Category Archives: Comunicats

5 de novembre del 2005

Prrsentació d’Unitat Nacional Catalana a Breda i conferència de Víctor Alexandre

Podem parlar d’èxit de la xerrada d’UNC. Entre militants, simpatitzants, gent de la zona i curiosos vam arribar a ser al voltant d’una quarantena de persones a la sala que es va anar omplint poc a poc fins i tot quan ja havia començat l’acte. Per donar-nos la benvinguda el casal independentista Terra Roja de Breda va penjar dues pancartes a fora on posava “al Baix Montrseny ni feixistes ni racistes” i “els immigrants també són catalans”. Els hem de donar les gràcies perquè realment el missatge era del nostre gust tot i que a la segona hi haurien d’haver afegit “si s’integren”, tot i així moltes gràcies. És curiós com un casal que en tot l’any, segons ens han comentat, només han organitzat una parada a la fira i ara organitzen la castanyada, quan es fa un acte independentista real amb unes altres sigles es mostren molestos.
Vam començar amb l’intervenció de Víctor Alexandre que ens va parlar dels seus llibres “El somriure de Burt Lancaster” i “El cas Carod”. Per començar ens va dir que havia estat rebent moltes pressions perquè no assistís a l’acte. Ell es va definir com a independentista i d’esquerres però també va dir que creu que l’independentisme ha d’anar unit i que un cop tinguem un Estat propi i normalitzat cadascú es resituarà al seu lloc. Respecte al primer llibre ens va comentar algun dels contes que conté i ens va comentar que totes son històries que començen d’una manera i que acaben d’una altra totalment impensable. Respecte al segon ens va parlar de tota la pressió que havia rebut Carod arran de l’entrevista a Perpinyà amb ETA i va denunciar que els polítics catalans no oferissin untat davant d’aquesta ofensiva espanyolista. Parlant d’aquest llibre va donar als assistents tota una classe magistral d’independentisme.
Posteriorment va parlar un representat d’UNC explicant la ideologia del partit i la nostra posició sobre el nou estatut i també va parlar un militant de la zona explicant quina és l’intenció d’UNC a nivell local del Baix Montseny.
Com a anècdota hem d’esmentar la presència d’un grup de joves d’estètica punk d’uns 15 o 16 anys (els mateixos que van rebentar el poble durant un concert no fa massa) que voltaven pels passadissos i van ser convidats a entrar. Dos d’ells van acceptar l’invitació però els altres van preferir marxar. Més tard vam veure com havien penjat uns cartells al passadís que posava “UNC = nazis”. Primer van ser avisats per la policia local ja que l’acte es feia al centre cívic on també hi ha la comissaria i posteriorment van ser avisats per militants que els van fer marxar.
També és important la presència de l’alcalde de Breda que després de la xerrada va venir a fer-nos preguntes sobre el nostre partit i la presència de les càmeres de TVBreda que van grabar tot l’acte i el van retransmetre per a tot el poble.
També vam muntar una paradeta de material que va tenir força èxit i es van vendre molts llibres els quals van ser firmats per l’autor molt amablement.
En acabar uns quants militants vam anar a sopar amb en Víctor i posteriorment els més joves van anar-ho a celebrar.

Llibertat Xirinacs 

Lluís Maria Xirinacs ha estat empresonat als 74 anys acusat d’un delicte d’opinió. Xirinacs ha estat un símbol de la lluita per les llibertats nacionals, impulsor de la Marxa per la Llibertat i l’Assemblea de Catalunya.

La seva lluita va començar als anys 60 tot impulsant la separació Església-estat quan era capellà i pàrroc. Als anys 70 va centrar la seva lluita en l’alliberament dels presos polítics tot promovent les campanyes per l’Amnistia, va fer nombroses vagues de fam i va romandre durant un any i nou mesos davant la Presó Model de Barcelona durant més de 12 hores diàries fins que es va assolir l’Amnistia. Va ser empresonat els anys 1972 i 1974-75. Seguidor de Ghandi defensava la no-violència com arma política.

Durant la transició política fou elegit senador independent després de ser votat per 500.000 catalans i va portar a Madrid la lluita per la independència nacional.

El seu testimoniatge de persona compromesa amb la llibertat i la independència dels Països Catalans l’han posat al punt de mira de l’estat espanyol i els seus cossos judicials i de seguretat. El seu discurs pronunciat l’Onze de Setembre de l’any 2002 va ser. Xirinacs és un símbol de la lluita per la llibertat i en cap moment la defensa que fem d’ell es pot mal interpretar com una defensa d’ETA i de la seva actuació a casa nostra.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 26 d’Octubre de l’any 2005.

Antisemitisme a València

Ahir un grup de provocadors va rebentar la conferència que l’ex-ministre israelià Shlomo Ben Ami , impulsor del procés de pau a l’Orient Mitjà, havia de donar a l’Aula Magna de la Universitat de València dintre dels actes organitzats pels Premis Octubre.

Un cop més l’antisemistisme és ben viu a casa nostra, a vegades amagat dintre del nazisme i a vegades dintre d’un feixisme d’esquerres. Aquests grups tenen per norma fer servir l’excusa de la solidaritat amb el poble palestí per prohibir i boicotejar tota expressió del sentiment i cultura jueva, que per altra part és integrant del substrat cultural català.

Amb aquest acte vergonyós un cop més es demostra el totalitarisme dels que es volen fer passar per defensors de les llibertats i el progressisme.

Solidaritat amb el procés de pau a l’Orient Mitjà!

Llibertat d’Expressió!

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 29 d’Octubre de l’any 2005.

Senyor Xavier Rius

Com director de la publicació digital e-noticies li demanaríem fes una rectificació de l’article http://www.e-noticies.com/opinions/una-vergonya-de-diada-28258.html signat per vostè mateix on es qualifica UNCat com una formació que frega l’extrema dreta.

UNCat s’ha definit sempre com una organització democràtica que rebutja tota forma de totalitarisme i per tant no hi ha lloc per qualificar-nos com una organització pròxima a l’extrema dreta. Si ha seguit els nostres actes, manifestos i comunicats que pot consultar a la nostra web, www.unitat.cat , tindrà prou proves del seu error per no dir calúmnia.

Sabem que te prou informació i per tant la seva qualificació-desqualificació te més motius polítics que informatius malgrat tot esperem un mínim de professionalitat per part seva i  esperem rectifiqui en les seves apreciacions.

L’intent de desprestigiar UNCat tot definint-la com organització d’extrema dreta te uns foscos interessos polítics, el missatge que UNCat ha llançat, del dret a viure en una Catalunya Catalana sembla que no agrada a determinada classe política que preferiria veure una Catalunya despersonalitzada, globalitzada i orfe de tota identitat, ans el contrari nosaltres lluitem per una Catalunya Lliure i Catalana i malgrat que som conscients que rebem atacs de certs sectors polítics ens dol que dintre del món de la premsa hi hagin que s’afegeixin a aquestes calúmnies, deixant de banda l’essència de la seva professió que es donar una informació certa i imparcial dintre de les seves possibilitats.

Esperant la seva rectificació s’acomiada

Secretariat Nacional

Unitat Nacional Catalana
www.unitat.cat 
correu@unitat.org

Barcelona, 30 de maig del 2005

UNC considera el crim de Berga una mostra de racisme anticatalà i xenofòbia

NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA

Els nacionalistes catalans som europeistes no tant sols considerant la situació geogràfica de Catalunya, sinó pel fet de què el nostre país no es pot entendre tot destriant-lo de la realitat europea. Catalunya ha estat un país europeu i europeista i ha buscat Europa com referent de llibertat, cercant en la seva unitat una garantia pel reconeixement de la diversitat i la creació d’un espai on els valors democràtics puguin consolidar un front comú amb àmplies expectatives en el terreny econòmic, diplomàtic, cultural i polític.

Per què diem NO a aquesta Constitució Europea doncs? Unitat Nacional Catalana creu en Europa i en l’encaix que Catalunya ha de tenir en aquesta realitat. Però aquest encaix ha de ser fet tot respectant Catalunya com nació, no podem anar a Europa com una regió d’Espanya o França, volem ser part d’aquest conjunt que diem Europa però tenint veu pròpia, tenint la garantia del ple reconeixement dels nostres drets nacionals.

No és tant sols important el fet de poder-nos expressar en català a Europa, cal que la Constitució que un dia surti d’Europa reconegui les nacions i no tant sols els estats, aquesta és una constitució feta a mida dels estats en el terreny polític i de les multinacionals en el terreny econòmic. A nosaltres, els catalans, sols ens permet participar com espanyols o francesos, però en cap cas com catalans i europeus.

La unitat europea hauria de servir per laminar els estats, per donar impuls a les nacions i permetre el naixement d’una consciència europea des de l’arrelament nacional. Els poders estatals haurien d’anar cedint el seu poder envers un Parlament Europeu i les nacions que les integren. Però aquesta constitució no reconeix la competència legislativa de les nacions sense estat, el Comitè de les “Regions” no és més que una mascarada sense poder de decisió, l’Europa dels Pobles i les Nacions és un mite, sols existeix l’Europa dels Estats i les Multinacionals.

Aquest referèndum no és vinculant, fet que nega el seu caràcter democràtic, quin sentit té el nostre vot? quin valor? a més els catalans votem com “espanyols” i un cop més no se’ns reconeix com unitat lectoral, no hi ha entusiasme en el projecte i sí un fort desconeixement. Tot el text constitucional està ple de vaguetats i inconcrecions, bones paraules i cap reconeixement de l’esperit europeista considerant Europa una iniciativa forjada en els pobles i nacions que l’han anat construint des dels seus inicis, justament els estats han estat els grans enemics de la idea d’Europa.

Hem de votar NO per què aquesta no és la constitució que volem, que Catalunya i Europa necessita, estem veient com el pes dels mecanismes de l’estat cau com un llast sobre la societat tot demanant el vot pel sí, fins i tot opcions que es diuen nacionalistes catalanes han variat el vot per unes engrunes d’acceptació del català a Europa. Però nosaltres ens hem de mantenir ferms, dir sí a Europa i a Catalunya vol dir votar NO en aquest referèndum. Cal una nova Constitució on les nacions d’Europa puguem viure lliures dintre d’una Europa unida.

Per Catalunya, per Europa, DIGUEM NO a aquesta Constitució!

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana

Un cop més El Triangle escup les seves mentides contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana:

– Amb quin nom han batejat els crítics de Reagrupament l’estratègia per no ser escombrats?

Operació Gol-Sud. Sembla que és un nom ideat per militants procedents d’Unitat Nacional Catalana, molts d’ells exBoixos Nois, que en els seus orígens es reunien al gol sud del Camp Nou i que estan en contra que hi hagi un enteniment entre Joan Laporta i Joan Carretero, per l’odi manifest que professen contra el president del Barça.

El Triangle –

Tot l’article traspua manipulació, falsedat i engany, Unitat Nacional Catalana ha donat recolzament a Reagrupament des del seu naixement com associació, públicament ha donat el seu suport a Joan Carretero i si es decideix una candidatura conjunta independentista amb en Joan Laporta ens hi posicionarem a favor i treballarem per què l’independentisme arribi al Parlament.

El Triangle juga a manipular i mentir, intentar crear divisions o no hi son.
Un cop més Unitat Nacional Catalana referma el seu recolzament amb el projecte de Reagrupament amb el lideratge de Joan Carretero.

Barcelona, 17 de març del 2010

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat

Fora la LSSI (Ley de Servicios de la Sociedad de la Información) !

La Ley de Servicios de la Sociedad de la Información, realment anomenada Ley de Servicios de la Sociedad de Información y Comercio Electrónico és encara un projecte de llei però la seva possible aprovació al parlament espanyol suposarà un fort cop a la llibertat de comunicació a Internet.

Oficialment diu defensar els drets dels consumidors a Internet però en realitat vol establir una censura sobre tot mitjà de comunicació que faci servir Internet com a mitjà de comunicació, inicialment regula el comerç electrònic però després amplia el concepte: “también se extiende el concepto a servicios no remunerados”, fet que inclou totes les webs, cercadors que recullen o guarden informació, i què és Internet sinó informació?.

Resumint són, segons l’avantprojecte de llei son “Servicios de Información” :
El subministrament d´informació
L’allotjament d’informació
L’oferiment d’instruments de recerca, accés i recopilació de dades Indubtablement tota web queda inclosa en alguna d’aquestes definicions i segons l’avantprojecte pel sol fet de penjar-la al cyberespai s’estableix un “contracte de servei” pel sol fer de que la web pot ser llegida… és un primer pas cap a l’aplicació de mesures restrictives i fins i tot penals pels responsables d’aquestes webs.

L’àmbit d’aplicació no es redueix a l’estat espanyol sinó, i en uns condicionants molt amplis, a tota la Unió Europea i fins i tot la resta del món.

També s’estableix: “Los prestadores de servicios de la sociedad de la información establecidos en España deberán comunicar al Registro Público en que deban inscribirse para la adquisición de personalidad jurídica o los solos efectos de publicidad, el nombre o nombres de dominio de Internet que utilicen para la realización de actividades económicas en la red, así como todo acto de cancelación del mismo y sus modificaciones.”, si abans ja hem denunciat que la divulgació d’informació encara que sigui d´ús gratuit ja configura que qualsevol comunicador pot ser considerat un “Servicio de Información”, vol dir que ha de tenir una personalitat jurídica i per tant s’ha de registrar, i qui no ho faci?: haurà de pagar una multa de 14.974.740 ptes.

No hi ha una definició prou clara si la llei s’aplicarà només als titualrs de dominis o també als titulars d’una URL sense domini propi, a més poden ser delictives les webs amb continguts que vulnerin o atemtin a:
“el orden público, en particular, la investigación penal, la seguridad pública la defensa nacional”
“el respeto a la dignidad humana y al principio de no discriminación por motivos de raza, sexo, religión, opinión, nacionalidad o cualquier otra circunstancia personal o social” (molt bé per un cantó però molt perillosa si vols criticar el feixisme i l’espanyolisme… Aquesta campanya ha estat iniciada per Kriptópolis . Si voleu podeu llegir el text complet de l’avantprojecte de llei.

MANIFEST DE LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA
Aturem aquest Pla Hidrològic!!. És l’hora d’una nova cultura de l’aigua!!. 
L’Ebre, el delta i la seva conca, tota la gent de Catalunya, l’Aragó i la costa mediterrània, vivim sota una greu amenaça. Amb l’absolutisme de la seva majoria a les Corts espanyoles, i l’ajut còmplice de Convergència i Unió, el govern de José Mª Aznar vol tirar endavant el seu Pla Hidrològic. Contra la rebel·lió gairebé unànime de les Terres de l’Ebre. Contra el desig de la majoria de catalans i catalanes, d’aragoneses i aragonesos. Contra els veritables interessos de la gent del País Valencià, Múrcia i Almeria. Contra les directives comunitàries sobre la gestió de l’aigua, la seva qualitat, el seu preu, la preservació de les zones humides, la defensa de les zones d’especial protecció de les aus i els ecosistemes mediterranis. Contra la votació majoritària del parlament europeu a les esmenes de l’informe Flemming. Contra totes les invocacions nacionals i internacionals en favor d’un desenvolupament sostenible. En contra, en definitiva, de tota racionalitat econòmica, ambiental i social.

No és cert que l’aigua sobri d’on es vol treure. No és cert que dur-la de l’Ebre o del Roine sigui la solució allà on manca. La conca de l’Ebre és tan mediterrània com la costa de Llevant. La pluja que rep és inferior a la capacitat del seu territori per mantenir vegetació. Els cabals de l’Ebre han anat minvant al llarg del segle XX, i els que ara arriben al Delta amb prou feines permeten sostenir la seva riquesa natural i agrària, mantenir la pesca, i evitar-ne la regressió. La construcció d’embassaments, derivacions i regadius ja fa temps que ha superat uns límits sostenibles, com ho demostra el deteriorament de la qualitat de l’aigua. Els cabals que es volen transvasar cap el Sud són imprescindibles per sostenir les funcions ambientals i econòmiques de la gent que viu a tota la conca de l’Ebre. Per això el PHN és una declaració de guerra a aquests territoris. L’experiència demostra, a més, que els transvasaments no resolen els problemes hídrics de les zones receptores. Al contrari, accentuen el desgavell esperonant l’especulació immobiliària. La solució és una nova cultura de l’aigua que parteixi d’un principi bàsic: cap nou gran embassament, ni al Pirineu aragonès, ni al Pirineu català, ni enlloc; cap nou transvasament entre conques, ni de l’Ebre, ni del Roine, ni el Noguera-Pallaresa o el Segre. Hem d’aprendre a aprofitar millor l’aigua que tenim, millorant-ne la qualitat i l’estat ecològic, i gestionant-la amb més eficiència, economia i justícia. Força experiències emergents, a casa nostra i arreu del món, demostren que això és possible, necessari, i molt més profitós socialment que esmerçar enormes cabals públics en la xarxa corrupte d’uns pocs grans constructors. Les inversions alternatives en la gestió de la demanda creen més llocs de treball, més propers i perdurable. Diversifiquen l’economia, i la fan més sostenible. Ens ajuden a construir una societat més democràtica.
Aquesta és la cruïlla: o seguir la via insostenible de la vella cultura de l’oferta, esperonada per polítics i constructors corruptes; o obrir el camí a la nova cultura de l’aigua, sostenible, transparent i democràtica. La primera ens porta cap el deteriorament ambiental i el conflicte social. Nosaltres escollim la segona, i per això diem no a aquest Plà Hidrològic. No als grans embassaments. No a cap gran transvasament, ni de l’Ebre, ni del Roine, ni d’enlloc.