El pla Ibarretxe
1 // Lliure associació d’Euskadi i Espanya
El nou estatut començarà amb un preàmbul en què es recullen tres “pilars” i una declaració política. El primer pilar és la constatació que Euskal Herria és un poble amb identitat pròpia a Europa, encara que geogràficament estigui repartit en set territoris (les tres províncies basques, Navarra i el País Basc francès), articulats “en tres àmbits juridicopolítics diferents i ubicats en dos estats”. El segon pilar proclama que el poble basc té dret a decidir el seu futur i recull el dret d’autodeterminació. Com a conseqüència, el tercer pilar explica que el poble basc té dret a ser consultat sobre el seu futur, “respectant la decisió” de cada territori. La declaració política recull que els bascos manifesten la seva “voluntat” de formalitzar un “nou pacte polític” amb Espanya, basat en la “lliure associació” i en el desenvolupament d’un Estat “compost, plurinacional i asimètric”. Respecte al discurs que fa un any va pronunciar el lehendakari al Parlament basc per anunciar el seu pla, ara ha suprimit una referència important: llavors parlava de la “sobirania originària” del poble basc, fet que ha estat considerat una aberració pels partits constitucionalistes, que recorden que la Carta Magna espanyola diu que la sobirania recau en el poble espanyol. El juliol passat es va filtrar un dels esborranys amb què treballava Ibarretxe per preparar l’exposició d’ahir. El text al.ludia a la possibilitat que els bascos decidissin en referèndum “procedir a la segregació de l’Estat espanyol”. Però la frase no va aparèixer al final en el discurs d’ahir.
2 // Validesa oficial de la nacionalitat basca
“El poble basc existeix com a poble, amb una identitat pròpia, des de les albors de la història”, prossegueix la proposta. El text recull el reconeixement oficial de la nacionalitat basca “amb la mateixa validesa que la nacionalitat espanyola”. És a dir, totes dues seran compatibles, de manera que “no calgui renunciar a la nacionalitat espanyola per disfrutar de la basca i viceversa”. No concreta si seria possible renunciar a una de les dues.
3 // La Cambra de Vitòria podrà fer referèndums
El dret dels bascos a decidir el seu futur es materialitza així: el Parlament basc podrà regular i gestionar la realització de consultes mitjançant referèndums. Ibarretxe afirma que això és “coherent” amb la disposició addicional primera de la Carta Magna –“la Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals”– i “amb la voluntat democràtica d’autogovern de la societat basca”. En aquest punt, incorpora una apel.lació curiosa al dret comparat a l’assenyalar que, “de conformitat amb la sentència del Tribunal Suprem del Canadà”, s’afegeix el compromís de no exercir unilateralment el dret d’autodeterminació, sinó que hi ha l’obligació de “negociació i pacte” amb l’Estat. Per tant, si la consulta revela una “voluntat clara i inequívoca” dels bascos de canviar la relació o el model d’Estat, les dues parts “s’entendran compromeses” a negociar per aplicar el mandat de les urnes.
4 // Estructures polítiques conjuntes amb Navarra
El pla d’Ibarretxe reclama el dret dels ciutadans d’Euskadi, Navarra i el País Basc francès a establir els llaços “polítics” que considerin adequats sense més límits que la seva pròpia voluntat. En l’exposició d’ahir, el lehendakari es va referir a la possibilitat que es construeixin “projectes polítics o estructures polítiques conjuntes” entre Navarra i Euskadi (que ja no bateja, com l’any passat, com a “Comunitat Lliure Associada d’Euskadi”). No obstant, va insistir que només s’aplicaran en cas que els navarresos i els bascos ho decidissin “lliurement i democràticament”. “Primer, cadascú a casa seva; i després, tots junts”, va dir gràficament. No sense una certa ironia, Ibarretxe va recordar que la Constitució preveu la possibilitat que Navarra, si així ho desitja, s’incorpori a la Comunitat Autònoma Basca. La seva proposta, va advertir, “millora aquestes previsions en termes de respecte a la voluntat de les parts”. Pel que fa al País Basc francès, només reclama la capacitat de firmar “tractats i acords bilaterals”.
5 // Creació d’un Consell Judicial Basc
Si fa un any amb prou feines va exposar com serà, segons la seva proposta, el Poder Judicial basc, aquesta vegada Ibarretxe va revelar nombrosos detalls. Com passa amb els projectes d’Estatut que es plantegen a Catalunya, el lehendakari reclama que el Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi sigui l’última instància judicial al País Basc. Però, a més, el seu pla concreta que només es reservaria al Tribunal Suprem atribucions sobre unificació de doctrina i conflictes de competències i jurisdiccionals. Amb això, assegura, es respecta la unitat i independència jurisdiccional. A més, deixa clar que el Poder Judicial basc assumirà les competències que avui dia ostenta l’Audiència Nacional –terrorisme o delictes econòmics, entre altres– en els casos que afectin Euskadi. Així mateix, es crearà un òrgan de govern dels jutges propi del País Basc, que funcionarà “en col.laboració” amb el Consell del Poder Judicial. Aquest òrgan, que Ibarretxe anomena el Consell Judicial Basc, designarà el president del Tribunal Superior d’Euskadi, i serà competent en tot el que es refereix a la carrera, règim disciplinari i retribucions de jutges, fiscals, secretaris judicials, etcètera, “tenint en compte el caràcter preferent del coneixement del dret basc i de l’euskera”. Aquest Consell també nomenarà el fiscal en cap d’Euskadi. Ibarretxe no va ocultar que això suposaria canviar lleis orgàniques de l’Estat, però va subratllar que això no es pot considerar inconstitucional.
6 // L’Estat es reservarà la defensa i les duanes
Juan José Ibarretxe planteja un nou esquema de competències, que denomina “polítiques públiques”, per augmentar en “quantitat i qualitat” l’autogovern. Es ressenyen en primer lloc les exclusives de l’Estat. Segons la proposta, seran les següents: nacionalitat espanyola, estrangeria i dret d’asil; emigració i immigració; Defensa i Forces Armades; producció, comerç, tinença i ús d’armes i explosius; sistema monetari; duanes i aranzels; marina mercant; control de l’espai aeri i relacions internacionals, “sense perjudici” de les que se li reconeguin a Euskadi. S’explicita que a l’Estat també li correspon la responsabilitat de dictar la “legislació comuna” en matèria penal, mercantil i civil, i en relació amb la propietat intel.lectual i industrial i els pesos i mesures. 7 // Competències exclusives del País Basc El projecte del lehendakari adverteix que aquelles competències que no es reservin expressament a l’Estat correspondran a les institucions basques. Se citen com a polítiques exclusives les referides a la institucionalització interna; les educatives, culturals i lingüístiques; les d’hisenda i patrimoni, i les d’ordenació territorial, vivenda i medi ambient, així com les que afecten tant els recursos naturals com l’activitat econòmica i les polítiques socials i sanitàries. A més, Euskadi legislarà en totes les matèries que són de competència exclusiva i el dret emanat de les institucions basques serà l’únic dret aplicable, sense perjudici, “quan procedeixi”, d’aplicar el dret europeu. A més, s’adverteix que “l’Estat no es podrà” reservar la regulació per llei orgànica de competències i polítiques públiques atribuïdes a Euskadi. El projecte inclou un apartat especial per a tres polítiques públiques –les de seguretat, sociolaborals i de protecció social–, i dóna per suposat que s’hauran de materialitzar en un règim especial “de col.laboració” amb l’Estat. Se subratlla que la Comunitat d’Euskadi tindrà els seus propis pressupostos en matèria de Seguretat Social, que inclouran la recaptació de les cotitzacions socials.
8 // Euskadi tindrà veu pròpia a Europa
La proposta reivindica que Euskadi “té dret a participar amb veu pròpia” a Europa i al món. Estableix que el nou Estatut recollirà la capacitat per defensar els interessos i les competències d’Euskadi davant els organismes que correspongui, i que els representants de les institucions basques formaran part de les delegacions de l’Estat al Consell de Ministres de la Unió Europea en aquells temes relacionats amb competències exclusives. Es fixa també que l’Estat ha de garantir a Euskadi la capacitat de poder accedir al Tribunal Europeu de Justícia, i que la comunitat es transformarà en circumscripció electoral única per a les eleccions al Parlament Europeu. A més, es reconeixerà el “caràcter oficial” de les delegacions i oficines d’Euskadi a l’exterior, i es permetrà a les institucions basques la firma de convenis i protocols amb institucions i organismes internacionals. Es contempla, de la mateixa manera, que Euskadi “autoritzi” l’Estat a firmar tractats si aquests es relacionen amb competències exclusives.
9 // Un fòrum bilateral per prevenir els conflictes
El projecte recull de forma específica que el nou Estatut ha d’incloure garanties perquè cap de les parts el pugui interpretar de forma unilateral. D’aquesta manera, articula una sèrie de mesures encaminades a assegurar que l’Estat respecti el que s’ha acordat. Esmenta que una comissió Euskadi-Estat es constituirà en “fòrum de diàleg polític bilateral” per prevenir conflictes i harmonitzar polítiques públiques. A més, proposa que el Tribunal Constitucional disposi d’una “sala específica” encarregada de resoldre els conflictes en què les institucions basques siguin part, i avança que els membres d’aquesta sala seran designats “de forma paritària” pel Tribunal Constitucional i pel Parlament basc. El nou Estatut haurà d’incloure, a més, el compromís de l’Estat de “no aplicar mesures coercitives” que suposin la suspensió unilateral d’actuacions basques. Amb fidelitat a les línies ja avançades, s’arbitra un nou procediment per modificar i actualitzar l’Estatut. Com ara, serà necessària la majoria absoluta de la Cambra i l’obertura d’un procés de negociació amb l’Estat. Les Corts i el Parlament basc li hauran de donar la seva aprovació posterior per culminar en un referèndum, però la novetat és que si l’Estat no s’avé a un acord, la proposta es podrà sotmetre igualment a consulta, de manera que si la societat basca el ratifica, serà necessari un nou procés de negociació amb l’Estat per incorporar “la voluntat democràtica de la societat basca en l’ordenament jurídic”.
10 // Referèndum l’any 2005 si no hi ha violència
El Govern basc aprovarà el projecte de llei el 25 d’octubre i el remetrà al Parlament de Vitòria. La Cambra establirà un procediment de debat que, segons demana el lehendakari, Juan José Ibarretxe, haurà de ser singular perquè no es tracta d'”un projecte de llei ordinari com la llei de carreteres”. El mes de setembre del 2004 s’hauria de votar la proposta que surti del debat. En aquell moment, i si obté la majoria absoluta requerida (38 vots, i el Govern actualment només en disposa de 36) es començaria a negociar amb l’Estat durant un temps “que no seria superior a sis mesos”. Tant si hi ha acord amb l’Estat com si no, el projecte se sotmetrà a consulta “en un escenari d’absència de violència i sense cap tipus d’exclusions”.
Catalunya Catalana 