, basat en la “lliure associació” i en el desenvolupament d’un Estat “compost, plurinacional i asimètric”. Respecte al discurs que fa un any va pronunciar el lehendakari al Parlament basc per anunciar el seu pla, ara ha suprimit una referència important: llavors parlava de la “sobirania originària” del poble basc, fet que ha estat considerat una aberració pels partits constitucionalistes, que recorden que la Carta Magna espanyola diu que la sobirania recau en el poble espanyol. El juliol passat es va filtrar un dels esborranys amb què treballava Ibarretxe per preparar l’exposició d’ahir. El text al.ludia a la possibilitat que els bascos decidissin en referèndum “procedir a la segregació de l’Estat espanyol”. Però la frase no va aparèixer al final en el discurs d’ahir.

2 // Validesa oficial de la nacionalitat basca

“El poble basc existeix com a poble, amb una identitat pròpia, des de les albors de la història”, prossegueix la proposta. El text recull el reconeixement oficial de la nacionalitat basca “amb la mateixa validesa que la nacionalitat espanyola”. És a dir, totes dues seran compatibles, de manera que “no calgui renunciar a la nacionalitat espanyola per disfrutar de la basca i viceversa”. No concreta si seria possible renunciar a una de les dues.

3 // La Cambra de Vitòria podrà fer referèndums

El dret dels bascos a decidir el seu futur es materialitza així: el Parlament basc podrà regular i gestionar la realització de consultes mitjançant referèndums. Ibarretxe afirma que això és “coherent” amb la disposició addicional primera de la Carta Magna –“la Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals”– i “amb la voluntat democràtica d’autogovern de la societat basca”. En aquest punt, incorpora una apel.lació curiosa al dret comparat a l’assenyalar que, “de conformitat amb la sentència del Tribunal Suprem del Canadà”, s’afegeix el compromís de no exercir unilateralment el dret d’autodeterminació, sinó que hi ha l’obligació de “negociació i pacte” amb l’Estat. Per tant, si la consulta revela una “voluntat clara i inequívoca” dels bascos de canviar la relació o el model d’Estat, les dues parts “s’entendran compromeses” a negociar per aplicar el mandat de les urnes.

4 // Estructures polítiques conjuntes amb Navarra

El pla d’Ibarretxe reclama el dret dels ciutadans d’Euskadi, Navarra i el País Basc francès a establir els llaços “polítics” que considerin adequats sense més límits que la seva pròpia voluntat. En l’exposició d’ahir, el lehendakari es va referir a la possibilitat que es construeixin “projectes polítics o estructures polítiques conjuntes” entre Navarra i Euskadi (que ja no bateja, com l’any passat, com a “Comunitat Lliure Associada d’Euskadi”). No obstant, va insistir que només s’aplicaran en cas que els navarresos i els bascos ho decidissin “lliurement i democràticament”. “Primer, cadascú a casa seva; i després, tots junts”, va dir gràficament. No sense una certa ironia, Ibarretxe va recordar que la Constitució preveu la possibilitat que Navarra, si així ho desitja, s’incorpori a la Comunitat Autònoma Basca. La seva proposta, va advertir, “millora aquestes previsions en termes de respecte a la voluntat de les parts”. Pel que fa al País Basc francès, només reclama la capacitat de firmar “tractats i acords bilaterals”.

5 // Creació d’un Consell Judicial Basc

Si fa un any amb prou feines va exposar com serà, segons la seva proposta, el Poder Judicial basc, aquesta vegada Ibarretxe va revelar nombrosos detalls. Com passa amb els projectes d’Estatut que es plantegen a Catalunya, el lehendakari reclama que el Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi sigui l’última instància judicial al País Basc. Però, a més, el seu pla concreta que només es reservaria al Tribunal Suprem atribucions sobre unificació de doctrina i conflictes de competències i jurisdiccionals. Amb això, assegura, es respecta la unitat i independència jurisdiccional. A més, deixa clar que el Poder Judicial basc assumirà les competències que avui dia ostenta l’Audiència Nacional –terrorisme o delictes econòmics, entre altres– en els casos que afectin Euskadi. Així mateix, es crearà un òrgan de govern dels jutges propi del País Basc, que funcionarà “en col.laboració” amb el Consell del Poder Judicial. Aquest òrgan, que Ibarretxe anomena el Consell Judicial Basc, designarà el president del Tribunal Superior d’Euskadi, i serà competent en tot el que es refereix a la carrera, règim disciplinari i retribucions de jutges, fiscals, secretaris judicials, etcètera, “tenint en compte el caràcter preferent del coneixement del dret basc i de l’euskera”. Aquest Consell també nomenarà el fiscal en cap d’Euskadi. Ibarretxe no va ocultar que això suposaria canviar lleis orgàniques de l’Estat, però va subratllar que això no es pot considerar inconstitucional.

6 // L’Estat es reservarà la defensa i les duanes

Juan José Ibarretxe planteja un nou esquema de competències, que denomina “polítiques públiques”, per augmentar en “quantitat i qualitat” l’autogovern. Es ressenyen en primer lloc les exclusives de l’Estat. Segons la proposta, seran les següents: nacionalitat espanyola, estrangeria i dret d’asil; emigració i immigració; Defensa i Forces Armades; producció, comerç, tinença i ús d’armes i explosius; sistema monetari; duanes i aranzels; marina mercant; control de l’espai aeri i relacions internacionals, “sense perjudici” de les que se li reconeguin a Euskadi. S’explicita que a l’Estat també li correspon la responsabilitat de dictar la “legislació comuna” en matèria penal, mercantil i civil, i en relació amb la propietat intel.lectual i industrial i els pesos i mesures. 7 // Competències exclusives del País Basc El projecte del lehendakari adverteix que aquelles competències que no es reservin expressament a l’Estat correspondran a les institucions basques. Se citen com a polítiques exclusives les referides a la institucionalització interna; les educatives, culturals i lingüístiques; les d’hisenda i patrimoni, i les d’ordenació territorial, vivenda i medi ambient, així com les que afecten tant els recursos naturals com l’activitat econòmica i les polítiques socials i sanitàries. A més, Euskadi legislarà en totes les matèries que són de competència exclusiva i el dret emanat de les institucions basques serà l’únic dret aplicable, sense perjudici, “quan procedeixi”, d’aplicar el dret europeu. A més, s’adverteix que “l’Estat no es podrà” reservar la regulació per llei orgànica de competències i polítiques públiques atribuïdes a Euskadi. El projecte inclou un apartat especial per a tres polítiques públiques –les de seguretat, sociolaborals i de protecció social–, i dóna per suposat que s’hauran de materialitzar en un règim especial “de col.laboració” amb l’Estat. Se subratlla que la Comunitat d’Euskadi tindrà els seus propis pressupostos en matèria de Seguretat Social, que inclouran la recaptació de les cotitzacions socials.

8 // Euskadi tindrà veu pròpia a Europa

La proposta reivindica que Euskadi “té dret a participar amb veu pròpia” a Europa i al món. Estableix que el nou Estatut recollirà la capacitat per defensar els interessos i les competències d’Euskadi davant els organismes que correspongui, i que els representants de les institucions basques formaran part de les delegacions de l’Estat al Consell de Ministres de la Unió Europea en aquells temes relacionats amb competències exclusives. Es fixa també que l’Estat ha de garantir a Euskadi la capacitat de poder accedir al Tribunal Europeu de Justícia, i que la comunitat es transformarà en circumscripció electoral única per a les eleccions al Parlament Europeu. A més, es reconeixerà el “caràcter oficial” de les delegacions i oficines d’Euskadi a l’exterior, i es permetrà a les institucions basques la firma de convenis i protocols amb institucions i organismes internacionals. Es contempla, de la mateixa manera, que Euskadi “autoritzi” l’Estat a firmar tractats si aquests es relacionen amb competències exclusives.

9 // Un fòrum bilateral per prevenir els conflictes

El projecte recull de forma específica que el nou Estatut ha d’incloure garanties perquè cap de les parts el pugui interpretar de forma unilateral. D’aquesta manera, articula una sèrie de mesures encaminades a assegurar que l’Estat respecti el que s’ha acordat. Esmenta que una comissió Euskadi-Estat es constituirà en “fòrum de diàleg polític bilateral” per prevenir conflictes i harmonitzar polítiques públiques. A més, proposa que el Tribunal Constitucional disposi d’una “sala específica” encarregada de resoldre els conflictes en què les institucions basques siguin part, i avança que els membres d’aquesta sala seran designats “de forma paritària” pel Tribunal Constitucional i pel Parlament basc. El nou Estatut haurà d’incloure, a més, el compromís de l’Estat de “no aplicar mesures coercitives” que suposin la suspensió unilateral d’actuacions basques. Amb fidelitat a les línies ja avançades, s’arbitra un nou procediment per modificar i actualitzar l’Estatut. Com ara, serà necessària la majoria absoluta de la Cambra i l’obertura d’un procés de negociació amb l’Estat. Les Corts i el Parlament basc li hauran de donar la seva aprovació posterior per culminar en un referèndum, però la novetat és que si l’Estat no s’avé a un acord, la proposta es podrà sotmetre igualment a consulta, de manera que si la societat basca el ratifica, serà necessari un nou procés de negociació amb l’Estat per incorporar “la voluntat democràtica de la societat basca en l’ordenament jurídic”.

10 // Referèndum l’any 2005 si no hi ha violència

El Govern basc aprovarà el projecte de llei el 25 d’octubre i el remetrà al Parlament de Vitòria. La Cambra establirà un procediment de debat que, segons demana el lehendakari, Juan José Ibarretxe, haurà de ser singular perquè no es tracta d'”un projecte de llei ordinari com la llei de carreteres”. El mes de setembre del 2004 s’hauria de votar la proposta que surti del debat. En aquell moment, i si obté la majoria absoluta requerida (38 vots, i el Govern actualment només en disposa de 36) es començaria a negociar amb l’Estat durant un temps “que no seria superior a sis mesos”. Tant si hi ha acord amb l’Estat com si no, el projecte se sotmetrà a consulta “en un escenari d’absència de violència i sense cap tipus d’exclusions”.

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

L’empresa làctica amb seu a Burgos ‘castiga’ la pagesia catalana. I vostè, encara compra llet Pascual?

L’empresa làctica amb seu a Burgos ‘castiga’ la pagesia catalana

I vostè, encara compra llet Pascual?

Pilar Rahola

Aigua mineral Bezoya i Valle de Cardó; Zambra; sucs Zumosol; cereals per esmorzar Pascual; llet, nata, biofruits, mantega, postres i desnatats Pascual; menjar per a animals de companyia (Forzacan, Duke, Forzacat, Pascan i Pascat) i també menjar per a bestiar de granja. Aquests són els productes vinculats a Leche Pascual que no hem de comprar, si seguim la recomanació d’Unió de Pagesos. El sindicat agrari, profundament indignat per la negativa de Pascual a comprar llet catalana, demana un boicot explícit dels catalans als productes de la marca i ho fa en termes d’autodefensa: ells ens agredeixen, nosaltres els agradim. Quin és, però, l’inici de tot aquest enrenou que ha mobilitzat milers de correus electrònics, desenes de trucades radiofòniques i, sobretot, una creixent indignació en molts sectors de la nostra societat? Resulta ben simple. Un 90 per cent dels iogurts de tot l’Estat es fan a Catalunya, fonamentalment de les marques Danone i Nestlé. Aquests iogurts, fins fa ben poc, tenien l’obligació de contenir un mínim de deu milions de bacteris, estables i actius (els dos bacteris clàssics del iogurt, el Lactobacillus bulgaricus i l’Streptococcus termophilus) per ser considerats com a tals. La Generalitat protegia -i protegeix- aquesta denominació per tal que el consumidor no fos enganyat en la compra d’un producte associat tradicionalment a la bona dieta i a la salut. Però Leche Pascual, una empresa amb seu a Burgos, va pressionar el ministeri d’Agricultura per tal d’aconseguir una modificació de la llei que permetés anomenar iogurt les postres làctiques pasteuritzades que no contenen bacteris vius i que, per tant, tenen dates de caducitat molt més àmplies. És a dir, va pressionar per aconseguir una llei que permetés enganyar el consumidor.

Després d’una seriosa lluita entre l’Associació Espanyola de Fabricants de Iogurt (AEFY) i els representants dels pasteuritzats, liderats per Pascual, l’empresa burgalesa va aconseguir el suport de l’Estat i la modificació de la llei. Resultat? Per primera vegada a la història es podrà anomenar iogurt allò que no ho és, atès que no conté els bacteris vius amb què es basa el concepte de iogurt. La Generalitat, però, s’ha mantingut ferma en els seus supòsits (que sortosament són els dels ciutadans) i ha demanat a Pascual que no enganyi els consumidors. Aprofito per aplaudir, aquí, la fermesa del conseller Josep Grau en aquesta qüestió. Resultat de la demanda de la Generalitat? El grup Leche Pascual ha anunciat que deixarà de recollir llet a Catalunya durant el pròxim trismestre, com a represàlia per la demanda de la Generalitat. La represàlia representarà -està representant- la suspensió de la compra de prop de 50 milions de litres d’explotacions ramaderes catalanes. Ben simple, doncs. Davant l’actitud de fermesa de l’administració catalana en la lícita defensa del consumidor, que no ha de ser enganyat, el grup lleter ha decidit castigar Catalunya. Quedi dit, com assegurava l’Abel Mariné en les seves magnífiques explicacions al Matí de Josep Cuní, que els pasteuritzats de Pascual no són dolents per a la salut. Però no són iogurts: aquesta és la qüestió. Conclusions. Una primera de desànim. Resulta certament decebedor que una llei que protegeix el consumidor de l’engany alimentari, sigui modificada a favor dels interessos d’un grup econòmic i en detriment dels interessos ciutadans. El capteniment de dues administracions, la central i la catalana, en aquesta matèria són la cara i la creu del concepte de servei públic. La Generalitat (toquem ferro) ha defensat la gent. El ministeri ha defensat el diner (un diner burgalès, és a dir, proper…) en contra de la gent. Així, el consumidor, lluny de ser cada vegada més protegit, va desprotegint-se a velocitat de creuer i va perdent totes les batalles. Potser la més sonora va ser la decisió del Parlament Europeu (en defensa dels interessos econòmics belgues i francesos) de permetre anomenar xocolata els derivats que no tenen ni ombra de cacau, i que, per tant, mai no han estat xocolata. La decisió actual, sense tenir la repercussió internacional de la xocolta, és també una perversió seriosa dels drets ciutadans. El iogurt sempre ha estat iogurt. Si qualsevol lacti, sense bacteris vius, pot ser anomenat com a tal, el iogurt perd la seva naturalesa i el consumidor torna a ser estafat.

La segona conclusió, d’indignació profunda. Em resulta una autèntica aberració que un grup financer castigui una decisió legal que no li agrada, amb el boicot als ramaders d’un país. És evident que tal boicot gosen fer-lo perquè el fan a Catalunya. S’imaginen el mateix boicot als ramaders andalusos o extremenys o castellans? Però sembla que Catalunya, tan incapacitada per a l’autodefensa, és, a hores d’ara, un rival feble. Em puc imaginar perfectament el responsable fatxenda, ben assegut en el seu despatxt de Burgos, emprenyat per la decisió de la Generalitat, i exclamant: “¿Qué se han creído estos catalanes? Pues ahora no les compramos la leche”. És a dir, un Parlament, una administració, unes lleis, són paper mullat quan les fa un país, Catalunya, que de Burgos estant no existeix. Per això el fatxenda de torn gosa prendre una decisió com la que ha pres Leche Pascual, i per això mateix nosaltres no els ho hem de permetre.

Boicot? Vostès mateixos. Els nostres ramaders perdran bous i esquelles en aquesta decisió si no hi ha un canvi important de compra de consum de llet i si grans majories no deixem de comprar la maleïda Pascual, i no ens passem a altres productes. Per dignitat com a consumidors, que ens hem de sentir agredits per la pressió perversa d’aquest grup econòmic; per autodefensa com a país, que té el dret a mantenir les seves lleis i el seu rigor més enllà dels abusos; per pura intel·ligència de futur, disposats a defensar les nostres marques si no volem que ens desertitzin; i, finalment, per pura mala llet, deixem de comprar la llet d’aquests hostes que, de fora vénen, i de casa volen treure’ns. Que Pascual vengui a Burgos els seus iogurts de mentida i la seva llet negada als nostres! O deixarem que ens trepitgin com a purs imbècils? Bon vent!!!

Pilar Rahola. Periodista i escriptora
rahola@navegalia.com
Avui. 27 de setembre del 2003

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

11 Setembre 2003

11 Setembre 2003

Els actes de l’Onze de Setembre han esdevingut, cada cop més, actes de pur folklorisme, partits com el Partido Popular tenen la poca vergonya de fer una ofrena floral al Conseller en Cap de la Generalitat que va defensar Barcelona enfront les tropes franco-espanyoles. Resulta absurd i fins i tot insultant que els hereus polítics dels ocupants espanyols facin la comèdia de voler honorar les víctimes, és com si els nazis alemanys anessin a posar flors als camps de concentració de Dachau o Auschwitz… ens insulten i encara hem de posar bona cara?

Des de fa uns anys Unitat Nacional Catalana ens hem compromès a fer la “rebuda” convenient als botiflers del PP, com cada any demostrem amb pancartes i els nostres lemes que el PP és un partit que representa els ocupants, els botxins, tot allò que és signe d’opressió i anti-catalanisme.

11s200311 11s200310 11s20039 11s20038 11s20037 11s20036 11s20035 11s20034 11s20033 11s20032 11 setembre 2003

FEIXISTES !!!!

Malauradament els elements feixistes també hi varen ser presents, no eres skins sinó d’aquests que fan veure que son progressistes i d’esquerres, les imatges que podeu veure corresponen al moment que un parell d’aquests feixistes arrenquen una pancarta d’Unitat Nacional Catalana que exposava el lema: Per una Catalunya Catalana , sabem que hi ha molta gent a casa nostra que prefereix una Catalunya espanyola, despersonalitzada, “globalitzada”, contra tots ells la lluita nacionalista hi serà present.

fatxes1 fatxes2 fatxes3

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats

Demanda contra el govern espanyol. 2003.

Demanda contra el govern espanyol

Hola companys,
no sé si n’esteu al corrent però en Josep Maria Terricabras ha presentat una demanda judicial contra el govern espanyol i concretament contra José Maria Aznar, per vulnerar la constitució espanyola pel què fa a l’ús i protecció de les llengües de l’Estat espanyol. Segons Terricabras, la gota que ha fet vessar el got ha estat la frontal oposició de l’executiu espanyol a l’acord que el Tour i Batasuna havien arribat per tal que l’euskera fos present en les etapes on la competició passava per territori basc.

Paral·lelament, el programa Catalunya Nit de Catalunya Ràdio, dirigit per en Gaspar Hernàndez, està recollint les adhesions de tots aquells ciutadans i ciutadanes que vulguin donar el seu suport a la iniciativa de Terricabras.

Les adhesions s’han d’enviar a:
catalunyanit@catradio.com

Deixa un comentari

Filed under Activitats

Consulta popular a la Unió Europea, participa!. Juny 2003.

Consulta popular a la Unió Europea, participa!

La presidència grega de la UE promou una consulta popular mitjançant vot electrònic. Les preguntes seleccionades seran presentades a la Cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE a Tessalònicael proper 21 i 22 de juny.

Les qüestions finalistes s’han penjat a internet i en destaca una de catalana (des d’Spain) a l’apartat “Ampliació de la UE”:

Soy ciudadana de Barcelona, y como catalana desearia que se preguntara sobre el uso y el reconocimiento oficial de las lenguas minoritarias.

Sóc catalana i visc a Barcelona. M’agradaria que l’Unió Europea dones suport i reconeixement oficial de la meva llengua. Crec que fora bo una consulta sobre aquest tema.

Paga molt la pena de participar-hi. De moment la pregunta de la catalana ha rebut el 89% de tots els 55864 vots emesos fins ara A votar també! És un moment. Clica aquí,

http://evote.eu2003.gr/evote/evoices.aspx?setid=11&languageid=5

i busca la pregunta. És l’avantpenúltima.
Ah! I feu córrer aquest missatge, si us plau!

Deixa un comentari

Filed under Activitats

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana. 17 de març del 2010

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana

Un cop més El Triangle escup les seves mentides contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana:

– Amb quin nom han batejat els crítics de Reagrupament l’estratègia per no ser escombrats?

Operació Gol-Sud. Sembla que és un nom ideat per militants procedents d’Unitat Nacional Catalana, molts d’ells exBoixos Nois, que en els seus orígens es reunien al gol sud del Camp Nou i que estan en contra que hi hagi un enteniment entre Joan Laporta i Joan Carretero, per l’odi manifest que professen contra el president del Barça.

El Triangle –

Tot l’article traspua manipulació, falsedat i engany, Unitat Nacional Catalana ha donat recolzament a Reagrupament des del seu naixement com associació, públicament ha donat el seu suport a Joan Carretero i si es decideix una candidatura conjunta independentista amb en Joan Laporta ens hi posicionarem a favor i treballarem per què l’independentisme arribi al Parlament.

El Triangle juga a manipular i mentir, intentar crear divisions o no hi son.
Un cop més Unitat Nacional Catalana referma el seu recolzament amb el projecte de Reagrupament amb el lideratge de Joan Carretero.

Barcelona, 17 de març del 2010

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

“NUNCA MÁIS”

“NUNCA MÁIS”

Es el crit d’un poble indignat i sotmès en una nova crisis, davant d’una nova catàstrofe petrolera a les seves costes. El poble gallec va sortir al carrer el passat diumenge sota el lema “Nunca Mais”. Va ser un clamor sense precedents, contra la marea negra i contra la nefasta gestió del govern.
Des de Galícia i des d’arreu es demanen responsabilitats, Galícia no compta per l’estat espanyol, i Fraga i la Xunta (del PP) no exerceixen com autoritats del seu país. Els cas del “Prestige” es un exemple dramàtic d’indefensió, desgovern i negligència que pateixen els gallecs, i que tants cops ha denunciat el seu nacionalisme.
Després de diversos esdeveniments similars a les costes gallegues (Urquiola, Mar Egeo, Casón, Polycommander, Andros, Erkowit, …), tan el govern del PP com la Xunta, no han pres mesures per evitar aquestes catàstrofes econòmiques i ecològiques, ni han ideat plans d’actuació immediats per emergències de caràcter catastròfic, com la que està succeint ara. Així doncs, ara es el moment, i no sol des de Galícia sinó d’arreu de la península de demanar responsabilitats dels fets ocorreguts, i exigir la immediata dimissió de les autoritats que amb la seva ineficàcia i irresponsabilitats han permès que l’accident tingués les pitjors conseqüències.
A la catàstrofe, es poden afegir diversos fets i reaccions de membres de PP, que encara empitjoren més la seva incompetència, com són les declaracions dels ministres Cañete, Rajoy i el de medi ambient, les caceries i les presentacions de llibres del Sr.Fraga , en plena crisis “da Costa da Morte”.

ELS CATALANS AMB EL POBLE GALLEG

Xavi Vallès

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

ATUREM L’ESPANYOLITZACIÓ. 11 de setembre del 2002.

ATUREM L’ESPANYOLITZACIÓ

forapp

Aquest Onze de Setembre hem de denunciar la progressiva campanya d’espanyolització que tant el PP com el PSOE estan duent a terme per sotmetre encara més el nacionalisme basc i català. Aquesta campanya no s’atura tant sols en les desqualificacions sinó que també actua tot il·legalitzant organitzacions polítiques, negant el traspàs de competències pactades als estatuts d’autonomia, impedint una representació adequada de Catalunya i Euskadi a Europa i als fòrums internacionals, fins i tot en el terreny esportiu.

Al País Basc l’aliança anti-basca té moltes cares, per un costat intenta desprestigiar tot el nacionalisme identificant-lo amb terrorisme, els nacionalistes del Partit Nacionalista Basc i d’Eusko Alkartasuna són comparats amb els grups violents tot intentant crear un bloc “democràtic” i un altre de “totalitari”, òbviament el PP i el PSOE es consideren dintre del primer bloc i acusen a tots els nacionalistes de pertànyer al segon. Es vol identificar els “demòcrates” amb “constitucionalistes” i els “totalitaris” amb els nacionalistes.

Aquesta campanya espanyolitzadora que fàcilment podem definir com una persecució contra tota forma de nacionalisme no-espanyol no es portada a terme sols pel PP, sinó que el PSOE s’hi afegeig amb totes les seves forces. El suposat nacionalisme català de CiU no té cap interès en combatre aquesta campanya, la seva dependència envers el PP cada cop és més gran i sols fa alguna declaració “radical” quan s’acosta l’Onze de Setembre o quan les bases comencen a destapar l’olla dels trons de la indignació. Per altra part altres col·lectius que també s’anomenen nacionalistes no tenen cap vergonya en pactar a Madrid amb la delegació catalana del PSOE, tot argumentant una suposada entesa progressista, com si el PSOE no hagués demostrat ja fa molts anys que no és d’esquerres ni progressista sinó una confluència d’interessos econòmics i de poder, que no varen tenir cap escrúpol a l’hora de fer servir el terrorisme d’estat per combatre ETA.

Però no sols és en el terreny polític que aquesta campanya nacionalista espanyola cau sobre el nostre país, les representacions del nacionalisme espanyol més carrincló i desfasat són mostrades com símbols d’un suposat subconscient col·lectiu espanyol, des dels mitjans de comunicació espanyols i els que haurien de ser catalans som bombardejats amb la suposada “grandesa” de l’orgull de ser espanyol, no importa que sigui en el terreny esportiu o als espectacles musicals: Espanya és “una i gran” i ens hem de sentir orgullosos de ser espanyols, quina aberració! Els catalans estem colonitzats per un poble que no ha sabut mai crear riquesa sinó fos expoliant altres pobles, un poble que ha fet valer la superioritat de les armes per colonitzar i imposar el seu idioma i suposada cultura.

Denunciem l’espanyolització que ens està caient a sobre, ens hem de sentir orgullosos de sentir catalans, som un poble que estimem la llibertat però en primer lloc la nostra, la llibertat de ser catalans tot vivint a una Catalunya Lliure i Catalana.

11s20025

11s20023

11s20022

11s20021
Secretariat Nacional
UNITAT NACIONAL CATALANA

correu@unitat.org

Deixa un comentari

Filed under Activitats

Els conflictes dels nostres immigrants

Els conflictes dels nostres immigrants

La immigració il·legal, problema general del món industrialitzat, té a Espanya una característica única: ser protestatària. O dit amb més cruesa, ser descarada i agressiva.

Un aclariment abans de seguir. Aquí no es tracta de confrontar misericòrdia i dret; el dret a la supervivència i el dret de cada societat, de cada país, i fins i tot de cada persona, a regir-se com millor li sembli. Això és tema de moral, per una banda, i de bon govern, per l’altra.

El que s’aborda aquí és la peculiaritat espanyola de transformar un problema humanitari en una agressiva demanda social… o, probablement, en una basa política. I és que de pressió immigratòria en pateixen en una mesura més o menys gran tots els països rics, des de països d’alt cens com Alemanya, els Estats Units i la Gran Bretanya fins a països petits com ara Dinamarca o Suècia. Però en cap es dóna la paradoxal situació que els que hi entren il·legalment, infringint la legislació dels respectius Estats, s’envalentonin i facin manifestacions, tancaments o acampades a la brava per exigir una situació jurídica avantatjosa a la qual legalment no tenen cap dret.

I no és que Alemanya, Itàlia o Dinamarca no tinguin greus problemes socials i d’ordre públic amb els seus immigrants. Més ben dit, amb els seus treballadors estrangers temporals, perquè, a diferència del cas nord-americà, a Europa la migració laboral es fa principalment amb el propòsit de retornar alguna vegada a la pàtria. En el cas d’Alemanya, per exemple, el problema va incidir freqüentment fins i tot en el terreny de la seguretat pública, al ser la RFA escenari d’actes terroristes duts a terme per faccions polítiques immigrants contra els seus enemics ideològics dels països d’origen. Però ni en els moments de passió i tensió màxima de kurds, iranians o turcs (per citar-ne alguns exemples) -amb les seves corresponents manifestacions al carrer, vagues de fam i fins i tot atemptats terroristes-, els actes de protesta no anaven dirigits contra el país d’acollida. Les queixes i les exigències les plantejaven els emigrants a Alemanya contra els governs patris. Com a molt, i en comptades ocasions, les manifestacions es feien contra el suport alemany a aquests règims.

Però a Espanya, als il·legals la política dels seus respectius països els interessa moltíssim menys -si és que tenen activada la consciència política- que la possibilitat de forçar la mà del govern amfitrió per accedir a un estatus al qual no tenen cap dret. Tan aviat com poden, o tan aviat com se’ls incita a fer-ho, transformen la seva indefensió en una exigència radical i reclamen amb tot l’escàndol que poden armar que se’ls atorgui justament el dret contra el qual acaben d’atemptar.

És una situació paradoxal, aberrant. Els infractors no apel·len a la pietat o a una tolerància de rerefons econòmic, sinó que exigeixen, a plena veu i amb tancaments en llocs públics, una cosa que és contrària a la legislació vigent i al més elemental dret de tot ésser i entitat: el de viure a casa seva com i amb qui vulgui. És com si en qualsevol vivenda hi entrés un grup de gent sense llar i, en comptes de demanar allotjament per favor, es posés a armar un gran escàndol exigint que se’ls cedissin el dormitori o el rebedor.

Com que és evident que els immigrants que vénen aquí estan necessitats, però ni són cínics ni estúpids, sorgeix la pregunta de com i per què es generen aquests actes de protesta, aquests desafiaments a les normes vigents. O ens hem de preguntar en què es diferencien els gitanos balcànics -o els camperols asiàtics, o els africans, etc.- que han vingut a Espanya dels seus connacionals de la resta d’Europa, que no desafien els governs amfitrions. Les respostes, si n’hi ha, no resulten gens evidents ni convincents. Això obliga a preguntar-se si la diferència no s’ha de buscar entre uns immigrants i uns altres, sinó entre els nostres diferents interessos polítics nacionals. Perquè sempre hi ha qui veu amb bons ulls les ensopegades de les autoritats, siguin les civils, eclesiàstiques, acadèmiques, etc.

Valentí Popescu. Periodista. Membre de la Fundació Catalunya Oberta.
Avui. 2 de juliol de l’any 2002.

Deixa un comentari

Filed under Nació Catalana

CONTRA EL PREU ABUSIU DEL GAS-OIL

CONTRA EL PREU ABUSIU DEL GAS-OIL

Unitat Nacional Catalana manifesta el seu suport  a les mobilitzacions de pagesos i pescadors i a les anunciades de transportistes i taxistes, per la rebaixa dels impostos sobre el gas-oil.

Considerem que l’augment del preu del gas-oil i la negativa del govern espanyol a negociar obliga i justifica als treballadors afectes a emprendre les accions necessàries de pressió, a fi de fer valdre els seus drets.

Per tant donem suport a les mesures presses i a les que democràticament decideixin emprendre, alhora que demanem comprensió i solidaritat al conjunt del poble del poble català.

Condemnem les agresions a manifestants i les detencions de destacats dirigents, produits pels atacs de les forces d’ocupació, sovint amb el vist-i-plau de la conselleria d’Interior de la Generalitat.

El govern d’Aznar demostra una vegada més el seu lligam amb el gran capital alhora que la seva llunyania dels interesos més bàsics de la població.

Si la Generalitat tingués les competències apropiades i no estigués lligada de peus i mans, no s’hauria donat aquest abús d’impostos, pensem si a més no estiguessim patin l’expoli al qual els espanyols ens tenen sotmesos.

Però no és l’únic atac. El PP lluita aferrissadament per destruir la nostra unitat com a nació (Països Catalans), contra la nostra llengua, la cultura i impulsant un allau migratori sobre la nostra terra d’efectes imprevisibles. Siguem conscients que la lluita dels pagesos i dels pescadors forma part de la lluita de tot Catalunya per redreçar-se política i econòmicament, en la via de la independència. Només alliberant-nos del jou espanyol podrem donar satisfacció a les justes aspiracions del nostre poble a viure dignament del seu treball i del progrés de la nació.

SOLIDARITAT AMB ELS PAGESOS I ELS PESCADORS !
FORA ELS IMPOSTOS DEL GAS-OIL !
FORA EL PP !
CONTRA ELS ABUSOS D’ESPANYA, NOMÉS UN CAMÍ:
LA INDEPENDÈNCIA !

Deixa un comentari

Filed under Comunicats