Category Archives: Exèrcit Català

(SUBORGANITZACIÓ D’Estat Català):

La Bandera Negra onejà l’11 de setembre de 1714 –abans de la rendició de Barcelona. La Bandera Negra onejà pels plans de Lleida i camp de Tarragona, segons la canço popular “La Dama de Reus”.

Així com el pur patriotisme creà l’Organització d’E.C., únic mètode d’alliberar la Pàtria, ara es crea “La Bandera Negra” per salvar aquells principis que han d’alliberar-la.

Barcelona, 3 de maig de 1925.

Preàmbul

L’objecte de LA BANDERA NEGRA (SANTA GERMANDAT CATALANA) és de defensa nacional segons el mètode d’acció directa de l’Organització d’Estat Català, essent-ne una Suborganització, que vetllarà perquè aquesta no abandoni els principis essencials alliberadors ni modifiqui en el curs de les incidències per la Pàtria la seva base doctrinal, que és el sacrifici heroic.

LA BANDERA NEGRA (SANTA GERMANDAT CATALANA) no solament lluitarà, doncs, contra l’enemic, sinó que castigarà aquells que havent-se compromès no actuïn d’acord amb la virilitat que han de demostrar arreu els separatistes catalans.

Els qui sotasignen, patriotes convençuts pel sacrifici, juren, sobre la sagrada ensenya de la Pàtria, no defallir ni abandonar els seus companys durant la lluita, acomplir els acords que la majoria mani, reconeixent en cas de mancar a aquest jurament el càstig que li sigui aplicat.

Marcel.lí Perelló Domingo, Ramon Xammar Sala, Josep Garriga Aleu, Jaume Julià i Pedrol, Artur Gassó, Emili Granier-Barrera, Jaume Compte, etc.

Quan el 6 de maig de 1925 es va anunc¡ar el viatge del rei Alfonso XIII a Catalunya varen veure que era el moment d´actuar. La visita estava prevista pel dia 26 i quedava poc temps per preparar-se. L´inspiració havia vingut de l´atemptat comès a Bulgària feia poc, el passat mes d´abril havia estat assassinat el general Georgiev, diputat i cap de l´Entesa Democràtica i durant els funerals celebrats a la catedral de Sofia va esclatar una potent bomba que va provocar la mort de més de 150 persones, catorze generals, setze caps, sis oficials, vuit alts oficials, vuit alts funcionaris… Aquell atemptat va impressionar als joves patriotes que creien en l´acció directa com sol.lució per lluitar contra l´ocupació espanyola. Des de feia uns mesos Jaume Julià dels Escamots d´ESTAT CATALÀ experimentava la possibilitat de detonar artefactes a distància, en Jaume Compte al enterar-se va estar molt interessat en els experiments i es va oferir a finançar-los. La primera idea d´atemptar contra Alfonso XIII va venir dels Escamots de Vilanova i la Geltrú que volien volar la via del tren al pas del rei tot fent esclatar la bomba amb un dispositiu elèctric des d´una barca en el mar. Però els nois de Vilanova no tenien les eines per poder portar a terme l´acció. Aleshores LA BANDERA NEGRA va prendre el relleu, primer es va proposar posar la bomba als túnels de La Mussara però es va desestimar per estar massa allunyats de Barcelona, però la idea de col.locar la bomba en un túnel va prendre força. A la reunió celebrada al cafè Petit Versalles els membres de LA BANDERA NEGRA Miquel Badia, Jaume Julià, Francesc Ferrer, Emili Granier-Barrera, Ramon Xammar, Santiago Balius, Josep Garriga, Holgado i Marcel.li Perelló es va decidir crear una comissió per preparar l´acció, constituida per Garriga, Julià i Ferrer, aquests darrers varen anar el dia 17 de maig al Garraf per inspeccionar la zona. Al dia següent es varen reunir amb Miravitlles (dels Escamots) i Fontbernat i es va exposar la idea de que l´acció s´havia de produir entre Garraf i Castelldefels. En Jaume Miravitlles va facilitar cinc kg. d´explosius fets amb picrat amònic i clorat de potasa, però com era poc es varen seguir recollint explosius fins arribar als 43 kg. L´artefacte fou construit en Roure segons els plànols fets per Perelló, el tamany era de 40 cm. de llargada per 15cm. de diàmetre. A part es va preparar l´aparell elèctric de deflagació amb una pila de 50 volts proporcionada per Argelaguet. La bomba la va portar Francesc Ferrer el dia 22 des de la botiga de Compte al local del carrer Vertrallans. El dia 23 es va intentar co.locar la bomba per primer cop, Compte, Perelló, Julià, Ferrer i Garriga varen fer via cap al Garraf, Civit portava la bomba, Julià i Garriga l´explosiu i les eines. Però les eines que portaven no permetien aixecar la grava que havia a la via per poder col.locar l´artefacte i amagaren la bomba darrera la vegetació. El dia 24 per imprevisió (varen perdre el tren) no pogueren tornar al lloc previst i decidiren posar la bomba en un dels respiradors del túnel en comptes de posar-la sota la via. El dia 25 en Compte que fins aleshores havia estat apartat del complot va decidir prendre cartes en l´assumpte i va viatjar al Garraf juntament amb en Civit i altres companys, però ja era massa tard, el túnel i les vies estaven preses militarment per la Guàrdia Civil. Veient que havien fracassat, es varen reunir els membres de LA BANDERA NEGRA el dia 26 al vespre, aleshores decidiren executar el rei quan passegés per la Rambla de Barcelona, en el tros comprès entre Canaletes i el carrer Sant Pau. Tenien previst que l´acció provocaria una reacció popular que permetria als Escamots d´Estat Català ocupar l´Ajuntament, la Diputació i el Govern Civil i proclamar la República Catalana. Es va sortejar qui hauria d´executar el rei i li va tocar fer-ho a Holgado que feia el servei militar al Regiment de Sapadors nº 13, a la caserna de Bonsuccés, que aquell dia no havia pogut assistir per que estava de guàrdia, en cas de que aquest no pogués fer-ho ocuparia el seu lloc en Jaume Julià. Holgado va defugir el compromís però en Jaume Julià es va responsabilitzar de portar a terme el regicidi. Però quan era l´hora convinguda per reunir-se en Jaume Julià no va aparèixer, els seus companys però continuaren amb l´operació. Parla Miquel Ferrer: ” a l´hora convinguda, tots els suposats membres de la joventut monàrquica espanyola érem al nostre lloc (armats amb pistoles i portant una bomba fabricada per Fonbernat) i a mi m va tocar al davant del bar Canaletes. Vaig pensar que hauria estat bona cosa posar-nos un braçal amb la bandera espanyola, però ja era tard. Vam veure la comitiva que venia i calia descobrir quin era el cotxe on anava el rei i anava tot sol amb el xófer i un individu al davant, segurament policia també, però de més confiança. Vaig començar a córrer mirant de ficar-me al pas lateral per a poder-me apropar més al cotxe. Vaig sentir els primers crits de “Viva el Rey!” i “Viva España!”, que evidentment eren dels nostres. Però jo tenia la gola seca que no podia cridar res. Els crits de la nostra gent no varen durar gaire. I jo no vaig aconseguir acostar-me al cotxe del rei fins que va passar per davant dels magatzems de “El Siglo”. M´hi vaig acostar tant que vaig veure de ben aprop, arraconat a l´angle de la dreta del seient del darrera. Se´m va quedar mirant fit a fit i em va semblar que s´arronsava i tot com esperant alguna cosa dolenta…Immediatament vaig sentir que m´agafaven del braç i em deien “Circulen!, circulen!”. Era un policia, de la secreta, és clar. I no em va dir res més…Vam continuar per la rambla de les flors i allà ja era impossible acostar-me al cotxe del rei. Aquest va entrar al Liceu amb els aplaudiments veritablement entusiastes de la gent d´upa -homes i dones- que l´esperaven a la porta”. Però enara els hi restava l´aretefacte que portaven a sobre i decdiren posar-lo a la cas a dela baronessa de Maldà que el dia abans havia ofert un ball en honor al Borbó, en Tona i en perelló varen anar-hi per col.locar l´artefacte. Mentres en Tona vigilava entre el Carrer de la Portaferrissa i el carrer Perot lo Lladre, en Perelló va encendre la metxa, al marxar es va adonar de que la metxa s´havia apagat i va haver de tornar, després, tots dos partiren tranquilament entre carrers farcits de policies, quan ja eren lluny varen sentir una forta explosió. Encara restava oberta la possibilitat de fer esclatar la bomba del túnel quan el rei sortís de Barcelona i passés de nou pel Garraf. Varen anar al Garraf dos membres del Grup dels Set (el Grup dels Set provenien d´Acció Catalana i estaven enquadrats en el SEM Servei d´Estudis Militars) i quatre de LA BANDERA NEGRA, a l´estació es varen reconèixer els membres d´ambdos grups i observaren una coll d´individus que parlaven castellà i que portaven unes caixes, de sobte aquests individus s´aproparen i de les caixes tragueren les pistoles, eren policies espanyols comandats per l´agent Ancho. A en Ferrer li varen trobar una pistola i li va caure la primera pallissa darrera l´estació. Tot seguit foren emmanillats i conduits per tren a Barcelona. Era clar que hi havia un confident que els havia traït. Aquest era Joan Terrés, àlies Josep Talavera, que més tard, al ser alliberat va intentar infiltrar-se dintre l ´Estat Català però ja ningú es fiava d´ell. Durant la Guerra Civil fou “assassinat” per uns desconeguts. Les detencions varen anar en augment, en total foren detinguts: Ramon Fabregat Antoni Argelaguet Marcel.lí Perelló Jaume Julià Jaume Compte Miquel Badia Emili Granier-Barrera Deogràcies Civit Josep Garriga Francesc Ferrer Pere Manén Narcís Compte Antoni Guillamet Jaume Balius Ramon Xamar Josep Papasseit Vicenç Colominas Anton Macià Jaume Macià Jaume Pons Luís Tort Jaume Pallàs Josep Marfany Josep M. Planas Josep Folch Raimon Peypoch Mateu Sust La policia espanyola va acusar a Estat Català d´estar darrera del complot, i varen començar les accions repressives contra l´organització. El confident Terrés desconeixia l´existència del Grup dels Set lligat al SEM i per tant la policia va creure que en Fabregat i Argelaguet, membres d´aquest grup, no tenien res a veure en els fets i els va deixar en llibertat provisional, Fabregat va aprofitar l´ocasió i es va escapar a França tot posant-se sota les ordres de Macià. Però després de llargues sessions de tortures algun membre de La Bandera Negra va confesar que el SEM (Servei d´Estudis Militars) feia classes d´instrucció militar i que el Grup dels Sets era el grup d´acció del SEM, per tot això va ser detingut el doctor Miquel A. Baltà, fundador del SEM. Degut a la detenció de Baltà la policia va trobar una llista amb 150 noms d´”alumnes” del SEM , ordres militars de Macià, instruccions per fer bombes, matrius dels talonaris de l´Emprèstit Pau Claris, etc….per tot aixì es produiren 49 noves detencions. Estat Català va iniciar una campanya de solidaritat amb els detinguts, dintre de casa nostra i a l´exili es publicaren butlletins i octavetes denunciant les greus tortures que havien rebut els patriotes empresonats. Justament fou en Baltà que el dia abans de ser detingut va crear el Comitè pro-Presos, el qual actuà en nom d´Estat Català malgrat no en fos membre. El doctor Batista i Rova va conseguir donatius de sectors de a Lliga, el mateix Cambó va pagar 1.000 pessetes per les campanyes de solidaritat amb els presos. A favor dels patriotes fins i tot s´hi va afegir la premsa regionalista, “La Veu de Catalunya” de la Lliga i “La Publicitat” d´Acció Catalana. Malgrat tot les condemnes varen ser menys dures de les que demanava el fiscal: Jaume Compte. Cadena perpètua. Marcel.lí Perelló. Cadena perpètua. Jaume Julià. Cadena perpètua. Josep Garriga. Cadena perpètua. Miquel Badia. Dotze anys i un dia. Deogràcies Civit. Dotze anys i un dia.

Francesc Ferrer. Dotze anys i un dia.

Emili Granier-Barrera. Absolució. Antoni Argelaguet. Absolució. La campanya a favor dels presos va ser molt forta, a l´Argentina es va crear l´Associació Catalana de Beneficència i el Comitè pro-Presos va tenir una forta implantació a tot arreu a on els homes i dones d´Estat Català tenien implantació. Es va constituir el DIA DEL PRESONER CATALÀ, el 13 de setembre, aniversari del cop d´estat del general Primo de Rivera, fou idea d´Àngel Boixadera de l´Argentina, i es va celebrar els anys 1926 a 1929. Durant l´any 1930 es va fer una forta campanya a favor de l´amnistia i s´inicià una recollida esclusivament femenina de signatures arribant a les 200.00 firmes. Però no va ser fins la caiguda de Primo de Rivera que el rei es va veure obligat a cedir tot signant un indult el dia 2 d´abril, i els presos sortiren en llibertat durant aquest mes. Com a cloenda podem dir que el comissari de policia Tejido que es va distingir per les tortures a que varen ser sotmesos els presos va ser executat per Perelló i altres membres de l´Estat Català durant la Guerra Civil, el jutge Cristóbal Fernández Valdés va ser afusellat el mes de setembre al Camp de la Bota després de ser jutjat per les tortures que va cometre sobre sindicalistes i nacionalistes i el confident Terrés també fou executat durant la guerra com ja hem comentat.

Per altra part en Daniel Cardona des d´el seu exili a Banyuls va començar a reorganitzar el nucli de Nosaltres Sols!, en Jaume Martínez i Vendrell va començar a fer les primeres entrades clandestines al Principat.

Per unir totes les activitats es varen trobar a Paris l´hivern de 1939-1940 un gup de patriotes:

Joan Cornudella i Barberà i Antoni Andreu i Abelló en nom de l´Estat Català, sector dissident; Manuel Cruells com a ex-militant de les Joventuts d´Estat Català. Enric Pagès en nom dels militants de l´interior i Jaume Martínez i Vendrell de Nosaltres Sols!. D´aquesta reunió va néixer el FNC, la idea era crear un front nacionalista de lluita i no un partit polític, d´aquesta manera evitaven els personalismes que ja havien dividit prou als independentistes.

Es va intentar establir converses amb les potències aliades per crear una unitat combatent catalana al costat dels aliats contra les tropes alemanyes i italianes, a canvi es demanaria el reconeixement de Catalunya, òbviament aquestes gestions no varen tenir cap èxit.

La indefinició ideològica del FNC era notable, només es reivindicava la independència i la lluita per la dignitat de l´home i l´assoliment d´una societat avançada, fins la primera conferència celebrada a l´interior l´any 1946 no existia ni un programa idològic.

Econòmicament el FNC va patir d´una gran inestabilitat, els aliats només varen facilitar documentació falsa i poca cosa més, els ajuts econòmics provenien principalment dels exiliats d´Amèrica que varen crear el Comitè d´Ajut als Combatents del Front Nacional de Catalunya.Els militants havien d´organitzar ells mateixos el finançament, en Gregori Font i Cativiella feia contraban d´ulleres i l´òptic que li comprava la mercaderia el va denunciar per no posar-se d´acord amb els preus. En Josep Planchart i Martori que treballava al Ajuntament del poble de Montseny falsificava documents per a l´obtenció de gasolina per l´agricultura i que era venuda al mercat negre.

El FNC va fer costat als aliats des del primer moment, consideraven que una victòria aliada a Europa produiria la caiguda de Franco i l´actuació dels catalans al costat dels aliats permetria un reconeixement de la realitat catalana. L´ajut als aliats es va fer en quatre fronts:

– col.laboració amb els Serveis Secrets Polonesos.

– col.laboració amb el Intelligence Service britànic.

– col.laboració amb el Deuxième Bureau francès.

– creació de xarxes d´evasió pels pilots aliats i lligades a la Resistència Francesa.

Sobre la col.laboració amb els Serveis Secrets polonesos va ser fruit de la casualitat, l´any 1940 Enric Pagès es va relacionar amb membres del consolat britànic a Barcelona que li varen oferir que treballés pel l´Intelligence Service britànic, va mantenir una entrevista amb un responsable britànic i li va demanar garanties que després de la victòria aliada Catalunya fos reconeguda a la taula de la pau, però el representant britànic només estava autoritzat a oferir-li una compensació econòmica per la seva col.laboració. Els anglesos estaven molt interessats en tenir informació sobre les càrregues que arribaven o sortien del port de Barcelona, especialment dels vaixells italians; com no hi va haver entesa en Pagès es va posar en contacte amb en Roman Koparski a Madrid, cap d´una organització clandestina polonesa, aquest si que va acceptar les condicions de Pagès.

Aleshores cinc militants del Front Nacional de Catalunya es varen posar a recollir informació sobre instal.lacions militars, dipòsits de combustible, vies de comunicació… Però el 2 de gener de 1942 en Josep Munté i Rodríguez es detingut a Madrid, tota la xarxa va caure: Dinonís Munté i Rodríguez, Josep Munté i Rodríguez, Abelard Pujol de la Huerta, Enric Pagès i Montagut, Josep Guerrero de la Iglesia i l´empleat de la legació polonesa Roman Koparski, a tots ells s´els va acusar d´estar enquadrats a una Estación de Bases e Intercambio de Información que passava informació a una potència estrangera, òbviament Polònia encara que no se l´anomenés; per sort la policia no va poder establir una relació entre els detinguts i el FNC. A Dionís Munné s´el va condemnar a 6 anys de presó major, a Josep Munné, Guerrero de la Iglesia i Pujol de la Huerta varen ser condemants a 6 anys de presó menor, Koparski i Pagès a sis mesos i un dia de presidi menor, tots ells pel delicte d´espionatge. Les penes varen ser petites per que a l´any del judici, 1944, estava canviant la truita i no era qüestió d´enemistar-se amb els aliats, a més el representant polonès ho era del Govern Polonès Lliure a Londres, per tant anti-comunista.

En referència a la col.laboració amb l´Intelligence Service podem fer esment del militant del FNC, Jaume Ribas que era membre d´aquest servei. Aquest patriota era un expert en plàstics i tot i visquent a Londres viatjava sovint a Barcelona. Fou descobert per la policia espanyola però va poder fugir en avió des de Madrid, va arribar a Londres a finals de 1943 i els seus superiors varen tallar tots els contactes amb els nacionalistes catalans. En Jaume Ribas, que feia servir el nom en clau de Lipstick, va passar informació sobre moviments de tropes, i de caràcter tècnic, la passava escrita amb tinta invisible i microfotografia, va actuar des de novembre de 1942 fins març de 1943; els seus superiors el varen acusar d´estar més interessat en organitzar el moviment independentista que no pas en passar informació als britànics.

Les relacions amb el Deuxième Bureau francès varen començar l´any 1940, l´enllaç era Gregori Font, el qual tenia contactes a Perpinyà amb Antoni Andreu i a l´estació de França de Barcelona amb Jaume Sabater. En Jaume Sabater disposava d´un aparell de ràdio. Gregori Font feia el trajecte Banyuls-Colera-Llançà-Barcelona i portava els missatges. Els contactes es varen acabar quan un dels militants, en Joan Sardà i Verdier fou detigunt, portant documentació falsa a nom de Joan Torres i Serra, el 14 de juny de 1941 a Barcelona amb el seu company Octavi Viladrosa. Segons sembla fou en Joan Massot, delegat d´Estat Català a Paris qui va posar en contacte el FNC amb el Deuxième Bureau. Varen passar informació portuària i militar.

Sobre les cadenes d´evasió tenim informació sobre Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella que hi estaven integrats. Aquesta cadena portava als resistents fugitius des de la frontera Suïssa fins les Alberes, des d´aquest punt els militants del Front Nacional de Catalunya els conduïen a Barcelona on eren expedits a Lisboa. A Sant Llorenç de Salanca, a Catalunya Nord, hi havia el punt de concentració de la gent que havia de ser traslladada, es calcula que uns 600 o 800 aviadors varen ser salvats pels membres del FNC; cada grup dels que formaven el Front Nacional es responsabilitzava d´una tasca determinada, per exemple els membres de Nosaltres Sols! Que ja tenien una preparació militar prèvia a la guerra es responsabilitzaren dels enllaços.

Els membres de l´Estat Català també varen col.laborar amb el Deuxième Bureau i el Intelligence Service, el grup format per Vicenç Borrell, Josep Tramunt, Jaume Ros, Florenci Tor varen passar per la frontera a nombrosos jueus, resistents i pilots. Varen organitzar al servei del Deuxième Bureau, cap al mes de gener de 1941, una xarxa d´informació que va arribar fins a Cartagena, en total varen existir 43 grups de 5 persones que passaven la informació; la informació era centralitzada a Figueres i després arribava a Perpinyà. L´agregat de premsa del consolat britànic, Dorchy, estava en contacte amb Teresa Aymerich d´Estat Català, a travès del seu secretari Font. Josep Tramunt va ser enviat el setembre de 1941 a Barcelona per corregir algunes deficiències de les xarxes d´informació, però va ser detingut juntament amb unes altres setanta persones de la cadena informativa, entre elles Teresa Aymerich, pràcticament l´Estat Català fou desmantelat i el cap de la xarxa, el francès Weil va haver de fugir.

A final de 1943 i després de la fugida de Jaume Ribas la repressió contra el Front Nacional de Catalunya va anar en augment. Varen haver 49 detinguts:

…però a l´any 1944 ja s´havia reconstruit novament el Front, Jaume Cornudella, Andreu i Abelló i altres patriotes varen passar la frontera i varen començar a refer-lo. Es va dividir en les següents seccions:

– Consell executiu amb les seccions universitària i específiques (aparell de propaganda, militar i equips de passos de frontera).

– Consell de Barcelona ciutat.

– Consell de Barcelona circumscripció.

– Consell d´altres contrades catalanes

– Delegació a l´estat francès, amb seu a Perpinyà, el seu representant era Jaume Cornudella.

– Delegació a Gran Bretanya amb seu a Londres.

Cap a l´any el organigrama va canviar:

– Consell executiu format pel President (Antoni Andreu i Abelló), Secretari general (Jaume Martínez i Vendrell) i cinc Consellers (premsa i propaganda, serveis, acció política i social, organització i joventuts).

– Seccions específiques (Propaganda i secció militar).

– Secció universitària.

– Delegació a la Gran Bretanya.

– Delegació a l´Estat francès.

– Consell permanent.

– Consell nacional.

– Consell de Barcelona circumscripció.

– Consells comarcals.

– Delegacions locals.

– Grups locals integrants per un mínim de cinc militants.

– Consell de Barcelona ciutat, integrat per representants dels districtes.

L´any 1946 s´havien repartit ja 3.000 carnets. L´any 1947 l´Estat Català es va retirar del Front Nacional de Catalunya i al mes de novembre del mateix any es celebra la 1ª Conferència del Front Nacional de Barcelona-ciutat.

Les accions militars del Front Nacional de Catalunya son poc conegudes:

– la nit de l´11 de setembre de 1944 un escamot de la secció militar format per Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau i Ferran Murull i Duran varen escalar la torre de Sant Jaume del transbordador aeri del port de Barcelona i hi penjaren una gran senyera, amb una pistola preparada per fer foc sobre qui intentés treure-la.

– el 23 d´abril de 1945 es va fer una altra operació similar a les torres del temple de la Sagrada Família. En Josep Oriol Paià i Carbonell, Joan Josep Ferrer i Grau i Joan Espinet varen amagar-se tota la nit a l´interior de l´edifici, varen pujar a les agulles i hi penjaren la senyera; per dificultar la retirada de la senyera varen serrar les escales de ferro que conduïen al capdamunt.

– durant el mateix mes d´abril de 1945 es varen pintar nombrosos Sant Jordi amb trepa, als peus del caval hi havien la creu gamada i les fletxes i Sant Jordi amb l´espasa les destrossava.

– al setembre del mateix any es varen enganxar nombrosos cartells, durant una de les enganxades, a la Riera de Sant Miquel, varen ser sorpresos per la policia, durant el tiroteig va morir el militant del FNC Josep Corbella.

– a primers de novembre de 1945 varen intentar penjar una senyera al Palau de la Música Catalana, un mecanisme va desplegar la senyera però per un error mecànic només se´n desplegà una part.

– el 24 de març de 1946 fan esclatar una bomba al Monumento a la Visctoria.

– el 8 de juny de 1946 a l´estadi de Montjuïc hi havia un important partit de fútbol, un escamot de la secció militar format per Jaume Martínez i Vendrell. Emili Boté i Serrat, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch i Manuel Caballería va portar dues grans senyeres amb l´aparell de rellotgeria per que que s´obrissin durant el partit, aleshores una parella de guàrdies civils varen aturar al grup i Emili Boté fou detingut malgrat duia un subfusell i una pistola, en Boté fou torturat brutalment i fins al cap de dos dies la policia no va localitzar el local de la secció militar a la Riera Alta nº 6, però ja estava buit el local. L´impremta havia estat desmuntada i traslladada a casa d´en Serra i Estruch al carrer Nàpols 309. Al cap d´uns dies varen caure els altres membres del grup: Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch, Alexandre Viladrosa i Mas, Jaume Castells i Lluelles, Gregori Font i Cativiella, Ferran Valls i Mención, Francesc Gonzàlez i Graells, Antoni Romeu i Just, Pere Vegué i Ligoñà, Josep Oriol Domènech i Llavallol, Joan Iranzo i Adrover, i Mercè Oller i Prat; varen ser declarats en rebel.lia: Ferran Murull i Duran, Manuel Camps, Manuel Caballeria i Josep Oriol Paià i Carbonell. Fou incautat el següent material: a Alexandre Viladrosa una pistola Colt i dues Astra amb munició i a més propaganda, a Gregori Font una pistola Mause, munició, 132 pastilles d´explosius i documentació, a Jaume Martínez i Vendrell tres subsfusells, 26 cartutxos de dinamita, detonadors, metxa, 36 paquets d´explosiu plàstic i un revòlver calibre 32. Les condemnes varen ser:

Jaume Martínez i Vendrell: 20 anys.

Joan Josep Ferrer i Grau i Emili Boté, a 15 anys.

Josep Serra i Estruch, Josep Oriol Paià i Carbonell i Gregori Font, a 6 anys.

Jaume Castells i Lluelles i Alexandre Viladrosa i Mas, a 3 anys.

Pere Vegué i Ligoña i Antoni Romeu i Just, a 2 anys.

Mercè Oller i Prat, a 1 any.

Josep Oriol Domènech i Llavallol, Ferran Valls i Mención i Francesc Gonzàlez i Graells, a 6 mesos i un dia.

Joan Iranzo i Adrover, a 6 mesos i un dia de presó menor.

La Secció Universitària del FNC també tingué una activitat prou intensa, va ser creada l´any 1942 i possiblement fou la primera organització que va fer propaganda a la Universitat. Les accions més conegudes foren:

– el 9 de febrer de 1946, “Dia del Estudiante Caido” varen col.locar un petard a la Capella de la Universitat i al cap d´aguns dies varen pintar “Visca Catalunya al Pati de Lletres de la Universitat i varen trencar retrats de Franco y José Antonio.

– a la segona quinzena de febrer varen penjar una senyera de la façana de la Universitat.

– el 5 de març a dos quarts d´una del migdia varen fer esclatar un petard a la Plaça Universitat cantonada Aribau i es va desplegar una senyera i va caure una pluja de fulls signats pel FNC.

La darrera acció propagandística important del FNC fou el 27 d´abril de 1947. Aquell dia es celebrava l´Entronització de la Mare de Deu de Montserrat, aquest acte fou autoritzat pel gobernador civil de Barcelona, Bartolomé Barba, es varen repartir milers de fulls i estampes en català, editats per la comissió Abat Oliba. Aquell dia es varen aplegar a Montserrat entre 70.000 i 100.000 persones. Hi assistiren: Martín Araujo en representació del Caudillo, el gobernador civil de Barcelona, el bisbe de Barcelona, Modrego, el de Solsona, Enrique y Tarancón i el legat pontifici i cardenal de Tarragona, Arce Ochoterena. En mig del acte es varen llançar octavetes, unes signades pel FNC i altres no signades. I al moment culminant una inmensa senyera va ser desplegada a la muntanya, al Gorro Frigi, que va ser col.locada per Joan Espinet i Manuel Fontic. Degut a aquest acció del FNC va ser destituit el gobernador civil de Barcelona, Bartolomé Barba i substituit per Eduardo Baeza Alegría.

El recolzament i reconeixement per part de les potències al.liades del govern de Franco va desmoralitzar als resistents independentistes, el FNC va aturar la seva política d´accions armades i va restar com un partit clandestí. Durant aquesta època va editar les següents publicacions clandestines:

“Per Catalunya”, a partir de desembre de 1946, editada a Sant Just Desvern. Mensual. Tirada de 5.000 exemplars editats en tipografia. De 4 a 8 pàgines. Director: Antoni Andreu i Abelló.

“Horitzons”. Publicació adherida al Front Nacional de Catalunya. Editada a Barcelona en tipografia. Mensual. Tenia 4 pàgines. Va sortir del setembre de 1945 fins el maig-juny de 1946.

“Parers”. Editada a Perpinyà a partir del 23 de març de 1945 amb una tirada de 4.000 exemplars i impresa en tipografia. Tenia 4 pàgines. Directors: Jaume Cornudella i Gaietà Rahola.

“Opinions”. Imprès en tipografia a Perpinyà. Tirada de 4.000 exemplars de periodicitat setmanal. Tenia normalment 2 pàgines. Directors: Jaume Cornudella i Gaietà Rahola.

Per la seva història i pel moment en que va realitzar les seves accions, a l´immediata postguerra, el Front Nacional de Catalunya va patir brutalment la repressió; ara podem pensar que posar una senyera o enganxar cartells son actes de poca envergadura i poc risc, però cal recordar que militants del Front, com Josep Corbella varen morir assassinats per la policia per enganxar cartells i qualsevol militant detingut per la més mínima sospita era brutalment torturat…i en aquella època a la policia no li importava deixar marques de les tortures.

Per altra part alguns dels militants del FNC els veurem més endavant recolzant a grups com EPOCA o FAC.

La policia els va acusar dels següents actes de resistència:
– 16 d´octubre de 1970. Explosió d´un artefacte a Radio Nacional i Televisión Española. Al Passeig de Gràcia nº 1 de Barcelona.
– 3 de març de 1971. Atemptat a l´estació de la RENFE a Castelldefels.
– 7 de març. Atemptat a la Delegació d´Hisenda de la Sagrera (Barcelona) que va ocasionar la mort del Guàrdia Civil Dionisio Medina Serrano.
– 3 de juny. Atemptat contra els estudis a Miramar de Barcelona de la Televisión Española.
– 6 de juny. Voladura d´un transformador elèctric al carrer Güell.
– 12 de juny. Bomba contra els Jutjats Municipals de Barcelona.
– 18 de juliol. Tres bombes a diferents sortides ferroviàries de Barcelona.
– 23 d´octubre. Atemptat contra una fincs al carrer Sant Joan Baptista i tres altres contra locals del Movimiento al carrer Madonell.
– al mateix any atemtat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Sants i a la delegació del Ministeri d´Informació i Turisme a Barcelona.
– 28 de febrer de 1972. Atemptat contra els tallers del diari “La Vanguardia Española” i contra els locals del Movimiento dels districtes VII i IX.
– 29 de febrer. Atemptat contra el Banco de Madrid i a la “Quinta Avenida”.
– 1 de març. Artefactes contra el Jutjat d´Instrucció nº 1 i la Magistratura del Treball.
– 2 de març. Atemptat contra la caserna del Regiment d´Artilleria al barri de Sant Andreu i contra un altre establiment militar al carrer Pujades.
– 3 de març. Voladura d´un dels transformadors dela Font Lluminosa de Montjuïc i un altre al Palau de Congressos de la Fira de Mostres.
– 4 de març. Artefacte a les vies del metro de la Plaça de Catalunya.
– 18 de maig. Bomba contra el Monumento a los Caidos a Pedralbes, Barcelona.
A més la policia va trobar 216 Kg de dinamita, 200 metres de metxa, 95 cartutxos de gelamonita 1A, 20 Kg de goma-2, un detonador elèctric a distància i 700 detonadors, tot això en dos amagatalls a Centelles i a Begues.
El mateix Col.legi d´Advocats va protestar per les actuacions de la policia, les declaracions es varen aconseguir per tortura i tota la “causa ordinaria nº 59/72 de la IV Región Militar” només s´aguantava per aquestes declaracions. Les tortures més habituals varen ser el “quiròfan” i la “banyera”, el mateix Ramon Llorca va patir una lesió a la regió lumbar de la columna vertebral.
El judici contrra els militants del FAC va ser convocat per al 25 de setembre de 1972, els advocats defensors varen rebre la notificació només una setmana abans. El fiscal demanava 205 anys de presó per a Ramon Llorca i 180 anys per Carles Garcia, els advocats defensors, Marc Palmés i l´advocat Feliu varen argumentar defectes de forma, defectes processals i la manca de probes, a més a Llorca se li atribuien dos accions ocorregudes el mateix dia a la mateixa hora! ELs acusats varen mantenir una actitud de defensa política que va tallar en sec el Tribunal Militar. En Carles García va ser condemnat a 20 anys de presó i en Ramon Llorca a 30 anys de presó.
El 22 de setembre es produiren tres manifestacions a Barcelona contra els Consells de Guerra. Al matí 500 estudiants es varen concentrar a la cruïlla Aribau Gran Via, al vespre una altra al carrer Parlament i una altra a Sants, aquesta darrera va ser convocada per CCOO (Comissions Obreres), Comissions de Barris, Estudiants de Barcelona, mestres i llicenciats.
El dia 25 de setembre una altra manifestació va aplegar 1.000 persones a la Diagonal-Passeig de Gràcia, el mateix deia el FNC (Front Nacional de Catalunya) va penjar una pancarta amb el lema “Solidaritat FAC” a la Via Laietana entre Rosselló i Provença amb una cadena que va tallar el tràfic durant una hora.
El dia 26 de setembre una altra manifestació de 500 persones es va produir al passeig Maragall, els manifestants es varen defensar amb còctels de la policia, varen ser detingudes varies persones.
A la Catalunya Nord varen aparèixer nombrosos cartells de solidaritat amb els presos, l´”Independent” va publicar un comunicat de l´Accio Regionalista Catalana de solidaritat amb els independentistes.
Cap a l´any 1971 va sorgir un altra grup armat a Catalunya, els CAR “Comandos de Acción Revolucionaria” de marcada ideologia marxista-leninista però sense cap contingut nacionalista. Aquest grup, format a Terrassa, va canviar el seu nom pel de IR (Izquierda Revolucionaria). La seva primera acció va ser l´atracament a la Caixa d´Estalvis de Terrassa a la carretera de Castellar, després va emportar-se material d´impremta de les Escoles de l´estat a Sant llorenç del Munt, la primera bomba va ser a un transformador elèctric a l´Escola Industrial d´Enginyers. Altres varen ser a la seu dels Sindicats a Terrassa, el 15 d´abril de 1972 al Monumento a los Caidos de la Mata, entre Terrassa i la Mura i el 18 de maig varen fer volar un transformador a la carretera de Matadepera i el Jutjat d´ Instrucció de Terrassa. En aquestes accions ambé hi va participar el militant del FAC Estanislau Solà que s´havia escapat de la caiguda dels seus companys. Aquest mateix grup va atracar l´armeria de Sant Pere de Ribes al Garraf d´on es va emportar set escopetes i munició.
Algun dels militants d´aquest grup, com en Jordi Vera varen exil.liar-se i a Bèlgica varen integrar-se al FAC. Aleshores el FAC es va definir com el Partit Comunista de Catalunya, a la primera Assemblea celebrada l´estiu de 1973 a Brusel.les, l´Antoni Morato, antic militant del PSUC va influir en el gir cap a l´esquerra de l´organització, amb una definicio marxista-leninista maoista, es va anomenar un comitè executiu provisional format per Alfons Cervera, Josep Digon, Josep Maria Garcia, Antoni Morato i Elisenda Romeu. Es va començar a editar el butlletí “Catalunya Roja”.
Cap al novembre de 1973 un petit grup del FAC tornava a actuar al interior, concretament a Barcelona, el butlletí “Catalunya Roja” número 4-5 en feia esment i reivindicava la primera acció armada després de la caiguda del 1972: un grup de nous militants estaven fent pintades al carrer Sant Pau amb Paral.lel, els lemes eren “Visca Catalunya Lliure” i “Visca el FAC”, els que feien les pintades anaven recolzats per un escamot de protecció, aleshores d´una escala va sortir un home armat d´un revòlver apuntant als militants que feien les pintades i en tocar un xiulet va venir un vigilant, la ràpida reacció de l´escamot de protecció va permetre l´alliberament dels companys i l´obtenció de dos revòlvers més per l´organització.
Cap el desembre de 1973 el FAC va establir relacions amb el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico) i amb sectors escindits d´ETA. De resultes d´aquestes relacions es va organitzar una expopiació, hi varen participar en Jordi Vera i Antoni Morato pel FAC i dos militants del grup GATAZCA, escissió del Front Obrer d´ETA i que més tard varen formar LAIA. L´acció va anar bé, però al fugir amb un taxi robat a un dels militants de GATAZCA se li va disparar l´arma i va ferir al pulmó al seu company, per sort la ferida no va ser greu i l´activista es va poder recuperar. Amb els diners obtinguts amb aquesta acció, 1.200.000 pessetes, tant GATAZCA com el FAC varen poder comprar armes i munició.
Després d´aquesta acció es va decidir enviar a Josep Maria Garcia (“Jepi”) a Perpinyà per preparar la infraestructura a Catalunya Nord, hi va participar molt activament a la tasca en Gilbert Grau, d´aquesta manera es va poder establir a la Catalunya Nord la gran part de l´organitxació.
El mes de maig de 1974, en J. Digon i Balaguer (“Enric”) i Jordi Vera (“Cuqui”) varen baixar a Barcelona per intentar contactar amb Izquierda Revolucionaria, es va intentar un atracament a un banc però l´operació es va malmetre degut a l´aparició de la policia. Una infiltració va provocar que es retirés de nou a Catalunya Nord l´escamot, i junt amb ells varen fugir tres nous militants que havien captat i que la policia havia identificat Josep Carrasco i Castillo, Josep Amézcua i Sànchez i “Stromber”). L´infiltrat era Antonio Arjona, germà d´un militant del FRAP i que va ser detingut per la participació en un atracament, la policia li va prometre la llibertat d´ell i el seu germà si delatava a militants d´Izquierda Revolucionaria i del FAC, a l´últim moment es va arrepentir i va confessar la seva traició a Jordi Vera; d´aquesta manera els militants del FAC varen poder fugir.
El juliol de 1974 IR i el FAC es varen fusionar, en Josep Maria Torres i Freixa “el nen” va integrar-se al Comitè executiu provisional i en Josep López-Camacho va passar a ésser responsable militar dels escamots legals de l´interior.
El FAC va començar a crèixer novament, es varen crear nuclis a Barcellona, Terrassa, Andorra i Perpinyà. En J. Digon, Jordi Vera i Alfons Cervera (“Jaume”) varen ser els creadors d´aquests nous escamots. Les següents accions armades varen ser reivindicades pel butlletí Catalunya Roja nº7:
– 27 d´agost. Atracament a la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros” de Masquefa.
– expropiació a una pedrera, es va aconseguir metxa, detonants i explosius.
– expropiació d´una pedrera. Es va aconseguir 200 Kg d´explosiu.
– 10 de setembre. Varen dinamitar la Jefatura Local del Movimiento al carrer València, en commemoració de la Diada Nacional de l´Onze de Setembre.
– 11 de setembre. Bomba contra el consolat de Xile en solidaritat amb el poble xilè, en el primer aniversari del cop d´estat.
– 11 de setembre. Atemptat frustrat contra els Jutjats de Terrassa.
– 11 de setembre. Volat un transformador d´alta tensió a Sabadell.
La caiguda que varen tenir a la tardor de 1974 es va deure quan un grup revolucionari d´origen andalús es va integrar al FAC, aquest grup que estava a cavall entre la delinqüència comuna i l´activitat revolucionària havia participat en nombrosos atracaments: a la “Caja de Ahorros Layetana” de la Santa Coloma, el “banco Hispano Americano” de la Zona Franca, el “Banco Central” de la Via Augusta, la “Caja de Ahorros Layetana” del carrer Jacint Verdaguer i quan varen intentar assaltar l´empresa Armadan SA de Badalona varen haver de fugir a trets de sotsfusell. Tres militants varen ser detinguts després d´un atracament el 21 de gener de 1975, la policia va trobar al cotxe emprat en l´atracament les marques dactilars de Pere Móra i Leon, el qual estava fitxat com a delinqüent comú, després d´unes brutals tortures va descobrir als seus companys Dídac Romero i Pérz i Lluís Guijarro i Guerrero, a la casa d´aquest darrer la policia va trobar una Remington 45, munició, granades de mà, una impressora “vietnamita”, àcid nítric, càmfora i diners de l´organització. Després de ser torturats confessaren a la policia l´existència d´un pis franc al carrer Camp nº 39. 1er pis de Barcelona. La policia va mantenir una vigilància però l´únic que varen aconseguir fou ferir a un advocat, Ferran López i Parea, que creia que el volien atracar i es va defensar. Aleshores la policia va entrar al pis i va trobar un sotsfusell Stein, munició, documents d´identitat falsificats, bombes de mà, i molta propaganda del FAC.
Els altres militants del FAC varen fugir.
En Pere Móra i Leon va ser ingressat a la clínica del Mar però degut a l´extrema gravetat va ser trasladat a la Clínica del Dr. Puigvert a on se li va observar:
– insuficiència renal per hipermatitzants.
– talls diversos a la llengua
– cremades a les cames i peus degut a corrents elèctriques
– nombroses blaus des de la cintura fins els peus
segons la policia les lesions es varen produir durant la detenció, però ningú va poder negar la realitat, la policia havia torturat amb salvatgia al detingut.
El 20 de març de 1975 Elisenda Romeu i el seu marit, l´Alfons varen ser detinguts a Valenciennes per la gendarmeria francesa, varen trobar al cotxe armes i municions. Alfons va ser condemnat a 7 mesos de presó i 2.000 francs de multa i l´Elisenda a cinc mesos de presó.
Durant l´any 1975 es varen produir les següents accions:
– 13 d´abril. Es dinamitat l´edifici de la Magistratura del Trabajo a Barcelona.
– a finals d´abril es posen nombroses senyeres i banderes rojes a Barcelona i el Vallès per commemorar el 1er de Maig.
– 5 de maig. Bomba contra el Banco de Sabadell a Sabadell. I es dinamitat el Monumento a los Caidos als afores de Rubí.
-12 de maig. Es dinamitat el local del Movimiento a Sants. També va explotar una bomba a la Caja de Ahorros Provincial a l´avinguda Meridiana de Barcelona.
Durant el mes de setembre de 1975 fou detingut en Joan Molina i Jiménez per fer pintades del FAC. Després de brutals tortures va donar el nom dels seus companys, 14 persones varen ser detingudes a Terrasssa: Josep Maria Torres i Freixa (el nen), del comitè executiu provisional del FAC, Joan López Camacho (Camacho), responsable militar del Vallès, Josep Plaza Gabarrón, Antoni Torres i Freixa, Manuel Muñoz i Requena (che), Josep Maria Fernàndez i Sansa, Consol Padillo Naves, Francesc Martínez Sanahuja (Banderes), Joan López Garcia, Joan Solà i Gonzàlez i un noi anomenat César, de Rubí.
La policia els va acusar de nombrosos atemptats i de ser la branca catalana d´ETA (p-m), tot ajudant a passar la frontera a José Ignacio Pérez Beotegui (Wilson). La policia va trobar 1.580 bales, 150 cartutxos d´escopeta, 6 mines anti-personal, 330 fulminants elèctrics, 12 rotlles de munició ràpida i lenta, 8 caixes de munició per armes de gas, 60 cartutxos de goma-2, 30 d´altres classes d´explosius, 4 escopetes de doble canó retallades, 1 escopeta d´un sol canó, 2 sotsfusells “Naranjeros” amb carregadors i munició, 8 pistoles de diferents calibres i models, un 22 americà amb silenciador i teleobjectiu, una pistola-metralladora, una bomba de mà, un revòlver de gas, 100 càpsules de cianur, 1 “scaner” per captar les emisores de la policia, dues multicopistes una màquina d´escriure, un cotxe Simca 1000, dues motos i nombrosa propaganda del FAC.
A Barcelona varen ser detingudes 6 persones més, Joan Xic, Pere Cuenca, Bertran (Macis), i una nois que varen deixar el seu pis al carrer de Santa Anna a un escamot del FAC. En total a les acaballes de l´any 1975, 25 militants del FAC estaven a les presons espanyoles.
Uns pocs varen poder fugir a França, com Cèsar Algora (lLuís) i Isabel Martos (Tena). En Josep Digon i Cèsar Algora foren detinguts per la Gendarmeria francesa a Sant llorenç de Cerdans i condemnats per portar armes, varen passar 6 mesos a la presó i en Josep Digon després va ser expulsat a Bèlgica. El grup de Catalunya Nord es va haver de disoldre.
El 5 d´abril els militants d´ETA de la presó de Segòvia es varen fugar, amb ells hi anaven en Carles Garcia i Solé i Ramon Llorca, quasi tots varen ser capturats però en Carles i tres altres dels fugats es varen poder escapar a França i foren deportats a l´illa d´Yeu, d´on es tornaren a escapar i residiren a Perpinyà fins que l´amnistia els va permetre tornar al Principat.
A finals de 1976 alguns militants del FAC varen decidir crear una organització política el MRC Moviment Revolucionari Català, la seva idea era fusionar-se amb el PSAN-Provisional i el Col.lectiu Comunista Català i més endavant amb el PSAN, d´aquest intent de fusió va sorgir un document “Per una nova orientació política al si del moviment obrer i popular català” amb data de l´abril de 1977.
Els altres militants varen intentar reconstruir el FAC i durant el mes de novembre de 1976 varen fer vàries accions:
– bomba a l´entrada del metro de l´estació Tarragona de Barcelona.
– bomba contra les oficines de “Roca Radiadores”.
– artefacte contra els arxius del jutjats vells de Barcelona.
– bomba (desactivada) a la claveguera del carrer Provença cantonada Via Laietana.
Pel febrer de 1977 la policia va desarticular al grup, foren detinguts:

Joan Lòpez Camacho, Lluís Guijarro Guerrero, Joaquim Sardà i Montoliu, Francesc Romero i Rivera, Jordi Company i Querol, Jordi Delgado i Vives, Marta Bonet i Farran, Joan Contreras i Cruz, Anna Maria Viana i Ondiviela, Elisenda Cubells i Sacristà i Francesc Vàzquez i Morilla. La policia els va incautar 87 cartutxos de dinamita i 5 rotlles de metxa a un refugi que tenia en lluís Guijarro a la Conreria, Badalona; a Marta Bonet li varen trobar al seu domicili del carrer Vallespir nº 139-2on-3ª 54 cartutxos de dinamita, una pistola FN-Browning del 7’65 i 29 bales, una carabina del calibre 22 amb silenciador i municions.
A partir d´aquella caiguda es pot parlar de la desaparició del FAC, el MRC va durar una mica més però no gaire més, la “Reforma” política va deixar desorientats als seus militants i sense objectius. L´anys 1977 es pot considerar com l´any de la seva dissolució. El FAC va ser una organització molt infiltrada per la policia i encara avui hi han dubtes sobre alguns dels seus integrants per delators i confidents. Els militants presos sortiren al carrer gràcies a l´Amnistia del 1977.