Category Archives: Comunicats

El 12 d’octubre penja l’estelada al balcó! 2010

El 12 d’octubre penja l’estelada al balcó!

El 12 d’octubre és la data de l’exaltació nacionalista per part d’Espanya on es reivindica tot el seu imperi, el dia de la hispanitat o el dia de la raça, ja que sota el comandament de Cristòfol Colon (un català) els espanyols varen envair les amèriques .

Malauradament el seu imperi ens inclou a nosaltres, Catalunya -exceptuant la Catalunya Nord- i de les seves finestres i balcons hi onejarà la bandera d’Espanya, alguns amb el toro, alguns la monàrquica, altres la preconstitucional, fins hi tot la republicana, però no ens podem deixar enganyar, en totes les seves versions serà la bandera del país que ens té colonitzats.

Com cada any, es cremaran senyeres, estelades i tot allò que ressoni a català, amb el mateix esperit que es va fer amb la llibreria Cu Cut o totes les agressions que durant tot l’any pateix el País Valencià, malparlaran del país on viuen i reclamaran l’espanyolització de Catalunya.

És per tot això que des de les Joventuts Nosaltres Sols! amb el suport d’UNC et demanem que igual que l’11 de setembre, el 12 d’octubre esdevingui un dia reivindicatiu per a tots els territoris de cultura catalana i on els nostres símbols contestin al seu colonialisme.

EL 12 D’OCTUBRE ELS CATALANS NO TENIM RES A CELEBRAR, TENIM MOLT A REIVINDICAR!
EL 12 D’OCTUBRE PENJA L’ESTELADA AL BALCÓ!

Joventuts d’Unitat Nacional Catalana – Nosaltres Sols!

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

29 de setembre del 2010, el Dia de la Bèstia.

29 de setembre, el Dia de la Bèstia.
Aquest 29 de setembre no passarà a la història com el dia de la Vaga General, a tots ulls ha estat un fracàs, no tant sols pel nombre dels seus seguidors sinó, i especialment, pels nombrosos incidents violents succeïts a Barcelona.

Potser no caldria parlar dels piquets “informatius”, eufemisme que amaga la coacció que els sindicats “d’estat” exerceixen sobre els que volen fer valer el seu dret a treballar enfront la por i la coacció. Centrem-nos doncs en la violència exercida pels grups anti-sistema.

De tots és sabut que Barcelona és un dels brous de cultiu d’aquets grupuscles anomenats anti-sistema, formats per ocupes, activistes d’extrema-esquerra, tant comunistes com anarquistes, i un llarg etcètera d’individus que volen viure al marge del sistema però aprofitant-se d’ell.

La desídia d’un Ajuntament on els socialistes en un mandat de més de trenta anys han anat creant una ciutat inhabitable i al mateix temps insostenible, far de tota la púrria europea i trans-continental, cau de delinqüents emparats sota l’aixopluc de l’eufemisme nomenat anti-sistema. Una ciutat cara, crivellada d’impostos, on tant sols poden viure amb pau i tranquil·litat els que menyspreen les normes, els que es vanaglorien de robar, ocupar, i després poder-se ventar del seu status quo d’intocabilitat.  Aquesta ciutat és avui en dia una ciutat de la por i el xantatge que aplicada per un petit col·lectiu de no més de 500 persones (en un sentit laxa i genèric del terme) fa valer la seva “charme” falsament progressista.

Des del moment que una regidora, milionària per més INRI, es vanaglòria de ser una anti-sistema, com podem obviar que aquest mateix ajuntament aplaudeix aquesta gentola i la glorifica com una forma de vida alternativa malgrat no ser més un munt de porqueria, escòria i  púrria?. Però quan aquests cafres subhumans surten dels seus caus i volen fer-nos creure que el carrer és seu i de ningú més, què fa l’ajuntament? Plora de ràbia tot oferint la imatge d’un batlle perdut, erràtic, que amb veu aflautada ens vol fer creure que el pes de la llei caurà sobre els bàrbars de torn.

Ahir va succeir justament això, les rates sortiren del seu cau, ja no importaven els símbols ni les banderes, les seves cares ja son prou conegudes, les mateixes 500 persones que avui ocupen una casa o un banc, que cremen contenidors o saquegen botigues, aquests individus que en un país normal estarien a la presó però que a casa nostra els hi deixem que juguin a cremar i destrossar com els “jóvenes bárbaros” que invocava Lerroux als anys 20.

I on era l’autoritat? Els Mossos d’Esquadra tingueren una actuació digna però massa continguda, a tots ulls fou per ordres vingudes de dalt, segurament no del seu cap orgànic, el secretari general del departament d’Interior, Joan Boada, que jugava a fer de sindicalista a Girona, possiblement exercint el seu dret a la vaga (si l’exercís durant tot l’any potser aniria millor pel país), sinó per en Joan Saura, conseller d’Interior, de comunista anti-sistema reciclat a responsable màxim de la seguretat del país, com si una cigala planifiqués un formiguer aquest personatge ha demostrat en el període que ha exercit el seu poder com pot ser d’inútil un individu. Ha denigrat la nostra policia, lligant-la de mans i braços, creant una inseguretat i una incertesa dintre del propi Cos que ha impossibilitat el seu correcte funcionament tot creant un clima de lassitud i desesperança. Aquest individu ha col·laborat en crear aquest clima de permissivitat envers els grups anti-sistema, si hagués donat les ordres oportunes en poques hores haguessin pogut detenir als elements més violents, hagués pogut impedir l’ocupació de l’edifici del Banco Español de Crédito a la Plaça Catalunya, car ja es tenia la informació des de feia dies que tal fet succeiria com ara es te que una nova ocupació està en marxa.

Cal acabar amb la impunitat d’aquests grupuscles violents, aplicar la llei fins on calgui, hi ha prous fórmules jurídiques que poden aplicar-se per desarticular  a aquets grupuscles emparats darrera cases ocupades, suposats ateneus i associacions de “joves” que amaguen sota noms aparentment lúdics i innocents a purs terroristes. No cal noves legislacions, si a Euskadi kaleborrokas son condemnats fins a 8 anys de presó per fer-se seu el carrer, destrossant i cremant, aquí podem aplicar la mateixa legislació per enviar a aquests cretins a la presó per un llarg període de temps.

Sense seguretat no hi ha llibertat, si no podem gaudir de la pau, la tranquil·litat i la seguretat que dóna poder gaudir dels nostres carrers, del nostre dret a treballar, de poder recolzar a la nostra policia, si no podem exercir aquests drets democràtics no tenim llibertat.

I per gaudir, o millor dit, per recuperar la nostra llibertat ens calen uns nous dirigents, que la gentola que avui dia okupa la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona siguin escombrats, que personatges mediocres emparats sota la bandera del PSC, Iniciativa o ERC, tornin a exercir del que realment son: personatges grisos, obscurs, nul·litats professionals. I, sobretot, que els nostres carrers siguin netejats d’aquets nous feixistes nomenats anti-sistema, per ells no tant sols el menyspreu, sinó el pes de la llei, la presó, i després l’expulsió pels que siguin estrangers.

Xavier Andreu

membre del Secretariat Nacioal d’ Unitat Nacional Catalana UNCat

Barcelona, 30 de setembre del 2010.

 

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Per una candidatura unitària de l´independentisme. Setembre 2010

Per una candidatura unitària de l´independentisme

Des d’Unitat Nacional Catalana UNCat volem condemnar el penós espectacle que els líders independentistes estan oferint al no haver pogut assolir la unitat en una candidatura independentista transversal.

Si Joan Carretero i Joan Laporta no són prou patriotes com per poder deixar els seus interessos de banda i poder pactar una forma d’enteniment qui realment sortirà perjudicat serà el projecte independentista.

Som conscients que no tenim, ara per ara, un veritable líder independentista que tingui prou carisma i credibilitat com per poder guiar el projecte per ell mateix, per això cal que les diferents sensibilitats, grups i dirigents assoleixin un acord que ens porti a una candidatura de l’independentisme transversal a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

En aquest atzucac hi ha dos responsables principals, en Joan Carretero i Joan Laporta, ells son qui han d’arribar a una fórmula de compromís que ens permeti assolir aquesta anhelada candidatura.

La presentació de múltiples candidatures dividirà el vot i això produirà per una banda un desencís entre els electors i per altra la reducció de possibles diputats independentistes en el nou Parlament. Estem vivint una situació històrica, mai l’independentisme havia assolit una base social tant àmplia com en aquests moments i la seva plasmació en forma de projecte parlamentari es pot veure afeblida o fins i tot anihilada si l’acord no és efectiu.

Si Reagrupament i Solidaritat Catalana no arriben a cap acord el projecte minoritari serà bandejat del panorama política català i el que obtingui representació parlamentària tindrà com a llastra uns pobres resultats degut a la divisió. Per tant no cal tan sols invocar al patriotisme sinó al raciocini, amb la divisió sols s’aconseguirà eliminar la possibilitat d’uns brillants resultats de l’independentisme.

Per tan, des d’Unitat Nacional Catalana UNCat insistim un cop més en la responsabilitat històrica dels dos líders. Com a organització patriòtica no donarem recolzament a cap de les dues candidatures, tan sols rebrà el nostre suport una candidatura de l’independentisme transversal, i ara és el moment de que sigui una realitat, projectes caducs i fracassats que no són més que pures derives regionalistes disfressades de nacionalisme o, pitjor encara, pseudo independentistes que han servit de puntal d’un Tripartit socialista espanyolitzant no rebran el nostre vot, ells tant sols serveixen per consolidar un regionalisme que ens allunya de l’anhel de llibertat que significa la Independència Nacional.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Comunicat enviat a les Joventuts de R.cat i SCI. 1 de setembre del 2010.

Comunicat enviat a les Joventuts de R.cat i SCI

Des de les Joventuts d’Unitat Nacional Catalana – Nosaltres Sols! sempre ens hem manifestat a favor de la unitat i així ho hem demostrat col·laborant amb diferents associacions juvenils entre les que es troba Joves Reagrupats.

Creiem que ara estem en un moment històric on Catalunya pot obtenir un bon resultat per al procés d’alliberament nacional, és per això que creiem que és un greu error per part de Reagrupament Nacional i Solidaritat Catalana que no arribin a un acord, així com sí ho han fet Reagrupament i Suma Independència, ja que l’únic que faran és dividir el vot independentista, augmentar l’abstenció o el vot útil contra el tripartit.

Així doncs, demanem als companys de Joves Reagrupats i les joventuts de Solidaritat que signin un document unitari on es demani als seus corresponents partits responsabilitat amb Catalunya i una coalició que sigui capaç de portar l’independentisme unitari a la Generalitat per alliberar-la del jou espanyol.

Des de les joventuts de tots els partits, hem de donar exemple d’humilitat i compromís.
Ara és el moment de l’emancipació nacional, el dia de demà nosaltres serem el futur encarregat de portar Catalunya a ser la primera potència a Europa.
Els joves, els braços forts de la pàtria, hem d’estar units contra els atacs a la nostra sobirania i posar-nos d’acord en el que és més important, Catalunya.

Visca Catalunya lliure i catalana!

Joventuts d’Unitat Nacional Catalana 
1 de setembre del 2010 a Barcelona

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Unitat Nacional Catalana no participa en la formació d’una nova Candidatura Independentista al Parlament de Catalunya.

Unitat Nacional Catalana no participa en la formació d’una nova Candidatura Independentista al Parlament de Catalunya.

Unitat Nacional Catalana,organització adherida a la Conferència Nacional del Sobiranisme vol manifestar que no participa en la formació d’una nova Candidatura Independentista al Parlament de Catalunya.

UNCat ha pres part des del primer moment en els debats de la Conferència Nacional del Sobiranisme per tal de cercar la unitat independentista, no creiem que la iniciativa fos senyal de divisió sinó, i ben al contrari, un intent d’aplegar esforços i iniciatives en un objectiu comú: que l’ Independentisme entri al Parlament.

Creiem que cal la unitat dels projectes Reagrupament i Solidaritat Catalana i que conjuntament articulin el pal de paller que serveixi de nexe d’unió del independentisme. És un deure patriòtic la unitat d’acció, cal que els Sr. Joan Carretero i el Sr. Joan Laporta s’esforcin per assolir aquesta unitat, la victòria neix de la unitat,  i no pas de la divisió.

Si no s’aconsegueix aquesta unitat difícilment l’independentisme entrarà al Parlament. Tant sols la unitat ens donarà la força necessària per permetre un moviment fort, cohesionat i ampli.

Per aquestes raons no podem recolzar la creació d’una alternativa electoral diferenciada de Reagrupament i Solidaritat Catalana, la unitat no s’assolirà creant noves candidatures sinó, i tant sols, unint les propostes ja existents.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat
http://www.unitat.cat
28 de juliol de l’any 2010

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Burka i identitat. Juny 2012

Burka i identitat.

La difícil solució al problema dels mocadors islàmics, rau en que la societat occidental està impregnada pel totalitarisme del segle XXI què és la correcció política, la qual no tan sols censura la llibertat d’expressió sinó que també atempta contra la de pensament, fent judicis de valor sobre la pretesa intencionalitat que s’amaga al rerefons de cada paraula i promovent una autocontenció en funció de l’estereotipada “bondat” o “maldat” de l’argument en comptes de jutjar-lo per a la seva validesa objectiva.
Hem esdevingut una societat pueril i acomplexada però sobretot ineficient, especialment amb els temes susceptibles a ser tractats des d’una perspectiva emocional que es contraposa a la racional.

És per aquest motiu que sempre que es parla del burca es fa amb la condescendència i la sensibleria argumentària d’atribuir totes les culpes de l’endarreriment de les societats islàmiques a la misèria, com si aquesta fos la causa i no la conseqüència. Això és degut a la mentalitat que fomenta la creença en la perversió de l’èxit que comporta que qui en tingui sigui vist com un culpable en comptes de com a un triomfador. Antagònicament i paradoxal, les minories o grups desafavorits, són percebuts de manera automàtica com a víctimes dels anteriors i objectes de compassió i excés d’empatia, i amb independència de les causes de la seva inoperativitat, troben l’excusa fàcil en l’occident com a l’enemic opulent en comptes de veure’l com el model viable a imitar (com bé postren els països asiàtics que han adoptat els models econòmics occidentals i han gaudit d’un creixement sense precedents que els ha dut a eliminar la pobresa pels seus propis mitjans).

Hem de recuperar la racionalitat d’exercir el dret de les majories, aquestes a qui la correcció política criminalitza pel simple fet de no ser considerades objecte de paternal sobreprotecció. Si bé és cert que en el passat hem entrat en guerres, també ho és que molts dels països que avui dia estan sumits en la misèria també hi participaven tant contra nosaltres com entre ells. El que no podem creure és que la seva situació actual sigui deguda a l’explotació que van rebre fa centenars d’anys, doncs en la majoria de casos, quan nosaltres hi vàrem entrar en contacte ells ja portaven un gran endarreriment. En qualsevol cas, aquesta mentalitat pressuposa que són incapaços de superar adversitats que nosaltres hem patit en altres temps i hem reeixit amb el propi esforç.

No obstant, els partidaris d’aquest autoodi fustigador, passen per alt grans valors que la cultura occidental ha aportat a la humanitat com són la justícia, la democràcia, els drets humans, el treball i l’esforç, el respecte i la igualtat, tots aquests i molts d’altres que ens mostren que tenim més motius per a sentir-nos orgullosos que no pas culpables, i que el nostre pas pel món ha tingut un balanç positiu.

El cas del burca, és un exemple clar de discriminació de la majoria en pro d’una minoria. Som en una societat democràtica i ens en vanagloriem, però la política actual ens ha acostumat tant a uns conceptes descafeïnats d’acontentar a tothom, que sembla oblidar que la democràcia amb la que s’omple la boca, representa el triomf de les majories, doncs no és possible acontentar tothom, sinó que s’ha d’intentar actuar per al benefici de la majoria com a millor representant dels interessos generals de la societat. Així, tenim tant de dret a prohibir el burca, i si s’escau el xador o qualsevol altre símbol contrari a la nostra identitat, com els països musulmans tenen a fer-lo obligatori (com de fet és) en llur territori.

I es que la qüestió principal, és aquesta, la identitat. Un país, és molt més que un territori o una línia en un mapa, és una herència de cultura i de valors. El que ens fa catalans no és viure a Catalunya sinó tot l’imaginari col•lectiu que compartim, la llengua i els principis, i francament no se m’acudeix un valor més contrari al que representa Catalunya que la obligació, per fanatisme religiós, a dur les dones amb la cara coberta. Si bé no és un atemptat contra les dones en termes generals, doncs entre les musulmanes té gran acceptació, si que ho és contra les dones catalanes, i per extensió europees, i en termes culturals contra tota la societat, ja que des del nostre punt de vista, que és l’únic vàlid en el nostre país, és un costum bàrbar.
Quan hom va a un indret que no és el seu, ha de procurar adaptar-se. Òbviament que els musulmans de Catalunya tenen dret a seguir professant llur religió, i no seré pas jo qui els ho critiqui. Ara bé, el que no es pot consentir és, quan per aquest motiu o per qualsevol altre, es vulnera la personalitat del país i de la seva societat, dels seus valors i de la seva cultura.

El més curiós de tot és que els més fervents defensors d’un símbol religiós islàmic, resulten ser d’una determinada progressia local, que si d’ells depengués farien una nova Setmana Tràgica. Aquesta gent, més que no pas els propis musulmans són el problema, doncs el seu dogmatisme és igual d’intransigent que el de qualsevol integrista, però a més s’hi suma el ressentiment que genera l’autoodi que els condueix no tan sols a defensar qualsevol símbol aliè, sinó a despotricar dels propis. D’aquesta manera, s’erigeixen alhora com a defensors del laïcisme, quan es tracta de combatre al cristianisme, però amb el cas islàmic volen fer prevaldre el dret religiós per sobre del dret civil. Són els defensors del feminisme, però defensen un símbol que comporta duríssimes represàlies per a les dones que no l’acceptin. Defensen totes les cultures i identitats, però neguen el dret a la catalana a regular el seu normal desenvolupament al propi país.

El gran problema, però, és que els mocadors islàmics no representen simplement una manifestació religiosa sinó identitària, és el seu símbol, que al nostre país amb la connivència d’una certa esquerra (que abandonant el comunisme s’ha passat al contraculturalisme) ha esdevingut el cavall de Troia que pretén introduir-se, silenciosament però implacable, en la nostra societat. Un símbol que representa retrocés, un símbol que representa totalitarisme teocràtic, un símbol que representa la barbàrie de mentalitats anclades en temps de les croades i que en cap dels països d’on és propi, la societat gaudeix de llibertats i drets que aquí consideraríem inalienables.

Que tots els defensors autòctons d’aquesta simbologia, facin un examen de consciència i es preguntin per quins quatre vots estan malvenent el país. Segurament han caigut en la candidesa de voler-se guanyar el futur vot immigrant, ara bé, de debò creuen que quan puguin votar no faran els seus propis partits? De fet ja n’hi ha d’incipients que permeten veure les orelles al llop.
Haurien de preocupar-se menys de perseguir a les veus dissidents que alcen el crit d’alarma i més pel fet que entrin de manera descontrolada més i més persones que mostren la seva intransigència a diari, que superbament es creuen amb el dret a ensenyar més que humilment amb el deure d’aprendre, que al cap i a la fi, són ells els que han hagut d’abandonar la casa.
Haurien de preocupar-se, i molt, de que el seu model de multiculturalisme hagi conduït Europa a patir atemptats per descendents d’immigrants de tercera i quarta generació, per tenir predicant en Mesquites personatges que expliquen com maltractar a les dones o que promouen valors antioccidentals. Haurien de preocupar-se per tenir gent dins del país, que prefereix tancar a la dona i a la filla a dins de casa, sense escolarització ni feina, abans que donar el braç a torçar amb el seu fanatisme. Però no, no se’n preocuparan i seguiran jugant al dogmatisme, mal tinguin l’exemple de països tant progressistes, tolerants i democràtics com Holanda, que per seguir la mateixa via gairebé es destrueix.

I mentre ells segueixen mirant cap a l’altre costat i xiulant, l’enemic segueix covant ressentiment i esmolant la navalla.

 

Juny 2012

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Unitat Nacional Catalana s’adhereix al Manifest a favor d’una Conferència Nacional del Sobiranisme. 1er de juny de l’any 2010.

Unitat Nacional Catalana s’adhereix al Manifest a favor d’una Conferència Nacional del Sobiranisme.

Des d’Unitat Nacional Catalana volem adherir-nos plenament al MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERENCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME car és una eina immillorable per assolir la consecució d’una candidatura unitària del sobiranisme català per les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

És hora de deixar de banda personalismes, interessos de partit o d’altres col·lectius i tirar endavant una candidatura unitària i tranversal que dirigeixi la via cap a la plena sobirania nacional que no te altra formulació que la constitució d’un Estat Català independent. Ha passat el temps de l’autonomisme, s’ha demostrat que és una via morta, a Espanya no hi ha lloc per les nacions que volen gaudir de la seva llibertat.

El Parlament de Catalunya ha de ser el nostre objectiu, hem d’assolir una majoria parlamentària sobiranista per proclamar la Independència de Catalunya, per crear un nou estat europeu, l’Estat Català.

Per tot això des d’Unitat Nacional Catalana volem transmetre la nostra adhesió i ferm compromís en recolzar i participar a la Conferència Unitària per la Independència que doni pas a la constitució d’una Candidatura Unitària del Independentisme, i esperem que aquest compromís es generalitzi a tots els que volem una Catalunya Lliure, Sobirana i per tant Independent.

1er de juny de l’any 2010.

Secretariat Nacional d’UNITAT NACIONAL CATALANA 
www.unitat.cat 
correu@unitat.org

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

23 D’ABRIL: RECOLLIDA DE SIGNATURES PER UNA CANDIDATURA UNITÀRIA DE L’INDEPENDENTISME CATALÀ EN LES PRÒXIMES ELECCIONS ALS PARLAMENT DE CATALUNYA. Abril del 2009.

23 D’ABRIL: RECOLLIDA DE SIGNATURES PER UNA CANDIDATURA UNITÀRIA DE L’INDEPENDENTISME CATALÀ EN LES PRÒXIMES ELECCIONS ALS PARLAMENT DE CATALUNYA

 

Les organitzacions sotasignades, impulsores i coorganitzadores de la Conferència de Debat Independentista, faran públic aquesta diada de Sant Jordi el manifest: “Crida als sobiranistes catalans: Compromís per la independència de la nació catalana” (que us adjuntem), en el qual s’advoca perquè en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per l’any 2010, l’independentisme català s’hi presenti sota unes soles sigles.

En aquest document, que tothom podrà signar aquest 23 d’abril per adherir-s’hi a les parades de les organitzacions que fins ara l’han subscrit i que està obert a moltes altres incorporacions, es constata que la frustració del procés pel nou Estatut i el fracàs en les negociacions per un nou sistema de finançament han evidenciat que estem en un final d’etapa, que les polítiques autonomistes han tocat sostre i que la nació catalana, dins l’Estat espanyol, no té cap possibilitat de resoldre les problemàtiques nacionals, socials, econòmiques i culturals que afecten els seus ciutadans i que l’única sortida a aquesta situació és la independència.

En aquest sentit, en el text es demana que la proclamació unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya ha de ser la prioritat d’aquesta candidatura unitària de l’independentisme. Així mateix, les organitzacions que el subscriuen es comprometen a no arribar a cap acord o aliança amb aquelles formacions que, com a mínim, no acceptin el dret a l’autodeterminació per a la nació catalana i a continuar treballant unides en el cas que en aquests comicis no s’aconsegueixi una majoria de com a mínim 68 diputats (entre els diputats obtinguts per aquesta candidatura i els d’altres partits de la cambra que s’hi vulguin afegir) que permetin la proclamació de la independència des del Parlament.

Aquest manifest es farà arribar al conjunt del sobiranisme català, ja siguin associacions cíviques, culturals, polítiques, etc. i també s’adreçarà a militants de base d’altres organitzacions, les direccions de les quals no tinguin en la seva agenda política la proclamació de la independència de Catalunya com a objectiu prioritari.

Barcelona, 20 d’abril del 2009
Som Deu Milions, Associació Patriòtica Germans Badia, Joventuts Nosaltres Sols, Girona Independentista i Republicana (GIR), Coordinadora Ecologista Independentista (CEI), Partit Republicà Català (RC), Unitat Nacional Catalana (UNCat), Fòrum d’Esquerra de Sabadell (FES), Projecte 66, Congrés per la Sobirania dels PPCC.

 

CRIDA AL CONJUNT DELS SOBIRANISTES CATALANS

COMPROMÍS PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL DE CATALUNYA

                Després de les reflexions i opinions exposades en la passada Conferència de Debat Independentista, celebrada a Barcelona el 7 de febrer d

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Comunicat d’UNCat sobre l’article al Directe.cat. Febrer del 2010.

Comunicat d’UNCat sobre l’article al Directe.cat

Havent llegit les afirmacions en l’article ( http://www.directe.cat/puntdemira#qui-es-ruben-novoa ) on es fa esment del posicionament del Sr. Rubèn Novoa i de les seves declaracions posteriors al Twitter referents a la detenció de la jove Ariadna Jové, us fem arribar la nostra total desavinença i malestar respecte al comentari que es fa cap a Unitat Nacional Catalana, on es titlla la nostra organització de xenòfoba, violenta, d’estètica militar i propera al moviment skin. 

Esperem una rectificació al respecte, puig podreu comprovar entrant al nostre lloc web, les activitats que UNCat desenvolupa i porta desenvolupant des de l’any 2000. Hi trobareu també els nostres estatuts i us demanem amb especial èmfasi que llegiu l’apartat dels 40 Punts per la Llibertat. No entenem quina raó ha portat directe.cat! a realitzar unes afirmacions d’aquest caire difamatori. Lamentem el to de l’article donat que directe.cat ha esdevingut un referent per a la nostra gent d’UNCat. 

Trobem molt desafotunades aquestes difamacions i esperem una rectificació per part del vostre diari digital adient i proporcional o ens veurem obligats a emprendre mesures legals per restaurar la nostra dignitat. 

Dimecres 10 de Febrer del 2010 
Roger Lluís i Gol 
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana

Deixa un comentari

Filed under Comunicats

Unitat Nacional Catalana UNCat amb Reagrupament. 26 de maig del 2009.

Unitat Nacional Catalana UNCat amb Reagrupament

En la darrera reunió del Consell Polític d’Unitat Nacional Catalana (UNCat), s’ha decidit demanar als militants i simpatitzants del partit que s’integrin a Reagrupament.

Després de la Conferència de Debat Independentista, on un seguit de partits, entitats i associacions patriòtiques reclamàrem la formació d’una candidatura unitària independentista, creiem que l’escrit d’en Joan Carretero, Patriotisme i Dignitat, ha estat el detonant que calia per poder començar a bastir aquesta futura candidatura. Des d’UNCat creiem que s’ha d’anar més enllà: Joan Carretero, amb Reagrupament, tenen el deure moral d’encapçalar aquesta candidatura, i esdevenir l’eix al voltant del qual ha de girar la formació d’una organització transversal del nacionalisme independentista català.

Consell Polític d’Unitat Nacional Catalana UNCat

Barcelona, 26 de maig del 2009.

Deixa un comentari

Filed under Comunicats