Catalunya Catalana

UNCat se solidaritza amb els Mossos d’Esquadra davant la campanya de linxament

UNCat se solidaritza amb els Mossos d’Esquadra davant la campanya de linxament que pateixen des de diferents sectors, els quals convergeixen en l’intent de desprestigiar el cos policial català. UNCat considera que des de l’extrema esquerra marginal, el món de la delinqüència i els sectors espanyolistes disfressats de pseudoprogressisme presents a Catalunya hi ha una clara unitat d’acció en aquest aspecte, ja que són sabedors que la nostra policia és un pal de paller important per a la societat catalana. UNCat creu absolutament adequada l’actuació dels agents dels Mossos, qüestionada únicament per interessos anticatalans i antisocials, i se solidaritza amb l’agent agredit en una manifestació violenta i il·legal i amb els altres membres del cos denunciats injustament. Igualment, el nostre partit acusa els partits del tripartit de menysprear el cos policial i d’utilitzar-lo políticament en la seves pugnes particulars.

Ultra això, UNCat recorda la vergonyosa utilització política dels Mossos per part del senyor Joan Saura, conseller d’Interior, durant la celebració de la FIBA Cup a Fontajau (Girona), quan va ordenar comissar pancartes que reclamaven la llibertat de Catalunya pel simple fet que no es correspon amb la ideologia del seu partit. Recordem també que el nostre partit s’ha pronunciat sempre a favor d’un enduriment de les penes per fer front als malfactors que creen inseguretat ciutadana en el nostre país. Als ciutadans ens entristeix molt veure com els delinqüents ja són al carrer poques hores després de ser detinguts, mentre que els Mossos són jutjats injustament per tot un circ mediàtic intolerable en una societat que pretèn ser justa. L’enduriment de penes i el suport incondicional a la
nostra policia són essencials per aconseguir una Catalunya segura per a tots nosaltres. Nosaltres així ho creiem i així ho defensem.

 
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana (UNCat) 

6 de juny de l’any 2007.

SEGURETAT ÉS LLIBERTAT 

La inseguretat sembla que ha esdevingut un preu que hem de pagar per viure en un sistema on les llibertats individuals en teoria son respectades. Justament aquesta invocada llibertat no s’aplica als ciutadans que son víctimes de la delinqüència sinó als lladres, assaltants, violadors, segretadors, raptors, carteristes i un llarc etcètera. Nosaltres, els ciutadans de peu, l’home qualsevol que aspira a treballar i viure en pau no gaudim d’aquesta llibertat que suposa viure amb seguretat.

Hi ha un cert llenguatge que vol contraposar seguretat amb llibertat, és pura falàcia, sense seguretat no hi ha llibertat, si tenim por de passejar pels nostres carrers quan es fa fosc, quan hem de vigilar les nostres pertenences quan entrem al transport públic, quan hem de fer una despesa en alarmes i sistemes disuassius de protecció per mantenir una certa sensació de seguretat a les nostres llars,en realitat no gaudim d’aquesta llibertat que es fa pregona.

Hem viscut el miratge de creure que l’ètica és un valor universal, que les lleis estan per protegir-nos dels qui volen viure al marge d’elles tot aprofitant-se dels pobres mortals que tenim por de perdre el que tant ens ha costat guanyar amb el nostre treball. Però tot això és tant sols un miratge, les lleis no estan fetes per donar-nos la llibertat de viure amb seguretat sinó per permetre la llibertat dels que no ens deixen exercir la nostra. Tantes lleis que semblen contradir-se en realitat conformen un espai que permet viure amb impunitat a nombrosos col•lectius socials que fan del delicte el seu modus vivendi.

La situació ha de canviar, cal un nou Codi Penal, una correcta aplicació de les lleis per part dels jutges, una més gran sensació de seguretat que no es quedi tant sols en la sensació sinó que sigui real. Cal eliminar la glorificació de la delinqüència, no és permissible que una societat que te com un dels seus fonaments el dret a la propietat sigui escarnida pels grups que volen destruir el sistema tot fent apologia de l’ocupació de cases que tenen un propietari. No es pot permetre que hi hagi gent que visqui de l’extorsió, que clans mafiosos amagats sota la protecció que els hi dona la pertinença a una ètnia determinada extorsionin a les empreses constructores oferint una “protecció”, que pot acabar en robatori si l’empresari no accepta el seu xantatge, casos com aquest gaudeixen de total impunitat i en fan escarni tot posant els seus cartells amb la roda de carro com a petja ètnica que delata el seu origen i la seva funció: el xantatge i l’extorsió. No podem viure en una societat on infants que haurien de ser a les seves llars o a les escoles siguin emprats com eina de compasió per les seves mares, o qui sigui, que tenen l’almoina com forma de vida. No podem acceptar que delinqüents amb nombrosos antecedents es riguin a la cara del policia que li practica la seva enèsima detenció per què sap que sortirà al carrer molt abans que el funcionari hagi enllestit el paparam. No es pot viure en una societat on pots ser ferit a casa teva per un assaltant però si et defenses siguis tú el delinqüent, siguis tú el responsable dels danys que li hagis pogut fer a l’assaltant al defensar-te a tú mateix, als teus fills o la parella.

Volem viure lliures sabent que podem gaudir de la tranquil·litat que dona la seguretat.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 24 de maig de l’any 2007.

UNCat davant les eleccions presidencials a l’Estat francès 

UNCat davant de la segona volta de les eleccions presidencials a l’Estat francès adreça aquestes consideracions a la població nord-catalana:

-Aquests comicis s’emmarquen en un context no nacional i purament imperial francès, i per tant representen un procés no democràtic.

-Quisvulla que sigui el candidat guanyador és absolutament irrellevant pel que fa al reconeixement dels drets de Catalunya, ja que tots dos candidats representen l’essència del jacobinisme, independentment de la seva tonalitat.

-La participació en aquests comicis significa la legitimació d’un procés antidemocràtic i anticatalà.

Per tot això, Unitat Nacional Catalana insta la població nord-catalana a abstenir-se en les eleccions presidencials franceses del proper 6 de maig.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 3 de maig de l’any 2007

HOMENATGE ALS GERMANS BADIA 2007

Aquest dissabte 28 d’abril realitzarem un homenatge als Germans Badia al lloc on van ser assassinats un 28 d’abril de 1936. Consistirà en una ofrena floral i un petit parlament. Es convoca tothom a les 11’00h el matí al Carrer Muntaner/Diputació banda muntanya.

Resposta a Xavier Rius sobre els crits de “xarnego” a Montilla 

En un article a la secció d’opinió d’aquest diari digital Xavier Rius parla d’un crit de “Montilla xarnego” dedicat al President de la Generalitat durant una concentració davant del Parlament de Catalunya per protestar contra la ofensiva espanyolista/blavera contra TV3 en terres del País Valencià. 

Quan es tracta d’identificar el suposat autor del crit, el periodista deixa anar la frase: “amb prou feines vaig veure un parell de joves amb una samarreta amb el lema Nosaltres sols, que no sé si estaven vinculats a Unitat Nacional.”. Dubtem que sigui de gaire rigor periodístic apuntar cap a una organització dient “amb prou feines vaig veure” i “no sé si estaven vinculats”. 

Aprofitant l’avinentesa cal recordar que el mot “xarnego” apareix al Gran Diccionari de la Llengua Catalana com a “persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.”. Aquesta definició, si l’apliquem al President, no va tan desencaminada.

Unitat Nacional Catalana (UNCat) 

11 d’abril de l’any 2007.

Sobre la notícia apareguda a la publicació digital elsingulardigital.cat:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=5389

UNCat es desmarca de l’acte celebrat a la Universitat de Barcelona, a la notícia no apareix UNCat però sí a la fotografia, on apareixen companys nostres a l’acte d’ocupació simbòlica de la residència que el Conseller d’Interior Sr. Joan Saura te a Port de la Selva, aquest acte justament es va fer per criticar la relació entre el Sr Joan Saura i els moviments anti-sistema.

Les accions organitzades contra el Sr Saura a la Universitat de Barcelona foren convocades pel Sindicat s’Estudiants dels Països Catalans SEP i per l’Assemblea Llibertària de la Facultat d’Història, organitzacions en cap manera relacionades amb UNCat. Justament UNCat condemna tota forma d’impedir la llibertat d’expressió d’un Conseller de la Generalitat, i constatem un cop més el nostre total distanciament d’aquestes organitzacions anti-sistema.

Unitat Nacional Catalana
www.unitat.cat 
correu@unitat.org

19 d’abril de l’any 2007.

Catalunya mereix la llibertat 

Quant a l’oferta feta per Esquerra a CiU de governar conjuntament a la Comunitat Autònoma de Catalunya si la coalició regionalista accepta fer un referèndum d’autodeterminació, UNCat llança el següent missatge al sobiranisme català:

-L’oferta d’Esquerra només es pot entendre com un intent d’aquesta formació de perdre menys vots en les properes eleccions municipals com a conseqüència de la seva defecció en la defensa dels interessos de Catalunya i dels seus pactes de govern amb el PSOE i Izquierda Unida, formacions espanyolistes que tenen la seva raó de ser en el nostre país en la privació dels drets de la nació catalana.

-Aquest engany preelectoral s’emmarca dins d’una política basada en la utilització i la manipulació dels ciutadans per interessos partidistes, i representa la continuïtat d’una manera de fer que va viure el seu moment culminant en les passades eleccions autonòmiques, quan les formacions que integren el tripartit van ocultar un pacte que feia temps que estava escrit.

-Fer valer el dret d’autodeterminació del poble català és quelcom molt important que requereix propostes serioses, i no declaracions de cara a la galeria que només serveixen per omplir titulars de premsa i no obren el camí cap al reconeixement d’aquest dret.

-És contradictori que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sigui una condició necessària per pactar amb CiU, quan, en canvi, es regala el poder a un PSOE que espanyolitza impunement des del govern el nostre país.

-Quant a la resposta de CiU, no és d’estranyar tampoc la seva contesta covarda, pròpia d’una organització regionalista que mai no ha fet bandera de la plena llibertat de Catalunya.

-Per tot això, UNCat insta els sobiranistes catalans a no caure en els enganys de la classe política regionalista i acomodada al jou espanyol, i a treballar des de tots els àmbits, amb constància i perseverància, per la independència de Catalunya. La fermesa en la defensa dels nostres drets, a tota hora i no només quan convé, és essencial a l’hora de valorar a qui hem de donar el nostre suport per liderar l’independentisme. Catalunya es mereix més; els catalans mereixem la llibertat.

Unitat Nacional Catalana – 28 de març de l’any 2007.

Despatxen una metgessa perquè atenia els pacients en català

Les agressions contra la nostra llengua i cultura arriba a casos cada cop més greus, a més de no ser reconeguts plenament els nostres drets lingüístics i la possibilitat de viure en una Catalunya catalana es donen cada cops més casos de denúncies particulars de nombrosos catalans i catalanes que es veuen agredits per la única raó de voler ser catalans.

El darrer cas ha succeït a El Prat de Llobregat, concretament al centre Sagnier, on una metgessa d’aquest centre esportiu ha estat acomiadada per dirigir-se en català als seus pacients, la mateixa empresa va advertir a la treballadora que “se l’havia advertit en diverses ocasions” sense que ella hagués canviat la seva actitud.

La pròpia empresa gestora del centre esportiu, SEAE, reconeix que l’acomiadament és improcedent. De fet la treballadora afectada no ha acceptat l’acomiadament i ha presentat una denúncia als jutjats de Barcelona. Es dona el cas que l’empresa és una concessionària de l’ajuntament del Prat, governat per ICV, que té una actitud lingüística lamentable.

La metgessa, Anna Vegué, va declarar al diari El Punt que “Prioritzo parlar en català si m’entenen perquè és la meva llengua i m’hi trobo més còmoda però no em nego a parlar en castellà. És més, si no m’entenen canvio d’idioma però això passa poc, perquè la comprensió és alta”. “A mi no em consta que hi hagués moltes queixes, només la d’un usuari, i no era pas una queixa formal, que lamentava que hagués atès la seva senyora en català. Tot i que la usuària havia entès les meves indicacions, el fet que no canviés al castellà quan ella s’hi va dirigir en aquest idioma no li va agradar”.

De fet el president de la companyia admet a la mateixa carta d’acomiadament que és improcedent, i accepta pagar-ne la indemnització més alta, però l’Anna no ho accepta i ho ha denunciat al jutjat, com hem dit. Segons l’empresa han rebut “multitud” de queixes negatives per aquesta actitud de l’Anna, una cosa que ningú no ha pogut confirmar. De fet la metgessa no es negava a entendre el castellà, ni a usar-lo en determinades ocasions, sinó que parlava en català normalment – una cosa a la que té dret segons la llei vigent -.

Enfront un fet tant greu esperem que l’Ajuntament de El Prat de Llobregat i la Generalitat actuaran amb rapidesa, és un cas flagrant de racisme anti-català i de vulneració dels drets lingüístics i professionals d’una treballadora que vol exercir el seu dret a emprar a Catalunya la llengua pròpia del país. Una manca de resposta enèrgica per part d’una o ambdues administracions demostraria una manca de legitimitat i de representació de la nostra comunitat nacional i per tant serien objectiu de denúncia dels catalans que estem orgullosos de ser-ho i que no acceptem les agressions contra el nostre poble.

CAP AGRESSIÓ SENSE DENÚNCIA!

PEL DRET A VIURE EN UNA CATALUNYA CATALANA!

Unitat Nacional Catalana. 26 de març de l’any 2007.