Congrés Nacional d’UNCat. 12 de desembre del 2009.
El proper 12 de desembre celebrarem el Congrés d’Unitat Nacional Catalana, el farem a Barcelona i demanem als militants que hi vulguin assistir que escriguin a correu@unitat.org per rebre la documentació i confirmar la seva assistència.
Recordem que cal estar al dia de la quota de militant per poder-hi assisitir.
L’ordre del dia serà comunicat per correu electrònic a tots els militants que hagin confirmat la seva assistència.
Filed under Activitats
Unitat Nacional Catalana en homenatge als patriotes que lluitaren per la llibertat de Catalunya convoca els següents actes:
Dia 10 de setembre del 2009
22’00h
Acte d’Homenatge, ofrena floral i parlament al monument a Josep Moragues situat a la Plaça Palau, entre el Passeig Nacional i l’Avinguda Icària, just darrera l’Escola de Nàutica del Pla de Palau
24’00h de la nit
Acte d’Homenatge al Fossar de les Moreres en record dels patriotes que van deixar la vida defensant la ciutat de Barcelona de les tropes franco-espanyoles el 1714.
Dia 11 de setembre
8’00 h del matí
Trobada al monument a Rafael de Casanova per assistir a les ofrenes dels diferents partits i instal·lar la nostra parada a la Ronda de Sant Pere, on es podrà adquirir el nostre material oficial aixi com el darrer número de la revista Pàtria.
Convoquem als nostres militants i simpatitzants als actes convocats per Reagrupament
Unitat Nacional Catalana – 5 de setembre de l’any 2009.
Filed under Activitats
3er Aplec de la Unitat. Dia del Partit. Montgrony. 5 de Juliol del 2009.
Consolidant l’Aplec de la Unitat, Dia del Partit, Unitat Nacional Catalana UNCat ha aplegat a militants al Santuari del Montgrony per tercer any consecutiu.
Durant l’acte en Pol Regàs ens va distreure amb la seva música i cançons, després Maria Gol ha recitat unes enceses poesies patriòtiques, han estat paraules emotives segellades amb el Cant del Poble de Josep Maria de Segarra.
La part política ha estat portada a terme pels parlaments d’en Roger Lluís membre del Secretariat Nacional, d’en Jaume Font de les Joventuts d’Unitat Nacional CatalanaNosaltres Sols! i Xavier Andreu membre, també, del Secretariat Nacional.
Vàrem voler que aquest any l’acte servís per fer un homenatge als companys Manel i Leo que foren ferits el darrer Onze de Setembre quan un nombrós grup de provocadors va atacar als companys d’UNCat, els hi va ser ofert un anell en plata realitzat pels companys d’UNCat i numerat en edició limitada; en Manel i en Leo reberen els números 1 i 2.
Vàrem acabar amb un dinar de germanor .
Us hi esperem!
Parlament de Jaume Font
Responsable de les Joventuts d’Unitat Nacional Catalana Nosaltres Sols!
Discurs a la Nació
L’indret on ens reunim avui per a fer aquest exercici de germanor lliga molt bé per reflexionar sobre els nostres orígens i sobretot per reflexionar sobre la necessitat de seguir en la tasca que porta fent Unitat des dels seus inicis i de la necessitat de seguir amb el projecte identitari.
Ara estem immersos en aquest projecte que es diu Reagrupament i tot és a les beceroles, tot està per fer i tot és possible -com deia aquell-, però el que està clar és que ara més que mai hem d’incidir sobre el projecte per no cedir ni una parcel·la sobre aquells que no saben cap on ha d’anar la cosa, els que ja els estaria bé la independència sense més condició de la mateixa independència… i per això precísament és tant important que el nacionalisme identitari -nosaltres- hi incidim tant directament, perquè sabem d’on venim, quins són els nostres orígens i què volem ser enfront dels qui han donat tantes voltes que es van quedar amb la màxima de la independència i pel camí varen oblidar perquè volien la independència.
L’altra dia algú em recordava que som gregaris per naturalesa, que l’home s’agrupa amb els seus semblants i aquesta és l’arrel del conflicte, que legalment des de fa ja tres ignominiosos segles ens volen agrupar contra naturalesa amb una gentussa que no ha fet res més que donar-nos pel sac!
El conflicte Catalunya-Espanya ha de ser per força un conflicte catalans-castellans perquè genuïnament la creació d’aquesta ingomínia anti-natura que és Espanya és la imposició d’una idea autoritària d’un poble sobre un altre. Ara més que mai el nacionalisme identitari -nosaltres!- hem de coartar tota quanta quota de castellanots vulguin posar al capdavant d’un projecte independentista per coherència amb el propi independentisme.
Catalunya és Catalunya perquè hi ha catalans i ser catalans vol dir no ser castellans! -ni cap altra cosa. Per això és tant important que seguim vius en aquesta batalla, perquè som el rovell de l’ou que tenim clar el que és Catalunya i el que no pot ser Catalunya, o més ben dit, que tenim la consciència que Catalunya pot deixar de ser Catalunya i no pot ser que aquests succedanis de polítics ens alliçonin amb el fet que els castellans que viuen a Catalunya també són catalans!…
El nostre projecte no pot desaparèixer per molt Reagrupament o partit transversal que hi hagi perquè mal que ens pesi hem de cobrir un buit importantíssim que és la conscienciació mateixa sobre el fet que Catalunya és i ha de ser dels catalans i que els catalans som el que som i no som el que no som; ni podem tampoc donar ales perquè al capdavant del país hi hagi gent no-catalana en el sentit més crú de la paraula. En definitiva, l’independetisme identitari ha de seguir perquè si no hi ha indentitat no hi ha país i si no hi ha país que algú m’expliqui perquè collons volem la independència!
M’agradaria, per acabar, exaltar una mica els ànims explicant dues anècdotes contra tota l’oratòria derrotista, pactista i tota quanta patoleia que ens ha -o ens vol!- reduïr a aquest estat d’hivernacle i del pensament comú que diu els catalans som un poble submís i mesell… Són dues anècdotes d’entre tantes que circulaven temps era temps sobre el Principat i la fama que tenien els catalans que el feien un poble de gent violenta, guerrera, sediciosa d’alçaments i revoltes i que feia que reis, ducs i marquesos no goséssin trepitjar-lo.
Aquestes anècdotes relaten -explicaven els prelats- perquè la muntanya del Tibidabo té tal nom. Una d’elles explica que el diable va portar Jesús a la muntanya del Tibidabo perquè veiés els regnes del món i temptar-lo amb el seu domini a canvi que l’adorés i el nom vé del principi d’allò que asseguren que li va prometre allà: Tibi dabo omnia regna mundis si cadens adoraveris me… L’altra explica que Llucifer, abans de lliurar-se al mal voltava per la terra amb Déu i que un dia els dos van arribar al cim d’una muntanya propera a on avui és Barcelona i des de la qual van contemplar la plana que s’estenia als seus peus, una plana en la qual Nostre Senyor va preveure que hi hauria una gran ciutat…, a banda de preveure possiblement el camí que prendria l’àngel que el seguia, ja que aleshores va preguntar-li si s’estimava més la glòria del cel o ser l’amo d’aquella ciutat encara inexistent, i com que Llucifer va escollir això últim Déu va respondre-li: Tibi dabo, Te la dono, per la qual cosa aquella muntanya on van ser du aquestes paraules com a nom i a Barcelona se li aplicava el qualificatiu de ciutat del diable.
Bé, aquests relats evidentment tenen la credibilitat que cadascú des de les seves creences vulgui donar-li però amb això només volia dir que hem de recuperar l’esperit de les històries que corrien temps era temps pel país que feia que la gent de Castella i d’arreu ens tingués com a poble endiablat i s’esporuguíssin només de pensar que havien de posar un peu a Catalunya tot alimentant supersticions i històries que ens ens avalaven com a gent lluitadora i guerrera dignes dels dominis del propi diable i que només amb aquest esperit vencedor guanyarem la batalla, una batalla que indefectiblement hem de guanyar perquè tenim la raò i perquè només hi ha una sortida: la victòria!
Intervenció d’en Roger Lluís i Gol
Membre del Secretariat d’Unitat Nacional Catalana
Benvinguts al 3r aplec de la Unitat, el Dia del Partit d’UNCat.
Unitat Nacional Catalana sempre ha agafat com a referent per a la formació de la seva militància i per a la catalanització de Catalunya a formacions nacionalistes dels anys 20 i 30 com Nosaltres Sols!, Estat Català, Palestra , nom que utilitzen actualment les nostres Joventuts.
Som d’un partit que va néixer arrel de l’aportació de gent que veníem d’Estat Català, el PI, JERC, JNC, PSAN i també d’ex-militants de Catalunya Lliure. Precisament el Gener de l’any 2000 es va fer l’acte fundacional d’Unitat Nacional Catalana a Badalona.
Aquest any entre d’altres coses UNCat ha impulsat aquest any juntament amb els companys del PRC la Conferència independentista, una conferència de debat entre més de 30 organitzacions, associacions i partits polítics vam debatre sobre l’objectiu comú, la independència, sense tirar-nos els plats pel cap, un fet probablement únic en els últims 25 anys.
Des dels inicis d’Unitat sempre hem cregut fermament en la necessitat de que aparegui a la palestra política una formació independentista unitària que defensi per sobre de les ideologies polítiques l’assoliment de la independència de la nostra Catalunya. Sempre hem tingut clar que per sobre de la ideologia política hi ha Catalunya i l’assoliment de la seva llibertat. Sempre hem defensat que sigui quina sigui la nostra posició en la societat, ja siguin miners , infermeres, doctores, professors, empresaris, enginyers, científiques, etc… tots ens uneix un objectiu,tots compartim els mateixos anhels de llibertat. No se si aquesta formació serà Reagrupament. Potser si el temps ho dirà. El que si que sé és que CIU i ERC han estat al govern i no és que hagin tingut els… bé la valentia de trencar amb Espanya i pel que sembla no la hi tindran mai, sinó apareix algú que els faci tremolar de debò la cadira i els tregui d’aquest apoltronament.
No se quina serà l’eina, probablement Reagrupament sigui la que està més ben situada en aquests moments per a torpedinar aquests dos grans partits que en el seu dia van ser capaços de mobilitzar la massa nacionalista catalana. Els uns als anys 30 els altres als 80. El que si és clar és que actualment el poble ja en comença a estar fart d’aquests polítics que s’omplen la boca de promeses de llibertat i que després com tots sabem, pacten amb el nostre enemic natural, Espanya. El poble català comença a donar-los l’esquena, o si més no, veu que aquests que tant ens van prometre amb prou feines ens poden mirar a la cara amb dignitat. Diuen que són els dos partits d’obediència purament catalana, que són els de casa i porten gairebé 30 anys tirant-se els plats pel cap. Senyors de CIU i d’ERC tant els costa posar-se d’acord quan tots saben de l’enemic comú?
Això si, el que si és ben cert és que aquí n’hi ha uns que s’han folrat amb aquesta conjuntura sabeu de qui parlo oi? Bé òbviament apart d’aquests polítics d’ERC i CiU… són els venedors de plats de llenties.
Com he dit, potser Reagrupament sigui una bona l’eina per ajudar a alliberar-nos del jou d’Espanya. Una Espanya paràsita, explotadora i anihiladora. Una Espanya històricament devastadora per Catalunya.
Cal doncs que busquem, trobem i afrontem amb valentia una solució definitiva a la qüestió espanyola.
I és que si companys, som molts, moltíssims, som una àmplia majoria els ciutadans de Catalunya que cada cop veuen més clar que a Espanya no hi fem res, no per què no ens hi vulguin, que també, sinó perquè no en traiem absolutament res de pertànyer a un estat de lladres, d’aprofitats, i d’exterminadors de cultures i ètnies. Espanya no ens aporta res, només misèria i desgràcies. I en aquest sentit defujo dels discursos pessimistes que diuen que d’independentistes en som quatre. Fa anys que vaig abandonar els discursos pessimistes. Per guanyar primer de tot has de creure en la victòria. Volem jugar oi? Doncs juguem per guanyar o quedem-nos a casa. Nosaltres els d’UNCat, estem i estarem sempre al Front, al front moltes vegades s’està sol, gairebé sempre, i també ho sabem, vaja si ho sabem. Per sort al front te n’adones de qui és el teu company i fas amics i companys que saps que seran per sempre, la teva família, la família d’UNCat i a mesura que avancen els anys, puja més forta i unida; i és en aquest camí cap a la victòria final hem començat a fer nous amics de fora de les nostres files, com són els nostres companys del Partit Republicà Català.
Tot i això també he de dir que moltes vegades tot queda aquí, en pura xerrameca i prou, en independentisme de boqueta. De tots és sabut que dins de les files d’aquests dos partits que he esmentat hi ha independentistes, si, hi ha dirigents que se’n declaren, però en cercles reduïts, en la intimitat i després , quan veuen que caldrà treballar molt per assolir aquest objectiu no triguen ni deu minuts a llençar-nos a sobre les galledes d’aigua i defensar que no ens enganyem “que la independència és inviable”. Doncs que s’ho facin mirar, perquè tenen un greu problema. Perquè el poble comença a passar literalment d’ells.
Desgraciadament doncs, això demostra que encara som molt pocs, en relació al potencial real que existeix, els que creiem que el somni de la independència pot fer-se una realitat, , i això també és una bona notícia .És aquí on hi entra una peça clau i necessària , la gent d’Unitat. Els 33, els patriotes de socarrel, que no et pregunten d’on vens, o de quin color polític ets o a qui votes, són gent que només tenen un objectiu i és de que mentre estimis la terra catalana i per tant en desitgis la seva llibertat, al teu costat estaran. Si, som els 33. Gent que viu i ensenya sense complexes la seva catalanitat allà on va. Som gent normal, patriotes que tenen clar que és el fet d’existir un “esperit col·lectiu”, el que els romàntics alemanys anomenaven un “esperit del poble”, en definitiva, el sentiment dels membres de la comunitat de sentir-se membres d’una unitat que sense “ells” (els homes i dones de la nació) no existiria, però que “ells” tampoc no existeixen sinó estiguessin inserits en una comunitat nacional, la catalana.
Patriotes sense complexes això és el que Catalunya necessita. Ens necessita, calen més 33. La feina està allà fora, cal reclutar-ne més i més cada dia. Aquesta és la nostra feina i ho tenim molt clar. El remei contra els sectarismes, quintacolumnistes, en definitiva, enemics de Catalunya, és molt clar, calen més 33, calem més 33.
Unitat Nacional Catalana passi el que passi en els escenaris polítics propers ha de seguir existint i exercint de punta de llança del nacionalisme identitari. Una organització com la nostra és totalment necessària per preservar i estendre la catalanització de la nostra Pàtria. El temps ens ha donat la raó. Des dels inicis ens hem centrat la defensa aferrissada d’un nacionalisme desacomplexat que refusa la dicotomia de les dretes i les esquerres per a assolir la plena independència.
Per una Catalunya lliure i catalana visca els 33, visca Unitat Nacional Catalana!
Aquest any és un any de canvis, Unitat Nacional Catalana ha apostat per recolzar Reagrupament com candidatura electoral que aplegui d’una manera transversal el independentisme català.
Al ser transversal ja sabem que ens trobarem a gent que no pensa com nosaltres, ser independentista no implica ser nacionalista. Però per nosaltres justament el més important és definir-nos com nacionalistes més que no pas com independentistes.
Potser Reagrupament esdevindrà un partit polític, molts cops la definició de partit va lligada a eleccions, si així succeeix i Reagrupament es converteix en un partit polític UNCat haurà de redefinir-se, decidirem en un Congrés si ens constituïm en associació o organització política.
Estem segur que molts voldrien que UNCat desapareixés del mapa polític. Si seguim les hemeroteques de molts diaris, digitals o no, com e-noticies o El Triangle veurem que contínuament ens difamen i insulten.
Potser per què representem un nacionalisme que ells odien. Des de l’extrema esquerra més radical a la dreta més conservadora es troben còmodes en una societat multicultural on el català sigui una més de les cultures existents.
Justament és aquest el punt primordial que dona raó de ser a UNCat, la defensa d’un model de societat on el català sigui el idioma vehicular i la nostra cultura la natural del país.
Aquesta lluita que des d’UNCat portem a terme contra la multiculturalitat malauradament no és compartida per una part del nacionalisme català, fins i tot ens trobarem companys que no ho entenen així, son els mateixos que aplaudeixen quan un xarnego diu que “yo también quiero la independencia de Cataluña”. Nosaltres no podem acceptar un independentisme en castellà, el independentisme és una eina, el nacionalisme un sentiment.
Ens definim com identitaris, això no suposa l’adscripció a cap corrent política europea, si ho fem, definir-nos com identitaris, és per deixar ben clar que lluitem per preservar la identitat del nostre poble.
Els darrers anys el no-nacionalisme independentista ha inventat definicions, potser la més ridícula ha estat la de independentisme social. Així es defineixen els que consideren que la nació està formada pels que viuen i treballen al país, la llengua i la cultura son elements adjutants i poden esdevenir nexes d’unió però mai consideren que la nació és un ser viu de per se, que la nació te ànima, te esperit. La nació és la suma de molts factors, la població, la llengua, la cultura, les tradicions, el folklore, la gastronomia, la mitologia i sobretot un element irracional però definitiu, alguns parlen d’ elan, és l’esperit col·lectiu d’un poble.
Els sers humans ens sentim membres de la nostra família i més enllà de la nostra nació. Si ens desarrelem, si perdem la nostra família, si deixem o perdem la nostra pàtria ens trobem sols, ens despersonalitzem.
No hi ha res més deplorable que una persona que ha perdut la seva família o la seva pàtria.
Justament la globalització produeix aquest efecte, tota una legió de nous pàries, sense pàtria, cerquen treball lluny de casa seva, així neixen les societats multiculturals, fredes, orfes de referències… i Catalunya està en vies d’esdevenir-hi.
Enfront això sols hi caben dues possibilitats, o resignar-nos i acceptar que el corrent de la història ens aboca per un fatal determinisme a una societat multicultural, on el català és una més de les moltes cultures residents al nostre país, o lluitar per una Catalunya Catalana i Lliure.
Hem de defugir immobilismes, sabem que una nació és un element dinàmic, tot organisme viu te la qualitat i la funció de la dinàmica, per contra l’estàtica defineix els elements morts.
La nació és un concepte dinàmic per què neix, es transforma i mort.
Si fem un paral·lelisme entre els conceptes de civilització i nació i seguim les teories d’Arnolt Toynbee, després continuades, a casa nostra pel patriota Josep Maria Batista i Roca veurem com tota civilització segueix un procés, en un moment donat neix quan un col·lectiu humà s’uneix sota un esperit col·lectiu, poc a poc els elements de llengua, cultura, espai geogràfic van conformant la nació i permeten la seva continuïtat tot donant uns elements d’unió i identitat.
Al segle X Catalunya va començar a caminar sola, amb els segles s’ha anat transformant, anàvem integrant les diferents aportacions i entre altres elements la religió també esdevenia eix vertebrador. Catalunya creixia.
Els darrers anys totes les alarmes han saltat, l’allau immigratori ha superat les previsions més pessimistes, i l’assimilació te els seus límits, malgrat que Catalunya s’ha distingit sempre per la seva capacitat assimiladora el repte actual ens desborda, només un poble consolidat amb un poder polític real te possibilitats d’integrar les diferents aportacions humanes i culturals que s’hi afegeixin. I Catalunya no te poder real…
En aquest punt és on entra el paper d’UNCat, no ens enganyem, nosaltres som una petita formació, però el nostre missatge arriba mes enllà, durant aquests nou anys UNCat ha llençat quasi bé en solitari el missatge d’unitat, de la necessitat d’un referent transversal i unitari del nacionalisme català que s’allunyi de la diferenciació entre esquerres i dretes. En aquest moments Reagrupament ha recollit el missatge i esdevé aquest referent electoral.
Però la tasca d’UNCat ha anat més enllà, hem preservat els símbols tot reivindicant l’estelada blanca i la Creu de Sant Jordi, hem trencat tabús tot parlant de la immigració quan la resta del nacionalisme amagava el cap sota l’ala, o encara pitjor, argumentava que aquesta ens portaria a una nova i desitjada Catalunya mestissa, culturalment parlant, per tant multicultural. La política d’immigracions massives com eina per despersonalitzar els pobles ha de ser denunciada, ha estat una eina dels ocupants espanyols i l’han emprat per dissoldre Catalunya. Però ens trobem sols en aquesta denúncia, el nacionalisme català és massa poruc per parlar clar, de casa en dintre te molt clar que la immigració descontrolada és un gran perill, però amb hipocresia calla de portes enfora.
La nostra feina no ha acabat, hem de seguir lluitant per preservar la nostra identitat, no hem de creure que la nostra feina hagi acabat, cal treballar i lluitar molt per aconseguir que els catalans recuperem l’orgull de ser-ho. Si perdem la batalla es pot iniciar el procés de decadència de la nació i en definitiva de la seva mort.
No s’ha de confondre independentisme amb nacionalisme, ara tenim un projecte independentista transversal en clau electoral però cal que el seu nacionalisme sigui fort, ofensiu si és necessari.
Els militants d’UNCat no som polítics, no estem avesats al joc electoral i a ser políticament correctes, els militants d’UNCat som soldats de la Pàtria i aquesta milícia ha de seguir lluitant fins assolir un primer objectiu: que el nacionalisme català no sigui purament lingüístic i cultural, sinó que lluiti per preservar la nostra identitat i blasmi de la multiculturalitat que ens amenaça.
Els nostre nacionalisme no és de negociació, ho volem tot. Justament un dels mals del nostre poble és el pactisme, perdent en cada negociació bous i esquelles, nosaltres els militants d’UNCat no aspirem a càrrecs i per tant no tenim les mans lligades pels pactes i els entreguismes.
Com he dit hi ha molta feina a fer. Som Soldats de Catalunya i com a tals lluitarem fins assolir una Catalunya Lliure i Catalana.
Intervenció d’en Xavier Andreu i Prat
Membre del Secretariat d’Unitat Nacional Catalana
Soldats de Catalunya
Aquest any és un any de canvis, Unitat Nacional Catalana ha apostat per recolzar Reagrupament com candidatura electoral que aplegui d’una manera transversal el independentisme català.
Al ser transversal ja sabem que ens trobarem a gent que no pensa com nosaltres, ser independentista no implica ser nacionalista. Però per nosaltres justament el més important és definir-nos com nacionalistes més que no pas com independentistes.
Potser Reagrupament esdevindrà un partit polític, molts cops la definició de partit va lligada a eleccions, si així succeeix i Reagrupament es converteix en un partit polític UNCat haurà de redefinir-se, decidirem en un Congrés si ens constituïm en associació o organització política.
Estem segur que molts voldrien que UNCat desapareixés del mapa polític. Si seguim les hemeroteques de molts diaris, digitals o no, com e-noticies o El Triangle veurem que contínuament ens difamen i insulten.
Potser per què representem un nacionalisme que ells odien. Des de l’extrema esquerra més radical a la dreta més conservadora es troben còmodes en una societat multicultural on el català sigui una més de les cultures existents.
Justament és aquest el punt primordial que dona raó de ser a UNCat, la defensa d’un model de societat on el català sigui el idioma vehicular i la nostra cultura la natural del país.
Aquesta lluita que des d’UNCat portem a terme contra la multiculturalitat malauradament no és compartida per una part del nacionalisme català, fins i tot ens trobarem companys que no ho entenen així, son els mateixos que aplaudeixen quan un xarnego diu que “yo también quiero la independencia de Cataluña”. Nosaltres no podem acceptar un independentisme en castellà, el independentisme és una eina, el nacionalisme un sentiment.
Ens definim com identitaris, això no suposa l’adscripció a cap corrent política europea, si ho fem, definir-nos com identitaris, és per deixar ben clar que lluitem per preservar la identitat del nostre poble.
Els darrers anys el no-nacionalisme independentista ha inventat definicions, potser la més ridícula ha estat la de independentisme social. Així es defineixen els que consideren que la nació està formada pels que viuen i treballen al país, la llengua i la cultura son elements adjutants i poden esdevenir nexes d’unió però mai consideren que la nació és un ser viu de per se, que la nació te ànima, te esperit. La nació és la suma de molts factors, la població, la llengua, la cultura, les tradicions, el folklore, la gastronomia, la mitologia i sobretot un element irracional però definitiu, alguns parlen d’ elan, és l’esperit col·lectiu d’un poble.
Els sers humans ens sentim membres de la nostra família i més enllà de la nostra nació. Si ens desarrelem, si perdem la nostra família, si deixem o perdem la nostra pàtria ens trobem sols, ens despersonalitzem.
No hi ha res més deplorable que una persona que ha perdut la seva família o la seva pàtria.
Justament la globalització produeix aquest efecte, tota una legió de nous pàries, sense pàtria, cerquen treball lluny de casa seva, així neixen les societats multiculturals, fredes, orfes de referències… i Catalunya està en vies d’esdevenir-hi.
Enfront això sols hi caben dues possibilitats, o resignar-nos i acceptar que el corrent de la història ens aboca per un fatal determinisme a una societat multicultural, on el català és una més de les moltes cultures residents al nostre país, o lluitar per una Catalunya Catalana i Lliure.
Hem de defugir immobilismes, sabem que una nació és un element dinàmic, tot organisme viu te la qualitat i la funció de la dinàmica, per contra l’estàtica defineix els elements morts.
La nació és un concepte dinàmic per què neix, es transforma i mort.
Si fem un paral·lelisme entre els conceptes de civilització i nació i seguim les teories d’Arnolt Toynbee, després continuades, a casa nostra pel patriota Josep Maria Batista i Roca veurem com tota civilització segueix un procés, en un moment donat neix quan un col·lectiu humà s’uneix sota un esperit col·lectiu, poc a poc els elements de llengua, cultura, espai geogràfic van conformant la nació i permeten la seva continuïtat tot donant uns elements d’unió i identitat.
Al segle X Catalunya va començar a caminar sola, amb els segles s’ha anat transformant, anàvem integrant les diferents aportacions i entre altres elements la religió també esdevenia eix vertebrador. Catalunya creixia.
Els darrers anys totes les alarmes han saltat, l’allau immigratori ha superat les previsions més pessimistes, i l’assimilació te els seus límits, malgrat que Catalunya s’ha distingit sempre per la seva capacitat assimiladora el repte actual ens desborda, només un poble consolidat amb un poder polític real te possibilitats d’integrar les diferents aportacions humanes i culturals que s’hi afegeixin. I Catalunya no te poder real…
En aquest punt és on entra el paper d’UNCat, no ens enganyem, nosaltres som una petita formació, però el nostre missatge arriba mes enllà, durant aquests nou anys UNCat ha llençat quasi bé en solitari el missatge d’unitat, de la necessitat d’un referent transversal i unitari del nacionalisme català que s’allunyi de la diferenciació entre esquerres i dretes. En aquest moments Reagrupament ha recollit el missatge i esdevé aquest referent electoral.
Però la tasca d’UNCat ha anat més enllà, hem preservat els símbols tot reivindicant l’estelada blanca i la Creu de Sant Jordi, hem trencat tabús tot parlant de la immigració quan la resta del nacionalisme amagava el cap sota l’ala, o encara pitjor, argumentava que aquesta ens portaria a una nova i desitjada Catalunya mestissa, culturalment parlant, per tant multicultural. La política d’immigracions massives com eina per despersonalitzar els pobles ha de ser denunciada, ha estat una eina dels ocupants espanyols i l’han emprat per dissoldre Catalunya. Però ens trobem sols en aquesta denúncia, el nacionalisme català és massa poruc per parlar clar, de casa en dintre te molt clar que la immigració descontrolada és un gran perill, però amb hipocresia calla de portes enfora.
La nostra feina no ha acabat, hem de seguir lluitant per preservar la nostra identitat, no hem de creure que la nostra feina hagi acabat, cal treballar i lluitar molt per aconseguir que els catalans recuperem l’orgull de ser-ho. Si perdem la batalla es pot iniciar el procés de decadència de la nació i en definitiva de la seva mort.
No s’ha de confondre independentisme amb nacionalisme, ara tenim un projecte independentista transversal en clau electoral però cal que el seu nacionalisme sigui fort, ofensiu si és necessari.
Els militants d’UNCat no som polítics, no estem avesats al joc electoral i a ser políticament correctes, els militants d’UNCat som soldats de la Pàtria i aquesta milícia ha de seguir lluitant fins assolir un primer objectiu: que el nacionalisme català no sigui purament lingüístic i cultural, sinó que lluiti per preservar la nostra identitat i blasmi de la multiculturalitat que ens amenaça.
Els nostre nacionalisme no és de negociació, ho volem tot. Justament un dels mals del nostre poble és el pactisme, perdent en cada negociació bous i esquelles, nosaltres els militants d’UNCat no aspirem a càrrecs i per tant no tenim les mans lligades pels pactes i els entreguismes.
Com he dit hi ha molta feina a fer. Som Soldats de Catalunya i com a tals lluitarem fins assolir una Catalunya Lliure i Catalana.
Recital de Poesia Patriòtica.
Moment de la concessió de l’Anell del Fènix al Company Manuel Pascual, ferit durant l’agressió feixista de l’Onze de Setembre de l’any 2008.
Filed under Activitats
CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA
Convocada per la comissió organitzadora de la mateixa Conferència, integrada per gent independent i per militants de diferents partits polítics i associacions.
Web de la Conferència: http://conferenciaindependentista.wordpress.com.
Acte públic:
Sala d’actes del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.
Carrer Ribes, 14, Barcelona
Dissabte 7 de febrer del 2009.
De 16.30 a 19.30 h.
Programa:
Filed under Activitats
Arenys de Munt , 11 d’octubre del 2008
NI HISPANITAT NI CONSTITUCIÓ ESPANYOLA!
80è ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ CATALANA DE L’HAVANA
La Sala d’Actes de Can Borrell a Arenys de Munt ha quedat petita per a acollir el nombrós públic que ha assistit aquesta tarda a l’acte unitari que el Partit Republicà Català (RC) hi ha organitzat per retre homentage a la Constitució Catalana de l’Havana en el seu 80è aniversari.
Sota el lema “12 d’octubre: Ni hispanitat ni constitució espanyola! 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana” l’acte s’ha desenvolupat a l’entorn de dos àmbits: l’històric i el polític.
Conduït per Josep Maria Armengol, President de la Regió de Girona del Partit Republicà Català, l’acte ha començat amb la intervenció de Carles Bonaventura, Secretari General d’RC. Bonaventura ha denunciat que no s’estudii a les escoles catalanes episodis cabdals de la nostra història com el que commemorem avui que és desconegut per bona part de la població. També ha destacat el fet que així com demà veurem els nostres representants polítics assistir als diferents actes oficials de celebració del Día de la Hispanidad hem vist com el dia 2 d’octubre, data del 80è aniversari de la Constitució de l’Havana, no ha merescut cap atenció per part de les institucions catalanes, els partits amb representació política ni els mitjans de comunicació nacionals.
A continuació, en la part histórica, hi han intervingut els historiadors Agustí Barrera i Josep Sort. Agustí Barrera ha explicat el context històric en que es va redactar aquesta constitució. En la seva intervenció Josep Sort ha exposat què representa per als catalans la commemoració d’aquesta data tot subratllant el fet que fa 80 anys els nostres polítics tenien un compromís polític molt més ferm i un nivell d’exigència professional molt més alt que els nostres dirigents actuals.
En la segona part, la part política, hi han intervingut Carles Mora, l’alcalde independent d’Arenys de Munt, Joan Manuel Ximenes, regidor de la Candidatura Unitària Popular (CUP) d’Arenys de Munt, Gerard Fernàndez, líder de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Àngel Lombarte, representant d’Unitat Nacional Catalana (UNCAT) i Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.
Carles Mora (Arenys de Munt 2000) ha elogiat els polítics que van redactar la Constitució de l’Havana perquè van posar els interessos del país per davant dels seus interessos personals i partidistes. Aquesta actitud, ha lamentat, no la troba en cap dels polítics que són avui al Parlament de Catalunya.
Joan Manuel Ximenes (CUP) ha centrat la seva intervenció en les polítiques municipals que fan les CUPs llur objectiu final, ha dit, és la independència social, política i ecomòmica dels catalans.
Gerard Fernàndez (PDD) ha anunciat que la PDD continua treballant en la línea de la unitat d’acció i ha anunciat noves mobilitzacions en els propers mesos que es convocaran a mida que s’esdevinguin els esdeveniments polítics que s’espera que es produeixin en els propers mesos.
Àngel Lombarte (UNCAT) ha llegit alguns dels articles de la Constitució de l’Havana que ha volgut destacar per la seva actualitat en tractar dels drets polítics dels catalans com el dret de vot o el dret a ser el.legit per a un càrrec públic. Lombarte ha denunciat el fet que els catalans volem que es reconegui la nació catalana però no estem disposats a afrontar el repte de construir un estat. És per això, ha dit, que la societat eludeix tractar temes candents però cabdals com qui ha de tenir dret a vot o no en cas de plantejar-se un referèndum per l’autodeterminació i ha emplaçat als assistents a situar el debat en aquest àmbit.
Finalment Santiago Espot ha elogiat la fe en la victòria i la determinació que van demostrar els redactors de la Constitució de l’Havana en redactar un document en que exposaven com volien que fós l’estat pel qual esatven lluitant i ha dit que aquestes qualitats no les troba en cap dels nostres dirigents actuals. Així mateix ha insistit en que cal parlar clar: un cop ha quedat palès que dependre d’Espanya ens ha portat a la situació política, económica i social actual podem afirmar que qui no està a favor de la independència de Catalunya és que està en contra dels interessos de Catalunya de manera que l’espectre polític s’ha de dividir només en dos blocs: l’independentista i l’unionista. Actualment al Parlament de Catalunya només hi ha partits unionistes.
Les intervencions polítiques han finalitzat amb l’intervenció d’Agustí Soler, President del partit Republicà Català. Soler s’ha felicitat per la complicitat que ha notat en totes les intervencions, fet que demostra que la unitat d’acció de l’independetisme és viable independentment de l’ideologia de cada formació, i ha fet una crida a seguir treballant en la línea de la unitat política de totes les formacions polítiques i cíviques independentistes tot emplaçant als representants polítics a assolir la unitat en les propostes polítiques, única via per a aconseguir la independència del nostre país.
La cantant Núria Inglés ha tancat l’acte amb la interpretació de les peces “La puntaire” i “El cant per la Independència”. Finalment tots els assistents han cantat l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors.
Podeu veure la intervenció d’Ângel Lombarte com a representant d’Unitat Nacional Catalana: http://www.youtube.com/watch?v=KJBhV1Hb3iE
Filed under Activitats
Comunicat conjunt Unitat Nacional Catalana UNCat i Partit Republicà Català PRC:
Contra l’estafa de l’Estat de les Autonomies espanyol, avancem junts cap a la independència
Els darrers anys han evidenciat que l’Estat de les Autonomies borbònic nascut en el postfranquisme i que a la pràctica ha significat per a Catalunya el manteniment del model d’estat forjat durant la dictadura està fent fallida. Cada vegada més sectors de la societat catalana s’adonen que la crisi de l’autonomisme només té una solució: fer que la nació catalana, de Salses a Guardarmar i de Fraga a Maó, esdevingui un Estat sobirà al si de la Unió Europea.
Tots els intents que des de Catalunya una classe política derrotada, sotmesa i submisa ha fet per trobar el denominat “encaix” del nostre país dins l’Estat espanyol han tingut com a resultat el fracàs i el menyspreu més absolut dels espanyols. Els nostres representants parlamentaris han demostrat la seva total ineficàcia a l’hora de defensar els interessos dels catalans davant les constants agressions espanyoles i sempre han posat els seus interessos personals, laborals, econòmics o partidistes per davant de la defensa dels drets i les llibertats del poble català.
És per això que, a hores d’ara, un cop demostrat que l’autonomisme no dóna ja mes de si, quan s’ha constatat que la solució a les problemàtiques que afecten el conjunt de la societat catalana no pot arribar de cap nou Estatut i de cap negociació bilateral amb el govern espanyol, les organitzacions sotasignades manifestem al poble de Catalunya en aquesta diada de l’Onze de Setembre que l’únic camí que ens portarà a la nostra llibertat com a nació és el de la sobirania.
Tan sols amb la independència, només amb la consecució d’un Estat propi, la ciutadania catalana podrà disposar del poder polític necessari per afrontar els reptes de futur que té al davant i per prendre les seves decisions amb total llibertat.
Unitat Nacional Catalana i el Partit Republicà Català manifestem la determinació d’avançar cap a la independència, conjuntament amb altres organitzacions que comparteixin aquest mateix objectiu, mitjançant l’impuls d’un projecte polític transversal i patriòtic, que tingui la llibertat nacional del nostre poble com a principal fita a assolir i que trenqui definitivament amb l’autonomisme.
Així mateix, afirmem que no donarem suport a cap proposta política que tingui com a finalitat donar cobertura a uns partits polítics parlamentaris que han fracassat a l’hora defensar els drets nacionals de Catalunya, ni participarem en cap front autonomista que pretengui defensar un Estatut que a hores d’ara tothom té clar que ha mort abans de néixer, ni tampoc avalarem cap proposta de nou finançament que mantingui l’espoli fiscal contra Catalunya i els catalans, i que encobreixi una mal anomenada “solidaritat” que tan sols és, dit d’una manera clara, un robatori que Espanya perpetra anualment contra totes i cadascuna de les famílies catalanes.
Ja ha passat l’hora de conformar-nos amb uns quants milions més a l’any, amb uns millors trens o amb un aeroport amb una minsa participació catalana. Ara és l’hora de la sobirania. Els catalans volem ser amos del nostre destí,volem per a nosaltres i per als nostres fills una Catalunya en què la llengua, cultura i identitat pròpies en siguin les hegemòniques arreu del nostre territori. Per això, volem deslliurar-nos per sempre més de l’opressió i colonització espanyola i francesa i junts ho aconseguirem.
Visca Catalunya lliure!
Programa d’actes per la Diada:
Barcelona:
– dia 10 de setembre a les 22’30 Intervenció conjunta d’Unitat Nacional Catalana i Partit Republicà Català al Fosar de les Moreres a l’acte organitzat per l’associació Memorial 1714. Després es farà l’Ofrena Floral al Fossar de les Moreres.
– dia 11 de setembre a les 10 del matí Ofrena Floral al Monument de Rafael de Casanovas, ens trobarem prèviament a la nostra parada.
– dia 11 de setembre al matí parada de venda de material i de distribució de propaganda a la Ronda de Sant Pere, prop del Monument a Rafael de Casanovas.
– dia 11 de setembre a les 12 del matí Ofrena Floral conjunta d’Unitat Nacional Catalana i Partit Republicà Català al Monument al general Josep Moragues, davant el Museu d’Història de Catalunya.
Vic:
– dia 10 de setembre acte conjunt d’Unitat Nacional Catalana i el Partit Republicà Català amb una concentració a les 20’15 davant l’Ajuntament i a les 20’30 Ofrena Floral també conjunta a la Plaça de Bac de Roda.
Filed under Activitats
Viure en català!
La llei de política lingüística (llei 1/1998 de 7 de gener) assenyala en el seu article 32.3 que “la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català.” Amb aquesta introducció i veient el poc cas que es fa de la llei la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana ha iniciat una campanya per sensibilitzar l’opinió pública a favor de que s’acompleixi la llei, i si és necessari denunciant les empreses que tot despreciant la llengua de la comunitat on radiquen el seu negoci es neguin a senyalitzar els seus comerços o empreses en català.
Hem inclòs dos documents que podeu imprimir i que es poden fer servir per denunciar els comerços que no acompleixin la llei. Durant 4 anys els comerços del país han tingut prou temps per acomodar els seus rètols interns i externs a la llengua pròpia del país i en molts casos no han fet gens de cas.
Segurament seria més interessant denunciar a les botigues més grans i a les que manifestament desprecien el català tot avisant als altres comerços que poden ser denunciats si no acompleixen la normativa, de tota manera cal emprar tots els mitjans a l’abast per assolir la normalització lingüística i si cal denunciar les empreses que no la compleixin hem de fer-ho.
INSTRUCCIONS PER A COMPLIMENTAR EL FORMULARI DE DENÚNCIES
Instància definitiva per fer la denúncia
Filed under Activitats
Air Berlin s’escuda en l’efecte dòmino per no utilitzar el català
El director de la companyia aèria nega la possibilitat d’utilitzar el català per no haver de fer-ho també en gallec i basc en un article que respon a una petició del Govern Balear per garantir “l’ús adequat de les llengües oficials a les Illes”
El director general d’Air Berlin, Joachim Hunold, considera que la companyia que dirigeix no pot utilitzar la llengua catalana en els seus vols amb destí o origen a territoris on el català és oficial perquè en cas de fer-ho, “els que viatgen a Galícia o al País Basc voldran que ens hi adrecem en gallec o en basc”. Aquesta és una de les opinions que el cap de la companyia aèria ha publicat en l’editorial de la revista Air Berlin Magazin, que es lliura a tots els passatgers durant els vols.
L’article és una resposta a la petició que fa uns dies –i “en correcte alemany” segons l’article–, li va enviar la direcció general de política lingüística balear, en què es demanava que es garantís “l’ús adequat de les llengües oficials a les Illes” i al mateix temps es fes un esforç per “garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua”. L’editorial d’Air Berlin Magazin (consulteu aquí una traducció al català) considera que a Mallorca el castellà “ja no és llengua oficial” i manté que hi ha pobles mallorquins “en els quals els nens ja no parlen espanyol”, donant a entendre que només hi parlen català.
Visió imperial d’Espanya
Joachim Hunold vaticina la desaparició de “la llengua d’un imperi mundial” al temps que ironitza sobre la pronunciació de paraules catalanes com platja i considera que a les escoles balears “l’espanyol és una llengua estrangera més, com l’anglès o l’alemany” i es remunta al regnat de l’Emperador Carles com a unificador lingüístic de la cort espanyola.
Un portaveu de la divisió espanyola de l’empresa ha recordat que l’article d’opinió, tot i tractar-se d’una editorial, “expressa una opinió subjectiva, amb la qual no necessàriament hi estan d’acord els més de 8000 empleats de la companyia”. Així mateix, des d’Air Berlin afirmen que “no és cap novetat que en alguns pobles de Catalunya i Galícia no es parla castellà”, en la línia de l’article, que considera que el mateix passa a Mallorca i recorden que la “Constitució espanyola diu que la llengua oficial és el castellà o espanyol”.
Així mateix, s’insisteix que utilitzar el català en els vols “no està previst perquè aleshores ho hauríem de fer també en gallec i basc”. Tot i així, Air Berlin considera “prioritària” la seva expansió a Catalunya al mateix temps que valora positivament el grau de satisfacció dels seus clients. “Ens han donat dos premis com la companyia que millor tracta els seus clients”, han assegurat.
L’article de Joachim Hunold acaba establint una relació entre les inversions europees en infraestructures a Mallorca i la suposada incapacitat de dur-les a terme “amb una participació exclusivament catalana” . La mateixa revista inclou una vinyeta en què s’amenaça els catalans d’obligar-los a parlar bavarès, dialecte de l’alemany parlat al ‘land’ de Baviera.
Indignació contra Air Berlin per haver atacat el català des de la seva revista
L’OCB i UM titllen l’editorial de mentida · Francesc Antich es reunirà amb el director de la companyia
El diputat d’UM, Josep Melià, ha dit a VilaWeb que l’editorial del director de l’empresa aèria partia d’una falsedat: ‘És mentida que els nins no sàpiguen espanyol. Damunt, ignora que aquí tenim una llengua pròpia, que ha patit durant molts anys i que es troba en condicions de desigualtat.’
El govern cerca la col·laboració
‘La reacció d’Air Berlin ens ha sorprès. Els vam enviar una carta feta amb esperit constructiu i de segur que hi ha hagut un malentès’ ha dit a VilaWeb la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous.
Tous sabia, de fa un parell de setmanes, que la carta no havia estat ben rebuda per la companyia i per això s’hi va posar en contacte. Va parlar amb el director a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann Blome, alhora president de Foment del Turisme de Mallorca, amb qui no va poder arribar a cap acord.
‘Volem saber què els ha molestats. No teníem més intenció que la de mostrar-los la nostra voluntat de col·laboració’, diu Tous. Recorda que la llei estableix que el govern ha d’assegurar la presència del català en tots els àmbits socials i que, en virtut d’això, va enviar una carta a Air Berlin i a la resta de companyies de les Illes dient-los: ‘Em poso en contacte amb vostè per manifestar-li l’interès que té el govern de les Illes Balears a garantir l’ús adequat de les llengües cooficials de l’arxipèlag en les comunicacions que la seva companyia estableix amb els ciutadans que l’escullen per als seus desplaçaments.’
Esmenta American Airlines, Ryanair i Clickair com a exemples d’aerolínies que fan servir el català amb normalitat, i rebla: ‘Creiem que si fessin servir el català, els ciutadans veurien la companyia més arrelada i més propera.’
Segona carta
El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, ha dit que dóna suport a Tous i que també enviarà una carta a Hunold. ‘Funcionar normalment en català no és anar contra ningú sinó fer allò que és normal a qualsevol comunitat humana. A Stuttgart o a Frankfurt el funcionament en alemany té el mateix sentit que el funcionament en català Mallorca o a Barcelona’, ha dit.
Al seu bloc personal, hi escriu: ‘No va enlloc, a l’Europa de principis del segle XXI, la postura tancada i surrealista d’Air Berlin. Europa es construeix entre tots (i dins tots, hi entram els catalans, naturalment). Air Berlin opera, ara mateix, a mitja dotzena d’aeroports situats a llocs on el català hi és llengua oficial. No li diu res, aquesta dada, a Herr Hunold?’
Air Berlin no es desdiu
VilaWeb ha parlat amb la responsable de premsa de l’empresa a Espanya, Ana Baschwitz, que ha refermat el suport d’Air Berlin a l’editorial (pdf) que el director ha publicat a la revista que reparteixen entre els passatgers i que ataca el català. Joachim Hunold, director general d’Air Berlin, hi diu que avui l’espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca, que hi ha infants que no el saben parlar i que la partició d’Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als ministats medievals. I es demana si hauran d’imposar cursos de català als treballadors de la companyia.
Segons Ana Baschwitz, l’espanyol és la llengua oficial de l’estat i, per tant, Air Berlin, que és una companyia aèria internacional, ja en té prou d’utilitzar aquest idioma. Baschwitz també ha dit a VilaWeb que compartia les declaracions de Joachim Hunold respecte del català, que era veritat que hi havia infants que no l’aprenien i ha posat com a exemple la retirada de la tercera hora d’espanyol a Catalunya. Per la responsable de premsa, el català, el basc o el gallec són innecessaris en les comunciacions de la companyia perquè tothom entén l’espanyol.
Ana Baschwitz ha puntualitzat, tanmateix, que l’editorial no representava l’opinió de tota la companyia, sinó la del director, però que la compartia i que, en tot cas, la companyia no emetria cap comunicat o nota de premsa sobre la qüestió.
Tot plegat és una resposta a una carta de la directora general de Política Lingüística de les Illes, Margalida Tous, en què demanava a Air Berlin i a les altres companyies aèries que fessin servir també el català en les comunicacions amb els passatgers.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884866
**********************************************************************************************************************************************************************************************************
L’editorial publicada: http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/airberlin.pdf
**********************************************************************************************************************************************************************************************************
UNCat proposa enviar cartes de protesta a Air Berlin a les seves adreces:
ab-presse@airberlin.com
airberlin@airberlin.com
o millor encara a la secció de “Contacto” de la seva plana web:
http://www.airberlin.com/site/kontakt_db_a.php?LANG=spa
com el text és massa llarc enviar només la versió en català o alemany.
____________________________________________________________
Herr Joachim Hunold
Generaldirektor Air Berlin
Sehr geehrter Herr Joachim Hunold,
Als katalanisch sprechender Bürger Mallorcas bin ich wirklich enttäuscht über die unglücklichen Äusserungen, die in Ihrem Magazin zu lesen waren.
Es ist tatsächlich die Mehrheit der balearischen Bürger, die die katalanische Sprache als Muttersprache hat, weshalb natürlich viele Menschen bitter enttäuscht darüber sind, dass Ihre Sprache schlechtgemacht wird; und dass im Hinblick auf die Tatsache, dass Mallorca einer der wichtigsten wirtschaftlichen Standpunkte Air Berlins ist und zum Aufbau des Air Berlin- Flugnetzes in entscheidendem Masse beigetragen hat. Insbesondere die lange Zeit der sprachlichen Unterdrückung, welche die katalanischsprachigen Teile des spanischen Staates unter General Franco zu erdulden hatten, hat zur logischen Folge, dass die Bürger in der heutigen demokratischen Gesellschaft mit und in ihrer Sprache leben möchten.
Ich bin mehr als überzeugt, dass der Service, ihre Fluggäste auch in katalanischer Sprache zu informieren, von ihren balearischen Kunden als ein schönes Zeichen der Verbundenheit Air Berlins mit Mallorca sowie den anderen katalanischsprachigen Teilen des spanischen Staates verstanden würde und in nicht zu unterschätzendem Masse zu einer weiteren Festigung der deutsch-mallorquinischen Verbindung beitragen wird.
Mit fereundlichen Grüssen,
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————–
Sr. Joachim Hunold,
director general de Air Berlin
Benvolgut senyor Hunold:
Com a persona que coneix la realitat de les Illes Balears i com a client d’Air Berlin vull manifestar la meva decepció per l’article recentment publicat a la revista Air Berlin Magazin en què, lluny de mantenir una relació de respecte cap a la llengua catalana que utilitzen molts dels usuaris de la companyia, s’hi expressen informacions que falsegen, tergiversen i criminalitzen la nostra realitat lingüística. Amb aquest article Air Berlin no actua com una empresa que ha de donar servei als ciutadans i ciutadanes, sinó com un agent en contra de la llengua que parla la majoria de la societat de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya malgrat la repressió lingüística patida durant la dictadura militar del General Franco.
Sr. Hunold, voldria aprofitar l’ocasió per fer-li notar que l’empresa que vostè dirigeix, tot i tenir Mallorca com un dels seus centres operatius, no ofereix cap informació als usuaris en la llengua pròpia d’aquesta terra. Pensam que no seria cap trasbals per a una companyia aèria tan implantada a casa nostra que el català es vehiculés com a llengua d’informació, de la mateixa manera que respecta i fa servir els idiomes dels altres territoris en què opera. D’aquesta manera acontentaria una gran part dels seus clients i consolidaria les relacions d’amistat entre Mallorca i Alemanya.
Atentament,
Filed under Activitats
| Conferència CATALUNYA I LA IMMIGRACIÓ. Reptes, problemes i solucions |
| Dissabte 17 de Maig del 2008 a les 17 h
Museu d’Art Modern Carrer de Santa Anna 8 Tarragona
El 17 de Maig l’Associació Germans Badia amb la col·laboració d’Unitat Nacional Catalana va donar una conferència la ciutat de Tarragona sobre Catalunya i la Immigració, reptes, problemes i solucions. Varen parlar Àngel Lombarte com a ponent i presentador de l’informe sobre Immigració i Xavier Andreu, membre del Secretariat Nacional d’UNCat. L’exposició es va centrar en un audiovisual presentat per Àngel Lombarte i en una valoració política per part d’en Xavier Andreu, després es va continuar amb un llarc temps d’intervencions del públic assistent. L’acte va ser seguit per una bona colla de ciutadans de Tarragona preocupats per un fenòmen que ha canviat la fesonomia humana no tant sols de la ciutat sinó de tot Catalunya. La gran part de les intervencions del públic es centraren en la manca d’interès per part de certs sectors de la immigració en reconèixer Catalunya en un país i per donar els passos necessaris per integrar-se, per contra es remarcà que hem de fer tot el possible per què la situació canvii, tant en tenir plenes competències en política immigratòria com en donar el màxim de facilitat d’integració als immigrants que així ho desitgin.
|
|
|
Filed under Activitats
Homenatge als Germans Badia. 27 d’Abril del 2008.
El 27 d’Abril l’Associació Germans Badia amb la col·laboració d’Unitat Nacional Catalana va organitzar un acte a Barcelona, enfront el número 52 del carrer Muntaner, lloc on foren assassinats els germans Miquel i Josep Badia pels anarquistes de la FAI, comandats per Justo Bueno.
A l’acte hi assistiren nombrosos militants d’UNCat i d’altres formacions nacionalistes.
Filed under Activitats
Catalunya Catalana 