Category Archives: Activitats

Consulta popular a la Unió Europea, participa!

La presidència grega de la UE promou una consulta popular mitjançant vot electrònic. Les preguntes seleccionades seran presentades a la Cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE a Tessalònicael proper 21 i 22 de juny.

Les qüestions finalistes s’han penjat a internet i en destaca una de catalana (des d’Spain) a l’apartat “Ampliació de la UE”:

Soy ciudadana de Barcelona, y como catalana desearia que se preguntara sobre el uso y el reconocimiento oficial de las lenguas minoritarias.

Sóc catalana i visc a Barcelona. M’agradaria que l’Unió Europea dones suport i reconeixement oficial de la meva llengua. Crec que fora bo una consulta sobre aquest tema.

Paga molt la pena de participar-hi. De moment la pregunta de la catalana ha rebut el 89% de tots els 55864 vots emesos fins ara A votar també! És un moment. Clica aquí,

http://evote.eu2003.gr/evote/evoices.aspx?setid=11&languageid=5

i busca la pregunta. És l’avantpenúltima.
Ah! I feu córrer aquest missatge, si us plau!

ATUREM L’ESPANYOLITZACIÓ

Aquest Onze de Setembre hem de denunciar la progressiva campanya d’espanyolització que tant el PP com el PSOE estan duent a terme per sotmetre encara més el nacionalisme basc i català. Aquesta campanya no s’atura tant sols en les desqualificacions sinó que també actua tot il·legalitzant organitzacions polítiques, negant el traspàs de competències pactades als estatuts d’autonomia, impedint una representació adequada de Catalunya i Euskadi a Europa i als fòrums internacionals, fins i tot en el terreny esportiu.

Al País Basc l’aliança anti-basca té moltes cares, per un costat intenta desprestigiar tot el nacionalisme identificant-lo amb terrorisme, els nacionalistes del Partit Nacionalista Basc i d’Eusko Alkartasuna són comparats amb els grups violents tot intentant crear un bloc “democràtic” i un altre de “totalitari”, òbviament el PP i el PSOE es consideren dintre del primer bloc i acusen a tots els nacionalistes de pertànyer al segon. Es vol identificar els “demòcrates” amb “constitucionalistes” i els “totalitaris” amb els nacionalistes.

Aquesta campanya espanyolitzadora que fàcilment podem definir com una persecució contra tota forma de nacionalisme no-espanyol no es portada a terme sols pel PP, sinó que el PSOE s’hi afegeig amb totes les seves forces. El suposat nacionalisme català de CiU no té cap interès en combatre aquesta campanya, la seva dependència envers el PP cada cop és més gran i sols fa alguna declaració “radical” quan s’acosta l’Onze de Setembre o quan les bases comencen a destapar l’olla dels trons de la indignació. Per altra part altres col·lectius que també s’anomenen nacionalistes no tenen cap vergonya en pactar a Madrid amb la delegació catalana del PSOE, tot argumentant una suposada entesa progressista, com si el PSOE no hagués demostrat ja fa molts anys que no és d’esquerres ni progressista sinó una confluència d’interessos econòmics i de poder, que no varen tenir cap escrúpol a l’hora de fer servir el terrorisme d’estat per combatre ETA.

Però no sols és en el terreny polític que aquesta campanya nacionalista espanyola cau sobre el nostre país, les representacions del nacionalisme espanyol més carrincló i desfasat són mostrades com símbols d’un suposat subconscient col·lectiu espanyol, des dels mitjans de comunicació espanyols i els que haurien de ser catalans som bombardejats amb la suposada “grandesa” de l’orgull de ser espanyol, no importa que sigui en el terreny esportiu o als espectacles musicals: Espanya és “una i gran” i ens hem de sentir orgullosos de ser espanyols, quina aberració! Els catalans estem colonitzats per un poble que no ha sabut mai crear riquesa sinó fos expoliant altres pobles, un poble que ha fet valer la superioritat de les armes per colonitzar i imposar el seu idioma i suposada cultura.

Denunciem l’espanyolització que ens està caient a sobre, ens hem de sentir orgullosos de sentir catalans, som un poble que estimem la llibertat però en primer lloc la nostra, la llibertat de ser catalans tot vivint a una Catalunya Lliure i Catalana.

Secretariat Nacional
UNITAT NACIONAL CATALANA
correu@unitat.org

Publiquem algunes fotografies de l’encartellada al Bages que ens han enviat els nostres companys de l’Agrupació d’Unitat Nacional Catalana del Bages .

11 Setembre 2001

L’Onze de Setembre d’aquest any 2001 ha estat per Unitat Nacional Catalana una jornada de denúncia contra el Partido Popular per la política de divisió de la Nació Catalana, tot intentant segregar el País Valencià de la resta de de Catalunya i la seva política de genocidi cultural envers la llengua i cultura catalana a València

 Els populars, prop del monument, davant una pancarta que diu “PP, fora de Catalunya”. Foto:JULIO CARBO

No sols hem de denunciar al Partido Popular com responsable de l’intent de dividir i destruir la nostra nació, sinó que hem de fer responsables als partits que s’anomenen “nacionalistes” i que recolzen política i parlamentàriament al PP.

Crònica publicada a El Periódico de Catalunya el 12 de setembre de 2001:

JOSEP TORDERA / BARCELONA

La delegació del Govern de la Generalitat va trobar ahir un ambient més hostil que en anys anteriors quan va anar, al matí, a dipositar el tradicional ram de flors davant el monument a Rafael Casanova amb motiu de la Diada. Jordi Pujol i els seus consellers van ser acollits amb xiulets i crits de “botiflers” pel pacte de CiU amb el PP. La protesta, protagonitzada per més d’un centenar de persones, es va saldar amb dues detencions per part dels Mossos d’Esquadra. Amb anterioritat, un grup de persones, ubicades sota una pancarta de la minoritària formació Unitat Nacional Catalana, havien llançat insults i amenaces de mort contra la delegació del PP.

Un sector dels manifestants exhibien cartells en què s’al.ludia a les detencions de catalans acusats de col.laborar amb ETA i es denunciava la pràctica de tortures contra els detinguts. Després d’envoltar els membres del grup, els mossos els van arrencar els cartells, fet que va causar escenes de tensió i enfrontaments.

SIS IDENTIFICACIONS Dos dels joves, que portaven el cap cobert amb bosses d’escombraries, en al.lusió a un mètode de tortura, van ser detinguts, acusats de resistir-se a l’autoritat. A més a més, la policia va identificar sis persones més que havien amenaçat de mort els populars.

Després del Govern català, les delegacions de CDC i Unió també van rebre esbroncades dels grups radicals, que els titllaven de traïdors per haver pactat amb el PP. Les mateixes persones van escridassar i van insultar la comitiva del RCD Espanyol. La jornada va ser més tranquil.la per a l’esquerra. ERC va ser aplaudida, IC-V va passar desapercebuda i la delegació del PSC, presidida per Pasqual Maragall i José Montilla, va sentir xiulets, però, trencant amb la tradició, no va haver d’entomar insults. Quan van conèixer els atemptats als EUA, els partits van suspendre gran part dels actes lúdics i parlaments de la commemoració del 25è aniversari de la Diada de Sant Boi.

Pi de les Tres Branques. 2001

Poc a poc es va recuperant la Trobada del Pi de les Tres Branques com aplec nacionalista dels Països Catalans.

Malhauradament els partits tradicionals del nacionalisme han deixat de banda aquesta trobada, enguany sols hi feren acte de presència Maulets com organitzador dels concerts dels dies abans i Unitat Nacional Catalana, les altres organitzacions polítiques del nacionalisme català ni tant sols es varen molestar a posar-hi pancartes i taules de propaganda, malgrat tot la presència popular fou més nombrosa que anys enrera.

Es pot criticar la divisió entre la Trobada del Pi de les Tres Branques i la Trobada del Pi de Jove, però és una demostració que el nacionalisme català pateix de l’error infantilista de dividir-se entre els que creiem primer en conquerir la llibertat, la independència del nostre país i els que creuen que cal supeditar-la a una revolució socialista. El temps anirà definint quina de les vies és la més realista, ara per ara sols serveix la qüestió ideològica per impedir la unitat entre els independentistes.

CAMPANYA CONTRA L’ASSASSINAT DEL BRAU A “CARMEN”

Malgrat que sembla que la Generalitat de Catalunya no ha autoritzat l’ assassinat del brau a la representació de “Carmen” de Salvador Távora a casa nostra, us animem a seguir enviant protestes per aquest fet.
Ho podeu fer a través d’ADDA. Fent-los arribar per correu (C/Bailén, 164, baixos. 08037 Barcelona), fax (93 459 0265) o mail (stoptavora@addaong.org) el següent text:

Senyors d’ADDA,
Com a ciutadà de Catalunya, m’adhereixo a la condemna moral del Salvador Távora, propugnada per vostès, en raó als següents extrems:

Primer.- El poble català, amb la nostra cultura i característiques s’ha mostrat, en tots els sondeigs seriosos que s’han fet, contraris a la tortura dels animals i a les corrides de toros.

Segon.- En Távora deu el seu nom principalment al ressò que varen tenir a Catalunya les seves representacions artístiques, ja que li varen donar la Creu de Sant Jordi.

Tercer.- En Távora, un novillero frustrat als seus anys joves, no és respectuós amb el poble català qui el va fer famós i, després de presentar contra el Govern de la Generalitat un procés contenciós-administratiu i guanyar-lo amb una sentència polèmica, que fins i tot té un vot particular d’una de les magistrades i que ha costat a cada català 4 cèntims d’euro (6,66 ptes.), s’emporta aquests diners fora per tapar els seus forats econòmics quan va dir que els donaria a una obra benèfica.

Quart.- En Távora violenta i provoca a la majoria dels catalans trencant la nostra convivència per voler donar un sentir artístic a la tortura. Es per tot això la meva/nostra condemna moral: rebutjo/gem la presència de’ n Távora a la nostra terra, demano/em que li sia retirada la Creu de Sant Jordi, i que el nostre Parlament reguli, d’una vegada per totes, a fi de que quedi aïllada la crueltat de les corrides de toros de qualsevol expressió artística present i futura.

Aquesta, la meva/nostra condemna moral, espero que us sigui d’utilitat per les fites que ha endegat la vostra associació.

Nom:
Adreça:
Signatura
Data

Homenatge al capità Andreu Xandri i Serrano

El passat 24 de Setembre de l’any 2000 ens vàrem aplegar a la Vall de Pineta un grup de familiars i patriotes per retre homenatge al capità Andreu Xandri, oficial del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya.

Els honors es varen fer davant la seva tomba a la Vall de Pineta, prop de l’embassament del riu Cinca en el terme municipal de Bielsa. Al mateix lloc descansen quatre companys seus del Regiment Pirinenc nº1, els seus cossos varen ser enterrats l’un al costat de l’altra i l’Andreu a la seva capçalera, com dibuixant les quatre barres i l’estel, bandera de combat del separatisme català.

Durant l’acte es va col·locar una placa commemorativa sobre la terra que vetlla les seves restes mortals, i es feu uns parlaments a càrrec de Climent Miró, com representant de la Fundació Presedent Macià, convocant de l’homenatge, després va parlar Rosa Maria Terrafeta, familiar i biògrafa de l’Andreu Xandri, que va parlar en nom dels familiars, tot seguit es va dirigir als assistents el senyor Josep Gutiérrez, veterà del Regiment Pirinenc, després el senyor Casanellas fill d’un company d’en Xandri, l’acte va concloure amb el parlament de Xavier Andreu, en nom d’Unitat Nacional Catalana, partit que va col·laborar en la tasca d’organitzar l’acte.

En Josep Gutiérrez, lluitador dels Pirinencs Andreu Xandri i Serrano. Nascut a Alp (Baixa Cerdanya) el 10 d’agost del 1916 i mort en combat a la Vall de Pineta (Alt Aragó) el 15 de juny del 1938, en el marc de la batalla de la “Bossa de Bielsa”. Amb només 21 anys s’havia convertit en el líder estudiantil indiscutible del nacionalisme català. Llicenciat en Dret, Xandri fou el fundador del BEN (Bloc d’Estudiants Nacionalistes) i dirigent de la FNEC, a més d’impulsor de la publicació separatista Redreçament . També va ser un rellevant alpinista i destacat membre del Centre Excursionista de Catalunya. Militant de Nosaltres Sols i posteriorment d’Estat Català, durant l’aixecament independentista del 6 d’octubre del 1934 va lluitar a les ordres dels germans Miquel i Josep Badia . Com a resposta a la revolta feixista de l’estiu de 1936, Xandri creà les Milícies Alpines que, al créixer i diversificar-se les diferents seccions d’armes, es converteixen en les Milícies Pirinenques. Sota l’empar de la Generalitat republicana es formà el Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya amb la missió de defensar la part més extrema del front d’Aragó, controlar el pas d’elements facciosos a través de la frontera pirinaica i d’eliminar els assassins anarquistes de la FAI que, guiats pel pistoler Antonio Martín –més conegut com el “Cojo de Málaga”- havien extès el terror per tota la Cerdanya. Durant els “fets de maig” del 1937, els pirinencs defensen la Generalitat i aturen els desordres dels anarco-feixistes a Barcelona. Immediatament després el gruix del regiment és enviat a l’ofensiva. Poc temps més tard, els comunistes espanyols forcen la dissolució de la unitat perquè la consideren massa catalanista. La placa commemorativa Un grup d’assistents En la seva breu existència, el Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya haurà donat grans mostres d’efectivitat, heroisme, valor i sacrifici. Tot i patir més d’un 25% de baixes s’havia convertit en una de les millors unitats de l’Exèrcit de Catalunya. La majoria de membres del Regiment són enquadrats dins la 72 Brigada Mixta de l’Exèrcit Republicà. Tot i les adversitats que Xandri troba entre els militars republicans espanyols que l’odien per la seva desacomplexada condició de català, arribarà a ascendir a Capità d’Ametralladores de la 43 Divisió per mèrits de guerra. En Xandri es destaca en les operacions de l’ofensiva de tardor: l’avanç sobre el riu Gàllec i els assalts de Jarabella, Cucullas i Biescas. Quan a la primavera del 1938 la 43 Divisió retrocedeix a la defensiva, la secció del capità Xandri és la que cobreix la retirada de la Vall de Pineta, evitant la desfeta total de les forces republicanes després de les operacions de la “Bossa de Bielsa”. Com a darrer sacrifici cap els seus camarades i a la seva estimada Catalunya, morirà lluitant als afores del poble de Bielsa víctima d’un bombardeig nazi. Xandri va morir defensant el que ell considerava la frontera natural i més extrema de Catalunya. Familiars de l’Andreu Xandri Els conferenciants “Perquè nosaltres, els joves nacionalistes, considerem les formes polítiques i socials de cada poble com a derivades de la seva estructura peculiar i del seu complex històric. Com a formes pròpies d’un eix cultural amb existència i costats perfectament definits. Rebutgem la validesa internacional dels sistemes i proclamem el fracàs històric de les interferències de cultures i de les formes assimilistes o federatives. Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat.” A. Xandri

Homenatge als Germans Badia. 8 de setembre de l’any 2.000.

Convocats per Unitat Nacional Catalana una colla de patriotes ens vàrem aplegar al poble de Torregrossa per retre un homenatge a Miquel i Josep Badia, nacionalistes catalans assassinats pels enemics de Catalunya l’any 1936. La repressió tant feixista com anarco-comunista contra el nacionalisme català va fer que nombrosos patriotes catalans fossin assassinats durant la Guerra Civil i la repressió franquista.

Familiars dels germans Badia que encara viuen al poble varen parlar del record que els hi havia arribat dels joves patriotes, encara resta la casa pairal on varen néixer, després d’unes poques paraules es va iniciar una marxa de torxes tot atravessant el poble.

El record de’n Miquel com de’n Josep encara és viu a Torregossa, se’ls considera com el que eren, uns joves idealistes que varen lluitar i morir pel seu país, una breu biografia de la seva vida la podem trobar a la nostra pàgina a Internet:

http://www.unitat.catpatriotes/mbadia.htm i http://www.unitat.cat/patriotes/jbadia.htm .